Alcoi per les renovables

Article d’Opinió de Cristian Santiago, Regidor de Guanyar Alcoi

Alcoi ha de ser capdavantera en l’aposta decidida per una xarxa d’autoabastiment energètic. Perquè una societat cada vegada més avançada, sensibilitzada amb el medi ambient i compromesa amb el desenvolupament sostenible i les energies renovables es mereix un model energètic alternatiu que avanci cap a l’emancipació de les grans multinacionals del sector.

Són moltes les famílies que, a dia d’avui, veiem amb preocupació i indignació la situació actual del sistema energètic a l’Estat espanyol, on unes poques companyies energètiques controlen tot el sistema elèctric provocant tot tipus d’abusos sobre les persones de forma injustificada. Una situació habitual quan és el sector privat qui controla un servei bàsic com l’electricitat i tota la infraestructura de distribució.

Cal recordar, que actualment el model energètic de l’Estat aboca grans quantitats de CO2 a l’atmosfera com a conseqüència de la utilització de combustibles fòssils (carbó, petroli) a les centrals tèrmiques. I ha de tractar i emmagatzemar els residus radioactius que produeixen les centrals nuclears amb els riscs que això suposa. En canvi, amb les renovables, els residus són fàcils de tractar i reciclar i reduiríem els possibles riscs sobre el medi ambient i sobre nosaltres.

No tinc cap dubte, que les administracions públiques han de donar un pas endavant i que la instal·lació de plaques solars tèrmiques i/o fotovoltaiques en edificis públics pot ser un bon punt de partida. Barcelona, per exemple, ja té una Empresa Elèctrica Municipal que comercialitzarà energia 100% renovable i més barata. I nosaltres, a principis de legislatura, ja vam proposar que tota l’energia consumida per l’Ajuntament fora neta i renovable. I ara presentem una altre proposta perquè el Complex Esportiu Eduardo Latorre tingui plaques solars tèrmiques per escalfar l’aigua, el que suposaria un estalvi anual d’uns 85.000 euros.

Perquè impulsar un canvi de model cap a la sobirania energètica és possible. Facilitarà acabar amb els abusos de les grans companyies del sector sobre la població. I avançarem com a societat, reduirem la contaminació, estalviarem i crearem nous llocs de treball a les nostres comarques.

Medidas insuficientes

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado a Ciudadanos

El Gobierno Municipal socialista ha anunciado a bombo y platillo (como todo lo que está sucediendo el año antes de  elecciones) una inversión cercana a los 20 millones de euros por parte del Ministerio de Fomento para la modernización de la línea ferroviaria que une nuestra ciudad, Alcoy, con Xátiva. Tal y como la están presentado en medios y vendiendo a la sociedad, parece que vaya a suponer una gran revolución y, por tanto, la salvación definitiva para un servicio muy deficiente. Aunque es innegable que toda actuación en este ámbito tiene que ser calificada como buena noticia, tras analizar su contenido en profundidad y con espíritu crítico hay que concluir que es claramente insuficiente.

La inversión contempla dos actuaciones. En primer lugar, mejorar la seguridad del servicio mediante la instalación de una serie de sistemas de bloqueos y renovación de las vías. Y en segundo lugar, aumentar la frecuencia con la que salen los trenes y sustituir los actuales por otros más modernos, entre otras cosas, con maquinaria híbrida. Ambas medidas son positivas, por supuesto, aunque solamente servirán para dar un lavado de cara a un servicio tercermundista como es el actual. Porque esto, por sí solo, no será el revulsivo económico que necesitamos ni revertirá la mala comunicación que tenemos los alcoyanos con las grandes capitales de nuestra comunidad.

No hay que olvidar que el trayecto Alcoy – Xátiva no es más que un primer tramo del viaje hacia Valencia, desde donde, en algunos servicios, es necesario hacer un transbordo para coger una línea de cercanías que nos lleve hasta nuestro destino. Asimismo, es necesario recordar que durante el trayecto vamos a detenernos hasta en diez estaciones y que, por lo tanto, este par de medidas, por muy importantes que sean, no van a reducir apenas el tiempo de un viaje que seguirá siendo largo y tedioso para el usuario. Eso en lo que respecta al trayecto. También podríamos hablar largo y tendido de una estación de tren, la nuestra, que resulta más adecuada para que Robert Redford venga a rodar un remake de “Memorias de África”, que para una ciudad española del siglo XXI que pretende capitalizar el turismo de interior de la provincia de Alicante.

Necesitamos un proyecto mucho más ambicioso y, por supuesto, un gobierno municipal que se lo crea, que luche por conseguirlo y ponga en marcha todos los mecanismos que sean necesarios, tanto en Valencia como en Madrid, para obtener una actuación integral que es lo que nuestra ciudad realmente necesita. No es necesario pedir que nuestra ciudad sea estación de paso del AVE, pero sí que se debería considerar prioritario conseguir una línea de comunicación directa con Alicante, quizá un cercanías que facilite el desplazamiento a muchos alcoyanos que tienen que viajar hasta esa ciudad por motivos laborales. Y que, dicho sea de paso, sirviera para potenciar ese turismo de interior que tratamos de vender y atraer a muchos visitantes para que disfruten de nuestra diversa y variada oferta. Pero claro, después de que nuestra estación haya sido ninguneada en el proyecto del Corredor Mediterráneo esto no es más que un sueño, en estos momentos irrealizable, por lo que no merece la pena perder demasiado tiempo en él. Aunque soñar sea tan bonito…

Y, como no, también en dirección norte hay mucho que mejorar, más allá de esta primera actuación que se ha anunciado ahora. La comunicación con Valencia es muy precaria, más propia de un siglo pasado (quizá ni tan siquiera el XX…), por lo que a nadie debe extrañar que apenas tenga usuarios y sea deficitaria. Quizá, además de aumentar la frecuencia con la que salen los trenes, conseguir que en determinadas horas haga menos paradas sería una buena medida, porque estamos hablando de un viaje que, actualmente, nos empeña cerca de dos horas, cuando en automóvil el tiempo se reduce prácticamente a la mitad. Y eso, desde luego, no ayuda a aumentar el número de usuarios.

Hay que creer en el futuro del tren en nuestra ciudad. Es necesario mejorar y ampliar las comunicaciones ferroviarias que tenemos en la actualidad. Porque ello, junto a otras medidas de dinamización económica, puede ser clave para revitalizar Alcoy, para promover la creación de trabajo, para potenciar el turismo. En fin, para situarnos otra vez en el lugar predominante en el que todos los alcoyanos queremos estar y que nunca deberíamos haber perdido si se hubieran hecho las cosas de otra manera.

Transparència, una carrera d’obstacles II

Article d’opinió de Vicky Llácer, Regidora de Guanyar Alcoi

Potser no ho recordareu, però un dels meus primers articles d’opinió des que vaig accedir a la responsabilitat de representar als veïns i veïnes el vaig escriure per comentar les primeres impressions que vaig tindre en accedir a l’Ajuntament com a representant del poble d’Alcoi.

Ja fa un any d’això i les coses en qüestió de transparència han canviat poc o res… segons com ho mires.

Una de les meues prioritats era treballar en la millora de la transparència, l’eficàcia i la proximitat en la gestió del nostre Ajuntament. Considere que s’ha de garantir que la ciutadania tinga dret a accedir a la informació referent a la gestió dels recursos públics i, com no, de les decisions que es prenen als plenaris i els arguments que esgrimeixen els diferents grups polítics que conformen la corporació per aprovar o no els assumptes que allí es tracten.

Hui m’agradaria compartir amb vosaltres el que va passar al passat plenari de novembre, perquè vosaltres mateixos jutgeu si les explicacions que se’ns donen són correctes o no; que potser estic jo equivocada.

Guanyar Alcoi va presentar un prec demanant que les actes dels plenaris siguen publiques i de fàcil accés per a la ciutadania. Ja veieu!! Quina gran cosa demanàvem! Doncs no penseu que no ens van acceptar la proposta, sí que ho van fer. Ara bé, avisant-nos que fer això comporta moltes dificultats.

I ara ve el que no entenc, el Govern accepta el prec però argumenta que hi ha dificultats tècniques a l’hora de certificar la veracitat de les actes i per eixe motiu no es poden fer públiques.

I jo em pregunte: pot ser que les actes que s’aproven cada mes per tota la corporació, no tinguen validesa? És possible posar en dubte la veracitat de les actes aprovades fins ara, encara que no s’hagen fet publiques? I… si la veracitat d’aquestes actes està acreditada, quin és el motiu real pel qual no és fan públiques? Serà massa feina? Falta de voluntat política? Falta de compromís? Por a que es facen públiques les contradiccions polítiques?

El que em queda clar és que la transparència en aquest Ajuntament continua sent una carrera d’obstacles i acabaré reiterant el que vaig dir en el meu primer article d’opinió. Parlar de transparència no és suficient. La transparència ha de ser real, sense reserves ni pretextes i estem ací per a fer-la efectiva. Continuaré treballant per aconseguir-la.

No és una utopia, són uns altres valors.

Ineficiente gestión del gobierno socialista de la “Ciutat del Nadal”

Artículo de Opinión de Jonathan Lluch, Portavoz de NNGG en Alcoy

Alcoy es considerada como la “Ciutat del Nadal” por tener, entre otras cosas, el privilegio de ser la Cabalgata de Reyes más antigua de España.

Una cabalgata que cada año atrae a multitud de turistas, tanto de la comarca como nacionales e incluso internacionales y, sin duda alguna, se trata de un punto positivo para el turismo de nuestra ciudad y todo lo que ello conlleva.

Pero como era de esperar, la pasividad y desencanto de nuestro ilustrísimo Alcalde Toni Francés y su ineficaz e ineficiente equipo de gobierno, no ha sido ni siquiera capaz de adjudicar el alquiler de las luces a la empresa proveedora. Esta gestión se realizó el pasado 23 de noviembre y se trataba de una simple gestión que podría haberse hecho con meses de antelación, que podría habernos aportado lo que nos merecemos y representamos.

Pero obviamente, gracias al equipo de gobierno local, hemos sido los últimos en elegir y, como consecuencia y escarmiento, nos llevamos lo que ninguna ciudad o pueblo ha querido tener, lo más antiestetico y antinavideño que tenian a disposición con tan poca antelación.

Ha pasadp el 1 de iciembre y no tenemos las luces de navidad instaladas en nuestra ciudad, quizás ni la segunda semana de diciembre, ya que no han tenido ninguna prisa y dudo que la tengan ahora.

Esta gestión tan simple y fácil, demuestra lo que se ha evidenciado desde hace años en la gestión del Ayuntamiento. Un gobierno que abandona a sus ciudadanos, que demuestra pasividad total por los problemas e inquietudes de los alcoyanos y que además, ahora incluso actúa con total tranquilidad y pasividad, en la gestión de una de las festividades más importantes de la ciudad, a la que vienen miles de turistas y prensa a nivel nacional. Una festividad que promueve el comercio local que tanta falta hace y que además ofrece una cálida sensación navideña que da nombre a la “Ciutat del Nadal”.

Simplemente se trataba de adjudicar a una empresa proveedora, unas luces y una decoración urbana navideña decente, con un mínimo de antelación. ¿Tan díficil era?.

Nuestros ciudadanos, y nuestra magnífica ciudad, con todos sus encantos y festividades, no merecen ser gestionados y representados por semejante gobierno.

Hi ha persones que ens marquen

Article d’Opinió de Jordi Tormo Santonja

Així és. No tinc cap dubte. Hi ha persones que d’alguna forma marquen la nostra vida. Ens deixen la seua empremta i ens acompanyen en el nostre dia rere dia. Haver estat regidor de l’Ajuntament d’Alcoi la passada legislatura em va permetre conèixer gent fantàstica, implicada amb el seu poble i que treballa constantment per millorar la nostra realitat diària.

Una d’elles ha estat Paco Aura, de qui recorde especialment la seua tendra mirada i la infinita amabilitat amb què ens rebia a casa quan ens reuníem amb motiu de conversar i preparar el que seria l’acte en homenatge als 22 alcoians deportats als camps d’extermini nazi i la inauguració popular del pont que du el seu nom, tot açò en el marc del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi. I és que la memòria no s’ha de perdre mai. Paco ens ho ensenyà.

Amb aquella complicitat especial, Paco ens contava totes aquelles coses que va viure: la seua eixida d’Alcoi per anar al front i defensar els seus ideals quan encara era molt jove, el seu pas per la frontera i el temps que estigué en els campaments del Sud de França, com els nazis els agafaren per dur-los a Mauthausen i, sobretot, com visqué allí el seu dia rere dia, l’alliberament del camp, el seu retorn a Alcoi, començar de nou la seua vida ara amb Lucía… Paco ens contà aquelles coses que ens posen els pels de punta i que mai hem vist a les pel·lícules. Un despatx ple de records i, sobretot, el seu testimoni evidencien que allò fou així, tot i que alguns s’entesten a negar-ho.

I ho feia com s’ha de fer. Sabeu d’aquella frase que diu que “la història no s’ha de repetir”? La dolenta, és clar. Doncs amb Paco aquesta pregunta és feia realitat. Perquè amb la seua actitud constant i el seu treball diari ha sabut fer didàctica de la barbàrie per evitar que eixa “deshumanització de l’ésser humà”, com ell ens deia, es torne a repetir. Paco li va dedicar una bona part de la seua vida a aquesta didàctica i, per això, ha estat un lluitador incansable en defensa de la memòria i de la pau. Un treballador constants que va apropar aquests fets de la nostra història recent als més joves, fent-los partícips de la importància de treballar per la pau i la no violència.

Paco Aura es mereixedor del nostre reconeixement col·lectiu com a poble, perquè amb el seu esforç i dedicació ha aconseguit que la nostra siga una societat més conscient, justa i pacífica.

Si t’ho creus, “els gestos no es diuen, es fan”.

Article d’Opinió de Bernardo Pérez, Portaveu de Guanyar Cocentaina

Sembla que això de creure el que un diu és cosa del passat. Abans el que es deia anava a missa, a hores d’ara les paraules se les emporta el vent. Això és el que està succeint a l’Ajuntament de Cocentaina. Es deu fer pedagogia en moltes campanyes: per a la convivència, el civisme, la participació, la sostenibilitat, etc. Aquestes qüestions en els mitjans de comunicació es diuen i es repeteixen, però es queden en això.

Es fan campanyes, s’il·lusiona a persones i després es prenen les decisions individuals i sense raonar. Les campanyes només serveixen per a dir que es fan i després al calaix.

1.- Campanya de Pressupostos Participatius 2019. S’impliquen i participa l’institut per realitzar un concurs de curts, per influenciar en la participació dels veïns. Es fa una presentació de portes obertes al Teular. El curt premiat explicava que eren i per a que servien els PP.PP: en principi s’han de fer propostes, si els tècnics creuen que són favorables, passen al període de defensar-les i finalment es votaran. El curt pensaven traure’l del calaix en febrer per ser utilitzat només per influenciar al fet que es vote. Aleshores, la seua influència no serviria per a res en el període de fer propostes, pas important i essencial en la Participació Ciutadana. El curt, com deia anteriorment, parla de tot el procés. Gràcies que algunes persones els hem fet veure que aquesta decisió no tenia sentit han canviat de parer i l’Ajuntament ja l’ha fet públic.

Com deia, aquesta situació passa moltes vegades a l’Ajuntament per la deixadesa de l’equip de govern i per la poca importància que li dona l’oposició.

2.- De les poquíssimes o nul·les campanyes que es fan d’influència al reciclatge, fa any i mig es va realitzar un vídeo per a realitzar xerrades en els col·legis, institut, associacions i difondre-ho per les xarxes. A hores d’ara també està en un calaix.

3.- Campanya de reutilització dels gots de plàstic. En les festes de Moros i Cristians passades s’utilitzaren o no? He preguntant a alguns veïns i altres amb més responsabilitat i ningú els havien vist, però que segur, estar estaven.

4.- Una de les actuacions que es fan des de fa anys a la Fira i li dóna renom, no hi ha manera que l’apliquen a les festes: que posen papereres, serveis, etc. Perquè no s’aplica?

5.- La campanya que es realitza durant l’any, “Dotze gestos, dotze mesos”, molt interessant, però els gestos es fan, no es diuen! Cal parlar menys i fer més!

El desgavell dels pressupostos participatius a Cocentaina

Article d’Opinió d’Eli Aleix, Coordinadora Comarcal d’EU

Els pressupostos participatius són un mecanisme de democràcia directa mitjançant la participació ciutadana que permet que els veïns i veïnes de Cocen…

Els pressupostos participatius són un mecanisme de democràcia directa mitjançant la participació ciutadana que permet que els veïns i veïnes de Cocentaina s’involucren en la presa de decisions respecte a l’execució del pressupost municipal. Per tant, resulta molt important donar tota la informació de com es duran a terme si volem que la gent participe.

Al punt 4 de l’acta del Consell de Participació Ciutadana celebrat el passat 12 de juliol de 2018 es decideix el calendari per als Pressupostos Participatius.

A partir d’ahí tot ha sigut un desgavell. Les dades penjades tant a la web de Cocentaina Participa, com al Facebook de l’ajuntament i als cartells distribuïts per les marquesines de l’autobús a Cocentaina han mostrat dades diferents.

Segons l’acta, les propostes seran de l’1 al 19 de novembre. La informació que es dona a la ciutadania és de l’11 al 19 de novembre.

Segons l’acta, del 19 de novembre al 31 de desembre els tècnics decidiran els projectes que són viables. La informació que es dona a la ciutadania: els tècnics informaran el 31 de març. Ara amb els canvis que han fet tampoc coincideix i serà el 7 de gener.

A l’acta no consta quin dia es podran presentar les propostes al públic per a poder fer campanya i desprès votar. La informació que es dona a la ciutadania: l’assemblea general per a presentar propostes tindrà lloc el 12 d’abril.

Finalment arribem al dia per a poder votar. Aquest punt tant a l’acta com a la informació que es dona a la ciutadania coincideix.

Per què dic que ha sigut un desgavell? Perquè si ens fixem a les dades que estaven publicades a la web i al Facebook de l’ajuntament, no és possible  votar en febrer unes propostes que fins el 31 de març no sabrem si són viables i, a més a més, que damunt es presentaran al públic el 12 d’abril.

Desprès d’aquest ball de xifres, ja podeu entendre perquè dic que ha sigut un desgavell.

Per a la gent que ens creiem que els pressupostos participatius són una eina per a saber lo que la ciutadania vol i necessita per al nostre poble, lo que ha ocorregut es una falta de respecte.

Però ací no queda tot, continuem amb els desgavells. Gràcies a que Guanyar Cocentaina informa a l’Alcaldessa i regidora de Participació Ciutadana es canvien totes les errades. I per a quedar bé, diuen que  s’amplia el termini per a presentar propostes fins el 30 de novembre.

Quan pareixia que tot estava resolt i res podia anar a pitjor, ens donem compte que al Facebook de l’Ajuntament i a les marquesines han canviat la data de la presentació de les propostes però no l’edat de participació. En el Facebook i les marquesines diu que es pot participar si estàs empadronat a Cocentaina i eres major de 18 anys, quan el reglament de Participació Ciutadana i la web Cocentaina Participa diu que pots participar si eres major de 16 anys.

Si no fos perquè és una qüestió molt seriosa diria que pareix una pel·lícula de Berlanga…

No es pot consentir que des de la regidoria de Participació Ciutadana no es prenguen seriosament aquests pressupostos. Després es queixem de que no hi ha participació de la ciutadania, quan la primera que no es preocupa de que estiga tot correcte i que la informació arribe com cal és la pròpia Regidora de Participació.

Com bé diu un programa de televisió: “Aquestes son les dades i seues són les conclusions”.

Autoengany per sobreviure

Article d’Opinió de Fani Juan, Regidora d’Esquerra Unida en Muro

No hi ha millor manera de sortir-se’n d’una difícil situació que l’autoengany i aquesta és la proposta que dia a dia ens ofereix l’alcaldessa del consistori murer amb el suport del seu partit. La situació actual de l’Ajuntament és crítica a causa d’una falta alarmant de personal unida al desmantellament de l’equip de govern. Força de treball escassa i saturada de feina, dirigents sobrepassats per una situació a la qual no troben eixida formen un còctel nefast per als interessos de tots els murers. La fugida endavant fent creure a tothom que tot està bé, que es treballa amb diligència i criteri minyonejant a la resta de formacions polítiques, encara que sumen un 70% dels vots en les darreres eleccions, és un símptoma de feblesa i de falta de talla política que condemna a tot el poble. L’Estat sóc Jo deia Lluís XIV en el sentit d’identificar el Rei amb l’Estat. I això pareix que intente dur a terme la nostra primera dama, per tal d’aferrar-se a la butaca d’Alcaldessa i així evitar tractar amb valentia i determinació la difícil situació a la qual ens han dut, responent als que la critiquen amb un despotisme desmesurat.

La situació generada per l’actual equip de govern amb l’expulsió dels tres regidors d’esquerra unida en trencar unilateralment el pacte signat a principi de legislatura i el nou model de govern implantat amb un inexistent exercici d’autocrítica, excés de prepotència i manca total de transparència, fa que visquem una situació d’excepció. Fidel al seu desfasat ideari, l’Alcaldessa continua dilapidant el pressupost municipal no prioritzant les necessitats d’un poble que es manté incrèdul amb aquesta situació i que hauria de començar a qüestionar-se si aquest estil tan peculiar i tan arrelat, és la millor opció per al nostre municipi.

Però, una altra forma de dirigir el municipi i de fer política és possible. El repte per al pròxim equip de govern serà majúscul. Dignificar el que significa ser Alcalde o Alcaldessa i Regidor o Regidora al nostre poble, recuperar els valors democràtics, enderrocar la idea que qualsevol actuació és vàlida sense un mínim consens i treballar per trobar acords amb les altres formacions polítiques s’haurien de convertir en prioritats per al nou govern municipal. La política és la manera d’exercir el poder amb la intenció de resoldre o minimitzar el xoc entre els interessos trobats que es produeixen dins d’una societat, no de crear-los.

CADA moneda tiene dos caras

Artículo de opinión de Rafa Miró, portavoz del Grupo Municipal del Partido Popular de Alcoy

Vaya por delante mi felicitación a todos los alcoyanos y alcoyanas que a partir del próximo viernes vamos a volver a disfrutar de un Centro de Arte como nos merecemos.

Pero no quiero dejar pasar esta oportunidad sin dar mi opinión sobre uno de los proyectos más relevantes que se han desarrollado en Alcoy durante la última década.

Y lo voy a hacer en positivo, como he empezado el artículo y quiero terminarlo. El proyecto del CADA se remonta al año 2008 cuando una alcoyana enamorada de su ciudad, decide que la Consellería de Cultura que dirige debía impulsar un importante proyecto cultural en Alcoy. Se da la circunstancia de que ese mismo año la CAM trasladó sus oficinas del antiguo Monte Piedad a una nueva ubicación dejando el edificio de Rigoberto Albors prácticamente sin actividad.

Y la otra circunstancia que hizo posible el nacimiento de este proyecto fue el hecho de que otro alcoyano de pro, que tanto ha hecho por la cultura alcoyana, estuviese al mando de la CAM en ese momento como director de zona. Me estoy refiriendo a nuestro querido Juan Vicente Capó.

Pues de la ilusión de estas dos personas surgió este proyecto en el que se invirtieron casi 10 millones de euros en una época en la que la crisis ya había asomado. Muchas reuniones lápiz en mano revisando planos para conseguir una obra que fuese un referente para toda la Comunitat Valenciana.

Se firmó un convenio en el que se estipulaba la distribución de los futuros espacios, el reparto al 50 % de la inversión y también de los gastos de funcionamiento, así como que la CAM fuese la encargada de toda la burocracia relacionada con las obras.

Y nos pusimos a trabajar. En un tiempo récord se redactó el proyecto, se adjudicó la obra y se desarrollaron los trabajos para convertir unas oficinas bancarias en centro de arte.

El 28 de diciembre de 2010 se inauguró con dos exposiciones, una de la CAM y la otra del  Consorcio de Museos, que fue la fórmula que eligió la Consellería para integrar este centro de arte en un Consorcio que hasta entonces sólo tenía sedes en las tres capitales de provincia. Se trataba de aprovechar la infraestructura de este ente especializado en programar exposiciones de arte de los siglos XIX-XX, con una fuerte presencia de artistas valencianos.

Nadie podía sospechar que después de unos meses con exposiciones tan importantes como la de Bodegones del Museo del Prado, la cruz de la moneda nos iba a deparar el rescate de la entidad que había impulsado el 50 % de este proyecto, y que además, la empresa, elegida por la CAM para realizar la obra, iba a presentar preconcurso de acreedores en abril de 2011 para cerrar definitivamente en octubre, sin poder ejercer el periodo de garantía que estas obras conllevan.

De esta forma, y de manera repentina, se tuvo que cerrar temporalmente el centro, quedando muchas exposiciones que ya estaban programadas paralizadas. En resumen, si lo único que hizo el Partido Popular en este asunto fue no aventurar estos acontecimientos totalmente impredecibles, asumimos nuestra culpa.

Acabo como he empezado, en positivo. Felicitando a los alcoyanos, a los actuales gobernantes por haber desbloqueado este asunto después de 7 años de cierre temporal, pero sobre todo a esos dos enamorados de Alcoy, Trini y Juanvi, que consiguieron en un momento económico muy difícil, que un edificio emblemático no cayera en la ruina y que se convirtiera en un centro de arte de referencia.

Y para los malpensados que creen que el Ayuntamiento no participó en el proyecto inicial por las disputas internas de partido, les diré que lo que primó en esa decisión fue que Alcoy tuviera un centro de arte con rango autonómico, y que de paso, los alcoyanos no tuviéramos que pagar los 250.000 euros que le costará al Ayuntamiento a partir de ahora cada año.

El impuesto y las hipotecas

Artículo de opinión de Rafael Montava

“Poderoso caballero es don dinero” Quevedo

Me lo contaron y no lo comprendí, como el TS en una sentencia tira por la borda el poco o mucho crédito que sin entrar a valorarlo tenían sus jueces, desde tiempo inmemorial la banca siempre fue un quinto poder, prueba de ello es la situación que ha provocado esta sentencia que les afectaba y que han podido anularla, las sentencias son por naturaleza discrepables y al hacerlo cada parte fija su posición y toma partido, en este caso a favor del poderoso, ¿Estaba pues equivocada la sala que dictó la sentencia en sentido contrario?.

Ahora y una vez anulada la sentencia anterior se abre un abanico de problemas mayor para que los hipotecados puedan defenderse de una inusual sentencia que en pocos días cambio de sentido por presión de la parte más poderosa, la banca.

La sociedad civil cada vez más exige normas justas en su defensa  y acabar con los atropellos que se sufren, no se puede ser siempre el pagano de todo, no se puede rescatar a los bancos y después colaborar a que aumenten sus ganancias, no se puede hacer más la vista gorda con publicidades engañosas que afectan a sus clientes, no se puede hacer más la vista gorda con los atropellos de la gestión de cuentas y cobro de comisiones, no se puede hacer más la vista gorda con esos directivos que llevan a sus entidades a la quiebra, y como premio se suben los salarios a cifras astronómicas y después no entran en la cárcel ni devuelven nada, no se puede hacer más la vista gorda con un Banco de España que debe velar por la ortodoxia bancaria y no se da cuenta del desastre que se avecina y el relato sigue, nadie paga por esa falta de profesionalidad  que debe presumirse de  a esas alturas.

El gobierno de manera rápida dice que va a decretar que los impuestos los pague la banca “ nunca más los ciudadanos”, otro engaño, a ver si nos aclaramos, el impuesto lo cobra el Estado/ Autonomías, la banca es el recaudador del mismo y al final el que tenía que devolverlo es el Estado/Autonomías de ahí la rapidez en la gestión gubernamental y de ahí la no retroactividad, ¿Por qué?, de ser retroactivo se tendrían que hacer cargo y por ello en la nueva sentencia no hay retroactividad , alguien se cree que no se manipulo a los jueces en eses sentido, a partir de ahora los españoles no van a pagar más este impuesto, no van a pagar más este impuesto,  se pagara por otra vía indudablemente el Estado NO va a dejar de recaudar este volumen de dinero POR QUE AFECTA MUCHO A SUS PRESUPUESTOS.

Todos echan las culpas a los demás, pero todos mienten.

En fin, la banca siempre gana dice el refrán y el ciudadano paga, es necesaria una justicia justa que defienda por igual al poderoso y al débil, parece que en algunas cuestiones se está iniciando este camino, pero es largo difícil y muy escabroso.