Un simple lavado de cara

Artículo de Opinión de José Miguel Antolí, edil de Ciudadanos Alcoy

Recientemente, el Gobierno Municipal ha anunciado un plan para realizar, durante este mismo año 2019, una inversión cercana a los dos millones de euros en los cinco polígonos industriales que hay en nuestra ciudad.

Como político, empresario y ciudadano de Alcoy (póngalo en el orden que prefieran…) no puedo más que alegrarme por esta noticia, ya que todo aquello que implique mejorar lo que ya tenemos debe ser bien recibido. Sin embargo, es conveniente profundizar un poco en la misma, y ver que “no es oro todo lo que reluce”…

En primer lugar, hay que señalar que una gran parte de lo que desde el consistorio se está vendiendo como “inversión”, en realidad es lo que siempre se ha conocido, simplemente, como “mantenimiento”. Se habla del asfaltado de las vías en todos los casos, y es cierto que esta es una partida importante y necesaria, pero que quizá debería haberse planificado con mayor antelación, antes de que se llegase al grado de deterioro actual que sufren los trabajadores que van a prestar sus servicios a diario en nuestros polígonos. También se habla de la mejora de las conexiones entre varios de ellos y las vías de comunicación que vertebran la ciudad, como es el caso del polígono de la Beniata y la carretera de Alicante, o la conexión de la zona verde con el instituto de Cotes Baixes en aquel otro polígono…Otras “inversiones” que se anuncian están relacionadas con aspectos como la recogida de residuos, la adecuación de una zona verde y la mejora del aparcamiento. También, por supuesto, la construcción de la rotonda sur de acceso a la ciudad, quizá la que mayor impacto pueda tener.

Todo ello nos lleva a formularnos varias cuestiones en Ciudadanos Alcoy. ¿Servirá esto para que nuevas empresas se implanten en nuestra ciudad? Podemos aseverar que la respuesta será no. ¿Se soluciona con esta “inversión” el acuciante problema de suelo industrial que padecemos en Alcoy? De nuevo, rotundamente, no. ¿Ayudará, por lo menos, a que las empresas que operan en nuestra ciudad tengan mejores condiciones y puedan prestar mejor sus servicios? Pues, francamente, tampoco demasiado, por lo que, en nuestra humilde opinión, las actuaciones que van a ejecutarse no son más que un simple “lavado de cara” de unas infraestructuras que necesitan algo más que eso.

Con todo ello no pretendemos criticar esta “inversión”, ni siquiera sugerir que estamos en contra de la misma. Simplemente manifestamos que esto no es suficiente, que hace falta una apuesta mucho más firme y decidida por parte del Gobierno Municipal para impulsar la economía de nuestra ciudad. Y ello pasa indefectiblemente por la creación de nuevo suelo industrial. Ya sabemos que la apuesta socialista es Pagos (y eso, en sí mismo sería motivo para otro artículo de opinión…), renunciando a otros proyectos mucho más ambiciosos que sí que supondrían un importante salto cualitativo para nuestra ciudad.

En cambio, en Ciudadanos Alcoy vamos a apostar decididamente por el crecimiento industrial. Aunque, como ya he dicho antes e insisto ahora de nuevo, valoramos positivamente estas inversiones, pensamos que es necesario planificar otro tipo de actuaciones. Por ejemplo, subvencionar a las empresas que actualmente prestan sus servicios en nuestra ciudad para modernizar sus infraestructuras, renovar maquinaria, adecuar instalaciones… Se trata de empresas que llevan muchos años instaladas en nuestra ciudad y queremos que sigan estándolo muchos más. ¿Por qué no darles una pequeña ayuda para ello? Y, por supuesto, seguir creando las condiciones adecuadas para que nuevas industrias puedan implantarse aquí.

Muchas de estas iniciativas ya las llevábamos en el programa electoral de 2015 y las hemos defendido abiertamente en esta legislatura. Y, por supuesto, volverán a ser uno de los pilares fundamentales de cara a las próximas elecciones, porque creemos que el futuro de Alcoy pasa por ello. 2019 debe marcar un antes y un después en la historia de Alcoy. Queremos que sea el año del cambio, del despegue económico e industrial de nuestra ciudad. Y queremos ser partícipes de todo ello desde el gobierno.

Dones i Política

Article d’opinió de Eli Aleix, Coordinadora Comarcal EUPV

Tinc clar que la consecució de la igualtat requereix propostes d’actuació concretes.

En el cas laboral, es deuen corregir les discriminacions salarials, evitar que la maternitat es convertisca en un obstacle per a l’ascens i evitar els guetos de treballs feminitzats, precaris i mal pagats.

En l’àmbit jurídic, les lleis i mesures contra la violència masclista han d’aconseguir conscienciar a la societat i als poders públics sobre la necessitat de protegir de forma efectiva a les dones i entre  altres coses ens queda pendent la conscienciació contra l’assetjament sexual en l’àmbit laboral i els espais públics, mitjançant mesures sancionadores, però també preventives, que ajuden a visualitzar un problema fins ara ocult o relegat a un segon pla.

Aconseguir que tots quests factors treballen en el sentit contrari al que fins hui no és un tasca fàcil, ni que puga ser inposada per decret. Ha de comptar amb la col·laboració activa i còmplice de la societat i com no de les dones.

Les dones som imprescindibles per posar  fi al masclisme, tenim la responsabilitat de trencar el sostre de vidre perdent la por a ser rebutjades, ridiculitzades o ignorades en aquells espais on tradicionalment a  les dones no se’ns ha tingut en compte, per exemple en el món de la política, encara que cada vegada som més  les dones que participem activament. La política s’ha de feminitzar.

Per lluitar contra la discriminació, la violència masclista, els sostres de vidre, l’explotació laboral, etc,cal la confrontació d’idees i les propostes de com actuar. Per descomptat són els partits polítics i les organitzacions sindicals qui han d’articular i concretar aquestos  objectius. Així que hem de ser valentes i ocupar aquests espais, que ens han sigut negats tradicionalment, sense pors i sense excuses.

Tots els àmbits són importants per lluitar per la igualtat de les dones i aconseguir així la nostra llibertat, com a persones i com a societat.

La política necessita de les dones per donar valor a la nostra democràcia.

Ens volem vives i lliures. El 8 de març totes a la vaga, si nosaltres parem el món s’atura.

De nou, la Plaça d’Al-Azraq

Article d’opinió de Màrius Ivorra, Candidat per Compromís Alcoi

En el Ple d’octubre de 2003 (fa, doncs, més de 15 anys), el grup municipal del BLOC sol·licitava al govern municipal, aleshores en mans del PP, que donada la importància urbanística de l’espai de la plaça d’Al-Azraq, s’obrira a la participació ciutadana o que, en tot cas, es convocara un concurs d’idees entre experts, com es fa en moltes gran ciutats sobre projectes que es consideren importants.

El text literal del prec deia el següent:

No ha de perdre’s de vista que a la plaça hi ha molts metres quadrats per a planejar i constitueix un espai emblemàtic d’un dels barris millors urbanitzats d’Alcoi. Per això qualsevol decisió s’hauria de meditar i debatre sense pressa perquè marcarà per sempre el barri i s’haurien de veure totes les possibilitats i necessitats de la ciutat -i del mateix barri- a curt i a llarg termini (espais dotacionals, aparcaments, zones esportives, llocs de passeig, etc.).

Es demana per tant a l’Ajuntament que tothom participe en eixa reurbanització, suggerint que es medite sobre una fórmula utilitzada en moltes grans ciutats amb veritable èxit: que es que es convoque un concurs d’idees o de projectes entre arquitectes, urbanistes, dissenyadors i col·lectius ciutadans”.

La resposta del govern va ser la següent (còpia literal de l’acta): “Sr.Pastor: las prisas son malas compañeras de viaje, el concurso de ideas se hace cuando no se tienen ideas y que alguien nos diga como se han de hacer las cosas, en cuanto a la participación se puede aceptar el ruego porque ese es el objetivo de este gobierno porque se está haciendo así, pero no porque lo pida el Sr.Blay, sino porque lo entiende así el Gobierno Municipal”.

La primera part de la resposta solament és una mostra d’arrogància (o ignorància, mai se sap) doncs són moltíssimes les ciutats que davant projectes importants com un estadi olímpic, un aeroport, un auditori, una estació de ferrocarril, una remodelació urbanística, o altres, convoquen els respectius concursos perquè despatxos o taller d’arquitectura, urbanisme o enginyeria confeccionen projectes i així poder elegir el que més s’acobla al que els responsables de la ciutat desitgen. No cal fer un llistat de projectes, avui considerats emblemàtics, que s’han portat a terme amb aquest procediment, amb èxit. El sistema també s’ha utilitzat durant dècades per a altre tipus de projectes considerats “menors”: una font, un monument, un edifici…

Però pel que s’ha vist després, la resposta del Sr. Pastor en el sentit que “el concurs d’idees es fa quan no es tenen idees”, donant per suposat que el govern d’aleshores del PP ja tenia idees sobre la plaça d’Al-Azraq, el que ha deixat clar és que no solament no tenien idees sobre el tema, sinó que tampoc no tenien ni idea del que es podia fer, ni voluntat de fer res en eixe moment.

La segona part de la resposta, la de la participació ciutadana, sí la van complir, però no en eixa legislatura, que acabava de començar, sinó cap el final de l’altra (2007-20011), i no ho faria el Sr Pastor sinó la Sra. del Castillo, regidora que va substituir al Sr. Pastor en les responsabilitats d’urbanisme. Efectivament es va fer tot un pla de participació amb els veïns de la zona nord, amb sociòlegs i arquitectes d’Alcoi i forasters. Tot pagat per l’Ajuntament.

D’eixes jornades va eixir un projecte que tenia moltes idees i propostes raonables i interessants (potser altres s’havien de discutir en foros més amples i amb tècnics d’altres camps, com per exemple els de trànsit, que no sé si van participar en les jornades). En qualsevol cas, es va enllestir un bon document com a punt de partida.

Què se n’ha fet de tot això? Encara està tot igual? Ho han tingut en compte els redactors del nou PGOU? S’ha pensat amb algun projecte per a eixe espai per tal de poder demanar diners a la Unió Europea, que té pressupost per dinamitzar ciutats en crisi i activar espais urbanístics de gran valor i projecció social? Quines idees té el govern municipal del PSOE sobre el tema? Ni Sanus va fer res en 21 anys de govern, ni tampoc el PP en 11. Seguirà sent el tema pendent de legislatura en legislatura?.

L’estranya aliança

Article d’opinió de Vicky Llàcer, Regidora de Guanyar Alcoi

Des de l’aprovació dels Pressupostos del 2019 del Govern de Toni Francés amb el PP, tant els de Pablo Casado com el Govern municipal del PSOE, s’estan esforçant per justificar una estranya aliança entre partits que, suposadament, són contraris ideològicament.

El cas és que el PSOE sembla contrariat, per un costat intenta desacreditar al PP dient que és el ‘Partit de la Gürtel’, cert és, però per altra part pacta els Pressupostos amb el ‘Partit de la Gürtel’. El paper d’equilibrisme per justificar-ho entenc que és complicat.

El nostre vaticini, quan déiem que alguns pressupostos del govern de Toni Francés eren uns pressupostos que podria aprovar el PP, s’ha fet realitat. Els d’enguany són uns pressupostos els quals el Govern del PSOE ha preferit rebre el suport del PP que no el de Guanyar Alcoi.

Per altra banda, el nou candidat a l’alcaldia del PP vol argumentar el vot favorable i fa veure que són seues algunes de les propostes que ja han sigut presentades per altres grups de l’oposició i que ja havien estat acceptades pel Govern.

Entenc que el partit de la trama de la Gürtel, tal com l’anomena ara el PSOE alcoià, haja d’apropiar-se de propostes que vagen en benefici de la ciutadania, perquè en eixos temes, com ja han demostrat, ells estan un poc peix. Vegen si no el que està costant revertir les polítiques socials nefastes dels governs autonòmics del PP dels últims vint anys o el forat que van deixar Sedano i cia en l’Ajuntament.

Sense anar més lluny, l’asfaltat i adequació del carrer Pintor Cabrera era una reivindicació del veïnat i que Guanyar Alcoi havia traslladat al govern en diverses ocasions i, davant la nostra demanda, el regidor d’obres es va comprometre a dur-ho endavant quan finalitzaren les obres del carrer Entença.

Tot i tenir el compromís del regidor del Govern, a l’esborrany dels pressupostos no hi havia cap partida específica per a dur a terme aquesta adequació. A mi no em sorprén que el PSOE oblide amb facilitat els compromisos que pren amb la ciutadania, perquè no és la primera vegada que passa, però és que a més, ara arriba el PP, paladí de les causes ciutadanes -entenguen la ironia- per anunciar a bombo i platet que gràcies a ells hi haurà partida pressupostària per adequar el carrer i així solucionar l’oblit que havia patit el Govern. Que també sembla increïble que el govern no haguera previst que el carrer per on anaven a desviar el tràfic d’Entença anara a patir un gran desgast.

El que no diu el PP, imagine que perquè això ja no ven tant, és que la seua proposta no era adequar tot el carrer, sinó fer dos pedaços que solucionaren la papereta amb el menor cost possible. Ja vorem que fan al final i quan.

El PSOE, per la seua banda, vol fer veure que ells milloren els seus pressupostos afegint propostes bones, vinguen del partit que vinguen, però la realitat és que fan mercadeig a canvi de vots. Si no, per què no es va afegir la nostra proposta d’adequar el carrer Pintor Cabrera, per exemple? El Govern de Toni Francés ha hagut d’esperar que el seu nou aliat, el PP, reivindicara la proposta del veïnat que vam dur a l’Ajuntament nosaltres. Estratègia partidista per fer quedar bé a uns que són estranys aliats i mal a altres que treballem les propostes.

Sin argumentos

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, Candidato del PP a la alcaldía

A tres meses para las elecciones el PSOE de Alcoy ha activado la maquinaria de descalificación hacia quien no se ajusta a su propuesta de pensamiento único. Sorprende la virulencia con la que concejales socialistas se han acogido al insulto pueril y fácil ante la falta de argumentos para rebatir una afirmación incontestable: la ciudad va a malgastar un millón de euros en la construcción de una ruta ciclopeatonal entre Batoy y la Zona Norte.

La idea de prolongar la vía verde por el casco urbano es interesante para todos los que pensamos que la movilidad sostenible es uno de los pilares de la política municipal. No lo es, sin embargo, la falta de planificación y coordinación que ha demostrado el Gobierno de Alcoy. Ahí es donde he centrado la crítica, siempre documentada.

Llama la atención que el portavoz del PSOE y concejal de Obras muestre un grado mayúsculo de ignorancia sobre el anteproyecto del bulevar. No se ha tomado la molestia de cotejar la ruta ciclopeatonal que propone su departamento con el diseño de la futura nueva calle, que incluye su propio carril bici. De haberlo hecho, hubiese advertido que la ruta ciclopeatonal, con un coste de un millón de euros, duplica el carril bici previsto en el futuro bulevar entre la Colonia de Aviación y La Salle.

En unos tramos se desarrolla en paralelo. En otros, contempla obras que habrá que demoler cuando se construya la nueva calle. Es el caso del tramo de Escultor Peresejo o la zona de Las Paúlas. Otro tramo de la ruta transcurre por terrenos particulares. Cuando el propietario decida construir, la ruta deberá ser desmontada y desviada. Es una buena muestra del carácter provisional de un proyecto que a Alcoy le costará un millón de euros.

El Gobierno debería haber trabajado para integrar esta ruta en el futuro bulevar y haber sacado el máximo rendimiento a una gran inversión, financiada en parte por la Unión Europea. A los concejales del PSOE, especialmente al de Obras, habría que recordarles que el hecho de que el dinero proceda de subvenciones (siempre surgidas del dinero de los ciudadanos) no legitima su derroche y mal uso. Esos fondos son recursos que la ciudad no va a aprovechar de forma eficiente.

Altres pressupostos eren possibles

Article d’Opinió de Guanyar Alcoi

A Guanyar Alcoi treballem de manera diferent als partits tradicionals i és on rau la nostra fortalesa: escoltem a les persones d’a peu, mitjançant el debat en assemblea que és públic i obert a tothom i així ho férem el passat 23 de gener davant la proposta de pressupostos del Govern de Toni Francés, reunint-nos per decidir respecte a la postura del grup municipal al plenari.
Els antecedents no eren bons, ja en 2017 vam tindre l’experiència d’aprovar un Pressupost amb propostes per valor d’1 milió d’euros de les quals es va realitzar un 20%, és a dir, 800.000 euros en projectes proposats per Guanyar Alcoi, aprovats pel Govern i no realitzats. Amb aquest precedent no era molt encoratjador, no obstant això pensem que el moment actual mereix un replantejament polític. Tenim una extrema dreta en auge, una esquerra que no estem sabent ben bé explicar les nostres propostes i per què pensem que són bones per a la ciutadania. Així que tindre la capacitat de dur-les a terme era una bona oportunitat per començar a demostrar que sí, que l’esquerra gestiona de forma competent i que tenim idees per millorar la ciutat i per dotar de vida i dinamisme a Alcoi.
Ja en el pressupost anterior férem una llarga llista de propostes, fins a 70. Propostes que al nostre entendre podien millorar la vida de totes i tots nosaltres, propostes que estan lluny del model de ciutat que defensa Toni Francés i el seu govern.
Cap de les nostres propostes van ser ateses. Cap de les que pensem que poden ser millores per a les persones que habitem aquesta ciutat van ser considerades, doncs. Toni Francés va preferir que li donaren suport PP i Compromís. No debades va afirmar: “la responsabilitat és nostra de presentar els pressupostos i la responsabilitat és nostra de buscar els acords en qui vol acordar per a poder aprovar estos pressupostos com hui hem fet”.
Nosaltres dissentim profundament. Creiem que era el moment de mirar cap a l’esquerra, cap a uns pressupostos transformadors i socials que, primer, miren per les persones que més han patit la crisi i, segon, que suposen un impuls per dinamitzar Alcoi i, en certa manera, traure’l d’aquesta situació de decaïment.
Ens van dir no a donar ajudes directes a autònoms, que han sigut dels sectors més perjudicats durant la crisi i molts seguixen patint les conseqüències; tampoc al foment de xarxes cooperativistes, ja que s’ha demostrat que les cooperatives suporten i superen millor les crisis econòmiques, com també incentivar l’empresa participativa integral, un model d’empresa on els treballadors també prenen part de les decisions empresarials; ens van dir no a la constitució d’una empresa pública que gestione de manera eficient i més econòmica serveis com la recollida de brossa, la neteja viària i l’aigua, perquè si la controlàrem els ciutadans, funcionaria millor; també al fet de completar el Pla d’Accessibilitat per fer-lo integral i donar l’oportunitat a les persones en mobilitat reduïda de moure’s lliurement per Alcoi i fer la ciutat més còmoda; o a la construcció i adquisició d’habitatges per a ús públic baix règim de lloguer per tractar de desunflar la bambolla dels preus del lloguer i fomentar que els joves puguen viure de forma independent i digna…
De nou, el govern de Toni Francés ha preferit veure’s sostingut per la dreta. Suposem que Toni Francés, amb vistes electorals, haurà pensat que el més coherent per als seus interessos és menysprear la feina de Guanyar Alcoi, però per als interessos d’Alcoi és una estratègia nefasta. La nostra resposta ha estat clara: diem no a uns pressupostos que perjudiquen les persones.

Parlem de FITUR

Article d’Opinió de Lorena Zamorano, regidora de Turisme a Alcoi

L’assumpte és que any darrere any que portem de legislatura, i amb tot el dret i deure del món, l’únic grup municipal que s’ha interessat minuciosament per les despeses d’una servidora a FITUR i per la meua agenda de treball ha estat el Partit Popular. Des del primer any de regidora, no va deixar de crear-me curiositat perquè precisament el PP o millor dit, sols el Partit Popular em preguntava per les despeses.

La que els parla, entenent com obligació pròpia la rendició de conters davant l’oposició i així ho he fet durant tres anys, millor dit, quatre, perquè aquest també ho faré el pròxim dilluns a la Comissió Informativa pertinent. No obstant això, enguany no he volgut sols rendir conters davant dels representants del poble, sinó que vull exposar-los públicament, nodrits amb alguna data més que ho farà més interessant i instructiu.

Perquè quan el Partit Popular, baix direcció d’Enrique Ruiz qüestiona el cost de determinats projectes com ara l’espot per a la promoció “d’Alcoi ciutat de rodatges” que hem presentat a FITUR, tot i que els professionals del sector cinematogràfic ens han donat l’enhorabona per la qualitat i originalitat del producte, ciutats molt més grans com Elx ens tenen com a referent per a desenvolupar el seu producte film office. Quan pel Patronat de turisme Costa Blanca, i pel mateix diputat de Turisme Eduardo Dolón, se’ns dona l’enhorabona pel treball. Doncs quan després de tot eixe suport inclús de la mateixa societat alcoiana, el Partit Popular qüestiona el cost, entendran que una senta la necessitat de fer-los memòria d’algunes de les despeses del Partit Popular durant el seu govern a FITUR.

Em referiré sols a Fitur, i no al que va costar la desfilada de Moros i Cristians en Nova York, o la del Japó, ni els més de 200.000 euros de dèficit de la Fundació Puentes de Cultura de Fernando Pastor que vam haver de pagar entre tots l’any 2011, quan el forat que ens havien deixat a l’Ajuntament era d’11 milions d’euros i no podíem ni pagar la llum. Tampoc em referiré a l’altre gran projecte de Fernando Pastor, el “Alcoy Congresos” que pagant-los perquè vingueren ja féiem prou. Tot això no em porta hui a escriure. L’interessant crec jo, és mostrar en un cas molt concret, FITUR, quina va ser la política d’uns i quina la d’altres, encara que crec que a aquestes altures està ja tot dit.

Els situe “El Ayuntamiento de Alcoy presenta en Madrid su cabalgata de Reyes Magos ” any 2009. Segons la premsa del moment en plena crisis de fons Alcoi presentava a FITUR una representació de la cavalcada de Reis amb destacament de quasi 300 alcoians desplaçats a Madrid.

Pel que fa al tipus de promoció que feia el PP de la ciutat, un criteri polític com un altre que jo no compartisc. Per a mi, i ho dic a títol personal, és una qüestió de dignitat, sóc de l’opinió que s’ha de vindre a Alcoi per veure Festes, Reis i el Tirisiti. L’entorn, els carrers, la gent, els colors, els sorolls, l’olor a festa. Tot junt conforma un estat sensorial que és el que ho fa únic, fora d’aquest escenari que és el nostre poble, tot perd flama i pot convertir-se en estrafolari i molt car. Però ja dic que és la meua opinió personal i no vull amb això desmeréixer la contraria.

Llevat d’això reprén el titular de l'”Información” sobre aquell certamen, “en plena crisi de fondo…” el cost d’aquell any de l’Ajuntament d’Alcoi a FITUR va rondar els 80.000 euros en despeses comptabilitzades per l’Ajuntament. Altres actes organitzats en FITUR 2009 pel govern del PP, i que no sabem qui pagaria, va estar la celebració d’un sopar multitudinari en un reconegut “asador” de la capital, que Alcoi va tancar en exclusiva per a l’ocasió.

FITUR 2009 del Partit Popular vora 80.000 euros.

FITUR 2018 del PSOE 11.000 euros.

Ara fem l’altra anàlisi, el de retorn de la campanya, és a dir, l’increment de visitants.

Si parlem de la repercussió de FITUR 2009 i amb un recurs en promoció com va ser la Cavalcada de Reis, hauríem de mirar el mes de gener del 2010 i posar-lo en relació amb el mateix mes del 2009. El resultat és el següent:

Gener 2009………..369 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Gener 2010…………272 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Ara, fixem-nos amb la comparativa 2018-2019

Gener 2018……….783 consultes de turistes.

Gener 2019………1.570 visites de turistes a l’oficina de turisme.

Eixos són els resultats d’optimitzar els recursos, de programar campanyes anuals de màrqueting i promoció a tots els nivells fugint dels grans esdeveniments, a major glòria del Partit Popular, que ha estat la tònica de les seues polítiques al País Valencià. I així els ha anat, mitja quadrilla en la presó precisament pel “Caso Fitur”.

Miren, amb 20.000 euros menys del que es va gastar el PP aquell any a FITUR, la Regidoria de Turisme ha passat l’any sencer. 60.000? euros de pressupost anual tota la legislatura i hem aconseguit enguany la campanya més multitudinària en turistes de la història d’Alcoi.

Jo entenc que ara el partit Popular senta vergonya, però la nova direcció fa com sempre, embrutar als altres perquè ens claven a tots en el mateix pot. Doncs no Quique, ni som, ni fem el mateix. El PSOE sap gestionar i ho fa molt millor sempre que el PP, saben per què, doncs perquè gestiona per a tot poble i no només per als seus. Així que millor llaveu-vos els remordiments de consciència en una altra font.

La marca blanca

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, Coordinador de CS Alcoy

En estos últimos tiempos es ya difícil sorprenderse por diversas situaciones políticas, y eso que este campo da para mucho. Así pues nos encontramos con las danzas del sable dentro de algunas formaciones, apoyos o pactos singulares, o el insólito baile de candidatos.

Dicho esto, y ya curados de espanto, todavía es posible deleitarse con hechos especialmente significativos. Ya en marzo del año pasado escribía un artículo respecto al tema que hoy me ocupa, el cual titulé “Bienvenidos al Club”. Y ahora debo insistir de nuevo porque hay gente que, como nuestro Paco Martínez Soria, siguen erre que erre con sus atribuciones.

Vaya por delante que lo principal de esta historia es el bienestar de los alcoyanos y el buscar solución a los problemas que puedan encontrarse. Ni es iniciativa de unos, ni ocurrencia de los otros, simplemente es atender las demandas de nuestros conciudadanos. Y, por supuesto, no se trata de afán por “colgarse las medallas”, ni siquiera por conseguir reconocimiento a un trabajo bien hecho.

El semáforo del cruce de Juan Gil Albert con Olivar de la Bassa y Terrassa es una necesidad de los vecinos de Sol i Camp, así como de los trabajadores y usuarios del polígono Cotes Altes, siendo además la salida de la estación de autobuses. Llevado en dos ocasiones al pleno por Ciudadanos (diciembre de 2017 y agosto de 2018),  y presentado otra vez posteriormente por el PP (febrero de 2018). Aprobada en pleno la demanda de Ciudadanos de incluir partida económica en los presupuestos del 2019, gracias a una enmienda nuestra a dicho documento, el PP también la solicita y se atribuye la consecución de dicho semáforo. “¡Bienvenidos al club!”, como ya titulé aquel anterior artículo.

Desde Ciudadanos celebramos que nuestras propuestas tengan esta aceptación, tanto desde el Gobierno Municipal como desde el resto de grupos, ya que entendemos que nuestra #PoliticaÚtilCs es real y sensata. Sin embargo, no estamos seguros de que sea la mejor manera de hacer política para el PP, aunque nos enorgullece que sigan nuestros pasos. En realidad, no es un caso aislado, ya que también lo hicieron con el aparcamiento de la calle Sor Elena Picurelli y La torre de les Maçanes. De todos modos, lo que cuenta es que, al final, los que salen ganando son los alcoyanos.

Tendremos que andar con ojo para que los programas sean originales y genuinos, que no de corta y pega puesto tan de moda por algunos ilustres personajes.

Con la legislatura llegando a su fin y una campaña y comicios a la vuelta de la esquina, habrá que estar pendientes de los resultados, a ver si la gaviota es capaz de acabar orientándose o, quien sabe, acaben siendo la marca blanca de Ciudadanos.

El centro del presupuesto

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, Candidato del PP a la alcaldía 

El presupuesto de Alcoy para 2019 representa un antes y un después en la gestión municipal. Y no porque el Partido Popular haya conseguido liderar las cuentas con propuestas que serán un revulsivo para la economía y que mejorarán la calidad de vida de los alcoyanos. Lo realmente importante del presupuesto es haber conseguido que un Gobierno tan ineficaz como el que desde 2011 dirige Antonio Francés haya fijado un calendario de ejecución de proyectos.

A propuesta del PP, el PSOE ha señalado fecha para poner en marcha actuaciones clave, una condición básica para que las cuentas hayan podido salir adelante. El logro no es baladí, puesto que en el presupuesto se suceden las iniciativas arrastradas desde hace años. Quizá la más significativa sea la de la rehabilitación de los chalets de la Font Roja, que figura desde 2013.

Pero no es la única. Ahí se mantiene la manzana de Rodes sin disponer todavía de un proyecto claro. Incluso una de las propuestas estrella de las cuentas de 2018, la de poner en valor las pinturas rupestres de La Sarga, la expone sin rubor el Gobierno como uno de los grandes retos para este 2019. Y así pasan los años sin realidades concretas y con la ciudad resignada a perder oportunidades.

A través de la calendarización de propuestas, el PP ha conseguido activar, desde la oposición, la gestión del Ayuntamiento. Y lo ha logrado, desde el trabajo, el diálogo y el consenso, con propuestas lógicas y necesarias. Un buen ejemplo es dar la voz por primera vez a los empresarios para que, a través de un estudio de demanda de suelo industrial, fijen cuáles son sus previsiones de crecimiento a medio plazo. Los datos de ese estudio serán vitales para ofrecerles soluciones en la próxima legislatura.

También fundamental es la creación de la oficina de captación de inversiones, un instrumento para atraer nuevos negocios: desde grandes empresas hasta marcas comerciales, pasando por pequeños centros de trabajo a cargo de profesionales dedicados al ámbito de las nuevas tecnologías.

Esta oficina, además, obliga a Alcoy a pensar qué quiere ofrecer al exterior. Es necesario empezar a trabajar en definir y valorar los notables recursos de la ciudad, así como en generar una política fiscal que convierta a Alcoy en un destino competitivo para los negocios. Solo a través de este novedoso debate seremos capaces de producir el material con el que salir al mercado a captar inversiones. Y ahí va a estar el PP para ayudar al Gobierno local, de la misma forma que esperamos que el PSOE apoye al PP cuando asuma el reto de dirigir el Ayuntamiento.

Economía aparte, el PP ha conseguido con sus propuestas que el Gobierno licite un proyecto global de 500.000 euros para mejorar la accesibilidad de las calles de Alcoy. Hasta ahora la ejecución del plan había sido mínima, con acciones puntuales y, en muchos casos, inconexas. Este 2019 habrá un proyecto concreto y con plazos. El cambio es considerable.

En total, las acciones incluidas en las cuentas a propuesta del PP rondan los 411.000 euros. Es una cantidad limitada pero importante para marcar las pautas de una gestión más eficiente y encaminada a resolver los problemas de los vecinos. Ese, no lo olvidemos, debe ser siempre el fin último.

El voto favorable del Partido Popular al presupuesto no es, ni mucho menos, un cheque en blanco. De ahí el valor del acuerdo firmado que recoge los plazos concretos de ejecución. Ese documento abre la puerta a compartir el desarrollo de los proyectos y permite al PP introducirse de lleno en la gestión de iniciativas que aspiramos a culminar a partir del mes de mayo, cuando los ciudadanos concedan su confianza a una nueva forma de ejercer la política. Una propuesta en la que los ciudadanos de Alcoy estarán situados en el centro para escucharles y ofrecerles alternativas con las que asegurar un futuro mejor.


Un pressupost per a tot Alcoi

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Aquesta setmana l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat el quart pressupost d’aquesta legislatura amb el suport més gran d’aquests últims anys: 3 partits han votat a favor, un es va abstenir i un altre ha votat en contra. La majoria dels representants institucionals dels alcoians van voler que el pressupost es duga a terme demostrant que la política ha de servir per a millorar la vida i que les aspiracions o sentiments personals i els objectius electorals no poden ser un impediment ni posar-se per davant de les necessitats dels alcoians i la ciutat.

Hem aprovat un pressupost de 64,3 milions d’euros, dels que 12,5 milions són inversions, un 70% més que l’any passat. Un pressupost que aposta per les polítiques econòmiques amb un augment del 85% però també per les polítiques socials que pugen un 60%. Un comptes que pensen en la cultura amb les beques residència i els nous tallers de l’IVAM CADA ALCOI o la partida per al Consell de Cultura; la participació ciutadana amb el pacte per al Centre i els pressupostos participatius; en la recuperació del patrimoni històric amb el projecte del Molinar i la recuperació de part de la muralla; en la mobilitat amb la via per a ciclistes i la rotonda d’entrada a Alcoi;  l’educació amb els milions d’euros del pla Edificant; per l’habitatge social amb el projecte «Eres Habitatge» o l’accessibilitat, però, sobretot, un pressupost que millorarà la qualitat de vida de tots els alcoians i alcoianes.

No podem oblidar tampoc, que tanquem el pressupost de 2018 amb un 90% d’execució, una de les més altes de les que es coneixen, havent portat endavant moltes obres i millores necessàries a la ciutat i inaugurant infraestructures que ens tornen a situar com a capital de l’interior.

Al plenari d’aprovació del pressupost vam haver d’escoltar que «mercadegem» amb les propostes però la realitat és tossuda: vam aprovar propostes de tots els grups i les vam incloure, fins i tot abans de saber el vot, perquè era bo per Alcoi. I com dic, la realitat és tossuda perquè les actes dels plenaris d’aquesta legislatura demostren que la majoria de precs i preguntes les hem acceptat i que després, s’han portat a terme. Perquè temes fonamentals per a la ciutat com la brossa o el Pacte pel Centre s’han tret amb molta participació i consens per part de l’oposició. Perquè hem treballat amb altres partits amb projectes tan importants com «Rodes Futura» i perquè hem aprovat diferents plans municipals: accessibilitat, d’igualtat, infància o el pla director Smart City amb acords. Un consens que també hem traslladat a la ciutadania posant en marxa nous òrgans de participació: Mesa del Turisme, Consell de Cultura, Mesa Igualtat, Mesa del Centre o el CLIA entre altres, donant veu a entitats i ciutadans. Com dic, la realitat és la que és, som un govern de consens.

Un consens que per a Alcoi ha sigut constant però que no és el que es veu a altres plenaris de ciutats i municipis. Aquest govern sap que no podem viure d’esquena a la realitat que ens demostra que la situació política actual està marcada per l’aparició de noves forces polítiques la fragmentació del vot però, eixa situació és la que els ciutadans democràticament han volgut i els polítics hem de pactar, negociar, cedir, és a dir, hem de fer política. Els únics partits que podran governar són aquells capaços d’arribar a acords i aquells, que no saben o no volen fer-ho, estan condemnats a desaparéixer. Desapareixeran els partits que demostren incapacitat de sumar, i que no entenen que governar és fer-ho per a tots i no només per aquells que t’han votat.

Som un govern que suma: sumem ciutadans, sumem partits de l’oposició, activitats i projectes, entitats i sumem a altres administracions. Som un govern que escolta i que governa per a totes i tots els ciutadans, fet que molts alcoians ens han reconegut malgrat ser ideològicament distants. Per això, continuarem reivindicant les coses bones d’aquesta ciutat perquè els alcoians vegen tot el que és positiu, perquè estiguen orgullosos de viure a Alcoi, treballant per a millora la seua ciutat des de la paraula i l’acord.

Tenim un bon pressupost, un pressupost que impulsarà Alcoi, uns comptes que ens mereixem les alcoianes i els alcoians i que ens permetrà donar resposta a les seues necessitats. I sí, ens queda molt per fer i molt per somiar, i ho seguirem fent des del consens, des de la suma i des del convenciment que Alcoi és una ciutat important, i ho és gràcies a tots el que treballem per a millorar-la.