Accessibilitat al centre cultural El Teular

Article d’Opinió de Bernardo Pérez, Portaveu de Guanyar Cocentaina

Han passat més de 3 anys des que Guanyar Cocentaina va reunir les associacions de persones amb situació de dependència i mobilitat reduïda perquè participaren en el projecte de fer del Centre Cultural el Teular un espai cultural accessible.

En aquella primera reunió se’n van crear moltes expectatives i il·lusions al voltant de la idea que presentàrem a l’Ajuntament: el receptacle permetria que les persones amb mobilitat reduïda no foren ubicades en espais apartats del pati de butaques i que podrien gaudir dels espectacles en igualtat de condicions que la resta de públic. Era una reivindicació òbvia per tal com totes i tots tenim els mateixos drets, raó per la qual impulsàrem aquesta necessitat inclusiva amb un projecte d’accessibilitat completa al Teular.

Si bé és cert que han estat uns anys dolents pels entrebancs que ens trobàvem a cada pas que féiem (reunions amb l’equip tècnic municipal i amb l’equip de govern, problemes tècnics i arquitectònics per superar, projectes fets i modificats, informes negatius..) no hem renunciat mai a seguir treballant per  fer-ho possible. Sempre hem comptat amb el suport de les persones i associacions afectades i la seua, la nostra, tenacitat no ha decaigut en cap moment i hem intentant durant 3 anys que s’executara l’obra sense massa èxit. Quan arribaren els pressupostos del 2018, ens adonàrem que el projecte del Teular no estava ni tan sols contemplat.

Arribats a aquesta situació, el posicionament de Guanyar Cocentaina estava clar: el nostre vot per  aprovar o no els pressupostos era fonamental. No podíem aprovar uns pressupostos sense el compromís clar d’executar l’obra: ja estàvem farts i fartes de tanta promesa incomplerta per part de l’equip de govern. Aquesta condició per a l’aprovació dels pressupostos va forçar que la reforma del Centre Cultural el Teular s’hi incloguera. Evidentment, a banda d’altres projectes importants que estem duent a terme, el temps ha demostrat que aconseguir aquesta necessària reivindicació sols era qüestió de treball, insistència i voluntat política i, d’això, ens sobra. Ara només ens queda transmetre la nostra satisfacció de fer la feina ben feta i l’emoció de saber que totes les persones podran accedir en igualtat de condicions al Teular per gaudir de les activitats que s’hi oferisquen.

D’aquella pols, aquests fangs

Article d’Opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi 

En febrer de 2006 desenes de milers de persones es manifestaven a tota Europa, a Espanya també, contra la directiva Bolkestein. El Parlament Europeu anava a aprovar la privatització i desregularització dels serveis públics. S’obria la porta a convertir els drets i serveis bàsics en simples béns de mercat i a precaritzar, encara més, les condicions laborals.

Una dècada després els taxistes es manifesten amb fermesa per evitar que un servei públic regulat, el taxi, no acabe concentrat en poques mans i amb nefastes condicions laborals per als seus treballadors i treballadores.

Amb l’auge, i la necessitat de fomentar el transport públic i abandonar progressivament els cotxes particulars, sobretot a les grans i mitjanes ciutats, el servei del transport col·lectiu o amb conductor es presenta com una possibilitat de negoci immillorable per a les grans fortunes. 20 noms acumulen més de 10.000 llicències VTC de les vora 13.000 que hi ha.

El perill que el servei públic es diluïsca en mans d’un oligopoli que dicte a toc de capital salvatge les regles del mercat ja està ací. Precarització laboral per a les treballadores, tributació fora d’Espanya per a l’empresa. D’aquella pols, aquest fangs.

Així que no ens enganyen, no estem parlant de la utilització o no de plataformes digitals i cotxes últim model, estem parlant de posar límits per evitar l’abús i la precarització laboral. Ens estem jugant, primerament, les condicions laborals com a treballadors i treballadores, i després els nostres drets com a clients, quan veiem com les “bondats econòmiques i tecnològiques” es convertixen en una alçada de preus desmesurada amb el control d’aquest tipus de transport. Ja ha passat a altres llocs.

No és economia col·laborativa, és fer passar per autònoms el que realment són treballadors i treballadores assalariades. És la resistència a la precarització laboral i a la desigualtat social. És la lluita de les kellys, del veïns i veïnes contra els apartaments turístic no regulats. De les treballadores d’Amazon i les aparadores. És la lluita conta la “uberització”, de la nostra societat i les nostres ciutats.

Esport i barris

Article d’opinió de Carles Sansalvador, Joves amb Compromís Alcoi

Fa un temps fins ara, he observat un creixement d’esportistes de la nostra ciutat considerable. No negue el treball que fa l’administració competent en aquests temes dins del nostre Alcoi. Així i tot, sempre es troben mancances, i és cert, ningú té la solució per a tot.

Podem veure que a tota la ciutat tenim un gran nombre d’instal·lacions públiques esportives. Pràcticament, tots els barris en tenen un, almenys, públic. D’ells, podem treure exemple, en el barri de Batoi, Caramanxel a la Zona Nord, entre altres. No obstant això, i ja a forma personal, aquests espais són en gran mesura pistes de futbol. No tinc res contra aquest esport, i més tenint un equip amb història a la nostra ciutat. Però cal veure més lluny. I és eixa gran quantitat i qualitat d’esportistes en esports minoritaris de la nostra ciutat, i no és per a menys, hoquei, gimnàstica rítmica i artística, basquet, trial i un llarg etcètera.

Queda clar el nivell que tenim quant a qualitat d’esportistes. Però, pot ser interessant avançar en el següent aspecte. El centre d’esports fa una feina de dinamització important, però note que no hi ha cap relació de barris amb l’esport en si. Vull dir, iniciativa per a desenvolupar activitats esportives utilitzant tots els espais públics d’esport, i no, no vull referir-me als partits de competició que solen fer-se caps de setmana. Sinó que hi haja una connexió més ferma del veïnat amb l’esport, fent així una millora en la convivència i la posada en comú dels valors que ens ensenya l’esport.

Tenim més d’una desena d’instal·lacions públiques i parcs habilitats en alguna pista de futbol o basquet. Però no lleva el fet de veure una petita necessitat, i és un suport a altres esports igual d’importants a la nostra ciutat. Un pavelló esportiu dedicat a la gimnàstica, tant rítmica com artística, una pista per a hoquei, llevat de la que tenim en Laporta, considerar la possibilitat de
tindre un velòdrom municipal, o més si cal, recuperar l’equip de rugbi que vam tindre fa temps.

Això combinant algun barri amb una manca d’instal·lacions esportives, podem donar cabuda i un nou espai per al veïnat, adequant-ho a les seues necessitats, com una piscina de barri o una pista multiesport. Aquesta combinació d’esport amb el veïnat, al meu paréixer, ens fa créixer com a poble, on cada cop més, veig que estem tancant-se de mentalitat. Respecte, amistat, germanor,
són valors que ja no només utilitzes quan practiques un esport, sinó que també ho tenim al nostre dia a dia. Per anar finalitzant, és evident el pes de l’esport estrela a la nostra ciutat, cosa que defense com el que més, però donem-li cabuda a altres esports i fem-ho accessible als veïns. I, qui sap? Tal vegada aquestes iniciatives d’esport i barris, ens puguen donar pòdiums en un futur.
Tota gestió és bona, i tota opinió suma per fer d’Alcoi, a més d’una ciutat per a totes, un gran centre on l’esport i els seus valors ens engrandisquen com a poble.

Per a què serveix la monarquia 40 anys després?

Article d’Opinió de Cristian Santiago, regidor de Guanyar Alcoi

El darrer dijous es va presentar a Alcoi la Coordinadora del País Valencià per la República de l’Alcoià – Comtat. Un espai necessari de convivència, sororitat, fraternitat. De reflexió i reivindicació política. Que pretén construir alternativa democràtica. Sumar veus. I repensar el nostre país i la nostra democràcia.

Amb la irrupció del 15 M, el moviment feminista i les forces del canvi, arribava l’exigència de més i millor democràcia i el debilitament del règim del 78. Un règim que, albergant al seu centre a la Monarquia, ha tirat a la brossa el pacte constitucional degut als continus escàndols, actituds irresponsables i casos de corrupció  (el Cas Noós, Corina i les presumptes comissions il·legals, els comptes a Suïssa o un discurs de Felip VI propi d’altres èpoques).

Tot una sèrie de corrupteles i actituds irresponsables que han tornat a situar a la monarquia al marge del dret i de la democràcia. I que ens fa pensar si estem disposades a continuar suportant una “Jefatura de l’Estat” caduca, davant d’una de moderna. O si volem un sistema democràtic o un on els drets arriben per fecundació. Perquè la gent comença a estar farta que alguns estiguin per sobre de la llei.

Sense oblidar que, en el seu moment, la monarquia va poder ser vàlida per evitar un cop d’Estat i possibilitar l’entrada de la democràcia, ara la seva permanència és completament qüestionable. En una democràcia consolidada, una de les màximes figures de l’Estat no pot  representar-lo sense passar per les urnes.

Per higiene democràtica ens cal iniciar un procés de reconversió cap a una democràcia moderna, igualitària, respectuosa amb la pluralitat territorial i compromesa amb les llibertats. I una república feminista és la millor garantia per aconseguir-ho.

McDonald’s: El que mal comença mal acaba

Article d’opinió de Estefanía Blanes, Portaveu de Guanyar Alcoi

Abans que res, bon any a totes.

En aquests dies, supose que com la major part de la gent, he pogut aprofitar per a ajuntar-me amb família i amics. En alguns d’aquests encontres com és normal ixen temes d’actualitat. Entre les converses més comunes ha estat comentar la decisió de mantenir en llibertat als condemnats de La Manada, cosa que resulta incomprensible per a moltes de les persones que no hem estudiat lleis, però que, en canvi, l’assignatura del sentit comú la tenim aprovada.

Un altre dels temes estrela han sigut els resultats de les eleccions andaluses, amb la forta abstenció de l’esquerra i la pujada inesperada d’un partit que no s’amaga en dir que cal acabar amb la llei contra la violència de gènere i eliminar tot pressupost per acabar amb aquesta lacra que patim. Ja hem estrenat l’any amb assassinats i violacions en grup de dones, les dades no fan pensar que les lleis existents són innecessàries.

Tenint en compte que hem entrat en any electoral, sí, un més, però aquest a tres bandes, locals, autonòmiques i europees, comencen les quinieles de quines seran les candidatures dels diferents grups, quins seran els resultats i els possibles pactes de futur.

A l’àmbit estrictament local el tema estrela, indiscutiblement, ha sigut les inacabades obres del carrer Entença i els continus ajornaments en la seua apertura. Mentre no es deixa de repetir que tot va perfecte i no hi ha cap problema.

Però em centraré en un tema que m’han comentat en diverses ocasions, que ha pogut passar desapercebut i que sembla que no s’ha entés, perquè no ho hem explicat suficientment.

Al passat plenari municipal es va aprovar l’execució de la sentència de la demanda que va presentar i guanyar la Colla Ecologista La Carrasca, en referència a la ubicació de McDonald’s a una zona verda. Com se sol dir el que mal comença, mal acaba, ja que és un projecte que neix viciat.

En 2005 quan es va presentar aquest projecte al veïnat ja van sorgir discrepàncies, tant l’associació de veïns de la Zona Nord, com La Colla Ecologista van presentar al·legacions a la modificació del PGOU que es va haver de fer per tal que es poguera licitar la cessió d’ús de part de la zona verda, per a un ús privatiu. És a dir, volien que un espai de tots, es dedicara a un negoci privat. El regidor d’urbanisme d’aleshores Fernando Pastor els va dir que era totalment compatible aquest ús, tal com ja ocorria en altres parcs. Quina diferència hi ha entre un parc amb un quiosc que ven entrepans i begudes o una marquesina amb una ‘M’ que ven hamburgueses? De veres que pensen que la gent som cecs? Algú pensa que és comparable el parc de Cervantes amb una marquesina gestionada per gent d’Alcoi, amb productes autòctons i elaborats localment i una multinacional de menjar ràpid com aquesta amb un pàrquing i un circuit tancat per a vehicles per comprar sense sortir del cotxe? És el mateix el parc de la Glorieta amb un quiosc que pot vendre refrescs i quatre aperitius, amb un establiment com McDonald’s? Mentre la resta d’empresaris de l’hostaleria han de buscar-se les castanyes per poder obrir i mantenir els seus negocis pagant els seus locals a preu de mercat, a aquesta multinacional se li faciliten uns terrenys públics a un preu molt inferior al que s’està oferint al lliure mercat. Negoci redó per a ells, i la ciutadania, com de costum, perdent.

Com pretén l’actual govern del PSOE fer complir la sentència?

La sentència diu que com que és una zona verda s’ha d’impedir la circulació de vehicles al seu interior. El Govern proposa que l’accés de vehicles al McAuto, només al carril del McAuto, es bloquege amb jardineres o bol·lards i tot arreglat. Açò no impedix la circulació de vehicles per l’espai, ja que continuaran accedint vehicles a l’aparcament.

A la sentència s’indica que la cessió d’espai per a la zona privada era de menys de 500 m² però finalment s’han utilitzat 2.500 m². Perquè les superfícies quadren el Govern argumenta que l’aparcament i el parc son d’ús públic i no del restaurant, algú pot creure açò?

La sentència també diu que perquè l’aparcament complisca les normatives ha d’estar situat baix la rasant, el que significa que ha d’estar per davall del nivell de terra, o siga, subterrani. Us preguntareu com justifica el govern el compliment del fet que l’aparcament no es troba baix la rasant. Doncs per fer els càlculs el Govern té en compte que la zona d’actuació no és sols l’espai cedit, sinó que arriba fins a la carretera d’accés a Alcoi que passa per dalt. Després trau la mitjana de l’altura i com que l’aparcament es troba per baix es dóna per correcte.

Les lleis urbanístiques es fan amb una finalitat, la finalitat d’aquesta és que en una zona verda es pot ubicar un aparcament sempre que damunt d’aquest es mantinguen les característiques de zona verda, i clarament en aquest cas no es complix. De veres que a aquesta ciutat no escarmentem, no tenim prou amb la Rosaleda?

Per tant crec que és evident que Guanyar Alcoi no podia fer altra cosa que votar en contra d’aquesta solució que pretén aplicar el govern perquè no creiem que així es done resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de València.

Ara la pregunta de sempre, es demanaran responsabilitats tècniques o polítiques a les persones que van prendre aquesta decisió?

La poción mágica

Artículo de Opinión de Maribel Sánchez, edil de Ciudadanos Alcoy

“Estamos en 2019, la provincia de Alicante gana población y es la tercera de España que más crece. ¿Toda? ¡No! Una aldea poblada de irreductibles alcoyanos resiste hoy y siempre al crecimiento demográfico”.

Como muchos de los lectores habrán reconocido ya, esta es una adaptación libre de las primeras frases de los conocidos cómics que cuentan las aventuras de Astérix y Obelix, unos irreductibles galos que, junto con el resto de los habitantes de su aldea, plantaban cara a los invasores romanos y no se dejaban conquistar por ellos, a pesar de que el resto de la Galia ya había sido ocupada por las tropas de Julio César. Estos simpáticos galos gozaban de una ayuda muy especial: la poción mágica, cuya receta secreta sólo conocía el druida Panorámix y que les proporcionaba una fuerza sobrehumana con la que combatir a los ejércitos romanos.

Desde luego este no es el caso de nuestra particular “aldea alcoyana”. Lamentablemente no disponemos de la poción mágica de los galos para que podamos hacer frente, con garantías de éxito, a todas las posibles adversidades económicas y sociales que se nos puedan presentar. Pero parece ser que sí que tenemos sobre nosotros algún tipo de sortilegio mágico (quien sabe si magia negra, blanca…o roja) que hace que, mientras casi todas las ciudades más grandes de la provincia de Alicante crecen en población, en Alcoy el número de habitantes, no sólo es que no crezca, sino que sigue descendiendo, de manera ininterrumpida, desde hace ya 10 años.

La cuestión es que Alcoy se enfrenta a un problema serio, que puede traer consecuencias muy graves y al que tenemos que prestar la máxima atención. Con pócima mágica o sin ella, tenemos que ser capaces de orquestar políticas encaminadas a invertir esta tendencia, y no vale con echar la culpa sólo al descenso de la natalidad (aunque se trate éste de un dato objetivo) porque este problema no afecta sólo a nuestra ciudad, es un problema general que afecta a todo el país, por tanto, debe haber otros factores que también influyen en esta circunstancia.

Es necesario tener altitud de miras y observar el problema con perspectiva, buscando las causas reales que nos están llevando a este retroceso constante. Es urgente buscar las soluciones más adecuadas y crear las condiciones óptimas para que Alcoy sea una ciudad atractiva para establecerse. No sólo debemos conseguir que las personas no tengan la necesidad de marcharse, si no lo desean, sino también que quieran venir para  quedarse y construir aquí su proyecto vital.

Para conseguir este objetivo, es prioritario que los emprendedores vuelvan a fijarse en Alcoy, porque sólo se podrá lograr si las personas perciben que existe la posibilidad de conseguir un puesto de trabajo. Sin embargo, a día de hoy, el polígono industrial mancomunado, ni está ni se les espera, y del parque tecnológico…¡qué quieren que les diga! También resulta de gran trascendencia la posibilidad de aprovechar al máximo la Universidad así como el resto de recursos académicos con los que contamos. Otro punto relevante es la revitalización del centro, no sólo para que les resulte interesante invertir a los emprendedores (lo que, por supuesto, tiene una enorme importancia) sino también para que resulte atractivo vivir en él.

Pues, nada, lo dicho, no tenemos poción mágica, pero desde Ciudadanos, sí que tenemos ganas de trabajar para intentar, por todos los medios, que Alcoy vuelva a ser una de las ciudades de referencia más importantes de la provincia de Alicante, condición que nunca debió perder.

El gorila invisible

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado a Ciudadanos

El año 1999 dos investigadores de la universidad de Harvard, Christopher Chabris y Daniel Simons,  realizaron un sencillo y llamativo experimento consistente en que unos cuantos estudiantes debían observar un vídeo en el cual dos grupos de personas, unos vestidos con camiseta blanca y otros con camiseta negra se realizaban pases con una pelota de baloncesto, cada equipo con una pelota y entre ellos mismos. Tenían que  contar cuántos pases realizaban los componentes del equipo blanco e ignorar los que hacían los del equipo negro. Durante el juego sucedía algo particular, pues una persona disfrazada de gorila cruzaba la escena durante unos segundos. Una vez terminado el visionado, se preguntaba a los estudiantes por el número de pases dados, pero eso no era realmente importante, porque también se les preguntaba si habían percibido algo inusual en la escena, a lo que más de la mitad de los sujetos encuestados respondió que no.

Este se ha convertido en uno de los experimentos más populares de la psicología debido a su forma sencilla y dinámica de explicar y mostrar cómo percibimos el mundo y las cosas que escapan a nuestra percepción. El fenómeno es conocido como “ceguera por falta de atención” y no se trata de ninguna discapacidad visual, sino, simplemente, un error atencional. Esto sucede cuando el espectador está sobresaturado con estímulos, hay tantos que no puede prestarle atención a todos ellos, por lo que selecciona a cuales dirigir su atención.

Traigo esto a colación porque me temo que esta puede ser la estrategia que va a utilizar el gobierno socialista de Alcoy de aquí a elecciones. Han pasado tres años de preocupante inactividad y ya a finales del año pasado, de golpe y porrazo, empezaron a realizarse obras por toda la ciudad, la cual se llenó de grúas, camiones y obreros que la pusieron “patas arriba”. En algunos casos para darle, simplemente, un lavado de cara muy necesario a una serie de infraestructuras que adolecían del más mínimo mantenimiento  y que se estaban “cayendo a pedazos” como consecuencia de esa dejadez tan característica de los primeros años de legislatura (calle Sant Jaume, calle Casablanca, las protecciones de muchos de nuestros puentes…). En otros para ejecutar proyectos de gobiernos anteriores que parecían olvidados (calle Entenza, tal vez el Bulevar…). Eso en lo que se refiere a política local, porque si analizamos lo sucedido a nivel autonómico, la cosa tampoco cambia. Durante los años anteriores, el gobierno de la Generalitat pasó totalmente de nosotros. Bueno, eso en el mejor de los casos, porque en algunas áreas, como educación, se han tomado un buen número de decisiones perjudiciales para los intereses de nuestra ciudad. Y, sin embargo, ahora que se acercan las elecciones se acuerdan de nosotros (CADA, ciudad amiga de la infancia…) y vienen a hacerse la foto todos juntos y sonrientes, para tapar la inexistente relación que ha marcado la legislatura y hacernos creer que todo es armonía y buena sintonía entre ambas corporaciones.

Parece que con estas actuaciones de última hora pretendan distraer a los alcoyanos, hacernos olvidar que durante los años anteriores no se ha hecho prácticamente nada en la ciudad, que Toni Francés no ha sido capaz de presentar ni un solo proyecto ambicioso en todo el tiempo en que ha estado al frente de la misma para cambiar la dinámica negativa y de decrecimiento en la que estamos sumidos. Y, de todos modos,  hay que señalar que ninguna de las actuaciones anteriormente nombradas servirá para cambiar dicha dinámica. Aunque ellos creen que con unas cuantas acciones a última hora pueden convencernos de lo contrario.

Sin embargo, yo confío en la capacidad de observación y discernimiento de mis conciudadanos. Estoy seguro de que la percepción de la realidad va a ser bien distinta, que no vamos a dejarnos engañar por un truco de psicología básica y no olvidaremos el tiempo que se ha perdido. Confío en que sabremos valorar la labor realizada desde la oposición por partidos como el que yo pertenezco, Ciudadanos,  que ha estado trabajando para presentar un buen número de iniciativas que compensara la falta de un proyecto más ambicioso para nuestra ciudad por parte del actual gobierno socialista. Ojalá que, en esta ocasión, el “gorila” no pase desapercibido.


Les nostres filles

Article d’Opinió de Fonèvol

Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes del seu poble, Alcoi.

Elles també han pagat i continuen pagant el preu d’aconseguir els drets en les festes de moros i cristians.

Algunes de les nostres filles no han pogut formar part d’una filà, no han pogut ser sant Jordiet, no han sigut glorieretes, no han fet esquadra o no han votat el vestit que porten.

Però d’altres, tot i que han hagut d’esperar, que han hagut de posar-se el vestit que els hòmens havien decidit que portaren, que no poden compartir la filà amb algunes de les seues amigues, van obrint escletxa a poc a poc. Algunes han fet Diana, han participat en l’esquadra o poden ser glorieres.

Les persones de Fonèvol estem orgulloses de les nostres filles, de les que han patit l’assetjament per part de les filaes i de les que no, de les que van clavant-se pels forats de la muralla de la festa que cada dia té més badalls. També d’aquelles que, per no poder suportar segons quines condicions, renuncien a participar-hi. N’estem orgulloses de totes, perquè totes saben el preu que s’està pagant.

Queda molt per fer

#donesalafesta

Barallar-se per no cobrar

Un cas excepcional està ocorrent a l’Ajuntament de Muro. És el segon plenari que demane a l’Alcaldessa que em lleve el sou i no me’l vol llevar. És un de tants expedients X, que pel que va passar a l’últim plenari, aquest equip de govern continua deixant passar el temps sense donar cap solució.

Després de retirar-me les delegacions en serveis municipals, sanitat, educació i reis per part d’aquest equip de govern, li reclame per escrit (encara no he rebut resposta) i en dos plenaris consecutius que em retire el sou o que em done feina. Que quede clar que la competència de donar o retirar el sou a un regidor pertany al plenari però ella és l’única persona que pot incloure-la en l’ordre del dia d’aquest. Per què no vol dur a plenari un tema tan senzill com aquest? Jo vos donaré la resposta. L’únic motiu que té és que el meu sou va lligat al de tots els membres de l’equip de govern; si presenta a plenari aquesta modificació, els grups polítics municipals poden presentar esmenes, per considerar que és un equip de govern il·legítim, i com a conseqüència d’açò podrien retirar-los els sous a ells també. Ostres!!! Blanc i en botella. Ja tenim el motiu de fons, però i les argumentacions? Segueix amb les seues fal·làcies, intentant convéncer que sóc jo la que m’he de llevar el sou, renunciant a ell. I per què no ho faig i s’acaba aquest “vodevil”? Doncs, la legislació és molt clara al respecte; qualsevol treballador que renuncie al sou perd l’atur. I com jo ho sóc, si renunciara, perdria l’atur, que és un dret que tenim tots els treballadors. Per tant, la nostra benvolguda Alcaldessa em lleva la feina i em convida què em lleve el sou. Impressionant, un cúmul de valentia que ens avergonyeix una miqueta més si cap d’aquest extenuat equip de govern. Per a no córrer perill els seus sous, fa que el poble haja de pagar un sou improductiu. S’entén aquesta manera de governar?.

És hora de donar solucions i no de crear problemes. Els regidors d’Esquerra Unida Muro no volen cobrar res que no els corresponga, així que, a pesar que era obligació d’ella, els meus companys van renunciar al sou perquè no havien de sol·licitar aquesta prestació. Qui lleva la feina, que lleve el sou.  L’Alcaldessa ha de solucionar aquest tret, simplement perquè és la seua responsabilitat. I si no ho fa, podríem dir que és una alcaldessa irresponsable?.

Pressupostos… Participatius?

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado de Ciudadanos

Les últimes dades replegades al cens de la nostra ciutat, de l’any 2017, ensdonen una xifra de 59.106 habitants, amb la qual cosa és possible que ara encara hi hajamenys. De tots ells, vora 1.400 han participat en aquesta edició dels “pressupostosparticipatius” que ha plantejat l’Ajuntament. Percentualment, la participació activa i realen aquesta iniciativa ha sigut d’un 2,3% del total de la població. No sé què penseuvosaltres, però a mi em sembla que alguna cosa està fallant…

Vaja per davant que jo estic a favor de la participació ciutadana. Tot allò que supose que la gent s’implique una mica més en la vida pública em sembla fantàstic. Si observem al web de l’ajuntament hi ha tota una declaració d’intencions que, sobre el paper, és admirable. Tanmateix sembla que, a l’hora de dur-la a la pràctica, aquesta iniciativa no acaba de quallar. I és que, per segon any consecutiu, la participació és pràcticament la mateixa. Per tant, pot ser cal aturar-se una mica i reflexionar sobre les possibles causes.

Òbviament, el primer que cal preguntar-se és si mereix la pena tirar endavant amb aquest projecte. Jo pense que sí, i estic segur que el govern municipal també ho creu així. Dubte molt que renuncien, de bones a primeres, a una de les convocatòries estrela del seu programa, per la qual cosa, seria bo preguntar-se perquè hi ha una participació tan baixa i què es pot fer per a augmentar-la i que la gent, realment, participe.

S’ha informat suficientment, per part del govern, d’aquesta campanya? O es podria fer una major difusió de la mateixa per tal que la gent se n’assabente? Les propostes que es podien triar interessen realment als alcoians o són propostes tan insubstancials que no mereix la pena expressar-se al respecte? Al cap i la fi, es tracta d’una sèrie d’idees tancada (encara que és cert que el propi ajuntament les selecciona de propostes aportades prèviament pels ciutadans), normalment totes reparacions o manteniment d’infraestructures prou necessàries, però en cap cas res que vaja a canviar la dinàmica de la ciutat, la qual cosa no desperta massa interés.

I, per últim, els canals per a votar són suficients? És cert que es pot fer tan presencialment com “online”, però potser no siga tan senzill com caldria per tal de fomentar la participació de la gent. Per descomptat, tampoc es pot descartar que, simplement, el desencant en els nostres dirigents és tan gran, el descrèdit polític tan enorme que, a banda d’opinar en els grups d’amics i familiars, la gent no té cap interès per participar en la vida política de la ciutat. En eixe cas, no és suficient en llançar campanyes com aquesta dels “pressupostos participatius”. Cal prendre mesures per capgirar aquesta situació i que torne la confiança en les institucions.