9 noviembre, 2019

I el problema rau ací: en que ens governen buròcrates, no polítics. Tot i que les nostres propostes adaptaven recomanacions fetes per experts, accepte que si la regidora diu que no es poden dur a terme les nostres propostes segons la normativa vigent és que és així. Però no deuria haver-ne prou amb això, si és que al PSOE li sembla just aplicar mesures per a ser més equitatius amb una de les tantes eines que tenen per a ser-ho, i així poder contribuir decisivament a millorar la vida de la gent. No, la regidora d’Hisenda del PSOE no va dir res de si era just o no, sinó que era il·legal. I oblida ací que les normes que fan que les coses siguen o no il·legals les fan persones, i justament persones amb poder. Per tant, amb molta probabilitat, com veiem dia rere dia, perjudicaran a les persones que ocupen posicions més dèbils a la nostra societat. I un polític això ho hauria de saber: que les normes, que les lleis, es poden canviar. Si no s’hagueren canviat les lleis, ni Moltó ni jo seriem regidores, per exemple. La legalitat no estava precisament de la nostra part, de part de les dones; encara no ho està, malauradament.

Aquesta és la manera de procedir del nostre govern: donant només respostes que perfectament podria donar un/a tècnic/a. De fet, moltes vegades, en plens o en comissions, els regidors es limiten a llegir textos redactats per funcionaris de l’Ajuntament. I Alcoi no necessita més buròcrates, necessita polítics, polítics que sàpiguen valorar què és el millor per a la ciutadania i així aproven o no les propostes que se li facen; però que les valoren, que les analitzen. Polítics que des del coneixement i la reflexió puguen prendre les millors decisions possibles per aconseguir reviscolar un Alcoi que ens cau per totes bandes: demogràficament, urbanísticament, econòmicament.

Es parla molt de l’escassa talla que tenen els polítics actuals, generalitzant, sobretot en comparació a aquells polítics dels anys de la Transició, ja siga a escala estatal, autonòmica o local. Segurament, aquells polítics no estaven més preparats; la diferència amb els d’ara, potser, és que tenien la determinació de fer política. ¿S’imagina algú que quan es plantejaven possibles avanços, la resposta dels polítics d’aquell moment haguera estat “il·legals”?

Necessitem polítics que sàpiguen buscar les escletxes que té tota normativa per a, sense vulnerar-la, poder millorar la vida de les persones. Polítics que tinguen la suficient influència en el seu propi partit per aconseguir, a València o a Madrid, canvis reals en les condicions de vida dels que vivim a Alcoi. O que almenys vulguen aconseguir aquesta influència. Polítics que no tinguen com a màxima aspiració viure com més anys millor de la política, com si hagueren aprovat una oposició.

Perquè si no, veurem com perdem definitivament el tren, cauran les nostres cases, se n’aniran els nostres joves i xiquets… Nosaltres només tindrem a canvi com a resposta un apàtic o a vegades enfurismat “això no es pot fer”. I Alcoi ens caurà a sobre.