marzo 2019

Article d’Opinió de Diego Fernández, Membre de Guanyar Alcoi

Per fi s’acaba la legislatura. En poques setmanes s’obriran les urnes i tindrem un nou govern. Les eleccions municipals són quan són, no es poden avançar. Pedro i Ximo no han esgotat el manament, s’han donat per vençuts abans d’hora. Però Toni no, ahí està, fent d’excel·lentíssim alcalde i il·lustríssim diputat provincial, tot alhora, com un ‘jabato’. Sacrificant-se per nosaltres.

A la intimitat, l’imagine comptant les hores, després de quatre anys esgotadors encapçalant un govern minoritari (i poc capacitat). Enfonsat al seient del cotxe oficial, maleint el dia que va acceptar representar les nostres comarques a «la dipu de los pueblos». Tots els sants dimecres de l’any ha de baixar a Alacant! I ho fa per Alcoi, per Alcoi i per 80 mil cotxinos euros a l’any. 57 mil els paguen nosaltres sols i 23 mil junt a la resta dels alacantins, ningú no treballa debades i cal col·laborar per mantenir engreixada aquesta matèria gris.

Més li haurien de pagar, pensarà. I és que mai li agrairem prou el martiri. El roig de torn li va retraure públicament. I, fins i tot, un diari va publicar, a quatre columnes, que cobra més que el president del govern. I què? Per suposat. Toni, va haver de fer una roda de premsa per evitar l’escarni, dimecres no que baixa a la capi. I va explicar, bàsicament, que amb la llei a la mà podria ingressar un 20% més. Gràcies. Que a l’empresa privada se’l rifen, això és de la meua collita, i que d’oposicions públiques no cal ni parlar-ne.

Ell ja va avisar fa temps que se n’anava. Li fa mandra fer de batle. L’esperen fites molt més importants, no ho faria gens malament de ministre. Però Puig l’ha obligat a repetir, serà per a que no li faça ombra. Toni ha deixat caure a la premsa que optarà a presidir la Diputació i la secretaria provincial socialista, no sabem si es cobra a banda. Clar que sí, ja va sent hora que Chulvi es jubile. Però ningú li ha preguntat si exercirà sols els dimecres, si ja té clar que perdrà les eleccions a Alcoi o si es tracta d’acumular salaris, senzillament perquè jo ho valc!

Fora conyes. Mereixem un alcalde millor. Algú que s’hi dedique a jornada completa. Que ho faça per un sou raonable. Un alcalde preocupat per Alcoi, i no per medrar políticament. O millor, mereixem una alcaldessa. Una alcaldessa capacitada, sense hipoteques polítiques i amb un projecte municipalista, per Guanyar l’Alcoi que mereixem.

Article d’Opinió de Tania Aznar, Candidata de Guanyar Alcoi

Divendres passat m’acostava a la plaça responent a la crida dels joves a la vaga i a les concentracions per exigir que es decrete l“emergència climàtica” i s’actue per revertir la situació. L’activisme climàtic s’ha fet viral i internacional. La seua portaveu, Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, encapçala el moviment estudiantil. Joves conduits per “la ira i la valentia” que segons Sant Agustí són les dues filles precioses de l’esperança: “La ira per com estan les coses i la valentia per a canviar-les”.

Lamentablement, allà a la nostra plaça no hi havia més de quatre valents, alguns “dels mateixos de sempre” i els convocants. Allà érem una dotzena i la mitjana d’edat era d’uns 45 anys, per no dir-ne 50. Què els passa als joves? Dijous van tenir paelles… potser la convocatòria fou precipitada, no sé…  jo no sabia que havien tingut paelles. Jo que tinc 40 anys, i només utilitze el facebook, m’havia assabentat dimecres de la cita, no dic res dels joves amb la traça que tenen amb les xarxes socials! No, el cas és que ja sabia que passaria, eixa percepció m’acompanya des de les mobilitzacions del 15M, al nostre poble la frase “són els mateixos de sempre” és tristament molt coneguda. Eixos “mateixos” són gent que fa ja la seixantena i els joves, ja no tan joves, voltem els 40 (fills de la Constitució ens diuen), hi ha pocs mil·lenials (que hi ha, però… pocs). Per què està el jovent tant desmobilitzat? Desmotivat, passiu, conformista? No hi ha esperança, no senten ira, no són valents?

Doncs la culpa no és seua, es clar que no. És nostra! Tota la vida decidint per ells, els hem dit quina roba posar-se, si han d’escriure amb bolígraf o amb llapissera, si ho han de fer en un quadren de ratlles, de quadres o a un full en blanc… tampoc no els permetem participar de la vida, els projectes i els espais on passen les hores. No tenen veu ni vot a les decisions importants que els afecten, ni a l’escola, ni al barri, ni a la ciutat. No són responsables dels seus actes, no son lliures, no prenen decisions i per tant no assumeixen les conseqüències, són actors passius. Tampoc tenen espais ni temps on puguen relacionar-se a la seva manera, on puguen desenvolupar activitats que els interessen, o que els permeten l’experiència vital d’autogestionar-se, de buscar-se interessos, de preparar-se les activitats, participar en la seva creació, posada en marxa i difusió.

Com podem esperar que la joventut es mobilitze per alguna cosa del que no són responsables? Una joventut molt formada però totalment despreocupada pel que passa al seu voltant. Viuen el present, si es queden sense recursos naturals, sense planeta no és culpa seua, algú vindrà i ho solucionarà. No és això el que els  ensenyem?

Els adults, les institucions educatives i  l’Administració no els fem cap favor, els condemnem a ser actors passius de la societat, és això el que esperem dels nostres xiquets i joves?  Que es conformen amb el que hi ha? Que no siguen capaços de reaccionar? Quina llàstima…joventut sense futur, no només pel planeta que els deixem, sinó perquè no sé si tenen esma per res…

A Guanyar Alcoi confiem en els nostres joves, en les seues capacitats i els reconeixem com a ciutadans de primera, per això demanem un esforç major, més gran: escoltem-los de debò, ajudem-los, proporcionem-los els espais, els temps  i els recursos. Deixem-los ocupar els llocs que necessiten com a infants i joves que són, però també com a ciutadans actius. Hauríem de començar a parlar de  Límits i de Llibertat,  de Drets i Deures. Hauríem de començar a posar-los en situacions en les que troben la necessitat d’assumir responsabilitats.

Els valors democràtics no s’aprenen amb un llibre de text o amb un taller, es viuen.. Han de trobar-se en situacions vitals de les que puguen extreure aquests valors, han d’ensopegar amb problemes per cercar solucions, per necessitar la col·laboració dels altres, per cooperar, organitzar-se, treballar en equip, ajudar als altres… Donar-los  allò que necessiten, però… “ací teniu, fem-ho, comptem amb vosaltres”. Treballem junts, siguem capaços de crear una Comunitat Educativa local, forta, una xarxa educativa on aprofitar-nos els uns dels altres, escoltar-nos i formar-nos junts. Com diu Greta Thumberg “do #whateverittakes”, “fem el que siga necessari” per que no perguen l’esma, el futur és seu.