2019

Artículo de Opinión de David Abad, Portavoz de VOX Alcoy

La bandera es el signo supremo de la Patria. La bandera nos representa a todos los españoles, a su historia y a sus gestas. El día de La Hispanidad, es el día de la Patria, de sus valores y de la herencia que supimos dejar a lo largo y ancho de todo el mundo.

La bandera nos identifica como pueblo y debe ondear en cualquier acto que se precie, pues representa el amor que sentimos por nuestra Patria. Pobre de aquel pueblo que olvida sus signos de identidad y lo que ello representa.

España es nuestra Patria, el pais donde hemos nacido y a eso no puede renunciar nadie.

A la diada del 9 d’octubre eixim al carrer per commemorar el naixement del poble valencià i volem fer memòria col·lectiva per parlar de futur. Som i serem País Valencià perquè estimem un patrimoni compartit: la llengua, la cultura, l’educació, el territori, les arrels, la igualtat, els drets, la identitat i la justícia social. Avançarem vers una societat més justa i més igualitària.

Considerem que són fites positives per al conjunt del poble valencià: la recuperació de la ràdio i televisió valencianes, la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics, el Consell Social de les Llengües, la Renda Valenciana d’Inclusió i avanços en l’àmbit legislatiu com ho són la Llei Valenciana de Cooperació i Desenvolupament Sostenible, la Llei Valenciana per al Foment de la Responsabilitat Social, l’accés a l’atenció sanitària als immigrants sense papers i la no renovació de la privatització sanitària, la Llei de Serveis Socials Inclusius, la nova Llei LGTBi, l’Agència Antifrau, el Pla de Protecció del Litoral o el Pacte Valencià contra la Violència Masclista, per citar-ne alguns.

Hui més que mai la nostra lluita ha de ser plena i conscient, amenaces que creiem soterrades desperten per tal d’evitar que esdevinguem poble; Hem de fer front als atacs violents, dels feixistes. No podem permetre que grups d’ultradreta impedisquen la ciutadania participar en la manifestació del 9 d’octubre. L’any passat, milers de valencianes i valencians varem eixir al carrer per desenvolupar l’exercici festiu de la democràcia i, tanmateix, aquest dret s’intentà boicotejar per un grup poc nombrós de radicals amb ideologia feixista, recordem l’any 2017, que atacaren de forma salvatge a les famílies i tota l’assistència. Hem d’unir-nos i eixir al carrer i reivindicar els nostres drets de forma pacífica.

Denunciem els entrebancs del Govern de l’Estat, del TSJ i del Tribunal Constitucional a l’hora d’exercir l’autogovern valencià i aprovar lleis. Les Corts són l’expressió de la sobirania popular, com en tota democràcia parlamentària, i pretendre limitar-la amb la intromissió d’altres poders posa en perill la divisió de poders i sobretot és un atac a la sobirania popular.

Apuntem les responsabilitats del Govern espanyol, estiga o no en funcions, i els seus incompliments amb el poble valencià. El Govern espanyol encara ha de complir la seua promesa d’un nou model de finançament, pagar el deute històric i complir amb les inversions que per població ens pertoquen.
A més, encara esperem la derogació de les mesures antisocials de governs anteriors, com ara la reforma laboral o la “llei mordassa”. I demanem l’obertura d’una via de diàleg amb les institucions catalanes sobre la base del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya i l’exercici del seu dret a decidir. La repressió, l’amenaça i la judicialització de la política no formen part de la solució, i només podem afegir més tensió i més conflicte.

Estem farts de ser els oblidats, del servilisme mediòcre i de l’invisibilitat imposada. Els valencians exigim un finançament just. El tracte injust del finançament autonòmic acordat pels governs deixa les valencianes i els valencians en una situació desigual que ens discrimina respecte d’altres comunitats autònomes. La desigualtat fiscal a que ens sotmet l’Estat està afectant des de fa massa anys la nostra qualitat de vida i el nostre benestar social. Amb un finançament just tindrem un augment considerable en la inversió en sanitat, en educació, en infraestructures, en polítiques contra l’atur… La renda valenciana està per davall de la mitjana espanyola. Només demanem allò que ens correspon. Ja n’hi ha prou d’espoli, a nosaltres sí que ens roben, i molt!!!

Hem de defensar el dret de l’alumnat a aprendre valencià arreu de tot el País Valencià. Els 35 anys de bones pràctiques docents evidencien que l’ensenyament en valencià és sinònim de qualitat educativa. El plurilingüisme comença amb el valencià. I ser plurilingües comença per respectar l’educació de totes les valencianes i tots els valencians. Per això mateix, cal protegir i potenciar el valencià dins d’un marc plurilingüe que reconega la importància de la llengua amb la qual opinem, pensem i entenem el món. Una llengua que estimem perquè sabem que «qui perd els orígens, perd identitat» i no volem perdre’n més.

Perquè ningú lluitarà pels nostres drets, per la nostra llengua, per la nostra terra, per les nostres filles i fills, ningú ens donarà veu, si no l’alcem nosaltres no se’ns escoltarà, davant la baràrie de les presons preventives i l’exili dels nostres veïns catalans, la nostra lluita i les nostres reivindicacions han de ser més fermes que mai. Cridem als quatre vents l’orgull de ser valencians; de l’olor a pólvora, de barrancs amb terra humida i bancals plens de pols. De bressol de mar que acarona i de muntanya que balla amb xirimites i tabals, l’orgull de País Valencià, de llengua, de mare amb braços forts que pasta el pa, i pare amb llom faixat per portar blat o plegadors de llana.

Orgull de País, orgull de llengua que a uns ens ensenya a estimar mentre altres volen menysprear, la llengua suau com el vellut, preciosa com el vol colorit de la papallona i dolça com les pastes de les nostres iaies.

Volem acabar, amb un recordatori especial, a totes les persones afectades per les inundacions i pluges recents a les comarques nostrades de la Vall d’Albaida i la Vega Baja, i reclamar la urgència d’atendre-les.