julio 2020

A Guanyar Alcoi tenim ben clar el nostre posicionament, el d’estar del costat de les persones, pendents d’allò que ocorre al nostre voltant i de l’actualitat del món on vivim. I això passa perquè som una plataforma formada per persones que vivim en un entorn comú, parem atenció a les dificultats que se’ns presenten a la vida per trobar respostes i no som impassibles a l’ordenació social i política del nostre entorn més immediat, Alcoi i la seua comarca.

És en aquest sentit que ha sorgit la necessitat de dirigir-nos, amb tots els respectes, a un perfil de la ciutadania que dóna suport, moltes vegades de manera incondicional, al govern en minoria de la nostra ciutat.

Per contra i per sort, existeix un sector de la societat alcoiana que és i sempre serà crític amb les polítiques, vinguen d’on vinguen, perquè tot ha de ser sempre criticable i millorable per construir una societat més justa, equitativa, inclusiva, solidària, amable i feliç. I no ho pensem per una qüestió romàntica, no! Ho raonem perquè estem convençudes que és possible viure en una societat humana i humanitzada si la fem entre totes i tots i per a totes i tots.

Arran del prec que hem fet per la retirada de la placa commemorativa de la visita del rei emèrit Juan Carlos l, ha sorgit una espècie de rotllana en la qual es fa referència a les nostres preocupacions ,suposadament banals, com a grup municipal i, així mateix, s’al·ludeix a una presumpta incapacitat per aportar solucions als problemes reals i quotidians dels nostres veïns i veïnes com també dels nostres , clar.

Doncs bé, per a qui no s’informe amb rigor dels nostres precs, mocions, preguntes, propostes i preocupacions direm que poden llegir-les al nostre web . Allí també veuran la negativa del govern a apostar per unes propostes, la finalitat de les quals no és altra que la millora de la qualitat de vida de les persones. Perquè no pretenem fer d’aquesta tasca un modus vivendi com és habitual en algunes formacions polítiques sinó que ens dediquem per la convicció de que només participant activament en la vida pública podem aspirar a millorar les condicions de vida de totes i tots.

Però també volem insistir en què la retirada de la placa és una acció simbòlica per denunciar que les institucions han de ser un exemple de bones praxis d’honradesa, de coherència, de justícia i per tant hem de dir prou a la malversació i a l’apropiació il·lícita de diners públics, perquè no oblidem que és a les ciutadanes i als ciutadans a qui ha robat i roba Juan Carlos I, com també ho han fet Rato, Blasco o Cotino. Les institucions públiques, de totes i tots, han de donar exemple i desmarcar-se públicament d’aquests governants per a sí mateixos, per al seu benefici. Altrament, estarem donant un missatge equivocat a la ciutadania: no passa res, és un cas més part d’una normalitat contra la qual no es pot lluitar. Però sí, sí que es pot, sí que podem dir el que NO volem i subratllar el que ha de definir una actuació pública exemplar.

Per això només amb uns representants polítics que vetlen per la justícia social tindrem una sanitat pública sense retallades indegudes i conseqüents com estem experimentant tan durament amb la COVID-19; una xarxa educativa pública i de qualitat amb tots els recursos que mereix sense restriccions ni negociacions; unes condicions de vida saludables amb treballs i sous de qualitat per poder, per exemple, consumir Cultura, que contribueix a la nostra formació i aspiració de llibertat; una ciutat bonica, neta, amable amb un entorn cuidat i respectat; i unes relacions socials de qualitat que deriven en l’Amor i el Respecte mutu, independentment de l’edat, el sexe, o la procedència.

Nosaltres, a Guanyar no volem una política d’assimilació, no ens volem acostumar a que l’aigua estiga en mans privades, a que el bus no siga un servei municipalitzat, a que el casc vell que en altres ciutats tenen tan dinamitzat i cuidat se’ns vinga avall cada vegada que plou.

Per això donem les gràcies a Sandra Obiol i Pablo González per anar a contra-corrent, per fer palesa la disconformitat de les 2.255 persones que vam votar la plataforma ciutadana en les eleccions de fa poc més d’un any i els donem tot el nostre suport per seguir endavant.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Allà pel 2007 el regidor Toni Francés criticava l’alcalde del moment Jordi Sedano, posterior aliat, que en una dècada de govern sedanista l’atur havia augmentat en 900 persones i atribuïa l’increment a la falta de polítiques econòmiques municipals. El regidor Toni Francés destacava «… la incapacitat per crear sòl industrial i la falta de polítiques ambicioses …».

Han passat anys, molts anys, concretament 13 des d’aquestes declaracions, i han passat coses, moltes coses, entre d’altres aquell regidor ara és l’alcalde, i la situació d’Alcoi no ha millorat, més aïna anem costera avall sense frens.

Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 3.500 aturats hui 6.000. Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 60.700 habitants hui 58.994. Allà pel 2007, a Alcoi hi havia 1.217.000 m2 de polígons, i hui els mateixos. De 2007 ençà hem perdut habitants, quasi un 3% de població, ens ha augmentat l’atur en 2.500 persones, un 71%, i els metres quadrats de polígons i/o parcs tecnològics «estranyament» són els mateixos.

Des que governa Francés l’atur no ha baixat mai de 5.000 persones a la ciutat. Es considera que Alcoi té un atur estructural del 21% de la població activa, una verdadera barbaritat per a un #Alcoienpositiu. En aquell moment, el Sr. Francés destacava la incapacitat del govern del PP, hui considerarà la seua pròpia incapacitat/incompetència per tirar endavant aquesta ciutat?

Que s’ha fet d’aquell regidor que bramava? Que s’ha fet d’aquelles promeses de polígons industrials? Que s’ha fet per Alcoi? Ha acabat imitant el que criticava? On estan els 500 llocs de treball promesos a les últimes eleccions?

Malauradament l’alcalde Francés ha aplicat l’estratègia «mejor no meneallo» és a dir, millor deixar les coses com estan, sense resoldre ni insistir.

La major desgràcia que podem patir els ciutadans per part dels polítics que governen, a banda de la corrupció, és la manca de voluntat per fer. L’exagerada i única voluntat de guanyar les eleccions no per canviar les coses sinó per perpetuar-se en el govern és un clar exemple de la lògica socialista a Alcoi. Un exemple clar el podem veure l’últim any abans de les eleccions on sembla que tiren la casa per la finestra per agradar als «votants» i després tornen a la inactivitat.

Un altre exemple, sagnant, és el projecte de Rodes. Després d’incomplir la paraula i modificar unilateralment el projecte acordat amb Compromís, ens presenta una obra arquitectònica on s’eleven els costos una barbaritat, 11 milions; sembla un cul de sac on cap tot i la projecció tecnològica i la de creació de treball han passat a una millor vida. Rodes ha passat de ser la gran esperança i motor econòmic de la comarca, a un contenidor de fum.

Els socialistes ens aboquen a una ciutat de museu que viu de records del passat i d’una glòria cada vegada més llunyana. Sr. Francés sense un projecte clar cap on anem, sense voluntat de fer, sense ganes, sense capacitat, les conseqüències són continuar perdent població, l’augment de l’atur i la desaparició d’empreses.

El curt terminisme i l’obsessió electoral dels socialistes ens porta al desastre com a ciutat.