15 enero, 2021

Des de Reis es reprodueixen les crides a la responsabilitat. Des de l’Ajuntament d’Alcoi, des de la Generalitat i des del Ministeri de Sanitat ens reclamen trellat davant l’augment de casos de covid. La incidència acumulada als darrers 14 dies és de 492 casos per cada 100.000 habitants a Espanya i de 611 al País Valencià.

L’Organització Mundial de la Salut diu que a partir de 50 casos ens trobem en una situació de risc i recomana restriccions a la mobilitat, per sobre de 250 en risc extrem.

Tots els polítics coincideixen en culpar de la pujada a l’actitud, diguem-ne, laxa davant les limitacions imposades durant el Nadal. És cert, i som conscient, que una part de la població ha relaxat la precaució durant les festes i no sols els més joves, deixem de ser hipòcrites. Però també és veritat que, seguint aquest raonament, les alcoianes i els alcoians hem estat quatre vegades més irresponsables que la resta dels espanyols i hem actuat tres vegades pitjor que el valencià mitjà.

Perquè a hores d’ara, segons la darrera actualització del dimarts dia 12, la incidència a Alcoi és de 1.806. Alguna cosa no quadra. Per cert, hi ha fons, no oficials, que ja parlen d’una incidència propera als 2.500 casos per cada cent mil habitats. Us repte a trobar una xifra semblant en ciutats mitjanes o grans ja no a Espanya, on no la trobareu, sinó a qualsevol país europeu.

Ara per ara, no tenim tots els elements per fer un judici acurat de com ha estat possible aquest desgavell. Fins i tot, a diaris generalistes podeu trobar ací referències molt cridaneres a la situació de la nostra ciutat. I es que el problema radica precisament en la informació. Ja ens va anunciar la Consellera de Sanitat, al mes d’abril quan estàvem tancats a casa, que ens filtraria les dades i ens les oferiria amb comptagotes pel nostre bé. De fet va assegurar Ana Barceló, textualment, que pretenia no preocupar les “persones que estan mirant ara mateix la televisió des de sa casa”. Moltes gràcies per la deferència, però preferim conèixer la realitat.

No tenim totes les dades però en intuïm algunes, molt aclaridores. Just abans del Nadal van comparèixer Toni Francés i Jordi Martínez per anunciar restriccions perquè preveien un augment de casos en breu. En realitat, a aquestes altures, ja sabien que era inevitable. Limitacions tan dràstiques com tancar la biblioteca que tots els nadals està de gom a gom, com sabeu. No van reforçar la flota d’autobusos per assegurar major distància als trajectes, ni van anunciar controls d’aforaments a espais tancats (on es multipliquen els contagis). Mesures que suposaren diners, cap ni una. També van evitar incomodar els negocis que esperaven remuntar en Nadal les dolentes dades econòmiques que arrosseguen des de l’inici de la pandèmia. Ni van preveure noves ajudes a canvi d’una menor activitat.

L’actualització dels casos a nivell local tampoc no va arribar amb puntualitat. Si el dia que tenien marcat informar era festiu s’estalviaven donar-nos els disgust. Així, de sobte, a les portes de Cap d’Any, ens vam trobar encapçalant el sinistre rànquing. El primer edil va haver de gravar un vídeo pregant més restriccions a la Generalitat, recordeu que Francés coneix les dades sempre abans que tots nosaltres però només reacciona quan són públiques, i apel·lant a la responsabilitat individual i col·lectiva. Quan s’ha decretat el confinament perimetral per part del govern autonòmic, sense mesures coercitives, ja és tard. Les xifres son aterradores, no només a Alcoi, també a la resta de la comarca.

Doncs bé, fins ací hem arribat. Culpar a la irresponsabilitat de la ciutadania i amagar-se darrera de la manca de competències municipals va deixar de ser una opció fa mesos. Si l’Ajuntament coneixia el greu risc des d’abans de Nadal hauria d’haver pres mesures o haver-les exigit al seu partit de València.

Els irresponsables són aquells qui mesuren les restriccions en funció de paràmetres econòmics. Perquè les ajudes als sectors vulnerables també depenen de conselleries i ministeris del mateix color polític que les sanitàries. Retardar les restriccions per deixar passar el Nadal es pot quantificar en vides humanes. Les víctimes de la covid ho són també del macabre equilibri que pretenen entre economia i salut. Com s’expliqueu, per exemple, que l’hostaleria estiga tota tancada quan les sales de joc continuen obertes?

La reconeguda incompetència del primer edil i del seu equip és un graó més d’aquesta lamentable història. Preocupats, i ocupats des de fa mesos, exclusivament en mantenir “La màgia del Nadal Alcoià” han deixat passar el temps confiant en que la cosa no anara a més. No hi ha cap secret, senzillament estàvem pitjor que la resta abans de Nadal, però ningú no va voler assumir responsabilitats impopulars. Per a què ens serveixen aquests polítics? Per què reben un sucós salari públic si no fan res?

No sé si coneixeu el que ha passat a Bérgamo, a Itàlia, en l’epicentre de la pandèmia a Europa. On les pressions econòmiques, i els polítics incapaços, van fer que no tancaren a temps, deixant un paisatge de mort devastador. I nosaltres anem camí d’aquesta situació. Ho podeu llegir a Ctxt.

I, per últim, no em resistiré a recordar una dada que, tot i ser pública, encara no he escoltat a cap membre del govern local. Fins a dimarts passat havien mort a Alcoi per covid 134 persones, això suposa una taxa de mortalitat de 2.271 per milió. El doble que la mitjana a Espanya que ocupa el lloc 15 a nivell mundial. Direu que no es poden comparar dades municipals amb estatals, però resulta que San Marino té la meitat de la nostra població. I el país amb major mortalitat del món tampoc no arriba a les nostres xifres. Jutgeu vosaltres mateixa: