2019

Tant com per al monarca Borbó Ferran I, com per al nostre monarca alcoià Francés I, dominar un poble sencer mai no ha estat tasca senzilla. Sobretot en temps d’una forta escletxa social, entre els que estan baix i els que ens governen.

Malgrat els precedents populistes patits pels alcoians per banda dels seus màxims dirigents: Sanus, Peralta i Sedano. Del seu desinterés per traure aquesta ciutat de la dinàmica descendent, depriment i despoblada amb el “regnat” de Francés I s’ha fet més clara i palesa aquesta problemàtica.

Molts historiadors documenten aquesta estratègia de les tres efes al llarg de la història, des de l’època romana fins a l’actualitat. Malgrat les bones idees, els bons discursos, les propostes que milloren les expectatives o un bon projecte de ciutat per part de l’oposició, el desig de canvi, les revolucions sempre esclaten i només quan la gent està desesperada.

En primer lloc Festa. Cal distraure a la gent amb celebracions continuades, espectacles gratuïts capaços de traure els ulls dels problemes reals, crear agregació i sobretot fer-los sentir agraïment pels governants. Una realitat que trobem a la nostra ciutat: Modernisme, Mig Any, Cavalcada, Carnestoltes, Moros i Cristians, Fira andalusa,… esdeveniments lúdics, festius, esportius o commemoratius, tots els trimestres, on els problemes polítics, econòmics o de degradació de la ciutat ocupen el segon lloc en els discursos comuns. Mentre els alcoians puguen continuar disfressant-se pel modernisme, Francés I pot estar tranquil, que ningú no arriscarà lluir el vestit de burgés per un ideal, per crear faena o millorar la ciutat.

En segon lloc, un poble no es rebel·la quan aconsegueix posar Farina, aconsegueix posar pa sobre la taula cada dia. Potser el motiu pel qual en el món “civilitzat” les revoltes es limiten a marxes i esdeveniments a Facebook o Change.org és precisament que, malgrat la crisi, el nostre és un moment de benestar on sempre es troben algunes monedes per al pa. A Alcoi hi tenim un bon exemple, no hi ha cap problema per demanar un préstec per a tres dies encara que la resta de l’any sols es menge bollit per dinar i sopar.

I la tercera efa de Francés I és la Força o millor dit la por. La por directa o indirecta a la qual són sotmeses entitats, associacions i mitjans de comunicació perquè diguen, facen, organitzen o callen el que li vinga bé a l’autoritat per complir les seues ordres i lleis. Les contínues falsedats que ens fan creure mentre la realitat és tan crua com que l’atur creix a Alcoi on cada vegada hi ha menys població, quasi 3000 alcoians menys des de l’any 2008. On s’ha duplicat el nombre d’alcoians que viuen a l’estranger o on l’índex de dependència, aquell que parla de la gent que no està en edat activa, ha crescut per sobre de totes les referències comarcals, provincials, autonòmics o estatals. Cada vegada hi ha menys alcoians amb edat de treballar a la ciutat.

Al segle I el poeta romà Juvenal va fer cèlebre la frase “panem et circenses”, al franquisme es coneixia com “pan y toros” i a Alcoi amb Francés I es coneixerà com “Fal·làcies i Modernisme”.