Cocentaina se prepara para vivir este fin de semana una de sus celebraciones más arraigadas con motivo de la festividad...
Orgulloses i visibles
Article d’opinió de Javier Sansalvador, Secretari Comarcal de Ponts d’Igualtat a Cocentaina
Cada persona és lliure de viure la seua orientació sexual de la manera que vulga. Assumir el respecte a allò no normatiu es cosa de totes.
Des de ben xicotets ens ensenyen a que l’amor vertader és cosa d’un home i una dona. Ens socialitzen en una heterosexualitat normativa en la qual allò normal es que ens agrade el sexe biològic contrari del qual nosaltres tenim. Aquest fet, patent a la nostra societat, denota que necessitem avançar en igualtat en la diversitat i que hem d’educar amb mirada LGTBI.
Ser gai o ser lesbiana a les nostres comarques cada vegada esta més ‘acceptat’ per part dels ciutadans i ciutadanes, però també és cert que encara tenim el complexe rural de que millor que siga el fill o la filla de l’altre i que no siga en la meua família. Diem que avancem en l’acceptació però, realment és així? De veritat s’educa en igualtat i en respecte a la diferència? O seguim perpetuant models heterosexuals de família que res tenen a veure amb la configuració actual de les famílies…
Podríem parlar del canvi en la configuració de les families al segle XXI, o dels avanços que el col·lectiu LGTBI esta experimentant poc a poc però veritablement, del vull parlar-vos és de la necessitat de reivindicació i de lluita col·lectiva.
Ponts d’Igualtat vam nàixer fa menys d’un any per part d’un grup de gent implicada en els drets de les persones LGTBI. Creiem que es necessari que les poblacions que conformen el nucli central de les comarques de l’Alcoià i El Comtat siguen capdavanteres en la seua defensa.
Durant aquests temps hauràs vist que hem dut a terme activitats i campanyes en defensa del col·lectiu LGTBI. Aquest 28 de Juny, celebrarem un orgull reivindicatiu des de les nostres cases, per què acabem d’eixir d’una pandèmia i pensem que per responsabilitat ho hem de fer així.
Prompte podrem tornar a eixir als carrers a reivindicar els drets LGTBI , per que encara que aquesta vegada ens quedem a casa, durant tot l’any tenim l’oportunitat de treballar per avançar en una societat més igualitària, inclusiva i sense cap tipus de fòbia cap a qualsevol persona pel simple fet d’estimar.