A espaldas de los alcoyanos

Artículo de opinión de Eduardo Tormo, concejal del PP en Alcoy

Sin duda, lo peor que puede hacer un gobernante es dar la espalda a sus conciudadanos. Es el principio de los excesos de confianza y de los endiosamientos que tanto distancian al político de la realidad cotidiana de los vecinos. En este momento, empieza el principio del fin.

Protestas en el salón de Plenos

Llevamos unos meses, en los que el sr. Francés nos deleita con su risa nerviosa en el salón de plenos. Y no es para menos, cuando no tiene una protesta de la policía local, tiene la de los propietarios de perros por el polémico ADN o la de los trabajadores de concesionarias públicas. ¿Qué colectivo tendremos en el pleno del próximo lunes?

Otra prueba evidente, de la pérdida de popularidad del gobierno socialista de Alcoy, es la escasa asistencia que han tenido en las reuniones con las asociaciones de vecinos. Querían dar a conocer su gestión y si se descuidan no suman ni para una partida de cotos.

Carril bici en Zona Norte muy contestado por vecinos y comerciantes

Escuchando esta semana, un programa radiofónico donde los oyentes expresan sus quejas y felicitaciones, me ha quedado claro, cuál es la realidad de la relación entre los alcoyanos y el gobierno socialista de Toni Francés.

Esta semana, principalmente, hablaban los enojados vecinos de la Zona Norte, por la construcción de un carril bici, que nadie les ha consultado. Muchos de ellos, se preguntan por el número real de ciclistas de la ciudad. Y es que, no siendo mala, de por sí, la implantación de un carril bici, ésta debe ser precedida por campañas de concienciación y educación vial, por los consensos oportunos y por una planificación minuciosa. Una vez más, la desinformación, la falta de rigurosidad y planificación han convertido a este proyecto en un tema polémico y controvertido. Casi nada, treinta y pico mil euros….

Promesas, promesas y promesas. Grandes vendedores de humo

De la lectura de la prensa, me quedo con dos nuevas declaraciones de intenciones del gobierno socialista y con otro ejemplo de gestión catastrófica.

La primera, es el inicio del estudio de soluciones para el barrio del Partidor, ¡ahora! cuando apenas quedan 15 meses para finalizar la legislatura. Tiempo al tiempo, con la agilidad que caracteriza a este gobierno, no llegará ni a consensuar un borrador. ¡Otra legislatura perdida para este barrio!

La segunda declaración es la que anuncian que siguen trabajando para la integración de la Colonia de Aviación en la trama urbana alcoyana”. Éste es otro proyecto del que al menos llevan toda esta legislatura hablando ¿Cuándo verá la luz?

Y por último la gestión catastrófica, ¿o no lo es, la gestión del Principal? La falta más absoluta de previsión pone en la cuerda floja la escuela de teatro o las propias representaciones del Tirisiti. Che, quin desastre!

La sensación es que nunca se acaba de despegar, y que siempre están ahí, vendiendo  humo. Con todo y con esto el gobierno socialista continuará, porque es su “modus operandi”, con su política del “Farem, farem… per a después no fem res” desilusionando día tras día a los alcoyanos.

No hablaremos del PGOU, del que ya no se habla, de la rehabilitación estructural (la más importante) del Puente de San Jorge, de la famosa manzana de Rodes (que mos caura i es quedarem com fava), del acceso definitivo al Polígono Santiago Paya, del puente de Serelles, la ciudad deportiva del Alcoyano, la rotonda del acceso Norte y un largo etc de anuncios vendidos a bombo y platillo que no arrancan y lo peor de todo es que muchos de ellos no arrancarán.

Nos encontramos ante un gobierno, consciente de su parálisis e incapacidad de gestión durante ya siete años, que intenta aprobar el examen estudiando el último día. Un gobierno, del que la ciudadanía ya se ha dado cuenta, que ha funcionado a salto de mata. Un gobierno con la suerte de cara de la aritmética electoral y con algún pacto no escrito y no reconocido. ¿De verdad creen que Alcoy puede soportar cuatro años más de gobierno socialista? ¿Qué legado deja Toni Francés?

Confío que los alcoyanos tomen buena nota y sepan decidir, el año que viene, lo que es bueno para Alcoy. Alcoy necesita un gobierno que le devuelva la ilusión y la confianza. Este gobierno cansado, y que ya no cree en sí mismo, no parece ser el más indicado para estos menesteres.

El Círculo, les prohibicions i la mà d’obra

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

Fem un exercici de imaginació i ens traslladem al 1868, Alcoi és una ciutat fabril en la que els xicotets tallers tèxtils i paperers han adaptat la seua producció, han millorat amb l’última tecnologia hidràulica i els està permetent créixer, ampliar més fabriques i augmentar la necessitat de mà d’obra. Aquest creixement de mà d’obra és intensiva i explota els treballadors. A Alcoi hi ha una societat de classe mitja i alta amb poder adquisitiu major que en altres poblacions del voltant. Uns industrials que gracies a la modernitat de les noves tecnologies estan fen fortuna i uns comerciants que donada la gran quantitat de classe treballadora funciona molt bé.

El Círculo Industrial d’Alcoi és una institució cultural fundada l’1 de gener de 1868. La seua finalitat era crear un espai que servira de nexe i punt de trobada de la societat empresarial, la burgesia i les classes mitjanes alcoianes. També, des dels seus inicis va desenvolupar fins soci-culturals mitjançant nombroses activitats. La història del Círculo Industrial d’Alcoi és fidel reflex de la història econòmica i industrial, malauradament és el reflex d’una part, sols d’una part de la societat alcoiana.

Fa poc, ja fa uns mesos, el Partit Popular va presentar al Ple una moció amb la intenció que es donà la Medalla d’Or de la ciutat a el Círculo Industrial. Sembla que després de la concessió de medalles i honors a persones oblidades i/o ignorades històricament pels governants locals i autonòmics, els faltava la seua quota de protagonisme.

A Compromís sempre hem respectat l’entitat, malgrat aquesta està a anys llum de la nostra forma de veure i entendre la societat. No podem estar d’acord amb una entitat que prohibeix l’accés a les seues instal·lacions d’hòmens que porten les cames a la vista. Pot ser és més agradable per als membres del Círculo veure les cames de les dones amb falda o minifalda que les cames d’un home? Podria entendre la situació amb actes propis de l’entitat, encara que no ho compartisc; però a actes públics organitzats per l’ajuntament o actes benèfics d’altres entitats, em sembla ranci, discriminatori i sexista.

També hem pogut saber per premsa que fa poc, unes setmanes, un altra persona il·lustre alcoiana, que està en possessió del mateix títol de reconeixement que «ara» se li vol donar al Círculo se li va vetar l’accés. És curiós que davant la petició de la nova televisió autonòmica a gravar en l’interior de l’edifici una entrevista a la llargament guardonada escriptora alcoiana, la resposta es demorà fins l’extrem de generar incertesa i finalment no poder realitzar-la. Pot ser que pesara la ideologia de l’entrevistada més que la promoció de la ciutat i la figura d’una escriptora alcoiana amb més de 19 guardons i reconeixements?

Compromís, al Ple on va presentar el PP la moció no va votar a favor. Malgrat no prosperar, posteriorment es va portar a Junta de Portaveus per iniciar els tràmits. Nosaltres no posarem entrebancs a la concessió, però tenim clar que no podem votar a favor.

Com a entitat moderna del segle XXI té que ser oberta i plural com és la societat alcoiana i tots ajudarem a mantindre el legat de la història, però si permet discriminar pel pensament ideològic o sexista del que vol entrar a les seues instal·lacions, aleshores no em representa i pense que a molts alcoians tampoc.

El Círculo, les prohibicions i la mà d'obra

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi

Fem un exercici de imaginació i ens traslladem al 1868, Alcoi és una ciutat fabril en la que els xicotets tallers tèxtils i paperers han adaptat la seua producció, han millorat amb l’última tecnologia hidràulica i els està permetent créixer, ampliar més fabriques i augmentar la necessitat de mà d’obra. Aquest creixement de mà d’obra és intensiva i explota els treballadors. A Alcoi hi ha una societat de classe mitja i alta amb poder adquisitiu major que en altres poblacions del voltant. Uns industrials que gracies a la modernitat de les noves tecnologies estan fen fortuna i uns comerciants que donada la gran quantitat de classe treballadora funciona molt bé.

El Círculo Industrial d’Alcoi és una institució cultural fundada l’1 de gener de 1868. La seua finalitat era crear un espai que servira de nexe i punt de trobada de la societat empresarial, la burgesia i les classes mitjanes alcoianes. També, des dels seus inicis va desenvolupar fins soci-culturals mitjançant nombroses activitats. La història del Círculo Industrial d’Alcoi és fidel reflex de la història econòmica i industrial, malauradament és el reflex d’una part, sols d’una part de la societat alcoiana.

Fa poc, ja fa uns mesos, el Partit Popular va presentar al Ple una moció amb la intenció que es donà la Medalla d’Or de la ciutat a el Círculo Industrial. Sembla que després de la concessió de medalles i honors a persones oblidades i/o ignorades històricament pels governants locals i autonòmics, els faltava la seua quota de protagonisme.

A Compromís sempre hem respectat l’entitat, malgrat aquesta està a anys llum de la nostra forma de veure i entendre la societat. No podem estar d’acord amb una entitat que prohibeix l’accés a les seues instal·lacions d’hòmens que porten les cames a la vista. Pot ser és més agradable per als membres del Círculo veure les cames de les dones amb falda o minifalda que les cames d’un home? Podria entendre la situació amb actes propis de l’entitat, encara que no ho compartisc; però a actes públics organitzats per l’ajuntament o actes benèfics d’altres entitats, em sembla ranci, discriminatori i sexista.

També hem pogut saber per premsa que fa poc, unes setmanes, un altra persona il·lustre alcoiana, que està en possessió del mateix títol de reconeixement que «ara» se li vol donar al Círculo se li va vetar l’accés. És curiós que davant la petició de la nova televisió autonòmica a gravar en l’interior de l’edifici una entrevista a la llargament guardonada escriptora alcoiana, la resposta es demorà fins l’extrem de generar incertesa i finalment no poder realitzar-la. Pot ser que pesara la ideologia de l’entrevistada més que la promoció de la ciutat i la figura d’una escriptora alcoiana amb més de 19 guardons i reconeixements?

Compromís, al Ple on va presentar el PP la moció no va votar a favor. Malgrat no prosperar, posteriorment es va portar a Junta de Portaveus per iniciar els tràmits. Nosaltres no posarem entrebancs a la concessió, però tenim clar que no podem votar a favor.

Com a entitat moderna del segle XXI té que ser oberta i plural com és la societat alcoiana i tots ajudarem a mantindre el legat de la història, però si permet discriminar pel pensament ideològic o sexista del que vol entrar a les seues instal·lacions, aleshores no em representa i pense que a molts alcoians tampoc.

]]>

No és una moda, és una realitat social que es fa necessari abordar

Article d’opinió de Manuela Pascual, secretària general de CCOO PV Comarques Centrals

En aquest període de crisi, si alguna cosa ha quedat palesa ha sigut, l’increment de la pobresa, la desvertebració de la societat, perduda de drets, i increment de la desigualtat, desigualtat que s’agreuja mes encara si parlem de les dones.

Alguns exemples clars i que no es discuteixen són les dades en matèria laboral, l’atur de les dones és en la comarca de 7227, el que representa el 62,80% dels 11507 total de la desocupació existent al gener del 2018, la contractació a temps parcial que s’ha realitzat és que de cada 4 contractes , 3 han sigut a dones, les bretxes salarials cada dia s’incrementen mes, les dones percebem en termes anuals al voltant de 6000 euros menys, realitzant el mateix treball que els nostres companys homes.

Açò si parlem en la permanència en el treball, remunerat, però les dificultats no solament les tenim en la relació laboral, sinó a l’hora de accedir al mateix, unes vegades per que ja som majors segons les empreses per a açò, i en altres casos som molt joves, i hi ha perill que puguem quedar embarassades tenir fills i filles, la qual cosa suposa agafar els permisos legals per a la cura dels mateixos. Actualment 9 de cada 10 permisos i o excedències són agafades per les dones, els nostres companys han de donar passos endavant a l’hora d’agafar aquests permisos com una manera mes de caminar cap a la igualtat entre homes i dones.

L’eixida del mercat de treball remunerat, també és més fàcil i barata, la qual cosa ens condemna en la majoria dels casos a percebre prestacions no contributives de 300 euros, el que limita molt la solvència econòmica, per a afrontar reptes de futur.

La precarietat de les treballadores de la llar, si bé es va poder en el 2012 regular el tema de les vacances, salaris i descansos, encara estan en clara desigualtat pel que fa a altres treballadores que cotitzant com cotitzen, poden cobrar de baixa, però no de desocupació en el supòsit de perduda d’ocupació,el que suposa un incompliment clar del Conveni Internacional de l’Organització Mundial del treball, a tot açò cal afegir la dificultat de denúncia que comporta davant incompliments laborals, davant possibles assetjaments pels seus ocupadors etc, ja que parlem de domicilis particulars.

Un país que discrimina a la majoria dels seus habitants, és un país que incompleix aspectes democràtics, de llibertat i de progrés, és pel que no és assumible la passivitat dels nostres governants en tot i cadascun d’aquests aspectes.

Moltes són les raons de la vaga laboral de les 2 hores convocada, i de les manifestacions i reivindicacions de Plataformes Feministes que realitzarem, però també els reptes i treball que tenim, seguir reclamat a les institucions publiques mesures eficaces i reals per a combatre aquestes realitats, però també en les empreses, en els plans d’igualtat corregint les desigualtats que es puguen produir amb o sense aqueixos plans, i dic amb o sense per que el fet que hi haja l’obligatorietat de realitzar els mateixos en empreses de 250 treballadors i treballadores, no es pot ni deu passar per alt en empreses menors on es produïsquen casos de desigualtat salarial pel mateix treball, en promoció interna, en formació etc. Però també en la negociació col·lectiva

VIVES-LLIURES-UNIDES, TOTS I TOTES LA LA VAGA EL DIA 8 DE MARÇ.

Crònica d’una adjudicació anunciada

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La contractació del nou servei de recollida de brossa i neteja viària està a punt de fer-se efectiva. Repetirà la mateixa empresa que ha donat el servei fins ara: Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Potser la sensació que ha tingut gran part de la ciutadania en descobrir que el nou contracte de la brossa caurà en mans de l’empresa que està donant el servei fins ara, ha sigut d’incredulitat. Però aquesta adjudicació, des de Guanyar Alcoi, l’hem anunciada com la ‘crònica d’una adjudicació anunciada’…

El fet és que l’adjudicació a la ‘nova’ empresa per a la recollida de brossa i neteja viària ja està feta. La nova empresa serà la vella, és a dir, la mateixa des del 2.000 i la mateixa que tants bons resultats ens ha donat aparentment: FCC. Les sospites sobre tot el procés han estat damunt la taula i Guanyar Alcoi les hem anat denunciant totes: es va contractar una empresa a dit, Lovic, per redactar el plec de condicions. Una empresa que, allà on treballava, el 75% de les adjudicacions anaven a parar a FCC. El regidor Jordi Martínez va cobrir a l’empresa Lovic fent públiques dades falses o amb el silenci. Després, un informe elaborat per una empresa especialitzada assenyalava que el plec redactat per Lovic afavoria “clarament a la concessionària actual del servei [FCC]”. Es van realitzar moviments polítics de funcionaris on un exregidor del PSOE, va ser col·locat com a cap del Departament de Medi Ambient i havia de ser l’encarregat de puntuar les ofertes de les empreses, cosa que finalment ha fet una altra empresa externa contractada a dit, Geprecon.

A part de tant de dubte i sospita, tenim una certesa: Alcoi estarà més net i tindrà un millor servei de recollida. Almenys fins a les eleccions municipals. Ja s’encarregarà l’Alcalde que siga així en un intent d’engrandir la seua gestió, per tal de treure pit a finals de la legislatura i escampar entre la gent la premissa “nosaltres hem solucionat el problema que ningú ha sabut solucionar abans”.

Sembla que ara el Govern del PSOE ha trobat el moment idoni per adjudicar el contracte, ja que en l’anterior legislatura, quan se li preguntava en privat a l’Alcalde Toni Francés pel tema responia que calia buscar “el moment oportú”. Aquest moment sembla que ja s’ha donat i ha demostrat la falta de punt d’honor de l’empresa FCC, que ha donat un servei pèssim malgrat estar cobrant quasi 5 milions d’euros anuals per aquest servei durant els últims anys (ara cobrarà 4,2 milions); i també ha demostrat la falta de responsabilitat d’un Govern que ha abandonat tot intent de millorar, fiscalitzar i renovar en el temps degut el servei de neteja dels carrers i recollida de brossa.

Si Toni Francés, per tal de llevar-se responsabilitats, acusa els regidors d’Esquerra Unida (Jordi Tormo i Paco Agulló) del retard, per tenir les competències de la recollida de la brossa, per què no els va cessar d’aquesta àrea? Més sabent que no li va tremolar la mà cessant a una regidora del BLOC durant la legislatura passada davant el que va considerar una gestió irregular. O per què no acusa també a Jordi Martínez que tenia les competències de la neteja viària i no va fer absolutament res? El cert és que la passada legislatura des d’EU en Medi Ambient es va elaborar un plec de condicions mitjançant el Consell de Medi Ambient que, una vegada finalitzat, a finals del 2014, el PSOE va bloquejar i posteriorment, en la nova legislatura es va desestimar per començar de zero i atorgar la redacció a Lovic -aquesta vella coneguda-.

Tal com intentava dir M. Rajoy: ‘cuanto peor, mejor…’, ha sigut la màxima de Toni Francés en aquesta qüestió, allargant l’adjudicació per poder crear un cop d’efecte abans de les eleccions. Però el cop, ens el peguem cada dia els veïns i veïnes d’Alcoi cada vegada que tirem la brossa i veiem contenidors plens, trencats i carrers bruts. I això és responsabilitat de l’Alcalde, màxim dirigent i responsable de l’Ajuntament, per consentir-ho i per no fer res per remeiar-ho.

Per a rematar-ho, des de la formació Ciudadanos, que encapçala Jorge Sedano, es va arribar a dir en el Ple que aquest contracte “no serà el més barat, però sí el millor en relació qualitat-preu”. Aquesta afirmació em va alertar: aquestes persones no viuen a Alcoi? A què es referirà amb la qualitat, al que ha estat demostrant l’empresa durant els últims anys? Potser no han vist ja, que la qualitat del servei d’aquesta empresa ha sigut pèssima?

Alcoi, demà, despús-demà o en passar festes, estarà més neta que ara i tindrem la garantia de carrers nets i contenidors que faran goig fins a les eleccions però, què passarà després? Lluny que aquest Govern de Toni Francés haja solucionat el problema de la brutícia de forma diligent, aquest Govern és el que s’ha encarregat de retardar la licitació d’aquest contracte per pur interés partidista i electoral, per a dir-nos a la ciutadania ara que s’apropen les eleccions municipals que han sigut els que han solucionat el problema i que Alcoi està net gràcies a ells, però la qüestió és ben trista: el problema l’han generat ells mateixos.

El proper contracte gros serà el del manteniment i neteja del clavegueram; ¡hagan juego señores!.

Crònica d'una adjudicació anunciada

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La contractació del nou servei de recollida de brossa i neteja viària està a punt de fer-se efectiva. Repetirà la mateixa empresa que ha donat el servei fins ara: Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Potser la sensació que ha tingut gran part de la ciutadania en descobrir que el nou contracte de la brossa caurà en mans de l’empresa que està donant el servei fins ara, ha sigut d’incredulitat. Però aquesta adjudicació, des de Guanyar Alcoi, l’hem anunciada com la ‘crònica d’una adjudicació anunciada’…

El fet és que l’adjudicació a la ‘nova’ empresa per a la recollida de brossa i neteja viària ja està feta. La nova empresa serà la vella, és a dir, la mateixa des del 2.000 i la mateixa que tants bons resultats ens ha donat aparentment: FCC. Les sospites sobre tot el procés han estat damunt la taula i Guanyar Alcoi les hem anat denunciant totes: es va contractar una empresa a dit, Lovic, per redactar el plec de condicions. Una empresa que, allà on treballava, el 75% de les adjudicacions anaven a parar a FCC. El regidor Jordi Martínez va cobrir a l’empresa Lovic fent públiques dades falses o amb el silenci. Després, un informe elaborat per una empresa especialitzada assenyalava que el plec redactat per Lovic afavoria “clarament a la concessionària actual del servei [FCC]”. Es van realitzar moviments polítics de funcionaris on un exregidor del PSOE, va ser col·locat com a cap del Departament de Medi Ambient i havia de ser l’encarregat de puntuar les ofertes de les empreses, cosa que finalment ha fet una altra empresa externa contractada a dit, Geprecon.

A part de tant de dubte i sospita, tenim una certesa: Alcoi estarà més net i tindrà un millor servei de recollida. Almenys fins a les eleccions municipals. Ja s’encarregarà l’Alcalde que siga així en un intent d’engrandir la seua gestió, per tal de treure pit a finals de la legislatura i escampar entre la gent la premissa “nosaltres hem solucionat el problema que ningú ha sabut solucionar abans”.

Sembla que ara el Govern del PSOE ha trobat el moment idoni per adjudicar el contracte, ja que en l’anterior legislatura, quan se li preguntava en privat a l’Alcalde Toni Francés pel tema responia que calia buscar “el moment oportú”. Aquest moment sembla que ja s’ha donat i ha demostrat la falta de punt d’honor de l’empresa FCC, que ha donat un servei pèssim malgrat estar cobrant quasi 5 milions d’euros anuals per aquest servei durant els últims anys (ara cobrarà 4,2 milions); i també ha demostrat la falta de responsabilitat d’un Govern que ha abandonat tot intent de millorar, fiscalitzar i renovar en el temps degut el servei de neteja dels carrers i recollida de brossa.

Si Toni Francés, per tal de llevar-se responsabilitats, acusa els regidors d’Esquerra Unida (Jordi Tormo i Paco Agulló) del retard, per tenir les competències de la recollida de la brossa, per què no els va cessar d’aquesta àrea? Més sabent que no li va tremolar la mà cessant a una regidora del BLOC durant la legislatura passada davant el que va considerar una gestió irregular. O per què no acusa també a Jordi Martínez que tenia les competències de la neteja viària i no va fer absolutament res? El cert és que la passada legislatura des d’EU en Medi Ambient es va elaborar un plec de condicions mitjançant el Consell de Medi Ambient que, una vegada finalitzat, a finals del 2014, el PSOE va bloquejar i posteriorment, en la nova legislatura es va desestimar per començar de zero i atorgar la redacció a Lovic -aquesta vella coneguda-.

Tal com intentava dir M. Rajoy: ‘cuanto peor, mejor…’, ha sigut la màxima de Toni Francés en aquesta qüestió, allargant l’adjudicació per poder crear un cop d’efecte abans de les eleccions. Però el cop, ens el peguem cada dia els veïns i veïnes d’Alcoi cada vegada que tirem la brossa i veiem contenidors plens, trencats i carrers bruts. I això és responsabilitat de l’Alcalde, màxim dirigent i responsable de l’Ajuntament, per consentir-ho i per no fer res per remeiar-ho.

Per a rematar-ho, des de la formació Ciudadanos, que encapçala Jorge Sedano, es va arribar a dir en el Ple que aquest contracte “no serà el més barat, però sí el millor en relació qualitat-preu”. Aquesta afirmació em va alertar: aquestes persones no viuen a Alcoi? A què es referirà amb la qualitat, al que ha estat demostrant l’empresa durant els últims anys? Potser no han vist ja, que la qualitat del servei d’aquesta empresa ha sigut pèssima?

Alcoi, demà, despús-demà o en passar festes, estarà més neta que ara i tindrem la garantia de carrers nets i contenidors que faran goig fins a les eleccions però, què passarà després? Lluny que aquest Govern de Toni Francés haja solucionat el problema de la brutícia de forma diligent, aquest Govern és el que s’ha encarregat de retardar la licitació d’aquest contracte per pur interés partidista i electoral, per a dir-nos a la ciutadania ara que s’apropen les eleccions municipals que han sigut els que han solucionat el problema i que Alcoi està net gràcies a ells, però la qüestió és ben trista: el problema l’han generat ells mateixos.

El proper contracte gros serà el del manteniment i neteja del clavegueram; ¡hagan juego señores!.

]]>

Bones notícies

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco

La passada setmana he assistit a dues bones notícies. En primer lloc, vaig estar a algunes de les ponències de les VII Jornades Tècniques organitzades per l’IES Cotes Baixes. Una iniciativa per acostar al món de l’ensenyament el de l’empresa real i les seues solucions més actualitzades, posant de manifest als estudiants que allò que estudien té una aplicació quasi immediata amb la possibilitat d’escoltar d’algun empresari quines són les actituds que més aprecien en les persones que contracten i escoltant-ho de veu dels professionals. Allí es podia tenir una petita iniciació al que és el món del treball, l’esforç necessari, la cura i minuciositat que cal per a ser excel·lents, coses, en definitiva, que no surten als llibres i que només es poden assimilar i aprendre amb la intensitat i possibilitat de commoure quan les manifesta un professional, que estima el seu ofici, de viva veu i mirant-te als ulls.

Cal donar l’enhorabona a l’equip docent de Cotes Baixes, “complicant-se la vida” i anant més enllà de “complir” en la seua feina per tal de millorar el nivell de la seua activitat educativa. Duent a terme aquesta iniciativa que millora la competitivitat de les empreses que poden contractar titulats ben formats. Un altre motiu d’alegria, que no m’agradaria deixar escapar, i que demostra la inquietud de l’equip de l’IES Cotes Baixes, és haver aconseguit nova maquinària de control numèric per computadora, per tal de treballar la fusta.

El dissabte, al torneig classificatori de la FIRST LEGO LEAGUE, em varen donar la segona bona notícia. Un equip docent de la UPV, capitanejat per Jaume Masià, un altre al que també li agrada “complicar-se la vida” un dissabte fora de les hores lectives amb la complicitat de 60 voluntaris i voluntàries, que va involucrar i va menejar cel i terra per tal que aquest torneig fora una realitat.

Durant el Fist Lego League a la que vaig acudir, vint-i-cinc equips d’arreu del País Valencià, des d’Elx fins a Peníscola, també amb participacions alcoianes, amb premi inclòs, va haver un ambient sa, divertit i del que anomenen ‘coopertició’, un nou concepte interessant que es basava en la necessitat dels equips de cooperar entre uns i altres inclús quan estan participant en un torneig per aconseguir els millors resultats.

Va ser una gran ocasió per donar a conéixer Alcoi i el seu Campus de la UPV a moltes persones que no havien tingut ocasió de conéixer la ciutat i el seu magnífic campus universitari i que, gràcies a aquesta iniciativa, gaudiren de la imatge de les serres nevades i d’un dia de fraternitat i d’aprenentatge divertit.

En algun dels equips s’endevinava en escoltar la presentació dels treballs la presència d’algun o alguna Elon Musk en potència.

Veure com interactuaven els membres dels equips entre ells per distribuir-se la feina per passar una prova era encantador.

Experiència inoblidable en un ambient de coopertició, nou concepte que, sense dubte, utilitzaré més sovint.

Como lagartos al sol

Artículo de opinión de Jorge Sedano, portavoz de Ciudadanos Alcoy

Desde Ciudadanos hemos escuchado,  con  preocupación, que el Pleno de la Mancomunidad ha introducido cambios en la propuesta inicial para crear un polígono industrial mancomunado, ya que para conseguir el apoyo  económico de la Generalitat Valenciana, parece ser, que ésta es reacia a crear nuevos polígonos industriales y quiere sólo colaborar en la financiación de futuros “parques logísticos”. Hasta aquí, se puede estar más o menos de acuerdo.

En lo que no se puede estar de acuerdo y no es de recibo, políticamente hablando, no es en el cambio de opinión, sino con la falta de toma de decisiones al respecto. Mancomunar suelo en nuestras comarcas es una idea que lleva años rodando, demasiados años rodando, sin que hasta la fecha exista nada concreto, salvo conjeturas y más conjeturas que nos conducen al “país de nunca jamás” humo. Eso es lo que hay. Nada, absolutamente nada que aclare y concrete esta dilatada y preocupante situación límbica en la que no se están tomando decisiones.

En Alcoy, concretamente, el “hiper-caracólico” proceso de Alcoinnova está, incomprensiblemente (o quizá no tan incomprensiblemente) dilatándose en el tiempo. Espero y deseo que el grupo empresarial de Alcoinnova no se canse algún día de nosotros y diga aquello de “arrivederci” amigos que me voy con la música, la empresa y los trabajadores a otra parte. Por lo que respecta al polígono comarcal mancomunado, “res de res” noticias a medias, sin proyecto ni ubicación concreta, titubeos, conjeturas, incertidumbres… legislatura perdida. ¡Ojalá me equivoque!

Hoy estamos asistiendo, impasibles, semipasmados, como lagartos al sol, a una mejora real en la economía  en el sector industrial de forma generalizada. Mejora evidente que está recogida claramente en los datos estadísticos. Hoy deberíamos tener listas y preparadas estas infraestructuras para aprovechar el actual tirón económico y, lo cierto, es que hoy no hay nada nuevo que ofrecer.

Desde Ciudadanos consideramos que ya está bien de poner palos en la rueda a Alcoinnova y que ya es hora de que se llegue a un consenso y se decida dónde se ubicará el necesario suelo industrial o “logístico”  mancomunado. Pero necesitamos conocer ya, ¡a la carrera!,  corriendo que es gerundio, cómo, cuándo, dónde y qué tipo de empresas  podrían ubicarse en este valle comarcal sediento también de que se tomen decisiones de una vez por todas. Ya toca.

No podemos permitirnos ni en Alcoy, con Alcoinnova, ni en la Comarca, con el polígono/parque logístico mancomunado, que nos llegue la próxima crisis (que llegará, no lo duden) sin los deberes hechos. Los empresarios están para generar riqueza y puestos de trabajo (y lo están haciendo). Los políticos estamos para dar soluciones y, hoy por hoy, en los casos que nos ocupan, no lo estamos haciendo.

El ‘dumping’ de Ciudadanos

Artículo de Opinión de Nacho Palmer, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy 

El partido de Ciudadanos solo actúa a golpe de encuesta, y desde la oposición se las ingenian para decir cualquier cosa que la gente quiera escuchar.

Al respecto, me gustaría remarcar “desde la oposición”, porque el partido de Ribera tiene algún tipo de alergia a los gobiernos. Los “naranja” huyen de la posibilidad de gobernar porque entonces “el chollo” se acabó. Cuando gobiernas y tienes que tomar decisiones, ya no puedes intentar contentar a todos.

Podemos poner un símil a nivel empresarial, por ejemplo cuando una empresa entra en un mercado reventando los precios, vendiendo un producto por debajo de su precio normal, o incluso por debajo de su coste de producción (dumping), el objetivo inmediato de esta práctica es eliminar a los competidores.

Las consecuencias de esta acción pueden ser varias, podemos encontrarnos con un escenario donde la empresa consiga el objetivo deseado y se apodere del mercado, o por el contrario puede suceder que la mencionada empresa no aguante y caiga en el intento.

Pero ante todo, es evidente el grave perjuicio en el mercado por la aplicación del dumping, debilitándolo de manera sustancial.

Si aplicamos este símil a la política, podemos identificar fácilmente al partido político que está haciendo el “dumping político”: el partido de Ciudadanos.

El partido de Albert Ribera en España y de Jorge Sedano en Alcoy, es capaz de decir lo que haga falta con el único objetivo de agradar a las personas. Son capaces de componer la mejor música para los oídos de los españoles, pensando en ellos únicamente como meros electores.

Y como sucede en el símil a nivel empresarial, a nivel político ocurre lo mismo, el sistema político se debilita con una clara pérdida de confianza en todos, pero además por una situación en la que partidos como Ciudadanos, a los que no se les conoce gestión alguna, adquieren un fuerte poder, pero que en realidad es estéril para los intereses de todos los españoles.

El último caso lo hemos tenido con el asunto de la Prisión Permanente Revisable, dijeron que no iban a apoyar su derogación, después facilitaron la Proposición no de Ley para la Derogación de la Pena de Prisión Permanente Revisable y ahora se han dado cuenta que los ciudadanos, los de verdad, están en contra de esta posición y entonces se inventan que quieren derogarla porque la quieren más dura, aunque lo que vayan a conseguir es dejarlo como antes. En resumen, un despropósito de un partido vacío de contenido que toca a golpe de encuesta.

Lo puedo decir más alto, pero no más claro, lo que vende el partido de Ciudadanos es únicamente humo. Aunque se denominen “Ciudadanos”, no miran en absoluto por los ciudadanos de verdad, los alcoyanos, los españoles por los que hay que trabajar cada día.

El 'dumping' de Ciudadanos

Artículo de Opinión de Nacho Palmer, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy 

El partido de Ciudadanos solo actúa a golpe de encuesta, y desde la oposición se las ingenian para decir cualquier cosa que la gente quiera escuchar.

Al respecto, me gustaría remarcar “desde la oposición”, porque el partido de Ribera tiene algún tipo de alergia a los gobiernos. Los “naranja” huyen de la posibilidad de gobernar porque entonces “el chollo” se acabó. Cuando gobiernas y tienes que tomar decisiones, ya no puedes intentar contentar a todos.

Podemos poner un símil a nivel empresarial, por ejemplo cuando una empresa entra en un mercado reventando los precios, vendiendo un producto por debajo de su precio normal, o incluso por debajo de su coste de producción (dumping), el objetivo inmediato de esta práctica es eliminar a los competidores.

Las consecuencias de esta acción pueden ser varias, podemos encontrarnos con un escenario donde la empresa consiga el objetivo deseado y se apodere del mercado, o por el contrario puede suceder que la mencionada empresa no aguante y caiga en el intento.

Pero ante todo, es evidente el grave perjuicio en el mercado por la aplicación del dumping, debilitándolo de manera sustancial.

Si aplicamos este símil a la política, podemos identificar fácilmente al partido político que está haciendo el “dumping político”: el partido de Ciudadanos.

El partido de Albert Ribera en España y de Jorge Sedano en Alcoy, es capaz de decir lo que haga falta con el único objetivo de agradar a las personas. Son capaces de componer la mejor música para los oídos de los españoles, pensando en ellos únicamente como meros electores.

Y como sucede en el símil a nivel empresarial, a nivel político ocurre lo mismo, el sistema político se debilita con una clara pérdida de confianza en todos, pero además por una situación en la que partidos como Ciudadanos, a los que no se les conoce gestión alguna, adquieren un fuerte poder, pero que en realidad es estéril para los intereses de todos los españoles.

El último caso lo hemos tenido con el asunto de la Prisión Permanente Revisable, dijeron que no iban a apoyar su derogación, después facilitaron la Proposición no de Ley para la Derogación de la Pena de Prisión Permanente Revisable y ahora se han dado cuenta que los ciudadanos, los de verdad, están en contra de esta posición y entonces se inventan que quieren derogarla porque la quieren más dura, aunque lo que vayan a conseguir es dejarlo como antes. En resumen, un despropósito de un partido vacío de contenido que toca a golpe de encuesta.

Lo puedo decir más alto, pero no más claro, lo que vende el partido de Ciudadanos es únicamente humo. Aunque se denominen “Ciudadanos”, no miran en absoluto por los ciudadanos de verdad, los alcoyanos, los españoles por los que hay que trabajar cada día.

]]>