Opinión

Artículo de opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos

No cabe la menor duda, ya estamos inmersos en los preliminares de las elecciones municipales del 2019. Quizás se pueda pensar, ¿cómo es posible, si estamos aún a dieciséis meses vista? Pues nada, a las pruebas me remito, solo hace falta escuchar algunas intervenciones de estos últimos Plenos o echar un vistazo a algunas notas de prensa de algunos Grupos Municipales. La conclusión es clara, ya hay quien se ha puesto en modo “campaña electoral”.

Después del Pleno de enero ha quedado de manifiesto que algunos grupos ya piensan más en sus intereses partidistas que en el interés general que, todo sea dicho de paso, es para lo que estamos aquí y que debe ser la prioridad en todas nuestras actuaciones. Desde Ciudadanos así lo entendemos, y desde un primer momento hemos intentado hacer una oposición constructiva, aportando ideas que hemos considerado que pueden contribuir a mejorar la vida de los alcoyanos.

En este Pleno hemos tenido la oportunidad de demostrar que, efectivamente, siempre intentamos contribuir, en la medida de lo posible, a mejorar la vida de nuestros conciudadanos. En primer lugar, no oponiéndonos a la aprobación del Presupuesto Municipal para el 2018. Ya lo hemos dicho en numerosas ocasiones, no es nuestro presupuesto y, aunque es cierto que varias de nuestras propuestas han sido recogidas, tenemos algunas dudas en cuanto al cumplimiento de algunas de las obligaciones señaladas en la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Pero también hay que reconocer que es un Presupuesto en el que la inversión prevista es superior a los 7 millones de euros, lo que supone más del tres veces la cantidad destinada a este fin en anteriores Presupuestos desde el ejercicio 2011.

Desde Ciudadanos creemos que estos proyectos de inversión pueden contribuir a dinamizar nuestra ciudad y por tanto, consideramos que un voto en contra hubiera sido una grave irresponsabilidad política por nuestra parte. Aunque, tal como ya dijimos en el Pleno, nuestra abstención no es un cheque en blanco y estaremos vigilantes para que el Presupuesto se ejecute adecuadamente y se cumplan los compromisos adquiridos.

Por otra parte, desde Ciudadanos, estamos satisfechos porque la moción que presentamos para que se estudie una bolsa de empleo (o cualquier otra fórmula que se estime conveniente) para las personas en desempleo con edades próximas a la jubilación, fue aprobada por unanimidad. Otra propuesta encaminada a intentar mejorar y facilitar la vida de las personas, aunque algunos quieran ver en ella, sin ningún fundamento (nada más alejado de la realidad), una maniobra electoralista. Pero, claro, como dice el refrán: “siempre es más fácil ver la paja en el ojo ajeno que la viga en el propio”.

No cabe la menor duda, ¡pasen y vean!: bienvenidos a la Campaña Electoral para las Elecciones Municipales de Mayo 2019. Desde Ciudadanos, nosotros a lo nuestro, trabajar, trabajar, trabajar y siempre por Alcoy que es lo más importante.

Article d’opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi

Imagine la melodia de Benny Hill, aquella tan animada que acompanyava situacions ridícules d’embolics i quefers del personatge. Doncs ara imagine’s vora les 20 h dins del seu vehicle, eixint del descampat dels antics jutjats destí a El Camí.

Normalment agafaria el Pont de Paco Aura camí al Viaducte i la Plaça d’Espanya. Error. Oblide’s d’eixa idea; el Pont del Viaducte està tallat en aquest sentit. Prove doncs per La Vaguada, Entença i el Pont de Sant Jordi. Després de suportar l’intens trànsit del carrer Entença (eixe carrer que el PSOE va posar de portada per a la campanya del 2015 i que ara utilitzarà per a la del 2019) gire cap al carrer Góngora (per fi sense el ressalt). Ara sols hi ha un carril que permet continuar cap al Pont de Sant Jordi. I quin carril, la cua és monumental! Embús assegurat!

Decideix pegar la volta a La Rosaleda per buscar-ne l’alternativa. Ai, La Rosaleda, amb aquella sentència que obligava al Govern del PP a reposar la zona verda. Una herència que aquest Govern del PSOE mai veu el moment d’engegar -això sí, ja tenim la font en marxa.

Ara es dirigeix vosté cap a Santa Rosa -del Pont de Fernando Reig oblidem-nos de moment (coses del rovell?)- així que ha pensat agafar el Camí de la Murtera cap als polígons. Doncs, tampoc. Accés tallat. Prove sort un altre dia, potser estiga obert.

Vinga! cap a La Beniata. El Govern hauria d’haver fet l’enderroc de Ceres ja en 2015 pel perill que corria. Deixaren passar un any. I ara tenim una altra obra que s’eternitza. I una altra cua infernal!! Gire millor cap a l’esquerra, cap al centre Comercial per a pujar per Correus, i d’ací al Parterre i pel Gurugú a Sant Nicolau. De segur s’ha trobat vosté amb més d’un parell de contenidors trencats, desbordats, malbaratats… i deixalles i ADN caní.

No cal que ho diga, ja ho sap vosté, tenim una ciutat bruta i deixada, el refrany diu que de la mà de Déu, jo diria que de la mà del PSOE. Eixe PSOE que ha tingut l’oportunitat de recuperar el servei de Recollida de Brossa i Neteja Viària, amb el que ens haguérem estalviat vora un milió d’euros l’any.

Però no es preocupen, perquè d’ací any i mig hi ha eleccions. Així que ara començaran a presses i correres les obres i projectes (Entença, La Rosaleda, el Bulevard, Rodes, les redones d’accés a la ciutat…), per poder anunciar-les a bombó i platet a la propera campanya electoral. Temps al temps.

Article d’opinió de Vicenta Jiménez, senadora de Podem per la província d’Alacant

Tots els anys la mateixa matraca, i ja van més de trenta. Any rere any, quan venen els debats de pressupostos a l’Estat o a la Generalitat Valenciana, tant el PP com el PSOE anuncien, a bombo i platet, les partides que els seus respectius partits i governs destinen per al ferrocarril Alcoi-Xàtiva.

A veure qui dels dos demostra tenir més sensibilitat en el tema i qui dels dos aposta més decididament per aquest transport tan necessari com històricament abandonat.

Ja és tot un clàssic escoltar al PP d’Alcoi dient el gran esforç que fa el govern del senyor “Eme punt Rajoy” i criticant el govern de la Generalitat per no incloure les seues atentes demandes per invertir al nostre tren.

També és un clàssic escoltar per l’altra banda al PSOE la deixadesa del govern de l’Estat del PP i el gran esforç i atenció del PSOE i de la Generalitat pel nostre tren.

Perpètues acusacions entre uns i altres amb l’afegit del joc de pilota teua-meua de qui té les competències en la matèria.

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions dels dos partits que s’han alternat en el govern de Madrid i en Les Corts, i en qualsevol dels dos llocs on han tingut capacitat de decisió, s’han dedicat a passar-se mútuament la pilota i a no fer res. O serà que en més de trenta anys de bipartidisme no han tingut temps de dissenyar solucions per a comunicar i vertebrar les nostres comarques amb un model de transport públic de proximitat, sostenible i al servei del desenvolupament del nostre teixit productiu. Això serà, falta de temps…

Clàssiques declaracions i perpètues acusacions. Però la realitat és tossuda: l’aposta real , tant del PP com del PSOE, ha sigut per deixar morir el transport públic sostenible.

I als fets em remet.

Tots dos han apostat per les grans inversions a l’AVE en detriment de les necessàries inversions per a modernitzar i potenciar el ferrocarril de proximitat. Aquell que les esquilades butxaques de la majoria social necessita per a moure’s habitualment. El mateix que realment pot vertebrar les nostres comarques i aquell que pot afavorir i facilitar la vinguda a la nostra ciutat dels que els agrada gaudir del turisme de qualitat i ecològic.

Per donar una xifra, dels 30 milions que en 2009 el govern va anunciar que invertiria al nostre tren, l’única inversió que s’ha vist materialitzada, ha estat l’estiu passat, quan es van invertir 5,5 milions en millores i manteniment de les vies. Amb aquesta almoina, PPSOE pretenen llavar-se la cara l’un a l’altre. I tots contents. Com diem a Alcoi, “al pobret tot li fa”.

Durant més de trenta anys, any rere any, el mateix joc. I així netegen les seues consciències: ”mireu el que s’esforcem pel nostre tren”.

Però els ciutadans i ciutadanes de les nostres comarques ja n’estan farts de la cançoneta i ja no els alimenten molles.

Deixem-nos d’enganyifes i de jocs malabars. El nostre tren, la ciutadania en general i en especial aquells col·lectius que han mantingut durant aquest mes de trenta anys la flama encesa de la reivindicació per mantenir-lo i millorar-lo, no es mereixen aquest sainet.

El nostre Tren, la via ferroviària Alcoi-Xàtiva, necessita urgentment una inversió de debò que la modernitze totalment, que la faça competitiva, que acurte el temps al destí i que siga digna del segle XXI. I això no es fa amb molletes i a “pessiguets”.

Es fa invertint d’una vegada per totes els milions d’euros que calen per a fer-la socialment rendible i ecològicament sostenible. L’Estat és el que ha de complir amb les seues obligacions. És el que té les competències i és el que ha d’invertir en la xarxa ferroviària. Com també el govern valencià ha de prioritzar la defensa del seu transport de proximitat i posar totes les condicions favorables per aconseguir i fer efectiu aquest objectiu.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís en l’Ajuntament d’Alcoi

Molts hem escoltat l’expressió “baixar a Alcoi”, “anar a Alcoi” i no generaria cap dubte, si no fos empleada per persones que viuen a Santa Rosa, a la Zona Nord, fins i tot a l’Eixample o al Viaducte.

Per a molts de nosaltres, majoritàriament per als majors, Alcoi és la zona compresa entre els ponts de Sant Jordi i Maria Cristina per una banda i per l’altra, entre el Tossal i Sant Vicent. Eixe és l’Alcoi que tenim al nostre imaginari, eixe és l’Alcoi esplendorós, el dels èxits, el de les festes, el de la història bona i dolenta, si poguérem classificar la història.

Eixa zona és Alcoi, eixa zona és la nostra memòria col·lectiva, eixa zona és la que ens ha definit als alcoians como som, eixa zona és el Centre, el nostre Centre.

El Centre és el que ens ha fet tenir un projecte comú com a poble, generant il·lusions i futur, i des de fa tres, possiblement quatre, dècades eixe projecte comú s’ha trencat. No genera il·lusió, no genera futur. És cert que Alcoi es troba immers vulguem o no, en un procés de canvi estructural molt profund que està afectant a la forma de viure i de conviure, als processos productius i al comerç, ens afecta a tots i a tot, i malauradament el govern local no reconèixer la situació o el que és pitjor, no ho vol veure.

Estem en crisi es cert, però Alcoi ha estat sempre en crisi. A Alcoi sempre ens hem buscat “les castanyes” per sobreviure. No tenim terres bones per cultivar, no tenim excés d’aigua, no tenim terrenys plans per créixer, no tenim pràcticament de res, però ací estem. El que teníem en excés i exportàvem, és el que hui s’anomena “resiliència”. La resiliència és la capacitat que té una persona o un poble per a resistir i superar agressions continuades, i està relacionada amb l’autoestima, eixa mateixa que als alcoians ens brolla per la boca cada vegada que parlem. Els investigadors actuals entenen la resiliència com a un procés comunitari i cultural, que respon a tres models que l’expliquen: un model “compensatori”, un altre “de protecció” i per últim un de “desafiament”.

Al meu entendre, els alcoians hem oblidat eixa capacitat de resiliència que ens caracteritzava, doncs ara, no responem a dos dels tres models que ens diuen els investigadors. Hem perdut la capacitat de desafiament i la percepció de compensació, per que la de protecció pense que és l’única que ens queda, ho podem comprovar estos dies amb el tema dels patges (protecció front a un atac extern). Després de molts anys d’autoflagel·lació, governs que no ens diuen la veritat i passen sense pena ni glòria, afegit a un canvi de paradigma social que fomenta la persona front al col·lectiu ens han portat a la situació actual.

Però pense fermament que la podem recuperar. Els alcoians necessitem il·lusió, il·lusió per crear un negoci, il·lusió per comprar una casa, il·lusió per a que els nostres fills ací tinguen futur, necessitem una il·lusió col·lectiva que ens traga del sopor en el que ens trobem immersos, necessitem un projecte de ciutat.

Tinc la resiliència necessària, i estic convençut que els alcoians recuperarem la resiliència que ens va fer grans, sols ens falta el punt de partida, i el Centre és la primera pedra del ressorgiment d’Alcoi, del futur d’Alcoi.

A la Mesa del Centre, formada pels partits, entitats veïnals, comercials i la Universitat hem aconseguit plasmar “L’Estratègia de reactivació socioeconòmica per al Centre Històric”, l’estratègia que ens ha de conduir a millorar el Centre, millorar Alcoi.

He vist l’esperança, la resiliència, als ulls de molts dels veïns i comerciants a les reunions, és cert que també he vist l’enyorança i el desànim, fruit de molts intents caiguts pel camí de la recuperació, però ara és el moment.

Per iniciar este procés d’il·lusions, d’emocions positives, de futur, és necessari, estem obligats -societat civil, economia, polítics, administracions- a signar un pacte on tots ens comprometem a fer camí en la mateixa direcció i deixar de banda disputes estèrils i partidistes.

Per reactivar el Centre “Alcoi” hem de treballar les potencialitats que tenim i les més potents es troben en la cultura. Tenim artistes, escriptors, músics, teatres, museus, la Universitat i pròximament reobrirem el “Monte de Piedad” com a subseu de l’IVAM –Institut Valencià d’Art Modern- que ens donarà el relat necessari per composar una nova il·lusió.

Estic convençut que el nou relat al Centre ens donarà la possibilitat de canviar la resta de la ciutat, que canviarem la visió, canviarem la tendència, ens unirem com a poble per crear empreses i llocs de treball, crearem expectatives de futur per als joves.

Estic convençut que la resiliència dels alcoians aflorarà per tornar a ser un poble il·lusionat amb el seu futur.

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Al darrer plenari el Partit Socialista d’Alcoi va tornar a perdre una oportunitat de dur endavant una bona proposta: redactar una mena de guia de bones pràctiques dels canals de comunicació oficials, twitter, facebook i web de l’Ajuntament sobretot. I la resposta del Govern de Toni Francés va ser decebedora, aportant un informe jurídic minuts abans de la votació que assenyalava el poder de l’Alcalde per a vetar la decisió plenària si s’aprovava la proposta. I així ho va fer. Una cacicada més de Toni Francés.

En Guanyar Alcoi creiem necessari que la utilització dels canals de comunicació oficials de l’Ajuntament d’Alcoi es faça de la forma més rigorosa i acurada possible. Entenem que, des de les administracions públiques no és ètic fer una utilització partidista, menyspreant de vegades a l’oposició política, mig informant o fent propaganda partidista a través de les xarxes de comunicació oficials dels Ajuntaments o altres administracions públiques.

També som conscients que s’ha de dedicar molt d’esforç i molt de temps en comunicar a la ciutadania sobre la tasca, les activitats i els esdeveniments que s’organitzen des de l’Ajuntament. No sempre és fàcil saber diferenciar entre notícies que són d’interés general o les que responen exclusivament a l’interés partidista. Per això, aquesta proposta podia aportar un instrument de suport que garantira i blindara en el temps el millor ús possible dels canals de comunicació oficials de l’Ajuntament, bàsicament aquells que s’utilitzen des d’Alcaldia que són propensos a comunicar de forma partidista i parcial.

Que s’haja fet sempre així o que tots els partits en diferents regions o municipis facen el mateix no són arguments vàlids per a no voler canviar-ho. Perquè les xarxes de comunicació oficials no es poden utilitzar de forma irresponsable, de forma parcial. Les xarxes de comunicació públiques són per a informar, no per a valorar.

Per higiene democràtica, ètica política i respecte cap a la ciutadania teníem l’obligació de tirar endavant aquesta iniciativa, una iniciativa que pretenia assentar les bases d’una comunicació política la més objectiva possible, rigorosa i d’interés general. Lamentablement, no s’ha fet.

Artículo de opinión de Ignacio Palmer, concejal del Partido Popular en el Ayuntamiento de Alcoy

Nunca hubiera pensado que un Alcalde podría haber utilizado su posición en el pleno para atacarme por mi altura, y encima sin derecho a réplica.

Desde las bancadas de la oposición estamos acostumbrados a que los socialistas nos ataquen de manera personal cuando se les critica su gestión, pero esto ya pasa de castaño oscuro.

Al Alcalde le molestó la moción que presentó el Partido Popular en el pleno, sobre el uso de las redes sociales y página web municipal.

Solo hay que ver las diferentes publicaciones en estos medios para comprobar que no corresponden al Ayuntamiento, corresponden únicamente al gobierno socialista, tanto alcalde y concejales como cargos de confianza. Ninguna referencia a concejales de la oposición, solo para criticarlos o hacer política partidista.

Cuando en el pleno nos presentaron un informe técnico en medio del debate, no pude hacer otra cosa que acusarles de manipulación, porque ese informe técnico firmado por la mañana, se tendría que haber entregado antes a todos los grupos de la oposición.

Queda claro que en este tema, el Alcalde actuó de manera autoritaria, con nocturnidad y alevosía, pero no le gustó que se lo dijera. Su manera de responde fue diciendo “usted para poder darme consejos tiene que crecer….”

Es verdad que después de un silencio, añadió “en votos”, pero así y todo, es una falta de respeto por parte de alguien que debería ser el alcalde de todos.

Si el alcalde quiso meterse con mi altura, para mi es una persona mala, terrible. Si lo que quiso decir es que mi escaño en el Ayuntamiento no vale suficiente por la cantidad de votos de mi grupo, entonces tengo que decir que más bien parece un dictador, un anti-demócrata.

Sobre el ADN canino

También en el último pleno les hizo mucho daño el tema del ADN canino, una medida que aunque parece lógica en principio, no está funcionando en otros municipios. Solo sirve para que los alcoyanos con mascota paguen y para que un laboratorio ingrese alrededor de 300.000€.

El concejal Jordi Martínez nos echó en cara que no habíamos alegado en el periodo de exposición pública de la ordenanza.

Al respecto tengo que responderle, que nosotros ya alegamos en el Pleno, que es donde nos toca hacerlo. Fuimos el único partido que no votó a favor y que pidió que se retirara el punto para que no se aprobara el tema del ADN, y poder de esa manera trabajarlo más y proponer alternativas.

Este argumento le sirvió para llamarme vago, explicando que no me gustaba trabajar.

Pues Sr. Martínez, públicamente le reto a competir en trabajo, aunque también le digo, en cantidad y calidad, porque lo que hacen ustedes en el día a día es lamentable.

De usted depende la limpieza de la ciudad, que sirva de ejemplo para explicar su forma de trabajar y los resultados que obtiene.

Falta de transparencia

En enero se votará el presupuesto municipal y el alcalde hace gala de transparencia y de participación, pero tengo que decir bien alto y claro, que es mentira.

Tenemos ejemplos diarios para poder argumentar esta afirmación y el caso del presupuesto municipal es uno de ellos. Se dedican a anunciar partes del presupuesto en prensa, cuando nadie de la oposición lo conoce.

Siete son los días que han dado a la oposición para poder estudiar los presupuestos del Ayuntamiento de Alcoy. Además enviando solo los datos económicos, de memorias de gestión de las concejalías explicando el presupuesto, nada.

Es una pena que el documento anual más importante del Ayuntamiento, no cuente con la colaboración de todos los partidos por culpa de un gobierno que no cree en la participación y que solo actúa de esa manera porque sabe que tiene el apoyo incondicional de Sedano y Ciudadanos.

Señor Antonio Francés, según su forma de pensar, Alcoy no se merece a un Alcalde que ha sido el menos votado de la historia en dos ocasiones y que además quiere gobernar en soledad con solo nueve concejales, solo por no perder ni dedicaciones exclusivas ni sueldo.

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en Alcoy

Si algo en nuestra ciudad de Alcoy es capaz de unir, incondicionalmente, a todos los alcoyanos es NUESTRA CABALGATA DE REYES MAGOS. Por encima de nuestras famosas y queridas Fiestas de Moros y Cristianos en honor a San Jorge, está nuestra Cabalgata. Es el acontecimiento social de la ciudad que, sin duda, más alcoyanos aglutina. Tanto los que vivimos en la ciudad, como los que, por diversos motivos, residen fuera (Alicante, Valencia, Madrid, Barcelona, etc.) invadimos las calles alcoyanas del itinerario real, para dar bienvenida a sus majestades los reyes de Oriente.

Nuestra fiesta más grande…

La noche del 5 de enero de todos los años, se convierte en Alcoy, en la más mágica de nuestra historia. Una noche donde todos los alcoyanos, nos emocionamos y lloramos viendo la ilusión de los más pequeños… y los no tan pequeños….

La grandiosidad de nuestra cabalgata ha sido reconocida en los últimos años, primero con la declaración de Fiesta de Interés Turístico Nacional (noviembre 2001) y más tarde, con la de Bien de Interés Cultural (febrero 2011), lo que obliga a las administraciones públicas a mimarla y fomentarla.

Y es que “en Alcoy, vienen los Reyes de verdad…” Y tan es así que los alcoyanos lo vivimos con alma, nos contagiamos y compartimos la magia de los Magos de Oriente.

Sí nuestra Navidad, la Navidad alcoyana, es única y con muchos elementos diferenciales, tales como el Belén de Tirisiti (con el abuelo, el sereno, Tereseta o les beates), como las pastoretes, la burreta, el campamento real con sus antorchas iluminando el monte del Preventorio, nuestro rey negro en medio, etc.

Y sí, también los pajes, que suben con sus escaleras rojas por los balcones para repartir los regalos a los más pequeños, son un elemento único y muy entrañable de nuestra Navidad. La demanda para salir de paje entre los jóvenes y no tan jóvenes es tal, que acaba doblando o triplicando la oferta. ¡Todos quieren salir de pajes…!

No es racismo es ilusión, emoción, magia…

Nunca tuve el sentimiento, ni creo que nadie en Alcoy lo tuviese, de que ofendiéramos, discrimináramos ni que, por supuesto, hiciéramos apología del racismo. Por eso, como dijo Naiara Davo, concejal de Guanyar Alcoi y militante de Podemos, en la reprobación al Delegado del Gobierno que se presentó no hace mucho en un pleno, quiero pegar “un estironet de orelles” a Rita Bosaho, Diputada Nacional de Podemos por Alicante, por sus acusaciones de racismo al Ayuntamiento de Alcoy.

Una vez más la izquierda generando polémicas estériles e innecesarias. Parece mentira que el discurso de Podemos cambie tan radicalmente en tan solo 52 km. Créanme cuando les digo señores de Podemos, integrado en Alcoy en la plataforma Guanyar, que no se puede contentar a todo el mundo.

Y es que en este tema habéis tocado hierro porque habéis herido el corazón de muchos alcoyanos. Me siento indignado y dolido por este tratamiento tan injusto que se hace de una de nuestras señas de identidad. Nada más y nada menos que NUESTRA CABALGATA DE REYES MAGOS…

El daño ya está hecho. Ahora, os ha tocado rectificar y desautorizar a la señora Bosaho. Porque Alcoy, está por encima de siglas y no se puede consentir faltar al respeto a su cultura.

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy

Ya no hay excusas, el pasado martes quedo claro que la contratación del nuevo pliego de basuras será para la actual adjudicataria. Hay continuidad, porque así lo ha decidido el informe elaborado por la empresa que el gobierno eligió. Por tanto, ya no hay excusas para que a partir de ahora mismito, se pongan manos a la obra y se dejen la ciudad como los chorros del oro.

Ya no hay excusas, porque desde el Partido Popular, hemos ayudado al gobierno a desbloquear este asunto vital para la ciudad y para conseguir la excelencia del servicio. Porque era de justicia y porque desde el PP siempre apoyaremos aquello que es bueno para Alcoy. Ahora, después de 6 años sin contrato, en breve saldrá adelante y con la misma empresa que lo hacía hasta ahora.

Ya no hay excusas para mantener contenedores inservibles y rotos. Ya no hay excusas para que empiecen a sustituir contenedores por otros nuevos, o en su defecto, por otros en mejores condiciones… Tengan en cuenta, que la empresa se ha comprometido a cambiar cada año todos los contenedores.

Ya no hay excusas para continuar dando una imagen tan negativa de nuestra ciudad. Repito, como ya he dicho en más de una ocasión, una ciudad limpia y bien mantenida cambia completamente la percepción de sus ciudadanos. Indudablemente, una ciudad limpia aumentaría la estima de los alcoyanos por Alcoy.

Ya no hay excusas, en breve no habrá un contrato en precario con maquinaría obsoleta o amortizada. Por tanto, seria el momento de que, aunque sea de forma provisional, se aportara la maquinaria necesaria para hacer una limpieza de choque de la ciudad. Hablamos de una empresa de primer orden.

Ya no hay excusas para que exijan a la empresa, aquello que es prioritario para la ciudad, su limpieza e imagen.

Alcalde, ya basta de echar las culpas a los dueños de las mascotas o a los incívicos que ensucian la ciudad. Dé ejemplo manteniendo la ciudad limpia, sin bolsas de basuras tiradas, con las papeleras vacías, con aceras bien barridas, con contenedores que no afeen la ciudad, etc. Lleva 6 años y medio gobernando esta ciudad, ya no hay excusas.

Por favor Alcalde ¡Actúe ya! Ya no hay excusas, los alcoyanos merecemos un Alcoy limpio y agradable…

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi

No és descobrir res de nou afirmar que existeix preocupació a la nostra societat per l’avenir de la indústria. La globalització i l’accelerat canvi tecnològic que s’està produint ens situen en un escenari on cal estar molt atents, per a esbrinar quin déu ser el lloc on cada empresa interessa que estiga d’ací a uns anys i amb quins mitjans pot arribar-hi.

Escletxa digital, Indústria 4.0, 4a Revolució industrial, Smart City, Innovació Intel·ligent, digitalització de les empreses… són expressions freqüents a les conferències presentacions i debats, que es celebren per tal de donar pistes i suggerir camins per afrontar el futur de la indústria.

Hi ha, però, un aspecte, una realitat, que sovint queda a la vora de les observacions més freqüents, es tracta de la participació de les persones en l’empresa.

Al País Basc i Navarra, hi ha iniciatives promogudes per persones de l’entorn del moviment de Cooperatives de Mondragón, com ALE (Asociació d’amics de José María Arizmendiarrieta) que estan impulsant proposicions no de llei per als respectius parlaments amb el fi d’impulsar un tipus d’empresa que potencie i aprofite els coneixements, competències i capacitats de les persones per aconseguir una empresa competitiva i sostenible; i també que genere una ocupació de qualitat basant-se en un model de participació en la gestió i/o els resultats i/o la propietat i un major equilibri en el repartiment de la riquesa en les societats.

Com a referència tenim les Employee Stock Ownership Plan (ESOP) dels Estatus Units, una forma de participació dels treballadors a les empreses a través de la compra d’accions, les quals creixen de mitjana un 2,5% més a l’any en vendes, productivitatm ocupació i rendibilitat en comparació amb les no ESOP.

Això suposa potenciar les empreses inclusives participatives i el desenvolupament de models de direcció humana enfront dels tradicionals de direcció científica, que ha buscat els beneficis a curt termini, s’ha fixat molt en els costos i ha considerat a la persona com un recurs.

Per això cal buscar un model valencià d’empresa, és a dir, que tinga en compte las fortaleses i debilitats de la cultura local i, per tant, de les persones que en ella intervenen. I que siga susceptible de ser promogut per les institucions públiques del territori dins del marc de les seues competències. Des de Guanyar Alcoi, hem treballat activament en la difusió d’aquests models, col·laborant amb el Consell Econòmic i Social (CES) local i amb la regidoria de Manolo Gomicia, per fer possible la vinguda de José Luís Elorza, autor del llibre ‘La empresa participativa Integral’ en el mes d’abril i amb la Fundació Empresa de la Universitat d’Alacant (FUNDEUN) per facilitar la participació de José Luís Jiménez Brea membre d’ALE al primer Fòrum de Finançament per a la Innovació Intel·ligent, celebrat a l’Àgora el passat 15 de novembre.

En els diferents contactes mantinguts amb empresaris, sindicalistes, mon de l’ensenyament universitari i ensenyament de la formació professional, hem trobat bona acollida a les idees expressades, circumstància que ens anima a continuar treballant juntament amb tot aquell que hi estiga disposat, per a difondre el model i facilitar que un dia no molt llunyà, algunes empreses industrials inicien el camí cap a l’Empresa Participativa.

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Al darrer plenari de l’Ajuntament d’Alcoi el Partit Popular va presentar una moció sobre la defensa de «la unidad de España», «las señas de identidad de los valencianos» i «reprobar ataques de representantes y partidos Pro-Països Catalans». Ciudadanos va votar a favor i el PSOE -amb la seva abstenció- li va posar una catifa blava a la proposta, permetent la seua aprovació i passant de perfil en aquest conflicte, una vegada més.

Una moció trampa, carregada d’odi ideològic i amb voluntat de confrontació territorial que, per una banda, manifesta la intenció d’amagar les misèries del partit més corrupte d’Europa sota la bandera de l’Estat espanyol. I per l’altre, mostra la debilitat dels #SomosLaIzquierda de Pedro Sánchez.

Davant d’aquest escenari polític tinc clar el següent. Primer: que la Unitat d’Espanya no es defensa a base de violència, repressió i amenaces; tornant a l’època dels presos polítics, retallant drets i llibertats; subvencionant a una entitat feixista com és la Fundació Francisco Franco; amb M. Rajoy mentint davant la justícia espanyola; i retallant la qualitat de la Sanitat, la educació o les pensions.

La defensa d’Espanya i del País Valencià es treballa no robant, sent honrat, treballant pel bé comú, no mentint a la gent decent, no perseguint idees i no reprovant als que pensen diferent.

Segon: que degut a la pressió del blaverisme i a un Partit Popular complaent en les polítiques del Govern central que ens han marginat històricament, no tenim un autogovern de primera divisió. Estem infrafinançats i les principals competències en matèria fiscal, social i de seguretat no s’han desenvolupat.

I tercer. Qui amenaça i ataca al projecte comú dels valencians i les valencianes, qui amenaça i ataca a la gent decent de l’Estat espanyol no és el radicalisme independentista català, és el radicalisme nacionalista i corrupte del PP. Perquè la identitat d’un poble no es construeix creant odi cap a un altre poble, la identitat del poble valencià no es construeix en oposició a la identitat del poble català.

Com diria l’Ovidi: «sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben alt que parle català. I ho faig a la manera de València.» Tan de bo, el pols democràtic del poble català i de la gent decent de l’Estat espanyol signifique la fi del règim del 78 i un autogovern de primera divisió per al País Valencià.