2019

Article d’Opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

Parlar del 8 de març i de la vaga feminista és posar al centre de la nostra conversa a totes les persones, a eixe 100% que formem part d’aquesta societat, i no només a aquelles que són dones. Les diferències, les injustícies i les desigualtats mai poden existir si no hi ha algú que les crea i molts altres que les sustenten, ja siga perpetuant l’estat de dominació, o simplement obviant-les i, per tant, deixant que continuen amb la complicitat del seu silenci. La nostra realitat, la que ens envolta i ens fa ser qui som, ens demostra, dia a dia, en molts moments i de maneres diverses, que la igualtat entre dones i homes no existeix, que hi ha molts àmbits, situacions, comportaments, normes i paraules que són injustes cap a eixe 50 i tant per cent de la població que són les dones. Eixa part tan important, eixos milions de dones, que el 8 de març de 2018 ja va evidenciar que «si les dones paren, el món s’atura».

Tots els homes compartim les nostres vides amb dones, siguen mares, amigues, veïnes, companyes, simples desconegudes o persones a les quals respectem… I conviure amb elles, estimant-les i admirant-les però, al mateix temps, tancar els ulls als reptes als quals s’enfronten és covard, és inhumà i és, sobretot, profundament injust. Per això el 8 de Març faré vaga, per demostrar de manera decidida que vull que eixa situació canvie, per posar al debat públic una realitat que no podem permetre. Per posar un gra més en una muntanya, perquè des del fet local es canvia el fet global. I el 8 de març, a les places, als carrers, als llocs de feina, als nostres barris i a les nostres ciutats evidenciarem «que ens mereixem la igualtat».

Hi ha moltes raons: pitjor sous a igual treball, violència de gènere, precarietat, sostres de vidre, falta de co reponsabilitat, manca de conciliació… Els motius són tan amplis que arriben als 200, i tenen a veure amb tot allò que afecta les dones pel motiu de ser dones. De distintes edats, classes socials, ètnia, procedència, professions i estat, eixes dones són tractades de manera diferent, per això, per ser dones, una condició que mai potser una excusa per la discriminació.

Però, tal vegada, una de les més importants, una de les que, com a societat democràtica, ens hauria de preocupar més està relacionada amb la llibertat: les dones es mereixen ser lliures i això no passa. Moltes dones viuen amb por, al carrer o a la mateixa llar, atemorides perquè algú més fort que elles, les domine, les lesione, abuse sexualment d’elles, les mate o, fins i tot, els faça mal ferint allò que més estimen: els seus fills. Paraules molt dures però paraules reals, i mentre siguen reals caldrà dir-les, visibilitzar-les i treballar perquè no hi haja cap víctima més. Per dir ben alt i ben fort que no es pot negar, que parlar de denúncies falses o d’idiologies de gènere és mentir, és fruit de la por de perdre privilegis i és una clara demostració d’aquells que poc els importa la vida humana més enllà de mantenir una realitat que es beneficia només a ells mateixos. És molt mesquí i no pot haver-hi cap excusa, voler negar o justificar la injustificable «violència contra la dona» és social i políticament inacceptable.

Per això, benvingut siga el 8 de març si ens serveix per a posar el focus mediàtic al feminisme però, sobretot, benvinguts siguen tots eixos moments diaris que ens donen l’oportunitat d’evolucionar cap a una societat més igualitària, més humana i millor per a totes i tots, cap a un món de persones sense etiqueta. Convençut que educar als meus fills amb l’exemple de la igualtat és, tal vegada, una de les millors herències que puc deixar-los, el 8 de març faré vaga i ho contaré a qui vulga escoltar-me, estiga d’acord o discrepe, perquè el debat és necessari. Perquè les polítiques i els avanços no poden detenir-se, perquè fer un pas enrere és, en certa manera, decebre a tots aquells que van lluitar per aconseguir aquests drets però, sobretot, a totes aquelles persones que vindran, tinguen el sexe que tinguen, i que indubtablement es mereixen ser iguals, lliures i felices. Ens mereixem la igualtat, el 8 de març i cada dia.

Artículo de Opinión de José Miguel Antolí, edil de Ciudadanos Alcoy

Article d’opinió de Eli Aleix, Coordinadora Comarcal EUPV

Tinc clar que la consecució de la igualtat requereix propostes d’actuació concretes.

En el cas laboral, es deuen corregir les discriminacions salarials, evitar que la maternitat es convertisca en un obstacle per a l’ascens i evitar els guetos de treballs feminitzats, precaris i mal pagats.

En l’àmbit jurídic, les lleis i mesures contra la violència masclista han d’aconseguir conscienciar a la societat i als poders públics sobre la necessitat de protegir de forma efectiva a les dones i entre  altres coses ens queda pendent la conscienciació contra l’assetjament sexual en l’àmbit laboral i els espais públics, mitjançant mesures sancionadores, però també preventives, que ajuden a visualitzar un problema fins ara ocult o relegat a un segon pla.

Aconseguir que tots quests factors treballen en el sentit contrari al que fins hui no és un tasca fàcil, ni que puga ser inposada per decret. Ha de comptar amb la col·laboració activa i còmplice de la societat i com no de les dones.

Les dones som imprescindibles per posar  fi al masclisme, tenim la responsabilitat de trencar el sostre de vidre perdent la por a ser rebutjades, ridiculitzades o ignorades en aquells espais on tradicionalment a  les dones no se’ns ha tingut en compte, per exemple en el món de la política, encara que cada vegada som més  les dones que participem activament. La política s’ha de feminitzar.

Per lluitar contra la discriminació, la violència masclista, els sostres de vidre, l’explotació laboral, etc,cal la confrontació d’idees i les propostes de com actuar. Per descomptat són els partits polítics i les organitzacions sindicals qui han d’articular i concretar aquestos  objectius. Així que hem de ser valentes i ocupar aquests espais, que ens han sigut negats tradicionalment, sense pors i sense excuses.

Tots els àmbits són importants per lluitar per la igualtat de les dones i aconseguir així la nostra llibertat, com a persones i com a societat.

La política necessita de les dones per donar valor a la nostra democràcia.

Ens volem vives i lliures. El 8 de març totes a la vaga, si nosaltres parem el món s’atura.