2019

Article d’Opinió de Lluís Vidal Pérez, Historiador i membre del CAEHA

He llegit amb atenció l’article d’opinió publicat en diversos mitjans pel company Diego Fernández, amb el títol “Modernistes”. Efectivament, és molt acurat l’anàlisi que ens ofereix de la societat industrial, i alcoiana en particular, amb èmfasi en les miserables condicions de vida que havia de patir la classe treballadora, la qual, amb el seu esforç i supervivència, feia possible els triomfs dels que les classes benestants podien presumir. També hi estic d’acord en què, en esdeveniments que evoquen una determinada època, com ara la Fira Modernista, correm el risc de quedar-nos amb allò superficial i estètic, i no ser conscients de quina era la realitat social. Però és el mateix risc que tenim com a docents, de transmetre una història basada en reis, presidents i grans capitans, sense referències a aquells “que viuen i moren en l’anonimat”, com diria Raimon.

I ací és el punt on discrepe. Diego diu que “aquesta setmana podríem dedicar al menys cinc minuts a recordar els nostres avantpassats”, i que “de tot açò no ens parlaran”. Precisament, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) ha col·laborat des de la primera edició de la Fira Modernista en aquest sentit.

En 2017, diversos socis reivindicàrem, mitjançant una exposició, una taula redona i una unitat didàctica, la figura de l’arquitecte Vicent Pascual, amb la seua preocupació per millorar els habitatges obrers. També hi hagué una conferència a càrrec del nostre president, Pedro J. Parra, respecte a “La vida alcoiana en l’època del Modernisme”; i en la nostra visita guiada al Cementeri reflexionàrem, com fem sempre, al voltant de les diferències socials evidents també al moment de la mort.

En 2018, a banda de recuperar la figura oblidada de l’escultor Ridaura amb una exposició i un llibre sobre la seua vida i obra, suggerírem la temàtica de la manifestació obrera, amb la reivindicació de la jornada laboral de huit hores, i Àngel Beneito ens oferí una interessant conferència sobre “Condicions de vida del proletariat a l’Alcoi Modernista”.

I en aquest 2019? Sols s’ha de fer una ullada al programa de la Fira per comprovar que li dediquem més de “cinc minuts”: hem suggerit de nou la temàtica de la manifestació obrera, en aquesta ocasió contra el sorteig de quintes per a la guerra del Marroc, i el nostre soci Jordi Ortiz s’ha encarregat els darrers mesos de fer xerrades a les associacions de veïns per explicar quina era la problemàtica d’eixe injust sistema de reclutament. Àngel Beneito, Paco Blay i Alfonso Jordà s’han encarregat d’investigar i fer una exposició al voltant de la figura de Donya Amàlia, amb la seua important tasca educativa i assistencial. Jordi Ortiz i Sergio Pastor oferiran una conferència sobre els “Sistemes educatius alternatius a la Restauració”, i Elisa Beneyto i jo mateix tornarem a fer la visita al Cementeri on, per descomptat, no deixarem de banda la qüestió social.

La Fira Modernista és un autèntic fenomen popular que ha vingut per a quedar-se, i que cada any compta amb més associacions i participants sense cap tipus de restriccions. Com a historiadors, al meu parer, tenim dues opcions: o bé adoptem l’estèril postura de contemplar-la amb una pretesa superioritat moral, o bé aprofitem el magnífic aparador que ens ofereix per a fer pedagogia i transmetre als nostres conciutadans la realitat d’aquell Alcoi industrialitzat.