RRHH negativo

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, edil de Cs Alcoy

Cuando se hizo pública la dimisión del jefe de urgencias del hospital Virgen de los Lirios, tras el colapso del servicio, empezábamos a vislumbrar la punta del iceberg de un serio problema de falta de personal a todos los niveles.

Hace ya cuatro años que se vienen observando problemas que afectan a los profesionales, médicos que renuncian a su plaza o piden el traslado a otros centros, así como numerosas discrepancias con la dirección del centro. A esto, hay que añadir ahora los retrasos en la atención o de cabecera, con esperas de hasta dos semanas para ser atendido.

Este problema, sin embargo, no es exclusivo de Alcoy, sino que se extiende por toda la Comunitat Valenciana. Y el Consell, por su parte, lo achaca a la dificultad de contratar personal cualificado. ¿Qué condiciones ofrece el Consell para estas contrataciones? Al parecer son nefastas. ¿No habría que revisar el sistema para evitar esta situación? ¿El requisito lingüístico no se les estará comiendo por los pies? Evidentemente lo de rescatar personas, pese a ser su lema, es su asignatura pendiente.

Añadimos además, el retraso en la reforma de la planta de pediatría del hospital alcoyano, otra vez por la política de contrataciones (en este caso, en otro ámbito), de esta reedición del Botànic. Eso sí, en la colocación sus altos cargos y asesores están al día.

En la pasada legislatura ya sufrieron esta deficiencia nuestros centros de mayores, sin que se hiciera absolutamente nada hasta que los trabajadores se vieron obligados a movilizarse y la oposición les sacara los colores a los poderes públicos. En fin, habrá que ver hasta dónde se llega esta vez.

Alcoi, epicentre d’innovació

Article d’opinió d’Antonio Francés, Alcalde d’Alcoi

Alcoi es va convertir el dijous 4 d’abril en l’epicentre de la innovació i el Big Data d’Espanya. El Primer Congrés Big Data organitzat per l’Ajuntament d’Alcoi i Districte Digital de la Generalitat Valenciana serà un d’eixos moments que passaran sens dubte a la història col·lectiva d’Alcoi i de tota la província d’Alacant. Primer, no podem més que agrair a Districte Digital tota la implicació demostrant que hi ha un projecte clar i que el projecte per convertir la nostra província en el Silicon Valley espanyol és una realitat. Un congrés que serà anual un referent estatal en aquest tema. La nostra ciutat d’interior, intermèdia, va demostrar el dijous ser capaç de generar un esdeveniment d’un nivell molt alt, destacat per tots, que va atraure l’interés d’empreses de tota Espanya, va rebre l’atenció de mitjans de comunicació, es va convertir en Trending Topic estatal en Twitter i va portar a la ciutat als màxims representants institucional de la innovació.

La qualitat dels ponents, la fira d’empreses, la presència del Ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, i del President de la Generalitat, Ximo Puig, conjuntament amb l’anunci que Alcoi serà la primera ciutat que formarà part del projecte Districte Digital fora d’Alacant capital, van convertir el dia en una data important per mirar el trajecte recorregut i per impulsar-nos cap al futur, convençuts que el que somiaven per Alcoi en 2011 era possible, i que, encara que ens queden coses per fer, la transformació és real.

Ha sigut un camí molt llarg, que va començar el 2011 quan vam entrar a governar. Una de les primeres apostes va ser aconseguir declarar Alcoi «ciutat de la Ciència i la Innovació». Després vam crear l’Àgora convertint-la en un nucli aglutinador i dinamitzador de l’emprenedoria i la promoció econòmica on vam apostar molt per crear un Departament d’Orientació laboral molt fort, i treballar també amb els centres educatius per la formació professional i les pràctiques d’alumnes a Europa.

Han sigut anys de treball constant per aconseguir subvencions i fons de distintes administracions, de moltes reunions i viatges, que finalment es van convertir en ajudes europees com Edusi amb una inversió de 20 milions d’euros, el programa Digital Cities Challenge de la Comissió Europea o l’ajuda de l’Agència Valenciana de la Innovació. El convenciment de treballar conjuntament amb el Campus de la UPV i de reconéixer la gran importància que té per a la ciutat, així com de seguir sumant campus universitaris com la Universitat d’Alacant i la Universitat Catòlica. El treball en generar i atraure congressos relacionats en innovació, indústria 4.0 o el pròxim esdeveniment de «Ciencia en Acción». La presència en xarxes nacionals i internacionals referents en innovació i educació. El convenciment de la Smart City, aprovant un Pla Director o organitzant amb la UPV «Small and Medium Smart Cities congres», per demostrar les capacitats de les ciutats intermèdies en apostar per la innovació. Creant les ajudes INMPULS i posant en marxa el projecte de Rodes com a espai tecnològic, convertint-lo en la primera seu de Districte Digital fora de la província d’Alacant, que atraurà noves empreses. El treball que ja hem iniciat perquè el SEPI s’implique en la creació del polígon de Pagos o la inauguració, aquest any, del primer CEFIRE de FP de la Comunitat en tecnologia, Big Data e intel·ligència artificial en Alcoi.

Un treball conjunt, transversal, al qual li queda encara camí per fer. Un camí d’innovació que ahir, fins i tot, els que mai han cregut amb ell, van haver de reconéixer que l’aposta era la correcta i que, mal que els pese, les coses s’han fet bé. El dijous, al Primer Congrés Big Data, la nostra ciutat va rebre elogis de molta gent, representants institucionals i empresarials que han destacat el lideratge d’Alcoi en innovació. I, sobretot, un reconeixement en forma de suport als nostres projectes, convertits en referent per davant de capitals i ciutats més grans en nombre d’habitants.

Ahir va ser el dia de tots: de tècnics, empresaris, universitat, representants polítics implicats en Alcoi i en la Comunitat valenciana però, sobretot dels ciutadans d’Alcoi. Gràcies per deixar-nos treballar, sense la vostra confiança no hi haguera hagut canvi. Però, no s’aturem, no podem fer ni un pas enrere, perdre ni un segon .Seguim treballant per aconseguir subvencions, crear espais industrials i tecnològics, atraent empreses, formant als joves en tecnologia, donant a conéixer la importància de la Smart City per a millorar la qualitat de vida de les persones i, sobretot, afirmant sense complexos que som la capital interior de la innovació.

Supose que alguns seguiran amb el discurs que el interessa del catastrofisme, seran els mateixos que ahir no s’alegraven per eixa gran notícia que era que serem Districte Digital. La realitat, en canvi, demostra que estem transformat Alcoi i que ens hem tornat a situar com la ciutat d’interior referent de la Comunitat, no obstant, ens mereixem més, i estic profundament convençut que ho aconseguirem si els protagonistes, els ciutadans d’Alcoi, volen que així siga.

Alcoi com a lloc de creixement, d’oportunitats, d’opcions de futur

Article d’Opinió de Màrius Ivorra, Candidat de Compromís a l’alcaldia

Dues idees generals guien les nostres propostes sobre economia i ocupació per a la ciutat:

– La generació d’oportunitats econòmiques d’acord al nou moment: indústria 4.0 i els serveis, fomentar l’economia social i pimes.

– Continuació de les persones com a centre de la política econòmica de Compromís, particularment aquelles que més estan patint no ja la crisi, com en anys passats, sinó la creixent precarietat econòmica i laboral.

La nostra comarca és un territori majoritàriament industrial, al que les administracions del PP tant a l’ajuntament com a la generalitat ha maltractat durant dècades. La globalització de l’economia requereix una preparació i formació del teixit industrial alcoià que no ha estat facilitat per les administracions, deixant a la seua sort a les empreses de la comarca.

A Compromís Alcoi aquesta legislatura des de l’oposició hem fet una gran quantitat de propostes per la modernització i excel·lència de les àrees industrials, autèntiques fixadores de l’economia a la ciutat, al mateix temps que hem impulsat la col·laboració entre àrees i professionals de diferents territoris, no sols de la comarca, també de la UE.

Cal reforçar i impulsar els serveis complementaris a la indústria o servindústria (internacionalització, exportació, màrqueting, disseny, innovació, etc.) com a eina de diferenciació en un món global.

Nosaltres ho tenim clar des de fa 15 anys, apostem per Rodes Futura. Per assolir les necessitats de la indústria a la ciutat.

Rodes Futura és una porta oberta a la nova economia, als nous treballs, a les noves empreses, … Una porta oberta a la col·laboració entre institucions, empreses o particulars d’àmbit europeu implicades en la modernització, internacionalització. On podran interactuar i canviar projectes, impressions i línies de treballs en les nostres institucions i teixit industrial. Serà un espai d’intercanvi de coneixement que revertirà íntegrament en la nostra ciutat, obrint noves vies de negoci a les nostres empreses, formant nous empresaris que puguen desenvolupar els seus negocis des d’una ciutat que estiga connectada amb la resta del món.

Però no sols la indústria mou l’economia de la nostra ciutat, el comerç alcoià ha estat històricament un puntal important per a les nostres comarques centrals. La modernització, l’excel·lència i el producte de proximitat són les idees força per consolidar el comerç Alcoi de cara a altres zones comercials del nostre voltant.

A

Alcoi esport per a tots

En aquests quatre anys, el partit Socialista, ha potenciat les modalitats més destacades del nostre esport, ha donat visibilitat i espai a noves modalitats esportives que han sorgit, s’ha preocupat pel manteniment i dignificació de les instal·lacions esportives, sense oblidar la creació de nous espais esportius, ha apostat fermament pel treball en l’esport escolar i de base des d’una visió multiesport, ha estat al costat dels clubs esportius i dels seus esportistes més destacats, ha consolidat les activitats esportistes existents i ha impulsat de la mà dels clubs noves activitats i proves esportives per fer d’Alcoi la capital de l’esport.

Un projecte esportiu pensat i treballat, fonamentat en la potenciació del Departament d’esports, creant i traent la plaça de Tècnic d’Esports (demandada des de fa anys) i l’ampliació de la plantilla, per donar resposta a les noves propostes.

Un projecte esportiu fonamentat en la promoció de l’esport en edat escolar i en un projecte Multiesport amb un fort caràcter pedagògic, amb projectes centrals com els Jocs Escolars i amb l’EPI (Escola Poliesportiva d’Iniciació), que ha portat 8 modalitats esportives diferents de les aules dels nostres centres, amb tècnics esportius i arribant a tots els escolars de la ciutat i amb la cloenda de les Olimpíades Escolars.

Un projecte esportiu que ha recolzat, mes que mai, a les entitats esportives en la promoció de la tecnificació de l’esport, amb ajudes econòmiques i amb el suport per la promoció d’activitats. Amb un increment considerable de les ajudes als nostres esportistes de promoció que més destaquen, que hi són molts.Un projecte esportiu que no es deixa a ningú fora i que ha donat espai i visibilització a totes i cada una de les modalitats esportives de la ciutat, tant en la part de promoció i activitats, com en la part d’instal·lacions com el RIVER FIT, adequació del trinquet, pista Skate, Circuit BTT, senders de caminant i running o vies ‘ciclo-peatonals’ (per a ciclistes i vianants).

Un projecte esportiu que ha deixat clara la importància del manteniment de les nostres instal·lacions esportives (molt oblidades fins ara), amb actuacions a totes i cada una d’elles: Millores en les tres piscines municipals, a la pista de la Piscina José Trenzano Alós, en les pistes de Caramanxel, al Poliesportiu en totes les zones, en la gimnàstica Artística, en el poliesportiu de Batoi, en el trinquet, en les pistes de tenis, en la petanca, etc.

Un projecte esportiu que ha impulsat moltíssimes activitats esportives a la ciutat, amb dos vessants: Activitats de nivell i amb una repercussió també a nivell econòmic i Activitats per a totes i tots, amb un caràcter lúdic, participatiu, familiar i amb cabuda per a tota la ciutadania.

Un projecte esportiu que ha demostrat amb la gestió directa del Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre, que una gestió directa de les instal·lacions ha dut molts beneficis per a tots, amb activitats i la promoció de l’esport com element saludable per a TOTS.

Però sobretot això UN PROJECTE ESPORTIU DE CIUTAT

ESPORT PER A TOTS

La Història l’escrius tu

Article d’Opinió de Naiara Davó, Candidata de Podem Alcoi a l’alcaldia

Això és el que han fet l’alumnat de la Xarxa d’Escoles Unesco d’Alcoi (CEIP Sant Vicent, IES Andreu Sempere i IES Pare Vitòria) aquest dilluns passat al Ple. Han decidit participar activament en la vida política de la seua ciutat, que no és més que la vida comuna de totes i tots.

L’alumnat d’aquestes escoles Unesco ens han portat una proposta, amb l’encertat títol de Desplastifica’t, per demanar-nos actuacions per a reduir, reutilitzar i reciclar els residus plàstics. I per tindre cura de l’aigua i del nostre entorn natural. Perquè com ens va dir Greta Thunberg, i van replicar els nostres joves a les concentracions pel canvi climàtic: no tenim Planeta B.

Si no apostem per un canvi en el model productiu, energètic i de consum, no hi ha futur. Hi ha demà, però no futur. Per això, des de Podem proposem el Pla Horitzó verd, que impulsa una transició energètica cap a les energies renovables; modernitza les infraestructures i industria mentres crea llocs de feina verd; remarca el dret humà al medi ambient, l’aigua i l’aire, i a una alimentació saludable recuperant l’agricultura; proposa una mobilitat sostenible; i aposta per l’economia circular, per reduir i a convertir els residus en recursos. Tal i com ens demanava l’alumnat alcoià.

Que els més menuts i les joves facen ús de les institucions públiques per a dibuixar projectes sostenibles, verd i de futur, és fantàstic. Els ho hem d’agrair, i també a les mestres i professorat que els acompanya en aquesta aventura. Encara hi ha temps i possibilitat de canvi. Però cal, una voluntat política clara que aposte, com ho fem nosaltres, per un Horitzó Verd. I cal conscienciació i participació de totes nosaltres. Perquè la història l’escrius tu.

La fórmula del canvi

Article d’Opinió de Josep Cortés, membre de Podem Alcoi

Per als qui ja em coneixeu, una grata salutació. Per als qui no, sóc Josep Cortés, formador, metal·lúrgic, escriptor de poesia i novel·la, i anterior cap d’Esquerra Republicana a Alcoi i comarca.

Ara més que mai cobra sentit fer política. Perquè ens han dividit entre pobles, entre comunitats, ens han dit a alguns que som malfaeners, a altres aprofitats, ronyosos, pesseters, insolidaris…i mentre tota aquesta anomalia d’adjectius qualificatius han anat, i van circulant perquè ens barallem entre nosaltres, ells ens han fet el llit, ens han buidat les butxaques, ens han estafat i s’han rigut de la nostra bona fe.

Així que hem de fer un pas endavant, també als municipis i fer política per a la gent, correctament i servint bé als veïns i veïnes.

Jo he fet el pas endavant. I ací estic formant part de l’equip de Naiara Davó per a les properes eleccions municipals. Quan em va convidar a emprendre aquest camí de seguida em van vindre al cap les circumstàncies personals i laborals, i tot seguit vaig preguntar per la proposta de ciutat que tenien pensada.

Em vaig sentir tan identificat amb la proposta de canvi que no vaig poder fer altra cosa que dir que sí. Però com que jo ja conec el pati polític, sé que no sols és el programa el que t’il·lusiona, la gent que forma l’equip també és importantíssima. Així que el següent pas va ser anar a algunes reunions per a conèixer a la resta de persones amb les quals, amb una mica de sort, formaria equip. I que vaig a dir-vos. Vaig quedar meravellat d’ells i d’elles. Són una gent fantàstica, solidària, de gran cor, humil i treballadora. En resum, un conjunt de persones de totes les edats, meravelloses que tenen la ferma decisió de fer possible un Alcoi més just, solidari, igualitari, respectuós amb tothom, festiu, cultural, innovador, il·lusionant, que aposta pel treballador i les treballadores, per la creació de nous llocs de treball de qualitat, per la modernització, l’adaptació, i sobretot participatiu i inclusiu.

Des del minut zero em vaig sentir com a casa, i això és precisament el que voldria que experimentàreu amb aquesta formació, amb la candidata, i amb els seus futurs regidors i regidores.

Jo ho tinc molt clar, en Podem Alcoi, i la nostra alcaldable Naiara Davó està la fórmula del canvi. Ací estaran, i jo també estaré, donant el màxim rendiment perquè tinguem l’Alcoi que volem. Perquè és un programa que no té nom, ni color, és un projecte per a totes i tots, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem. És sens dubte, una candidatura que aglutina espais i sensibilitats. Podem Alcoi amb Naiara Davó. La primera alcaldessa de la nostra ciutat.

Alcalde a temps parcial

Article d’Opinió de Diego Fernández, Membre de Guanyar Alcoi

Per fi s’acaba la legislatura. En poques setmanes s’obriran les urnes i tindrem un nou govern. Les eleccions municipals són quan són, no es poden avançar. Pedro i Ximo no han esgotat el manament, s’han donat per vençuts abans d’hora. Però Toni no, ahí està, fent d’excel·lentíssim alcalde i il·lustríssim diputat provincial, tot alhora, com un ‘jabato’. Sacrificant-se per nosaltres.

A la intimitat, l’imagine comptant les hores, després de quatre anys esgotadors encapçalant un govern minoritari (i poc capacitat). Enfonsat al seient del cotxe oficial, maleint el dia que va acceptar representar les nostres comarques a «la dipu de los pueblos». Tots els sants dimecres de l’any ha de baixar a Alacant! I ho fa per Alcoi, per Alcoi i per 80 mil cotxinos euros a l’any. 57 mil els paguen nosaltres sols i 23 mil junt a la resta dels alacantins, ningú no treballa debades i cal col·laborar per mantenir engreixada aquesta matèria gris.

Més li haurien de pagar, pensarà. I és que mai li agrairem prou el martiri. El roig de torn li va retraure públicament. I, fins i tot, un diari va publicar, a quatre columnes, que cobra més que el president del govern. I què? Per suposat. Toni, va haver de fer una roda de premsa per evitar l’escarni, dimecres no que baixa a la capi. I va explicar, bàsicament, que amb la llei a la mà podria ingressar un 20% més. Gràcies. Que a l’empresa privada se’l rifen, això és de la meua collita, i que d’oposicions públiques no cal ni parlar-ne.

Ell ja va avisar fa temps que se n’anava. Li fa mandra fer de batle. L’esperen fites molt més importants, no ho faria gens malament de ministre. Però Puig l’ha obligat a repetir, serà per a que no li faça ombra. Toni ha deixat caure a la premsa que optarà a presidir la Diputació i la secretaria provincial socialista, no sabem si es cobra a banda. Clar que sí, ja va sent hora que Chulvi es jubile. Però ningú li ha preguntat si exercirà sols els dimecres, si ja té clar que perdrà les eleccions a Alcoi o si es tracta d’acumular salaris, senzillament perquè jo ho valc!

Fora conyes. Mereixem un alcalde millor. Algú que s’hi dedique a jornada completa. Que ho faça per un sou raonable. Un alcalde preocupat per Alcoi, i no per medrar políticament. O millor, mereixem una alcaldessa. Una alcaldessa capacitada, sense hipoteques polítiques i amb un projecte municipalista, per Guanyar l’Alcoi que mereixem.

Joventut sense futur?

Article d’Opinió de Tania Aznar, Candidata de Guanyar Alcoi

Divendres passat m’acostava a la plaça responent a la crida dels joves a la vaga i a les concentracions per exigir que es decrete l“emergència climàtica” i s’actue per revertir la situació. L’activisme climàtic s’ha fet viral i internacional. La seua portaveu, Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, encapçala el moviment estudiantil. Joves conduits per “la ira i la valentia” que segons Sant Agustí són les dues filles precioses de l’esperança: “La ira per com estan les coses i la valentia per a canviar-les”.

Lamentablement, allà a la nostra plaça no hi havia més de quatre valents, alguns “dels mateixos de sempre” i els convocants. Allà érem una dotzena i la mitjana d’edat era d’uns 45 anys, per no dir-ne 50. Què els passa als joves? Dijous van tenir paelles… potser la convocatòria fou precipitada, no sé…  jo no sabia que havien tingut paelles. Jo que tinc 40 anys, i només utilitze el facebook, m’havia assabentat dimecres de la cita, no dic res dels joves amb la traça que tenen amb les xarxes socials! No, el cas és que ja sabia que passaria, eixa percepció m’acompanya des de les mobilitzacions del 15M, al nostre poble la frase “són els mateixos de sempre” és tristament molt coneguda. Eixos “mateixos” són gent que fa ja la seixantena i els joves, ja no tan joves, voltem els 40 (fills de la Constitució ens diuen), hi ha pocs mil·lenials (que hi ha, però… pocs). Per què està el jovent tant desmobilitzat? Desmotivat, passiu, conformista? No hi ha esperança, no senten ira, no són valents?

Doncs la culpa no és seua, es clar que no. És nostra! Tota la vida decidint per ells, els hem dit quina roba posar-se, si han d’escriure amb bolígraf o amb llapissera, si ho han de fer en un quadren de ratlles, de quadres o a un full en blanc… tampoc no els permetem participar de la vida, els projectes i els espais on passen les hores. No tenen veu ni vot a les decisions importants que els afecten, ni a l’escola, ni al barri, ni a la ciutat. No són responsables dels seus actes, no son lliures, no prenen decisions i per tant no assumeixen les conseqüències, són actors passius. Tampoc tenen espais ni temps on puguen relacionar-se a la seva manera, on puguen desenvolupar activitats que els interessen, o que els permeten l’experiència vital d’autogestionar-se, de buscar-se interessos, de preparar-se les activitats, participar en la seva creació, posada en marxa i difusió.

Com podem esperar que la joventut es mobilitze per alguna cosa del que no són responsables? Una joventut molt formada però totalment despreocupada pel que passa al seu voltant. Viuen el present, si es queden sense recursos naturals, sense planeta no és culpa seua, algú vindrà i ho solucionarà. No és això el que els  ensenyem?

Els adults, les institucions educatives i  l’Administració no els fem cap favor, els condemnem a ser actors passius de la societat, és això el que esperem dels nostres xiquets i joves?  Que es conformen amb el que hi ha? Que no siguen capaços de reaccionar? Quina llàstima…joventut sense futur, no només pel planeta que els deixem, sinó perquè no sé si tenen esma per res…

A Guanyar Alcoi confiem en els nostres joves, en les seues capacitats i els reconeixem com a ciutadans de primera, per això demanem un esforç major, més gran: escoltem-los de debò, ajudem-los, proporcionem-los els espais, els temps  i els recursos. Deixem-los ocupar els llocs que necessiten com a infants i joves que són, però també com a ciutadans actius. Hauríem de començar a parlar de  Límits i de Llibertat,  de Drets i Deures. Hauríem de començar a posar-los en situacions en les que troben la necessitat d’assumir responsabilitats.

Els valors democràtics no s’aprenen amb un llibre de text o amb un taller, es viuen.. Han de trobar-se en situacions vitals de les que puguen extreure aquests valors, han d’ensopegar amb problemes per cercar solucions, per necessitar la col·laboració dels altres, per cooperar, organitzar-se, treballar en equip, ajudar als altres… Donar-los  allò que necessiten, però… “ací teniu, fem-ho, comptem amb vosaltres”. Treballem junts, siguem capaços de crear una Comunitat Educativa local, forta, una xarxa educativa on aprofitar-nos els uns dels altres, escoltar-nos i formar-nos junts. Com diu Greta Thumberg “do #whateverittakes”, “fem el que siga necessari” per que no perguen l’esma, el futur és seu.

“Y que hay de lo nuestro”

Article d’Antonio Matarredona, Portaveu Coordinadora en Defensa de les Pensions Públiques

He pogut escoltar a un polític, dels que es poden escoltar sence que produïxca taquicardia i fàstic, una frase que m’ha agradat enormement.

En mig de gent que parla de pistoles, de casi prohibir el valencià, de banderes i llaços dia darrer dia, de masclisme i demagògia pura.

La frase simple i curta es “Y QUE HAY DE LO NUESTRO”.
I EIXE I NO ALTRE ES EL MOLL DE LA CUESTIÓ.
QUE HAY DE LO NUESTRO.
Dons bé, de lo nuestro hay que no hay nada.

Hem tengut una ridícula pujadeta de les pensions, si ja se més que amb el 5 anys precedents un 1,7, vos recorde la llum ha pujat un 5%” i no ha parat de pujar. Però RES MÉS ni blindatge de les pensions a la Constitució, ni cap garantía de no tornar el any que ve al 0,25 de” pujada”, ni definitiu aboliment del factor de sostenibilitat, i per suposat res de resoldre la brexa a les pensions entre homens i dones i meins resoldre el tremendo agravi de la situació de les viudes…

QUE HAY DE LO NUESTRO.

I eixa es la nostra pregunta a TOTS ELS PARTITS. I VOLEM COMPROMISOS FERMS I NO PARAULES NI POSTUREOS

Estem a disposició de tots, esteu en plena campanya, y si plens de grans frases i promeses, però volem concreció i garanties.

Sabem que no volem tornar arrere, estem farts de sentir parlar de pistoles, de banderes, de llaços, de grans propòsits.

Pero QUE HAY DE LO NUESTRO.
Aci estem, i com hem demostrat disposats a escoltar, disposats a sentar-mos amb qui siga.
PERO TINGAU-HO MOLT CLAR EL NOSTRE VOT NO ES GRATIS, NI ESTEM DISPOSATS A FER-LI LA CAMPANYA A NINGÚ.

LO NOSTRE ES LA DEPENDENCIA, LA SANITAT PÚBLICA, TOT LO PUBLIC…
LO NOSTRE SNYORS I SENYORES SON LES PENSIONS, LES NOSTRES I SOBRE TOT LES DELS NOSTRES FILLS I FILLES.

I NO FER CAMPANYA NO VOL DIR NO FER POLÍTICA, PERQUÈ MOS VA MASA SI ES QUEDEM A CASA, I NO, NO HO FAREM VOTAREM PERO DE UNA VEGADA FARTS COM ESTEM DE VORE EL ESPECTACLE DE QUE DESPRÉS DE TRES ANYS TAMPOC S’ARRIBE A CAP ACORT AL PACTE DE TOLEDO, DE QUE ES PARLE DE TOT MENOS DE PERSONES, VOS RECORDE EL 45% DE LES I DELS PENSIÓNISTES ESTÁN AL UMBRAL DE LA POBREA, EL 80% DE LES VIUDES PER BAIG ELS 800 € MÉS.

QUE HAY DE LO NUESTRO
QUE NI HA DE LO NOSTRE
I JA SABEU, ESTEM ACI

Alcoi Ciutat del Nadal. El nostre Nadal

Article d’Opinió de Raül Llopis, Regidor de Festes en Alcoi

El partit socialista ha treballat durant aquests quatre anys en potenciar especialment el nadal alcoià, creant una marca que unifica i dóna personalitat a una tradició molt nostra: ‘Alcoi, Ciutat del Nadal’, una marca que identifica a tota la ciutat amb una celebració de tots i totes que des del govern s’ha treballat per anar cap a l’excel·lència.

La creació de la marca ve unida a l’èxit dels nous elements, com l’enramada pròpia, que ha suposat una inversió de 150.000 euros. Amb 89 elements nous, que estan distribuïts de la següent manera, 18 en Sant Nicolau i 11 en Sant Llorenç, 13 al País Valencià, 3 en Gonzalo Barrachina, 22 en la plaça d’Espanya i 22 en El Camí.

Un altre element creat és el multitudinari Campament Reial, que en pocs anys ha passat a formar part ja de les nostres tradicions.

Alcoi s’ha convertit en destí indiscutible per viure el Nadal, referent nacional i amb projecció internacional. Rigor, respecte i sentiments s’uneixen per engrandir aquestes festes tan nostres.

El treball s’ha ampliat per tindre activitats durant tot un mes, amb visites guiades de la mà de Tirisiti i funcions durant els caps de setmana de desembre, el Mercat de Nadal ja s’ha consolidat i és un referent a la comarca, a més cal destacar el treball realitzat de forma conjunta i transversal per totes les regidories per tindre una programació completa i unificada que abaste tant els actes tradicionals com els culturals, els turístics, els comercials i també els esportius, ja que 2.000 persones van gaudir amb el Nadal Esportiu, i aquestes són les dades de 2018, amb diferents activitats: Nadal Esportiu, Sant Silvestre, tornejos de bàsquet, minibàsquet, futbol, futbol sala, pàdel i un entrenament amb Néstor Abad.

Tot el treball s’ha vist recompensat, per una banda amb la identificació de la marca. Alcoi sap que és la ciutat del Nadal i ens ho creiem i ho demostrem, açò era primordial, i també amb les xifres espectaculars, tant de visitants als últims anys, multiplicades any rere any i també a les mateixes xarxes socials municipals.

El Nadal no es viu només durant desembre i els primers dies de gener, gràcies al govern socialista, Alcoi homenatja a Tirisiti durant tot l’any, per una banda amb la inversió de 25.000 euros feta per a tindre el parc del Tirisiti i per l’altra amb els 50.000 euros invertits perquè el centre tingués una biblioteca infantil dedicada al ‘venter’ més famós d’Alcoi.