El pasado miércoles, cerca de sesenta personas se concentraron de nuevo por la noche en la plaza principal de L’Alqueria...
Pressupostos… Participatius?
Artículo de Opinión de Enrique Peidró, afiliado de Ciudadanos
Les últimes dades replegades al cens de la nostra ciutat, de l’any 2017, ensdonen una xifra de 59.106 habitants, amb la qual cosa és possible que ara encara hi hajamenys. De tots ells, vora 1.400 han participat en aquesta edició dels “pressupostosparticipatius” que ha plantejat l’Ajuntament. Percentualment, la participació activa i realen aquesta iniciativa ha sigut d’un 2,3% del total de la població. No sé què penseuvosaltres, però a mi em sembla que alguna cosa està fallant…
Vaja per davant que jo estic a favor de la participació ciutadana. Tot allò que supose que la gent s’implique una mica més en la vida pública em sembla fantàstic. Si observem al web de l’ajuntament hi ha tota una declaració d’intencions que, sobre el paper, és admirable. Tanmateix sembla que, a l’hora de dur-la a la pràctica, aquesta iniciativa no acaba de quallar. I és que, per segon any consecutiu, la participació és pràcticament la mateixa. Per tant, pot ser cal aturar-se una mica i reflexionar sobre les possibles causes.
Òbviament, el primer que cal preguntar-se és si mereix la pena tirar endavant amb aquest projecte. Jo pense que sí, i estic segur que el govern municipal també ho creu així. Dubte molt que renuncien, de bones a primeres, a una de les convocatòries estrela del seu programa, per la qual cosa, seria bo preguntar-se perquè hi ha una participació tan baixa i què es pot fer per a augmentar-la i que la gent, realment, participe.
S’ha informat suficientment, per part del govern, d’aquesta campanya? O es podria fer una major difusió de la mateixa per tal que la gent se n’assabente? Les propostes que es podien triar interessen realment als alcoians o són propostes tan insubstancials que no mereix la pena expressar-se al respecte? Al cap i la fi, es tracta d’una sèrie d’idees tancada (encara que és cert que el propi ajuntament les selecciona de propostes aportades prèviament pels ciutadans), normalment totes reparacions o manteniment d’infraestructures prou necessàries, però en cap cas res que vaja a canviar la dinàmica de la ciutat, la qual cosa no desperta massa interés.
I, per últim, els canals per a votar són suficients? És cert que es pot fer tan presencialment com “online”, però potser no siga tan senzill com caldria per tal de fomentar la participació de la gent. Per descomptat, tampoc es pot descartar que, simplement, el desencant en els nostres dirigents és tan gran, el descrèdit polític tan enorme que, a banda d’opinar en els grups d’amics i familiars, la gent no té cap interès per participar en la vida política de la ciutat. En eixe cas, no és suficient en llançar campanyes com aquesta dels “pressupostos participatius”. Cal prendre mesures per capgirar aquesta situació i que torne la confiança en les institucions.
