2021

Article d’opinió de Jordi Silvestre, regidor de Transició Ecològica

La setmana passada es va aprovar aquesta Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica en el Congrés, la qual podem considerar com a fonamental i obligada per a garantir un planeta i unes ciutats amb condicions per a les futures generacions. En paraules de la ministra Teresa Ribera: “Es tracta d’un instrument clau per a modernitzar i transformar el país, s’estableixen els objectius per a assolir la plena descarbonització de l’economia abans del 2050”.

S’ha aplegat a una situació mediambiental tan preocupant que ja no val esperar que la gent reaccione i participe individualment per a millorar aquest planeta, no val apel·lar a eixa responsabilitat individual que tant hem demanat durant la Covid 19. Hem de passar a l’acció ja, i que les administracions, d’una manera o una altra, s’impliquen i provoquen l’anomenada transició ecològica i energètica. Hem de passar a pensar en comunitat, amb el bé comú i, sobretot, pensar en les nostres filles i fills i en les nostres nétes i néts.

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LCCTE) és una resposta del país al desafiament del canvi climàtic, orienta l’acció, integra objectius i ferramentes i minimitza els impactes negatius per a l’economia, la societat i els ecosistemes. L’objectiu fonamental d’aquesta llei és aplegar a la neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), com a molt tard l’any 2050 (és a dir, tan sols podrem emetre la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que puguem absorbir).

Assolir la neutralitat d’emissions és aconseguir que les emissions de CO2 siguen compensades per les que puguen ser absorbides i per això la importància de conservar els boscos, els oceans i les restes d’ecosistemes i de crear noves àrees de vegetació. Aquest objectiu essencial es pot aconseguir de dues maneres: augmentant els arbres, plantes i altres captadors de CO2 i productors de O2, i reduint les emissions de GEI. La transició energètica cap a energies renovables, té a veure amb aquesta segona línia de treball. En una societat depenent dels combustibles fòssils hem de transitar cap a les renovables ja, però no és una tasca fàcil i requereix moltes inversions, però a la vegada representa una oportunitat per a crear noves indústries, treballs i sinergies lligades a aquestes instal·lacions, les quals disposen d’una font d’energia i un recurs inesgotable, el sol (al nostre país en tenim de sobra la major part de l’any) i on han d’anar de la mà el sector públic i el privat.

La llei aprovada el dijous 8 d’abril davant l’emergència climàtica fixa per llei que la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 siga d’un 23 %, que la producció d’energia renovable sobre el total d’energia consumida siga d’un 42 %, que la generació d’energia renovable siga d’un 74 % i que la reducció d’energia primària siga d’un 39,5 %.

Alcoi i aquest govern estem compromesos i convençuts amb la Transició Ecològica i Energètica i fa anys que estem treballant en aquest sentit, fent inversions a mitjà i llarg termini que ajudaran, sens dubte, a aquesta transició ecològica. Així la domotització de l’enllumenat i la calefacció de moltes instal·lacions-edificis municipals, que els fan més eficients energèticament i representa un estalvi d’emissions de CO2 i econòmic; tenim ja 18 instal·lacions fotovoltaiques, que generen una potència de 324 kW (600 MW/h/any) que eviten llançar a l’atmosfera 300.000 kg de CO2 a l’any i en projecte 3-4 instal·lacions més que incrementarà la potència en 120 kW (un increment del 40%). Recordem que actualment l’energia que ens subministren a l’Ajuntament és energia verda.

També pensant en els vehicles elèctrics, tenim 10 punts de recàrrega i estan projectats 4 més de recàrrega ràpida, i tenim una flota de vehicles elèctrics i híbrids en: Policia, en la recollida de residus i neteja viària i en la gestió de l’aigua. Un 15 % de l’enllumenat públic ja és intel·ligent, i per això disminueix la seua intensitat quan no fa falta i es contribueix a disminuir la petjada de CO2. Són accions que, de vegades, poden semblar menors, però que al llarg de tot un any són molt efectives.

I, evidentment, no ens conformem, ni és suficient, ho sabem i continuem treballant en aquesta línia per a poder aprofitar els Fons de Recuperació Europeus amb més instal·lacions de renovables on començarem a treballar amb l’energia de la geotèrmia, eòliques a xicoteta escala i a continuar amb la fotovoltaica, els vehicles elèctrics i seguir amb l’estalvi de l’enllumenat públic. I també a través de l’IVACE volem impulsar la creació de cooperatives i comunitats energètiques locals, en què la ciutadania participe de la generació, la distribució, la gestió i el consum d’energia en l’àmbit local.

I estem treballant ja per a la ciutat del futur, per a les properes generacions, una ciutat per a les persones i no per als cotxes, amb una zona de baixes emissions, que, per cert, obligarà la llei, i que en el nostre cas serà el centre de la ciutat. També amb una xarxa de carrils bici, capaç de connectar uns barris amb els altres i amb el nostre entorn. En definitiva, estem treballant en un model de ciutat sostenible i açò comporta un canvi d’hàbits per part de totes i de tots i posar les bases perquè les futures generacions puguen utilitzar altres formes de desplaçar-se i abandonar la cultura del cotxe. La bicicleta, els VMP patinets i escúters elèctrics personals i també, com no, el transport públic, han de ser la norma de desplaçament del futur per a les nostres ciutats i també, per descomptat, desplaçar-se a peu, que no tan sols ajuda a evitar contaminació, sinó que ens proporciona salut; de fet, molts metges ho recepten a la nostra gent gran.

Aquest repte no és gens fàcil, però no és impossible, i necessitem que totes i tots ens comprometem en aquest pla d’acció, hi participem activament i abandonem la nostra zona de confort, per a pensar en el bé comú i en les futures generacions. Tot passa perquè en el dia a dia canviem d’hàbits a l’hora de desplaçar-nos, estalviem aigua i llum, reduïm i reciclem correctament els residus, reutilitzem al màxim els objectes, comprem productes locals, cuidem els nostres ecosistemes, plantem arbres i reclamem a les administracions que anem de la mà cap a un futur possible i un vertader desenvolupament sostenible. Aquesta tasca és de tota la corporació, i com que tots els partits polítics formem part d’aquesta, tots hem de remar en el mateix sentit i no nadar contra corrent.