Opinión

Article d’Opinió d’Aroa Mira, regidora de Benestar Social en Alcoi

Fa només una setmana, el món celebrava el 8 de març sortint al carrer per reclamar tots eixos drets que no tenim les dones, evidenciant una desigualtat real que ens afecta en molts àmbits: familiar, laboral, cultural, científic… Es van comptabilitzar fins a 200 raons per eixir al carrer, per cridar que ens mereixem una societat més justa, democràtica i sí, més feminista que vol dir més igualitària per a totes les persones.

Doncs sí, després d’eixe clamor del carrer i d’eixa manifestació humana transversal que ja no va d’idiologies o logos sinó de realitats, de veus, de persones de carn i ossos, de sororitat, el senyor Casado ix, aquest cap de setmana, amb la nova llei de maternitat. I dins d’eixa mal denominada protecció a la maternitat, hi ha una mesura que diu que les dones immigrants irregulars que arriben a Espanya i donen els seus fills en adopció, podran retardar la seua expulsió. ¿En serio?

La mesura, segons el Partit Popular, és una proposta personal de Pablo Casado que encara no s’ha explicat en profunditat, evidentment, difícil d’explicar una barbaritat com aquesta. Primer, cap col·lectiu que treballe amb migrants ha posat sobre la taula que hi haja un problema amb les dones migrants que arriben embarassades i volen donar els seus fills en adopció, una opció com qualsevol altra que poden fer lliurement i que està contemplada per les institucions. Però, realment, eixa és la qüestió? Perquè la cosa sona a què «donem permís de residència a canvi de bebés».

Vull creure que no. Vull pensar que cap ésser humà pot creure que una mare, que ha arriscat la seua vida i la del seu bebé, que ha venut tot el que tenia, que ha sofert allò que no es pot ni tan sols imaginar per arribar a Europa, ho fa per a donar el seu fill en adopció. No serà per tindre una vida millor amb ell? No serà per ser una mare i un fill amb oportunitats? No serà per viure en pau junts?

Pablo Casado ja ens va voler explicar a totes les dones que per finançar les pensions, havíem de tindre més fills. No ens va dir com tindre més fills sense conciliació, sense correponsabilitat, amb sous precaris per la mateixa feina, sense una baixa per maternitat acord a altres països… No, simplement, ens va dir, que parirem! A parir amigues que necessitem obrers que cotitzen! Senyors del Partit Popular, primer, parirem si volem i després, parirem reclamant el que és just. O no parirem, avortàrem, si és eixa la nostra elecció. Farem el que voldrem, dins de la llei, i de les creences particulars que tinga cadascuna, en llibertat.

El Partit Popular ha perdut el nord, o el té més clar que mai: l’extrema dreta. Cal rascar vots i escons, ja ens ho expliquen a un vídeo Epi i Blas, perquè sembla que per al PP a part de ser «màquines de parir» som «bobes» i no sabem com funciona el sistema electoral. Què vergonya! I cap polític popular li dirà a aquest home que ja està bé? Algun d’eixos polítics moderats del PP, que parlen de regenerar la vida política, que vénen a fer el canvi dirà alguna cosa? Supose que no, que callarà donant per bo allò que Pablo Casado diu.

El 8 de març vam alçar la veu, tal vegada d’ací a poc, haurem d’alçar el vot i demostrar que «l’extrema dreta» no es mereix estar al nostre país, que mai aconseguirem millores reals si ara hi ha tres partits que competeixen per ser més radicals, més inhumans… que volen fer-nos creure que la igualtat va de guerres entre homes i dones, quan va de solidaritat. No, senyors del Partit Popular, ni guerra d’homes contra dones, ni guerra de migrants contra espanyols! Igualtat, canvis reals, democràcia i progrés. Ja està bé! Socialment no s’haurien de permetre aquestes declaracions, socialment s’hauria de fer pagar al que juga amb la vida i la llibertat perquè ser humans va d’això, de vida, llibertat i dignitat!.

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Parlar del 8 de març i de la vaga feminista és posar al centre de la nostra conversa a totes les persones, a eixe 100% que formem part d’aquesta societat, i no només a aquelles que són dones. Les diferències, les injustícies i les desigualtats mai poden existir si no hi ha algú que les crea i molts altres que les sustenten, ja siga perpetuant l’estat de dominació, o simplement obviant-les i, per tant, deixant que continuen amb la complicitat del seu silenci. La nostra realitat, la que ens envolta i ens fa ser qui som, ens demostra, dia a dia, en molts moments i de maneres diverses, que la igualtat entre dones i homes no existeix, que hi ha molts àmbits, situacions, comportaments, normes i paraules que són injustes cap a eixe 50 i tant per cent de la població que són les dones. Eixa part tan important, eixos milions de dones, que el 8 de març de 2018 ja va evidenciar que «si les dones paren, el món s’atura».

Tots els homes compartim les nostres vides amb dones, siguen mares, amigues, veïnes, companyes, simples desconegudes o persones a les quals respectem… I conviure amb elles, estimant-les i admirant-les però, al mateix temps, tancar els ulls als reptes als quals s’enfronten és covard, és inhumà i és, sobretot, profundament injust. Per això el 8 de Març faré vaga, per demostrar de manera decidida que vull que eixa situació canvie, per posar al debat públic una realitat que no podem permetre. Per posar un gra més en una muntanya, perquè des del fet local es canvia el fet global. I el 8 de març, a les places, als carrers, als llocs de feina, als nostres barris i a les nostres ciutats evidenciarem «que ens mereixem la igualtat».

Hi ha moltes raons: pitjor sous a igual treball, violència de gènere, precarietat, sostres de vidre, falta de co reponsabilitat, manca de conciliació… Els motius són tan amplis que arriben als 200, i tenen a veure amb tot allò que afecta les dones pel motiu de ser dones. De distintes edats, classes socials, ètnia, procedència, professions i estat, eixes dones són tractades de manera diferent, per això, per ser dones, una condició que mai potser una excusa per la discriminació.

Però, tal vegada, una de les més importants, una de les que, com a societat democràtica, ens hauria de preocupar més està relacionada amb la llibertat: les dones es mereixen ser lliures i això no passa. Moltes dones viuen amb por, al carrer o a la mateixa llar, atemorides perquè algú més fort que elles, les domine, les lesione, abuse sexualment d’elles, les mate o, fins i tot, els faça mal ferint allò que més estimen: els seus fills. Paraules molt dures però paraules reals, i mentre siguen reals caldrà dir-les, visibilitzar-les i treballar perquè no hi haja cap víctima més. Per dir ben alt i ben fort que no es pot negar, que parlar de denúncies falses o d’idiologies de gènere és mentir, és fruit de la por de perdre privilegis i és una clara demostració d’aquells que poc els importa la vida humana més enllà de mantenir una realitat que es beneficia només a ells mateixos. És molt mesquí i no pot haver-hi cap excusa, voler negar o justificar la injustificable «violència contra la dona» és social i políticament inacceptable.

Per això, benvingut siga el 8 de març si ens serveix per a posar el focus mediàtic al feminisme però, sobretot, benvinguts siguen tots eixos moments diaris que ens donen l’oportunitat d’evolucionar cap a una societat més igualitària, més humana i millor per a totes i tots, cap a un món de persones sense etiqueta. Convençut que educar als meus fills amb l’exemple de la igualtat és, tal vegada, una de les millors herències que puc deixar-los, el 8 de març faré vaga i ho contaré a qui vulga escoltar-me, estiga d’acord o discrepe, perquè el debat és necessari. Perquè les polítiques i els avanços no poden detenir-se, perquè fer un pas enrere és, en certa manera, decebre a tots aquells que van lluitar per aconseguir aquests drets però, sobretot, a totes aquelles persones que vindran, tinguen el sexe que tinguen, i que indubtablement es mereixen ser iguals, lliures i felices. Ens mereixem la igualtat, el 8 de març i cada dia.

Artículo de Opinión de José Miguel Antolí, edil de Ciudadanos Alcoy

Article d’opinió de Eli Aleix, Coordinadora Comarcal EUPV

Tinc clar que la consecució de la igualtat requereix propostes d’actuació concretes.

En el cas laboral, es deuen corregir les discriminacions salarials, evitar que la maternitat es convertisca en un obstacle per a l’ascens i evitar els guetos de treballs feminitzats, precaris i mal pagats.

En l’àmbit jurídic, les lleis i mesures contra la violència masclista han d’aconseguir conscienciar a la societat i als poders públics sobre la necessitat de protegir de forma efectiva a les dones i entre  altres coses ens queda pendent la conscienciació contra l’assetjament sexual en l’àmbit laboral i els espais públics, mitjançant mesures sancionadores, però també preventives, que ajuden a visualitzar un problema fins ara ocult o relegat a un segon pla.

Aconseguir que tots quests factors treballen en el sentit contrari al que fins hui no és un tasca fàcil, ni que puga ser inposada per decret. Ha de comptar amb la col·laboració activa i còmplice de la societat i com no de les dones.

Les dones som imprescindibles per posar  fi al masclisme, tenim la responsabilitat de trencar el sostre de vidre perdent la por a ser rebutjades, ridiculitzades o ignorades en aquells espais on tradicionalment a  les dones no se’ns ha tingut en compte, per exemple en el món de la política, encara que cada vegada som més  les dones que participem activament. La política s’ha de feminitzar.

Per lluitar contra la discriminació, la violència masclista, els sostres de vidre, l’explotació laboral, etc,cal la confrontació d’idees i les propostes de com actuar. Per descomptat són els partits polítics i les organitzacions sindicals qui han d’articular i concretar aquestos  objectius. Així que hem de ser valentes i ocupar aquests espais, que ens han sigut negats tradicionalment, sense pors i sense excuses.

Tots els àmbits són importants per lluitar per la igualtat de les dones i aconseguir així la nostra llibertat, com a persones i com a societat.

La política necessita de les dones per donar valor a la nostra democràcia.

Ens volem vives i lliures. El 8 de març totes a la vaga, si nosaltres parem el món s’atura.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, Candidat per Compromís Alcoi

Article d’opinió de Vicky Llàcer, Regidora de Guanyar Alcoi

Artículo de Opinión de Quique Ruiz, Candidato del PP a la alcaldía

A tres meses para las elecciones el PSOE de Alcoy ha activado la maquinaria de descalificación hacia quien no se ajusta a su propuesta de pensamiento único. Sorprende la virulencia con la que concejales socialistas se han acogido al insulto pueril y fácil ante la falta de argumentos para rebatir una afirmación incontestable: la ciudad va a malgastar un millón de euros en la construcción de una ruta ciclopeatonal entre Batoy y la Zona Norte.

La idea de prolongar la vía verde por el casco urbano es interesante para todos los que pensamos que la movilidad sostenible es uno de los pilares de la política municipal. No lo es, sin embargo, la falta de planificación y coordinación que ha demostrado el Gobierno de Alcoy. Ahí es donde he centrado la crítica, siempre documentada.

Llama la atención que el portavoz del PSOE y concejal de Obras muestre un grado mayúsculo de ignorancia sobre el anteproyecto del bulevar. No se ha tomado la molestia de cotejar la ruta ciclopeatonal que propone su departamento con el diseño de la futura nueva calle, que incluye su propio carril bici. De haberlo hecho, hubiese advertido que la ruta ciclopeatonal, con un coste de un millón de euros, duplica el carril bici previsto en el futuro bulevar entre la Colonia de Aviación y La Salle.

En unos tramos se desarrolla en paralelo. En otros, contempla obras que habrá que demoler cuando se construya la nueva calle. Es el caso del tramo de Escultor Peresejo o la zona de Las Paúlas. Otro tramo de la ruta transcurre por terrenos particulares. Cuando el propietario decida construir, la ruta deberá ser desmontada y desviada. Es una buena muestra del carácter provisional de un proyecto que a Alcoy le costará un millón de euros.

El Gobierno debería haber trabajado para integrar esta ruta en el futuro bulevar y haber sacado el máximo rendimiento a una gran inversión, financiada en parte por la Unión Europea. A los concejales del PSOE, especialmente al de Obras, habría que recordarles que el hecho de que el dinero proceda de subvenciones (siempre surgidas del dinero de los ciudadanos) no legitima su derroche y mal uso. Esos fondos son recursos que la ciudad no va a aprovechar de forma eficiente.

Article d’Opinió de Guanyar Alcoi

Article d’Opinió de Lorena Zamorano, regidora de Turisme a Alcoi

L’assumpte és que any darrere any que portem de legislatura, i amb tot el dret i deure del món, l’únic grup municipal que s’ha interessat minuciosament per les despeses d’una servidora a FITUR i per la meua agenda de treball ha estat el Partit Popular. Des del primer any de regidora, no va deixar de crear-me curiositat perquè precisament el PP o millor dit, sols el Partit Popular em preguntava per les despeses.

La que els parla, entenent com obligació pròpia la rendició de conters davant l’oposició i així ho he fet durant tres anys, millor dit, quatre, perquè aquest també ho faré el pròxim dilluns a la Comissió Informativa pertinent. No obstant això, enguany no he volgut sols rendir conters davant dels representants del poble, sinó que vull exposar-los públicament, nodrits amb alguna data més que ho farà més interessant i instructiu.

Perquè quan el Partit Popular, baix direcció d’Enrique Ruiz qüestiona el cost de determinats projectes com ara l’espot per a la promoció “d’Alcoi ciutat de rodatges” que hem presentat a FITUR, tot i que els professionals del sector cinematogràfic ens han donat l’enhorabona per la qualitat i originalitat del producte, ciutats molt més grans com Elx ens tenen com a referent per a desenvolupar el seu producte film office. Quan pel Patronat de turisme Costa Blanca, i pel mateix diputat de Turisme Eduardo Dolón, se’ns dona l’enhorabona pel treball. Doncs quan després de tot eixe suport inclús de la mateixa societat alcoiana, el Partit Popular qüestiona el cost, entendran que una senta la necessitat de fer-los memòria d’algunes de les despeses del Partit Popular durant el seu govern a FITUR.

Em referiré sols a Fitur, i no al que va costar la desfilada de Moros i Cristians en Nova York, o la del Japó, ni els més de 200.000 euros de dèficit de la Fundació Puentes de Cultura de Fernando Pastor que vam haver de pagar entre tots l’any 2011, quan el forat que ens havien deixat a l’Ajuntament era d’11 milions d’euros i no podíem ni pagar la llum. Tampoc em referiré a l’altre gran projecte de Fernando Pastor, el “Alcoy Congresos” que pagant-los perquè vingueren ja féiem prou. Tot això no em porta hui a escriure. L’interessant crec jo, és mostrar en un cas molt concret, FITUR, quina va ser la política d’uns i quina la d’altres, encara que crec que a aquestes altures està ja tot dit.

Els situe “El Ayuntamiento de Alcoy presenta en Madrid su cabalgata de Reyes Magos ” any 2009. Segons la premsa del moment en plena crisis de fons Alcoi presentava a FITUR una representació de la cavalcada de Reis amb destacament de quasi 300 alcoians desplaçats a Madrid.

Pel que fa al tipus de promoció que feia el PP de la ciutat, un criteri polític com un altre que jo no compartisc. Per a mi, i ho dic a títol personal, és una qüestió de dignitat, sóc de l’opinió que s’ha de vindre a Alcoi per veure Festes, Reis i el Tirisiti. L’entorn, els carrers, la gent, els colors, els sorolls, l’olor a festa. Tot junt conforma un estat sensorial que és el que ho fa únic, fora d’aquest escenari que és el nostre poble, tot perd flama i pot convertir-se en estrafolari i molt car. Però ja dic que és la meua opinió personal i no vull amb això desmeréixer la contraria.

Llevat d’això reprén el titular de l'”Información” sobre aquell certamen, “en plena crisi de fondo…” el cost d’aquell any de l’Ajuntament d’Alcoi a FITUR va rondar els 80.000 euros en despeses comptabilitzades per l’Ajuntament. Altres actes organitzats en FITUR 2009 pel govern del PP, i que no sabem qui pagaria, va estar la celebració d’un sopar multitudinari en un reconegut “asador” de la capital, que Alcoi va tancar en exclusiva per a l’ocasió.

FITUR 2009 del Partit Popular vora 80.000 euros.

FITUR 2018 del PSOE 11.000 euros.

Ara fem l’altra anàlisi, el de retorn de la campanya, és a dir, l’increment de visitants.

Si parlem de la repercussió de FITUR 2009 i amb un recurs en promoció com va ser la Cavalcada de Reis, hauríem de mirar el mes de gener del 2010 i posar-lo en relació amb el mateix mes del 2009. El resultat és el següent:

Gener 2009………..369 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Gener 2010…………272 consultes de turistes a l’oficina de turisme.

Ara, fixem-nos amb la comparativa 2018-2019

Gener 2018……….783 consultes de turistes.

Gener 2019………1.570 visites de turistes a l’oficina de turisme.

Eixos són els resultats d’optimitzar els recursos, de programar campanyes anuals de màrqueting i promoció a tots els nivells fugint dels grans esdeveniments, a major glòria del Partit Popular, que ha estat la tònica de les seues polítiques al País Valencià. I així els ha anat, mitja quadrilla en la presó precisament pel “Caso Fitur”.

Miren, amb 20.000 euros menys del que es va gastar el PP aquell any a FITUR, la Regidoria de Turisme ha passat l’any sencer. 60.000? euros de pressupost anual tota la legislatura i hem aconseguit enguany la campanya més multitudinària en turistes de la història d’Alcoi.

Jo entenc que ara el partit Popular senta vergonya, però la nova direcció fa com sempre, embrutar als altres perquè ens claven a tots en el mateix pot. Doncs no Quique, ni som, ni fem el mateix. El PSOE sap gestionar i ho fa molt millor sempre que el PP, saben per què, doncs perquè gestiona per a tot poble i no només per als seus. Així que millor llaveu-vos els remordiments de consciència en una altra font.

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, Coordinador de CS Alcoy

En estos últimos tiempos es ya difícil sorprenderse por diversas situaciones políticas, y eso que este campo da para mucho. Así pues nos encontramos con las danzas del sable dentro de algunas formaciones, apoyos o pactos singulares, o el insólito baile de candidatos.

Dicho esto, y ya curados de espanto, todavía es posible deleitarse con hechos especialmente significativos. Ya en marzo del año pasado escribía un artículo respecto al tema que hoy me ocupa, el cual titulé “Bienvenidos al Club”. Y ahora debo insistir de nuevo porque hay gente que, como nuestro Paco Martínez Soria, siguen erre que erre con sus atribuciones.

Vaya por delante que lo principal de esta historia es el bienestar de los alcoyanos y el buscar solución a los problemas que puedan encontrarse. Ni es iniciativa de unos, ni ocurrencia de los otros, simplemente es atender las demandas de nuestros conciudadanos. Y, por supuesto, no se trata de afán por “colgarse las medallas”, ni siquiera por conseguir reconocimiento a un trabajo bien hecho.

El semáforo del cruce de Juan Gil Albert con Olivar de la Bassa y Terrassa es una necesidad de los vecinos de Sol i Camp, así como de los trabajadores y usuarios del polígono Cotes Altes, siendo además la salida de la estación de autobuses. Llevado en dos ocasiones al pleno por Ciudadanos (diciembre de 2017 y agosto de 2018),  y presentado otra vez posteriormente por el PP (febrero de 2018). Aprobada en pleno la demanda de Ciudadanos de incluir partida económica en los presupuestos del 2019, gracias a una enmienda nuestra a dicho documento, el PP también la solicita y se atribuye la consecución de dicho semáforo. “¡Bienvenidos al club!”, como ya titulé aquel anterior artículo.

Desde Ciudadanos celebramos que nuestras propuestas tengan esta aceptación, tanto desde el Gobierno Municipal como desde el resto de grupos, ya que entendemos que nuestra #PoliticaÚtilCs es real y sensata. Sin embargo, no estamos seguros de que sea la mejor manera de hacer política para el PP, aunque nos enorgullece que sigan nuestros pasos. En realidad, no es un caso aislado, ya que también lo hicieron con el aparcamiento de la calle Sor Elena Picurelli y La torre de les Maçanes. De todos modos, lo que cuenta es que, al final, los que salen ganando son los alcoyanos.

Tendremos que andar con ojo para que los programas sean originales y genuinos, que no de corta y pega puesto tan de moda por algunos ilustres personajes.

Con la legislatura llegando a su fin y una campaña y comicios a la vuelta de la esquina, habrá que estar pendientes de los resultados, a ver si la gaviota es capaz de acabar orientándose o, quien sabe, acaben siendo la marca blanca de Ciudadanos.