abril 2020

Artículo de Opinión de Aarón Ferrándiz, edil de Podem Alcoi

És molt cruel veure el que ha ocorregut amb la nostra gent gran, amb aquells i aquelles que ho han donat tot per aquest país. És una crueltat haver permés el seu patiment amb nefastes polítiques de privatització de la sanitat i de les residències de majors. Ja n’hi ha prou de fer negoci amb la vida de les persones. De fer negoci amb la salut i el benestar de la nostra gent gran. Dit això, tot el meu reconeixement i suport als i les treballadores de les residències de gent gran i de la nostra sanitat, que en condicions de treball difícils i precàries s’han deixat i es deixen la pell per ells i per totes nosaltres.

Sens dubte, són moments difícils. Els més durs de les últimes dècades. Segurament, ningú esperava que ens anara a tocar viure i conviure amb un veí invisible tan incòmode. I que, desgraciadament, Alcoi fora la trista protagonista d’aquesta emergència.

Malgrat tot, i com en altres ocasions difícils, som un poble valent, esforçat i resilient. Eixirem d’aquesta juntes. Per això, una de les lliçons necessàries que podem extraure d’aquesta crisi, i que molts experts socials han advertit des de fa dècades, és que el model econòmic neoliberal, basat en el desmantellament d’allò públic a través de les privatitzacions, porta conseqüències nefastes per a la vida.

Ara, veiem que quan venen moments durs, la gent comú només tenim un escut que ens puga protegir. Allò públic. Allò comunitari. El col·lectiu. I si allò públic està fort, som més forts com a poble. I quan allò públic es debilita, som més febles. Per això, des d’Unides Podem a les Corts ja vam anunciar la necessitat d’aprofundir en la reversió de les privatitzacions de la sanitat.

També hem aprés que unides som invencibles. Però no sols això. Hem aprés, que hi ha certes qüestions tan valuoses, tan sensibles i tan delicades com la vida de les persones que no poden estar sotmeses ni subordinades als interessos i beneficis econòmics dels de sempre.

Hem pogut recordar la força d’allò comú, de la comunitat. Que enmig d’aquesta societat individualista, és en allò comú i col·lectiu precisament on resideix la nostra força i el nostre refugi. I aquestes valuoses lliçons no les podem oblidar, el dia de demà, si volem eixir d’aquesta crisi sent més forts com a poble.

El dia de demà i també des de hui mateixa, per a reconstruir-nos com a poble, hem d’afrontar el repte amb valentia. I per a això, serà necessària la unitat per a continuar aplaudint i blindant constitucionalment eixos serveis públics i eixes polítiques socials que són el nostre principal escut. És necessari que treballem per la reversió completa de les privatitzacions de la sanitat pública i les residències de majors, perquè mai més torne a passar. Ho farem. Li ho devem a la generació que es va deixar la pell per nosaltres. Ja n’hi ha prou de fer negoci amb les nostres vides. Des d’ací, tot el nostre condol i estima a les famílies dels que ens han deixat.

Artículo de Antonio Matarredona, Portavoz Plataforma Comarcal Pensiones:

Es evidente que en el gobierno conviven dos almas, dos modelos enfrentados, también es evidente que desde nuestras plataformas, Coordinadoras o se llamen como se llamen nuestra razón de ser no es precisamente la defensa del modelo neoliberal.

Dicho lo anterior nos encontramos en una terrible encrucijada, tenemos que defender este gobierno porque la alternativa es el fascismo, porque la derecha sólo entiende España como su finca privada.

Esa defensa del gobierno prioritaria para nosotros no puede dejar de ser crítica, exigente, pero con la mesura necesaria para no dar más leña al fuego que prende la derecha asilvestrada.

Lo tenemos difícil.

Con un panorama de crisis tremenda nuestra exigencia debe ser no retroceder en derechos y que ahora sí o sí las personas sean el centro de la política.

La renta vital hoy es justo eso vital, imprescindible para que puedan comer miles de personas, porque miles y miles no han cobrado o no van a cobrar aún por no estar ni en el sistema absolutamente desbordado.

Si, conviven dos almas en el gobierno, la nuestra tiene que estar con las personas.

Tenemos capacidad de convocatoria, cuando podamos, sea cuando sea movilicemonos pero por y para las personas, millones de ellas peor que nosotros.

Defendamos lo público, porque estamos viviendo el horror de lo privado, de los recortes, de las mentiras de un estado de cartón que no es capaz de proteger a sus ciudadanos engañados por una propaganda bestial.

Perdonadme mi digresión de hoy.

Estoy convencido de que somos necesarios, pongamos los pies en el suelo, ajustemos nuestras prioridades, nosotros sí que cobraremos el día 25.

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi