Comarcas

Article d’opinió d’Hipòlit Borràs, Francisco Hernández i Gustavo Pascual. Ex membres de la Comissió organitzadora del IV Centenari de l’elecció de Sant Hipòlit com a Patró de Cocentaina

A qui pertoque.

Algú o alguns van considerar que este article,que solament és el relat d’uns fets, no podia ser publicat en la revista de festes de Moros i Cristians 2022, amb l’argument que no era el lloc adequat. No compartim la decisió, encara que som conscients que recordar les responsabilitats de cadadascú puga molestar, tot i que aixó de moment, no es pecat. Jutgen vostès mateixa!

CRÒNICA DE LA REPARACIO DEL  RELIQUIARI DE SANT HIPÒLIT

Sense entrar en massa detalls, ni valoracions, ni consideracions, que ara no creiem oportunes ni necessàries, de la motivació del trasllat del reliquiari de Sant Hipòlit del lloc on es trobava des de l’any 2000 fins als locals parroquials, els oferim una breu crònica de les gestions realitzades per part d’alguns membres de l’antiga Comissió del IV Centenari, amb l’objectiu de conéixer l’estat de deteriorament que tenia el reliquiari i al mateix temps buscar un nou lloc en l’església perquè el reliquiari poguera ser contemplat per tota la gent.

Després d’una reunió amb el rector de la parròquia de Santa Maria celebrada el passat 17 de juny de 2021, ens vam comprometre a començar a fer les gestions oportunes per veure quin era l’estat de deteriorament en què es trobava el reliquiari i les possibles solucions.

El primer dels objectius era contactar amb l’empresa que va ser l’encarregada de fer el reliquiari en el seu dia, Orfebreria Hermanos Martínez, ubicada en la població d’Oriola. No va ser fàcil contactar amb ells, però després d’alguns dies de gestions amb uns i altres, ens van facilitar el telèfon de l’orfebre que va ser l’autor del reliquiari. A partir d’eixe moment, tot van ser facilitats i bona voluntat per part de tot el personal de l’empresa d’orfebreria. La primera faena era que l’orfebre Benedicto Martínez visitara a Cocentaina el reliquiari per veure quin era el problema i fer les valoracions oportunes, així com el pressupost dels possibles treballs de reparació, en cas que fora necessari.

Eixa visita es va produir el 14 de juliol de l’any passat en els locals de la Parròquia de Santa Maria, on es trobava el reliquiari. Després d’una primera inspecció ocular molt superficial, les noticies eren bastant positives, ja que els desperfectes no eren massa greus, cosa que ens va tranquil·litzar. L’únic problema que va sorgir era que eixos desperfectes havien de ser reparats en els tallers de l’orfebreria i, per tant, calia fer el trasllat del reliquiari. La visita a Cocentaina també va ser aprofitada per a veure en quin lloc, de nou, es col·locava el reliquiari en la Parròquia de Santa Maria i la manera de protegir-lo. Es van prendre en consideració alguns llocs com ara al costat de l’altar de Sant Hipòlit o en la Capella de la Comunió, però la conclusió més important era que el reliquiari s’havia de cobrir hermèticament amb una fornícula. La visita va concloure amb el compromís per part de l’empresa de confeccionar un pressupost de la reparació, de la fornícula i de les despeses del transport.

A l’endemà ja teníem a mans el pressupost. Un dels viatges per a transportar-lo l’assumiria l’empresa d’orfebreria, fet aquest que és d’agrair i demostra la clara voluntat d’ajudar en aquest projecte i l’estima per la faena que es va fer en el seu dia. Cal esmentar que la persona que va ser l’impulsor i assessor artístic d’aquells treballs va ser el religiós contestà D. José Soler Cardona.

El 20 de juliol, en els despatxos de la Casa Abadia, celebrem una reunió amb el rector D. Eduardo Rangel, on li donem a conéixer el pressupost i les possibilitats que tenim de finançar tot el projecte. Els projectes de la Parròquia, entre ells, la reparació del campanar, dificulten que puga col·laborar en aquesta iniciativa.

Eixe mateix dia celebrem una reunió amb alguns membres de la Junta de Festes, entre ells el seu president Francisco Masanet, qui després de conéixer el pressupost, es compromet a subvencionar en la seua totalitat la reparació i la fornícula.

Sols restava ja coordinar el trasllat del reliquiari als tallers de l’empresa. El dia elegit va ser el 4 d’agost de vesprada quan amb l’ajuda d’una grua, es va carregar el reliquiari i va ser transportat per a la seua reparació.

Aquesta crònica té un únic objectiu: deixar constància en la Revista de Festes d’una sèrie d’actuacions que possibilitaran que el Reliquiari de Sant Hipòlit siga col·locat de nou en la Parròquia de Santa Maria, perquè puga ser contemplat per totes aquelles persones que ho desitgen i que les actuacions que estan previstes fer possibiliten que la seua conservació siga longeva en el temps.

Fem constar així mateix el nostre agraïment a l’empresa d’orfebreria, en particular a Benedicto Martínez i al seu fill, i a la Junta de Festes i al seu President per l’interés i la col·laboració, quedant a l’espera que el Reliquiari puga tornar al nostre poble i siga col·locat en l’església de Santa Maria coincidint amb les pròximes festes agostenques.