Opinión

COPE Alcoy > Opinión

Antena del Baradello ¡Dos meses más!

Opinión

Sinceramente, me gustaría que no fuera así porque me preocupa lo que pasa en Alcoy. Tengo la sensación que algunos asuntos municipales se han fosilizado cual ammonite, y francamente no creo que la arqueología a corto plazo, sea la solución a las demandas de los ciudadanos. Más bien todo lo contrario, son más “piedras en el camino” que entorpecen y que en muchas ocasiones paralizan nuestro crecimiento como ciudad.

Proyectos que no ven la luz

Hay cuestiones tan enquistadas, que por eso precisamente han pasado a ser algo cotidiano. Es algo con lo que, se supone, los alcoyanos nos tenemos que resignar a convivir.

Quiero citar algunos asuntos de relevancia para la ciudad en general. Asuntos para los que no pasa el tiempo. ¿Qué me dicen de la aprobación del Plan General de Ordenación Urbana? El actual es de 1.989, casi 30 años. ¿O de la construcción del Boulevard? Se acabará Entenza pero no habrá una solución al tráfico, ni al aparcamiento. ¿Tendremos abierto y al servicio de los alcoyanos el Centro de Enfermos Mentales del Barranquet de Soler en esta legislatura? ¿Cuántas veces ha prometido Mónica Oltra y Toni Francés su puesta en servicio? Eso sí, Aroa, entretanto, califica la gestión de la “vice” de “desastre”. Y así, se podría continuar hasta llegar a cansar: la rehabilitación de la manzana de Rodes, la rotonda de acceso Norte, la urbanización  de la plaza de Al-Zraq, etc.

Otros proyectos que afectan a distintos colectivos, también están igualitos que hace tres años y pico cuando se inició esta legislatura. Sirvan de ejemplos la cubierta de la pista polideportiva del Francisco Laporta, la ciudad deportiva del alcoyano o la rehabilitación de chalets de la Font Roja.

Queda apenas medio año de legislatura y no se ve luz al final del túnel para muchas de estas, más que legítimas, demandas de los alcoyanos.

Temas y expedientes que se eternizan por la incapacidad de un gobierno al que se le duermen los asuntos en las manos, o lo que es peor… en los cajones. Nos encontramos ante la escenificación clara de una forma de gobernar sin rumbo y sin norte: la del partido Socialista. ¡Alcoy no se merece esto! Alcoy se merece un gobierno con ilusión que resuelva, de una vez los temas olvidados en el tiempo.

Antena del Baradello

Pero no quiero alargarme con generalidades, concreto para señalar el problema de comunicación que afecta a muchos alcoyanos que residen en una zona muy importante de la ciudad como son las urbanizaciones del Sargento, del Baradello y Montesol y que no tienen servicio de comunicaciones. No hay cobertura en toda esa zona. Eso, no sólo significa un problema de acceso a la comunicación sino también de seguridad. Y lo es, porque es una zona muy transitada por deportistas, excursionistas y por vecinos en general, que se encuentran sin posibilidad de poder dar aviso en caso de accidente o de cualquier problema.

Y esto que comento y que suscribo totalmente, no lo digo yo, lo dijo nuestro alcalde en la rueda de prensa de octubre del año pasado1. Toni Francés compareció junto con el delegado de Movistar para anunciar la inminente instalación de la antena. Antes de final de2017…

¿Cuál es la realidad actual casi un año después? Que en el pleno de principios de este mes de septiembre el señor Gomicia dejo entrever que necesitaba dos meses más para su instalación2.

Y ante este asunto digo yo:

¿Qué necesidad tenía el alcalde de crear expectativas falsas a un colectivo que agrupa muchos vecinos, si no tenía el tema atado? En la rueda de prensa de octubre de 2017, anunciaba la resolución del problema que a día de hoy no está solucionado.

Nula influencia del gobierno de Alcoy en Valencia

¿Por qué si el problema es que no llegan unos informes de Consellería, no llama a Ximo Puig y le pide ayuda en este tema tan básico y necesario para los vecinos de las urbanizaciones? Resulta que son muy amigos para hacer escuadra por San Nicolás pero no para desbloquear lo que el mismo reconoce como un problema de comunicación y de seguridad.

¿Qué capacidad de influencia política tiene una ciudad importante como Alcoy en el gobierno valenciano máxime cuando ambos dirigentes son del mismo partido?

Colaboración constructiva y positiva del PP

Y me podrán decir ¿En qué han colaborado Uds. para qué este asunto salga adelante? Pues bien, preguntamos en el pleno de marzo3de forma constructiva y positiva sobre el estado de este expediente. En este pleno el alcalde se comprometió a que la instalación estaría en abril de 2018.

Por otra parte en el pleno de primero de septiembre2pedimos una comisión para ayudar a agilizar las gestiones para la instalación de la antena. Ruego que se denegó.

¿Y qué hizo el gobierno del PP?

Y de igual modo me podrían decir y ¿Por qué no lo hicieron ustedes cuando gobernaban?

Miren cuando se acaba una, dos o varias legislaturas y se deja el gobierno, la ciudad en si no es, y además no puede ser, un proyecto acabado. La pretensión de todo gobierno municipal ha de ser dejar la ciudad en mejores condiciones que cuando empezó a gobernar. Dejarla mejor en cuanto a proyección de futuro, en cuanto a servicios públicos y oferta de posibilidades, en cuanto a mantenimiento e infraestructuras, etc. Y el Partido Popular lo hizo, con sus éxitos y sus fracasos, con sus errores y sus aciertos. El PP saco adelante 394 proyectos4en todos los ámbitos posibles y muchos de ellos de gran importancia. Es verdad que en ocasiones se quedan cosas en el tintero pero para eso están los gobiernos siguientes. Y este gobierno socialista de Toni Francés lleva ya siete años y pico y en este asunto, como en muchos otros, nada de nada.

¿Podrá decir nuestro alcalde cuando deje de serlo que ha dejado un Alcoy mejor que como se lo encontró?

És l’hora dels ciutadans

Opinión

Article d’opinió d’Evarist Carbonell, afiliat de Ciudadanos Alcoi

Comencem un nou curs en quasi tots els ambients, laboral, escolar i com no, en aquest curs 2018-2019 també electoral. Perquè encara que no ho parega, molt aviat, és a dir, dins d’uns pocs mesos ens trobarem amb uns períodes electorals molt interessants, que ens portaran a votar a unes eleccions europees, autonòmiques i locals. I podria ser que també nacionals vist com està el pati.

En un no res començarem a escoltar missatges que ens parlaran que els qui han estat manant fins este moment ho han fet molt malament i a una utilització del «i tu més» que ens deixarà bocabadats.

Tot tipus de missatges -quasi sempre negatius cap als rivals polítics- i molt pocs positius, en el sentit d’explicar clarament què es vol fer des d’un determinat partit per a afavorir els ciutadans a l’àmbit que corresponga en cada cas. Escoltarem moltes vegades que nosaltres ho farem millor  que l’altre, és a dir, el que mana en este moment ho ha fet malament, i poques vegades què volen fer, de quina manera i sobre tot amb quins diners i, a més, d’on hauran d’eixir eixos diners, perquè ja se sap que governar la casa d’un amb els diners dels altres pot ser tasca relativament senzilla. Pujar impostos als ciutadans i que siguen estos els que financen els somnis més o menys grandiosos dels polítics, no és una bona manera de fer política. Vulguem o no, les polítiques necessiten diners i no es pot fer res sense ells, però una cosa és fer coses per al poble i perquè el poble i els ciutadans estiguen millor i caminen per una senda de prosperitat, i una ben distinta, fer obres faraòniques o que vagen a tindre un curt recorregut, o inclús inventives grandiloqüents, que costen un grapat molt gran d’euros i que no repercutisquen en el benestar de les persones.

Perquè en política, com en tots els ordes de la vida com en la família, hi ha assumptes prioritaris i altres que no ho són tant, i altres que podríem anomenar capritxos i que, en principi, sols s’haurien de fer quan estiguen cobertes totes les altres necessitats.

A més o menys d’un any de les eleccions el govern del senyor Francés, a la nostra ciutat, ha començat una llavada de cara fent algunes actuacions que s’hagueren pogut fer abans però que tal vegada espera el PSOE li donen un bon rèdit electoral. Actuacions estrela per als socialistes, com el carrer Entença, que casualment es vindrà a finalitzar aproximadament damunt les eleccions, llavat de cara a l’illa de Rodes, on anava a fer-se un dels macro projectes del govern i que possiblement no es puga ni començar a fer, se suposa que la inauguració del Centre de Malalts Mentals del Barranquet, després de costar-nos una quantitat considerable de diners per damunt del seu cost i, en gran mesura, degut a l’abandonament dels darrers anys, les proteccions del pont de Sant Jordi, etc. Coses que aniran finalitzant-se i inaugurant-se en els propers mesos per tal que la ciutadania veja quantes coses s’han fet en els quatre últims anys.

Però mentrestant no es parla de la situació de la nostra ciutat, que ja no arriba ni als 60.000 habitants i que, segons les dades que s’agafen segueix perdent població o bé no remunta, de polígons industrials necessaris però que no es porten endavant i que fan que les indústries no vinguen i ni tan sols s’atrevisquen a plantejar-se Alcoi com a possibilitat, donats els entrebancs en què van a trobar-se i tantes altres qüestions que es poden plantejar i de les que sentirem parlar en els propers mesos.

Qüestions que caldrà analitzar i tenir en compte a l’hora d’exercir el nostre vot, sobretot a les eleccions municipals, que són les més properes, no en el temps però si en el que ens afecta més de prop.  Perquè no tan sols s’ha de votar en funció de les coses fetes a última hora i que normalment són les més visibles, sinó que el vot, en la meua opinió,hauria d’exercir-se en funció de les coses fetes en els darrers quatre anys i a partir del programa electoral presentat, valorant el grau de compliment del mateix i totes les intervencions fetes, tant en els plenaris municipals com als mitjans de comunicació, aportant solucions als problemes més immediats dels ciutadans d’esta ciutat, en el cas de les municipals o a altres nivells en les altres eleccions.

I sobretot votar amb el cap i no tant amb el cor, votant a aquelles formacions que pensem poden traure’ns de la situació de paràlisi  que viu la ciutat, formacions que tinguen una visió global de la ciutat i no sols visions parcials, equips amb visió ampla de futur per a la ciutat i que treballen en planificacions clares de cara a la ciutat i als ciutadans, partits que tinguen molt en compte la situació econòmica de partida i que sàpiguen on volen anar, diferenciant clarament entre qüestions imprescindibles, importants i nímies o fútils, sabent deixar les darreres encara que puguen suposar un rèdit electoral important i en definitiva, equips que vulguen governar per a tota la ciutadania, sense importar qui ens ha votat.

I ara potser és el moment de dir que, tal vegada, és ja l’hora de Ciutadans, un partit jove però amb experiència en diversos àmbits per part de les persones que hi formen part d’eixe projecte. Un partit que no sols vol ser una alternativa de govern a Alcoi, sinó que està convençut de que pot ser-ho a les properes eleccions. Un partit per a tots els alcoians, on incloem lògicament a tots, homes i dones, xiquets, joves, adults i majors. Un partit que des de la humilitat i el fer les coses amb dedicació, estudi i propostes, aconseguisca un Alcoi millor del que tenim, procurant condicions necessàries perquè es puga crear treball a partir d’empreses que vulguen vindre al nostre territori, sense por a no saber quan podran obrir o treballar, amb un  equip de govern que lluite a les institucions superiors per a aconseguir per a aquesta ciutat les millors infraestructures i el millor finançament per a tindre els millors servicis públics possibles. Un equip que lluite per a tindre la ciutat que tots els que vivim a esta ciutat, nascuts en ella o vinguts de fora, volem. Un partit que procure que els joves alcoians no hagen d’anar-se’n fora d’Alcoi quan finalitzen els seus estudis per falta d’oportunitats. En definitiva, un equip de govern que busque revertir la situació que tenim a la ciutat i,al capdavall, que done als alcoians i alcoianes esperança de futur, un futur que passe per una ciutat amb oportunitats, sostenible i que recupere el seu orgull. Per a això tenim moltes propostes que volem presentar i debatre amb tots els sectors de la població, confrontar idees amb els interlocutors socials de tot tipus, associacions, entitats, grups professionals, etc perquè estem convençuts que, sols entre tots, aconseguirem eixa ciutat que tots volem.

És l’hora de Ciutadans!

I ara què?

Opinión

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco, regidor de Guanyar Alcoi

Des de fa molts anys he treballat al món del cooperativisme. Una de les meues inquietuds, des que vaig entrar a política en el 2015 amb Guanyar Alcoi, ha sigut conèixer com des de l’àmbit municipal es pot enfortir el cooperativisme a aquestes terres i com poder respondre exitosament als nous reptes que es planteja la indústria a les nostres comarques en un món globalitzat.

És recurrent que la gent faça referència al gloriós passat d’Alcoi… Personalment mai m’ha agradat viure en la nostàlgia, ni pensar que tot temps passat és millor. En la pel·lícula Midnight in Paris, de Woddy Allen, es mostra bé aquesta idea, de com d’absurda pot ser la nostàlgia cap a una època que solament coneixem superficialment i que, per molt que enyorem temps passats, el que ens toca viure i lluitar és l’actual, el present. José Ma Arizmendiarrieta, fundador del Grupo Mondragón ho explica molt bé en aquesta cita: “La naturaleza humana siempre determina, quizás por el miedo a enfrentarse a generar nuevas realidades, que cualquier tiempo pasado fue mejor; pero no lo es. Es un espejismo que generación tras generación se expande como si fuese un virus letal, difuminando un mensaje lúgubre en las nuevas generaciones: no lo intentéis, no os esforcéis.”

Els primers dies del mes de juliol, vint-i-una persones d’Alcoi, Ibi i Cocentaina visitàrem les cooperatives de Mondragón i la comarca del Goierri. El pes organitzatiu descansà en el Consell Econòmic i Social (CES) d’Alcoi i amb uns amfitrions excel·lents a les terres basques: José Luís Elorza Múgica, i Miguel Ángel Laspiur López de Oñate.

José Luís Elorza, autor del llibre “La Empresa Participativa Integral” ja va estar convidat a les nostres terres l’any passat pel CES, presentant el contingut del seu llibre a empresaris, sindicalistes i públic en general d’Alcoi i Ontinyent.

Miguel Angel Laspiur, exdirector financer del grup de Cooperatives de Mondragón*, i actual president de l’Assoaciació d’Amics de José Ma. Arizmendiarrieta (ALE), preparà les visites al grup empresarial. Ell també ens coneix. Enguany va estar convidat per l’Ajuntament a festes i, puc donar fe que, tant ell com la seua esposa quedaren sorpresos per la magnitud de l’espectacle. Només dir-vos que la filà Alcodians els va acollir la Nit de l’Olla.

El motiu del viatge era conéixer de primera mà l’experiència cooperativa de Mondragón, com ha estat una comarca capaç d’organitzar-se per fer front als reptes que per la seua indústria presenta una economia global i veure les noves tendències organitzatives que canvien el model d’empresa tradicional, “Cap a un projecte compartit d’empresa basat en la confiança”, defensen des d’ADEGI.

El contrast de les nostres realitats amb les que hem vist és gran, destaquen a parer meu sobretot: el grau d’integració de la comarca lluny del pensament en clau local; la implicació de les empreses, siguen cooperatives o no, en el futur de la comarca; una política partidista deixada de costat; el suport financer de les institucions, tant forals com autonòmiques; i el pensament estratègic a mitjà i llarg termini amb una solució de continuïtat que ha donat la presència empresarial.

Després del viatge hem tingut un primer encontre per compartir impressions i començar a pensar quines d’aquelles experiències, adaptades al nostre entorn, podríem traslladar. Es palpava il·lusió i ganes de treballar-ho. El canvi de mentalitat que exigeix és considerable, la feina és gran, l’horitzó temporal sobrepassa en molt les legislatures, se’ns demana constància, altura de mires, paciència i determinació. El futur de les nostres comarques, amb les seues enormes potencialitats, que els nostres fills i filles tinguen oportunitats de treball, mereixen l’esforç. Serem capaços? El repte és apassionant i no sobra ningú.

¿Desmercantilizar la vivienda?

Opinión

Artículo de Opinión de Ray Montava, Presidente del PP de Cocentaina

Si un mileurista alquila su segunda vivienda a una família que no le paga el alquiler ¿Qué mecanismos tiene para defender su derecho a la propiedad? ¿Está por encima la propiedad privada al derecho a una vivienda? ¿Es demagogo que una alcaldesa prohiba que la policía local no realice ningún deshaucio?.

Al mileurista no le regalan un piso, lo paga. Y si lo paga es lógico que quiera amortizar ese gasto (o no, por eso es su propiedad privada). Muchos pisos se compran para especular con su valor; si el valor sube, entonces el tenedor de la vivienda ganará más dinero. Si todo el mundo especula que la vivienda va a subir en los proximos años, entonces más y más factores de producción son dirigidos a cubrir esa demanda. A más grandes márgenes, mayor incentivo para invertir.

Todo el mundo gana si los precios son libremente interpuestos por las partes; hay más trabajo, más viviendas y son más baratas. Como es lógico, la especulación lleva consigo un riesgo que asume quién puede obtener una ganancia gracias a ella. En definitiva, un negocio como cualquier otro.

Ahora bien, ¿por qué llamamos burbuja a la crisis inmobiliaria? Obviamente sufrimos una burbuja, pero NO como consecuencia de ser torpes a la hora de invertir sino por la ESTAFA de quienes incentivaron a la sociedad española a comportarse de forma totalmente descoordinada en base al crédito que existía. Y estaba ahí por culpa de los Bancos Centrales, quienes orquestaron toda una sinfonía de políticas expansionistas que acabaron por destruir la conexión entre lo que se prestaba y lo que realmente había.

El tipo de interés es un MENSAJE que se manda a los agentes económicos. Les dice que inviertan cuando la gente ahorra mucho y que pongan el freno cuando no. Nadie mejor que el prestamista para ponerle un precio al dinero. Si lo hace un Gobierno populista, entonces nos podríamos encontrar con la paradoja de no tener ahorro real, prestar a tipos muy bajos (mandando el mensaje de que sí lo hay) y cuando las inversiones han sido materializadas y los tipos inevitablemente suben resulta que los consumidores no llegan a poderlos pagar y los empresarios descubren que sus proyectos no son rentables. Es decir, hay una disonancia entre el ahorro y el crédito que descoordina la economía.

Resulta inquietante que la “nueva política” pida –aún- más mecanismos correctores solo porque a la su base elctoral le cae bien escuchar que así no van a pagar su hipoteca o que no habrá más desahucios (como si pudiesen esfumarse las cargas que una vivienda genera gracias a una decisión gubernamental). El populismo que subyace cada vez que la izquierda habla sobre la propiedad ayuda a entender porque no creen en ella.

Sobre puentes y el señor Ivorra

Opinión

Artículo de opinión de Jordi Martínez, concejal del PSPV-PSOE Alcoi

Esta pasada semana se produjo en Génova una tragedia tras el colapso del puente Morandi de dicha ciudad y desplomarse una parte importante de su tablero. Víctimas mortales, desaparecidos y multitud de heridos han escrito una triste página de la historia de esa ciudad y de toda Italia. Vaya hacia ellos mi más sinceras condolencias y la solidaridad con todos los afectados.

Durante unos días me vino a la cabeza, como creo que la mayoría de alcoyanos el puente Fernando Reig recientemente reparado. Y  también los otros puentes de nuestra ciudad, en plena intervención por obras en el Pont de Sant Jordi y en el Pontón de Sant Jaume.

Y cuando leo al señor Mario Ivorra, portavoz de Compromís, escribir sobre los peligros de los puentes no puedo más que sonrojarme por como, desde el desconocimiento técnico más absoluto y flagrante, un político local nos habla de carbonatación, de falta de mantenimiento o de actuaciones cosméticas, en un tema en estos días tan sensible para los ciudadanos.

No estaría de más que el señor Ivorra repasara el listado de actuaciones de los últimos años en nuestra ciudad y podría comprobar el trabajo realizado por el gobierno local socialista en el mantenimiento de nuestros puentes. Y también estaría bien que comprobara las nulas actuaciones realizadas en los puentes cuando Compromís tenía las responsabilidades de gobierno en esa materia. Y cuando digo nulas, son nulas.

Si descartamos el Puente Fernando Reig y los puentes de Cristina, San Roque y de la Pechina, que son parte del trazado la carretera nacional y competencia del Ministerio de Fomento en su mantenimiento,  estamos hablando que de competencia municipal tenemos: El Puente de Paco Aura y de Pep Linares de reciente construcción por parte de la Generalitat Valenciana, el  Puente de Sant Jordi, el  Puente del Viaducto de Canalejas, el Pontón de San Jaime y los puentes de Rafael Terol y del Barranquet. También existen una cantidad mayor de pontones sobre los cauces de nuestros ríos pero que, por su longitud y altura descartamos para este artículo. Pues bien señor Ivorra, las actuaciones que se han realizado de mantenimiento durante estos años de gobierno socialista al frente de la delegación de Obras y Servicios han sido: Puente de Sant Jordi: Reconstrucción de las balaustradas afectadas por el oxido en su estructura metálica. Cambio del tablero y aceras sustituyendo el mal estado del firme que estaba deteriorado por la filtración de aguas en los mismos, cambio de calzada de hormigón con eliminación de peso en el tablero con un montante aproximado de  700.000 euros. Puente del Viaducto: Reconstrucción de apoyos en las plataformas de ambas aceras, refuerzo con viga longitudinal y tratamiento de las planchas que soportan dichas plataformas 80.000 euros. A estos 80.000 euros sumar la actuación de soldado de todas las farolas y barandilla en distintos puntos 6000 euros. Afianzamiento del estribo del Pontón de Sant Jaume y limpieza y renovación de la plataforma que desprendía cascotes 45000 euros. Retoques y arreglos en barandilla del puente Rafael Terol realizados por la brigada de obras y valorados en 3000 euros.

Sobre los puentes de la ciudad que no son de competencia municipal: Sobre el Puente Fernando Reig 10.000.000 de euros para su reparación integral, Actuaciones sobre los pilares del Pont de Sant Roc realizadas por el Ministerio de Fomento por sus servicios generales. Actuación de desembozo y apertura de nuevos imbornales en el Puente de Paco Aura realizado por la Conselleria de Infraestructuras dentro de la garantía de construcción de dicho puente. Reparación por parte del Ayuntamiento de las pilastras (new jerseys) de los puentes de la ciudad que están en mal estado y necesitaban una actuación urgente.

Además antes de final de año tendremos en marcha la redacción de la tercera parte de la rehabilitación del Pont de Sant Jordi. Una vez que se realizó la reparación de la balaustrada que evitó un mayor deterioro de la estructura metálica de los mismos y en la segunda actuación se mejoró el puente evitándola corrosión del tablero y eliminando pesó del mismo, se realizará una actuación en los estribos para definitivamente tener el pont de sant Jordi en perfectos estado. En los últimos 30 años nadie actuó sobre el mismo y a pesar de que ahora todos saben sobre estabilidad, mantenimiento y carbonatación en los puentes, nadie había dicho nada.

Y nadie había dicho nada y Compromís en el gobierno la pasada legislatura no hizo nada. No gastó ni un solo euro en mantenimiento de los puentes de nuestra ciudad cuando formaban parte del Gobierno Municipal en las responsabilidades de Obras y Servicios. Ni un solo euro.

No se puede jugar con estas cosas señor Ivorra. No puede utilizar una tragedia para meter el miedo en el cuerpo a los ciudadanos y rentabilizar políticamente una tragedia de otro país. Es mezquino e irresponsable, por que usted genera una desazón de una manera falsa e interesada, con poco recorrido político y usando un triste caso que no tiene nada que ver con nuestra ciudad. Este gobierno ha dedicado más presupuesto al mantenimiento de los puentes de nuestra ciudad que cualquier otro en toda nuestra historia. Vivimos en una ciudad plagada de puentes. Muchos de ellos con más 50 años de antigüedad. Dedicamos los recursos y esfuerzos de nuestros técnicos a que estén en buen estado a pesar de lo difícil y costoso que resulta. Usar una tragedia como la ocurrida en Italia para hacer odiosas comparaciones le convierte a usted en un político demagogo y oportunista. Creo que la ciudad de Alcoi y sus votantes esperan algo más de usted.

Un homenatge digne a l’afició de l’Alcoyano

Opinión

Article d’opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

Una de les coses que em va cridar l’atenció quan vaig vindre a Alcoi era l’arrelament que tenia la ciutat amb el CD Alcoyano i amb l’Enrile PAS Alcoy, el qual, aquest últim, vaig tindre l’honor de defensar com a jugador i capità amb molt d’orgull.

L’afició de qualsevol equip és (i som) la part fonamental de l’equació perquè un club funcione, és la base, és l’empenta, és la passió i la flama. Per això vam considerar adient, des de Guanyar Alcoi, dedicar la rotonda que anava a construir-se al costat del Collao a l’afició del CD Alcoyano. Creiem que podria ser un bonic punt d’encontre entre aficionats del club i també una merescuda commemoració a la dedicació desinteressada i incansable de l’afició del nostre Depor. Amb més esforç de l’esperat i amb inicialment la negativa del Govern de Toni Francés de dedicar aquesta rotonda a l’afició, finalment vam aconseguir tirar endavant aquesta proposta que es va presentar primerament en desembre de 2017.

Vam proposar, concretament, que l’homenatge es fera a través d’un procés participatiu amb penyes, club i gent interessada per tal de projectar el disseny amb el qual es commemore a l’afició a la mateixa rotonda. Estem segurs que qui millor pot saber el que representa l’afició per a l’Alcoyano és la mateixa gent que puja diumenge rere diumenge al Collao a animar. Malgrat això, que no és una tasca molt costosa perquè sempre que s’ha cridat a participar en aquestes qüestions la gent ha reaccionat molt bé, hem sabut que membres del Govern del PSOE, sense informar a ningú més, ni tan sols a nosaltres, que vam ser els proposants de la iniciativa, s’han reunit amb penyes per demanar en la mateixa reunió “idees” per al disseny de l’homenatge el qual volen tenir enllestit en menys d’un mes…

I clar, és una llàstima que el disseny de l’homenatge es faça de pressa i corrents. Des de Guanyar Alcoi vam demanar que l’homenatge havia de nàixer de l’afició i el club, s’ha tingut des d’inicis d’any per treballar-ho, per mirar dissenys, per considerar si és millor un monòlit, simplement una placa o una estatueta, per veure qui seria la persona ideal per fer-ho, per pensar quin text es posarà, etc. però clar, amb menys d’un mes i sent agost -ja sabem que l’agost a Alcoi és pràcticament inhàbil- és impossible i també és una llàstima… Tenim clar que l’important és que siga un homenatge digne, i sabem que ho serà, però també som conscients que amb l’ajuda de l’afició podria fer-se un disseny molt millor, més representatiu i nascut de totes les persones que s’estimem a l’Alcoyano.

Quan s’inaugure aquest homenatge estarem allí. Per aquelles persones que desconfien del nostre paper els diré que no, no volem protagonisme, ni estarem per fer-se la foto o per passejar palmito, estarem perquè creiem en aquest homenatge, perquè som aficionats i ens estimem l’Alcoyano. Per a les persones que ens van proposar aquesta idea els donem les gràcies, perquè malgrat que ho vam portar Guanyar Alcoi al Plenari, aquesta proposta naix de socis i d’aficionats al club, i això s’ha de valorar.

Esperem, de veritat, que aquest homenatge aconseguisca representar a tota l’afició i seguidors del CD Alcoyano, perquè s’ho mereixen, perquè aquest subjecte anomenat AFICIÓ DE L’ALCOYANO, que no és ni menys ni més que gent, organitzada o no, que anima des de qualsevol punt de la Terra a un equip que senten com a seu, que l’estimen i que els representa i que és la raó de ser de l’equip i és, en definitiva, l’ànima que mou i dóna vida al club.

Ens veiem al camp, moral i victòria!

Els tirants, els ponts i la falta de manteniment

Opinión

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Escoltar a les notícies que un pont atirantat ha caigut a Gènova, ens porta ràpidament a la nostra ciutat i a imaginar una situació semblant. No sols nosaltres els alcoians hem fet aquest paral·lelisme, fins i tot al noticiari d’ahir 16 d’agost À Punt ha recordat els problemes de seguretat al Pont de Fernando Reig entrevistant al regidor de Seguretat de l’Ajuntament d’Alcoi.

A la notícia i amb paraules del regidor es desprén que a Alcoi es fa un exhaustiu control i un fort manteniment d’aquest tipus d’infraestructures tan necessàries per al funcionament de la ciutat.

No m’agrada entrar en aquest tipus de polèmiques, però la veritat és que no hi ha cap tipus de manteniment dels Ponts a la nostra ciutat, llevat de les purament ‘cosmètiques’.

Tots som conscient que els problemes dels tirants al pont Fernando Reig no són fruit d’uns mesos fins i tot d’uns anys, i no es van detectar fins que els operaris que en aquells moments ‘pintaven’ les baranes se n’adonaren. La falta de manteniment constant ens va fer gastar més de 10 milions d’euros en una reparació d’urgència.

Fa uns anys celebràrem el 90 aniversari de la construcció del Pont de Sant Jordi, enguany el ‘Pont Nou’ complirà 93 anys i fins ara no s’han afrontat les obres necessàries i urgents que necessita. Quan observem les patologies d’un edifici antic o mancat de conservació, l’estructura de la qual és de formigó armat, amb freqüència ens trobem signes d’esquerdes i fissures en cornises, en bigues, pilars, etc. Esquerdes de tal magnitud que en molts casos apreciem signes significatius de despreniment de material, com és el cas dels pilars del pont per la i carbonatació, a més a més també podem observar fractures a l’estrep.

La carbonatació és una patologia recurrent en les estructures de formigó armat, a més de ser una de les principals causes de la seua deterioració, produint des de fissures en els casos més incipients fins a pèrdua de secció en els més avançats.

Malgrat ser coneixedor el govern local socialista dels verdaders problemes que afecten la integritat del Pont Nou, una vegada més el seu objectiu ha estat el ‘cosmètic’ a més a més d’asfaltar i posar baranes lluminoses. Des de Compromís ja fa temps estem denunciant la falta de manteniment a la ciutat i ara una vegada més, els alcoians mitjançant el regidor del govern hem perdut l’oportunitat d’alçar la veu a la televisió exigint unes inversions dignes i urgents per a les nostres infraestructures que es troben en mal estat i sense cap tipus de manteniment integral.

Tot el meu sentit condol i suport a les víctimes de l’accident de Gènova i recordar el que han argumentat els experts a diferents mitjans de comunicació «l’accident s’ha produït per la falta de manteniment, a causa de la falta de finançament i la falta d’implicació de les administracions públiques». Des de Compromís exigirem un control exhaustiu a aquestes infraestructures tan importants per a la nostra ciutat.

Recordar que el Pont de Sant Jordi fou pagat pels alcoians com moltes altres infraestructures, mitjançant un préstec 50 anys després de la seua inauguració.

¡Feliz Navidad!

Opinión

Artículo de opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos Alcoy

¡No cunda el pánico!, no es que haya hecho el firme propósito de adelantarme a los grandes almacenes en la felicitación de las Navidades. No, tampoco me he subido en La Máquina del Tiempo de H.G. Wells y he viajado hasta diciembre de 2018. Aunque, de todas formas, ya se sabe lo que nos dice la sabiduría popular: “persona prevenida vale por dos”.

Ha pasado ya más de año y medio desde que Ciudadanos presentó en el Pleno Municipal (más concretamente en diciembre de 2016) una moción en la que se pedía que se estudiara la posibilidad de la creación de una iluminación navideña propia, al estilo de la enramada que se coloca para las Fiestas de San Jorge. Se trataba de una propuesta que perseguía darle un valor añadido más, además de todos los que ya tiene, a la Navidad Alcoyana. Esta moción fue apoyada por todos los grupos políticos y aprobada por unanimidad.

En uno de los acuerdos de dicha moción, se especificaba que, para facilitar esta inversión, se dividiera el gasto en varios ejercicios. Y así ha sido, en el Presupuesto del 2017 ya se dotó una partida que supuso el punto de partida de esta inversión y posibilitó que, en las Navidades del 2017, Alcoy ya tuviera los primeros tramos de su iluminación navideña, propia y única, como único es también el “Nadal Alcoià”, en las calles San Nicolás y San Lorenzo.

En el Presupuesto del 2018 se dotó de nuevo una partida de igual cuantía que, junto con el suplemento de crédito aprobado en el Pleno Extraordinario del pasado viernes 3 de agosto, hará posible que esta iluminación se extienda por el recorrido de la Cabalgata en el resto de las calles del centro: País Valencià, El Camí, Gonzalo Barrachina y la Plaza de España. Desde Ciudadanos no felicitamos porque esta iniciativa que presentamos en su día siga creciendo y amplíe su alcance a todo el recorrido principal del Centro Histórico.

El Centro Histórico, el corazón de nuestra ciudad, el punto neurálgico de éstas y de casi todas nuestras Fiestas, así como de los eventos más relevantes que tienen lugar en Alcoy. El Centro Histórico, esa zona que, desde Ciudadanos, siempre hemos querido conservar, rehabilitar y dinamizar para que siga vivo y en marcha, para que no se pare, porque si el corazón se para, todo se para.

Por cierto, a ver si al final va a resultar que sí que se me van a adelantar los grandes almacenes… ¡Feliz Navidad!

Treballem per la igualtat o no serà

Opinión

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La igualtat entre homes i dones està molt lluny de ser una realitat i és important que totes aportem el nostre granet de sorra, la nostra idea o suggeriment i treballem per tal de facilitar que cada vegada aquesta igualtat estiga més prop de ser verdadera.

És per això que no entenc la negativa del Govern del PSOE a crear una mesa tècnica per elaborar un reglament que regule la publicitat sexista als espais públics.

El PSOE s’excusa dient que l’ordenança que s’aprovarà només regula la disposició de la publicitat, però no el contingut. També que la Llei General de Publicitat ja prohibeix la publicitat que vaja en contra de la Constitució o que els criteris per definir allò què és sexista o no ho és podrien ser molt subjectius.

El cert és que diversos reglaments com el que demanem ja s’estan treballant a molts municipis. A hores d’ara no n’hi ha cap aprovat, motiu pel qual treballar-ho ací porta més feina i es poden rebre més critiques. Aquest potser és el preu per ser capdavanter en alguna cosa en la qual creus, però sembla que aquest govern no està per la labor. Potser quan ja s’hagen aprovat reglaments semblants a altres poblacions i porte menys feina regular-ho s’anuncie que sí que es realitzarà ací i se li done molt de bombo.

La nova regulació municipal que Guanyar Alcoi proposava treballar pretenia defensar la dignitat de les dones i establir mecanismes que vetlen pel compliment del principi constitucional d’igualtat.

Considere important que existisca una ordenança que marque les pautes per a reconéixer el sexisme en la publicitat, amb la finalitat d’eliminar la subjectivitat i simplificar la tasca d’identificació dels anuncis masclistes, així com per a delimitar amb major claredat quan i perquè es podria sancionar a l’empresa anunciant.

La tipologia d’anuncis sobre els quals es vol posar el focus són, entre altres, els que promouen models que consoliden pautes tradicionalment fixades per a cadascun dels gèneres, aquells que de forma explícita i implícita perpetuen els rols fixats tradicionalment per a dones i homes, els que fixen uns estàndards de bellesa considerats com a sinònim d’èxit, els que limiten els objectius vitals de les dones, adequant-los a patrons estètics i de bellesa, i que sovint afecta la salut física i psíquica de dones adultes i adolescents.

Són tantes les actituds masclistes que estan normalitzades i a les quals estem tan acostumades que no podem conformar-nos amb campanyes esporàdiques que queden en res o en poc si no són reforçades per regulacions més estrictes que vagen més enllà d’intencions.

O treballem de valent per la igualtat, o no serà.

Migració alcoiana buscant on sopar en estiu

Opinión

Article d’opinió d’Alexandre Cerradelo, membre de l’executiva de Compromís Alcoi

Aquest estiu a les xarxes socials, al carrer, un dels temes més escoltats és el malestar dels clients dels locals, bars i restaurants, del Centre que a les 12 de la nit han estat desallotjats de les terrasses a meitat sopar. Aquesta situació ja ha estat denunciada des de fa temps pels hostalers de la ciutat, però des del govern s’han fet els sords o han excusat aquest horari en les males pràctiques d’alguns hostalers poc cívics que han provocat queixes d’alguns veïns.

La solució de l’ajuntament ha estat la més fàcil, però per desgràcia la menys eficaç. L’horari tan estricte imposat per la regidoria, per a les terrasses ha provocat que els hostalers que són conscients que ocupen espai públic, i intenten no molestar als seus veïns amb la seua faena, estan patint una pressió desmesurada per arreplegar terrasses aquest estiu.

Hem escoltat a gent que comenta que al pròxim cap de setmana se’n va a sopar a Cocentaina, perquè passa això?, Per què l’ajuntament de la població veïna, també del PSOE, ha tingut una altra manera de treballar, amb la creació d’un horari de cap de setmana al període estival més adequat als vertaders horaris dels veïns i visitants, i una pressió forta front aquells comportaments inadequats d’alguns locals. Sense cap dubte, una solució un poc més difícil que la que el govern de Toni Francés ha pres, però més beneficiosa per a la població, per al turisme i per als hostalers.

Des del primer moment la gestió realitzada pel nostre ajuntament ha estat la menys adequada, i ara la nostra hostaleria pateix un greuge comparatiu amb els nostres veïns, continuem patint comportaments inadequats d’una minoria d’hostalers, i els nostres veïns i turistes no poden gaudir de l’estiu a Alcoi.

Les competències sobre les terrasses les tenen els ajuntaments, han de legislar per permetre l’activitat de l’hostaler sense impedir el descans del veí. Per descomptat perseguir les males pràctiques, però a la nostra ciutat s’ha optat per la solució més restrictiva i menys adequada per a la projecció turística de la ciutat.

Una cosa és certa, han aconseguit que hostalers i veïns es queixen d’aquest, un horari insuficient i una pressió desmesurada.