2021

Article d’opinió de Aranza de Gracia, Regidora d’igualtatg a l’Ajuntament d’Alcoi

Alguna vegada us heu preguntat a quin moment de la nostra història us agradaria viatjar? Pel que fa a mi, aquesta és una de les preguntes que les persones del meu entorn, de tant en tant, em solen preguntar. Bé per curiositat, o bé inclús per comentar com la societat ha anat transformant-se i evolucionant al llarg del temps, com la ciutadania ha anat adaptant-se a les circumstàncies i creixent-se davant les adversitats, com ho estem fent en l’actualitat. Doncs sabeu?, em resulta ben difícil elegir un moment concret o determinat de la història passada. Però, és clar, que parlant d’història i del Dia Internacional de la Dona, descobrim tants moments amb importància i rellevants que no sols van marcar un camí feminista al món, sinó que van canviar la història de la humanitat i la vida de més de la meitat de la població, les dones.

Sens dubte, moments que des de l’ombra van escriure noves pàgines d’esperança, lluita, igualtat i justícia. Des d’aquelles reunions de dones preparant fullets informatius, algunes vegades en la clandestinitat, passant per les dones lliures pensadores i reivindicatives que van aconseguir drets tan importants per a les dones convertides en lleis com les que hui en dia tenim. Dones valentes que sempre s’han mantingut fermes en les seues conviccions, fermes davant les situacions més complexes i que en cap moment han permés fer un pas enrere. A la nostra ciutat les coneixem: alcoianes treballadores i lluitadores, representants de diversos col·lectius i àmbits de la societat, dones empresàries i emprenedores, dones del món de la cultura i la creativitat, dones que han trencat amb pedres els fonaments d’una societat tan masclista com ha sigut l’industrial, a l’àmbit esportiu i a l’espai de la Nostra Festa. Però després d’un camí ple d’obstacles, hui estem ací amb més força que mai.

Cal fer història, però també recordar-la. Hem de tindre sempre present d’on venim i no oblidar mai tot el patiment, lluita i dificultats que ha portat el camí per aconseguir la igualtat entre dones i homes. No ho oblidem, perquè és cert que quedar-nos en la nostra zona de confort ens fa perdre l’objectivitat de la realitat que ens envolta. No oblidem que gràcies al feminisme hui podem elegir la nostra formació i feina que volem, que no cal una signatura paternal per a obrir un compte al banc i que encara menys, no cal demanar permís per a sentir-se lliures, lliures per decidir la nostra vida.

És per això, que no puc elegir cap moment concret de la història, perquè tots i cadascun dels moments viscuts al passat han escrit el nostre present de drets i llibertats. Pas a pas, amb perseverança i esforç.

Malauradament, hi ha col·lectius que els va bé que oblidem com va començar aquest camí de justícia social i igualtat, que pensem que ja està tot fet, però nosaltres no ho farem. La nostra lluita contra el sistema patriarcal continua. No ens conformarem amb el que tenim, volem trencar els estereotips de gènere i transformar el discurs ranci i d’odi pel respecte i la dignitat. Hem de lluitar i reivindicar els nostres drets, hem d’educar en igualtat, corresponsabilitat i coeducació. Apostem fermament per una ciutadania igualitària en tots i cadascun dels aspectes de la nostra quotidianitat per aconseguir, l’objectiu d’una igualtat real i efectiva entre dones i homes, perquè el feminisme, és una de les causes més dignes per les que lluitar.

En aquest 8 de març, Alcoi s’il·luminarà del color de la igualtat. Per totes les dones invisibilitzades al llarg de la història, per les dones a les quals furtaren els seus somnis i futur, per les que ja no estan i per aquelles que es van quedar en el camí, per les dones del passat i també del present, a totes i per totes que formen part de les nostres vides, fem-les visibles.

Seguim endavant. Queda molt per fer i desitge que el discurs de la igualtat no soles siga un discurs de dones, sinó un discurs de ciutadania.

I per finalitzar, fem un tracte aquest 8 de març: canviem la nostra lluita als carrers per un compromís ferm per la igualtat tots i cadascú dels nostres dies, perquè aquest any, ens quedem a casa. Mentrestant, continuem fent història, amb valentia i llibertat.

Article d’opinió de Col·lectiu 8 de març

Aquest 8 de Març està marcat per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. La pandèmia ha provocat milers de morts i molt de sofriment i també ha destapat com són d’imprescindibles els sistemes de protecció social i el reforç de la sanitat pública i universal.

Per això enguany, més que mai, refermem la nostra aposta per la vida i per la dignitat de les persones. L’economia i la política han d’estar al servei de la gent, i no al revés. Els interessos d’unes minories no poden posar en perill la supervivència i la sostenibilitat de la vida en el planeta, la nostra casa comuna.

La pandèmia ha posat de manifest que bona part dels treballs essencials i ineludibles són, molt sovint, treballs precaris i poc valorats, majoritàriament fets per dones. I és que les faenes de cuidar, netejar, alimentar i procurar benestar encara no es reparteixen equitativament i, quan són remunerades, se sotmeten a unes condicions laborals molt dures.

La crisi sanitària no ens oculta tampoc altres crisis. No tanquem els ulls al creixement de les desigualtats, de la violència, del militarisme i del racisme. No ignorem la terrible explotació dels països empobrits, que va començar amb el colonialisme i que encara dura. Som conscients que la crisi climàtica i ambiental requereixen un canvi radical en la nostra manera de produir i de consumir.

La nostra perspectiva és, per tant, ecofeminista. L’ecofeminisme és alhora un projecte polític, ecològic i feminista. És un moviment actiu i solidari, que legitima la vida i la diversitat. Les dones han adquirit una gran capacitat de treball en xarxa amb altres dones de la família, del veïnat, amigues o companyes que s’han donat suport mútuament. Aquesta capacitat de generar treball en xarxa per a satisfer necessitats col·lectives és central per a construir una societat basada en la vida.

Són nostres, també, les reivindicacions de les dones amb diversitat funcional i, per això, reclamem la figura laboral de l’assistent personal per a tot el col·lectiu de persones amb necessitats de suports humans generalitzats i permanents.

Estem orgulloses de ser feministes. Perquè amb la lluita feminista construïm una societat més lliure, més igualitària i més justa. Una societat on ser ames del nostre cos, on poder decidir per nosaltres mateixes, sense tuteles morals imposades. La lluita feminista és de totes les persones, hòmens i dones, perquè la desigualtat ens afecta a totes i tots.

Els nous feminismes formen part d’un procés de transformació radical de les societats, l’economia i les relacions. Proposem altra forma de veure i entendre i d’estar al món, compartint, dialogant, amb sentit comú i justícia, on no es legitime la desigualtat, la pobresa, ni cap tipus de violència cap a les dones ni cap a la resta de persones.

En eixe camí, donem suport a la redacció i aprovació d’una llei que garantisca a les persones trans el seu dret a l’autodeterminació de gènere, que corregisca el desemparament normatiu en què es troben i que elimine la desigualtat a què s’enfronten en l’actualitat.
Ens volen dòcils, submises i callades. Nosaltres ens volem lliures, feministes i rebels.

VISCA LA LLUITA FEMINISTA!