8 marzo, 2018

Article d’opinió d’Anna Climent, regidora de Compromís Alcoi

Aquest any, més que mai, apuntar-se al feminisme és apuntar-se a cavall guanyador. La visibilització de la causa feminista està sent una conquesta inapel·lable que no tindrà volta de full, difícilment es podrà tornar enrere amb els èxit ja assolits. NordAmèrica i la seua potent indústria del cinema va engegar la campanya #meToo que va sacsar consciències i des de llavors el feminisme sembla imparable.

Les dones s’han empoderat i han dit prou, prou als abusos, prou a la precarietat, prou a la violència… però també prou a aquesta rutina patriarcal difuminada que ens dóna vetlladament drets però no ens eximeix de cap “deure” dels que tradicionalment s’atribueixen a les dones. Prou ja dels rols femenins en les cures (de criatures, de gent gran, de malalts), prou ja de les aspiracions professionals esquilmades per la maternitat, o per un esbiax entre els sous home/dona, prou ja de l’injust repartiment de les tasques domèstiques.

Mentre tot açò passa, mentre les dones de mig món han posat el seu davantal per capa per a volar i sentir que són lliures en les seues aspiracions, el PP ens recorda que no podem queixar-nos, que les dones estan molt millor que estaven, que la vaga de dones hauria de ser a la japonesa (és a dir, treballar més encara), que és una vaga de les elits feministes i no de les dones reals (açò darrer dit pel PP alcoià)… com pot estar el PP tan allunyat de la societat i de les pulsions del carrer?

Darrerament el PP tot el que toca li esclata en les mans, només ens faltava sentir que els pensionistes massa tenen en patrimoni i massa es queixen si va i les pensions els han pujat un 0’25%. Però… el PP no entén res, no apuntar-se al cavall guanyador, no apuntar-se enguany que els masclistes estan amagats sota les pedres perquè veuen com la població comença a entendre que el feminisme és cosa de tots, i que és un moviment irrefrenable, és francament tindre poca visió estratègica.

Potser les urnes els castiguen, ja seria hora, perquè els col·lectius directament afectats per les polítiques del PP fóra bo que reaccionaren i decidiren que l’empoderament no és només un dia, el de la manifestació, el de la vaga, el de la reivindicació. Lluitar per una societat més justa i més igualitària és una tasca diària de tots i totes. En Compromís ho tenim clar i fem vaga. Clar que sí.

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La bel·ligerància que està tenint el PP contra la vaga feminista del 8M apuntala la idea que aquest partit veu el moviment feminista com una amenaça pel seu statu quo. El que resulta més trist és que siguen les mateixes dones del PP les que defensen aquest argumentari en les que s’assenyala que no totes les dones podran fer aquesta vaga, dones en l’atur, autònomes, treballadores en negre o sense papers… i, és cert, però tal vegada se li oblida que aquesta situació que pateixen aquestes persones és una conseqüència directa de les seues polítiques econòmiques que maltracten a la classe treballadora i retallen els seus drets laborals. Són aquestes dones, les víctimes del sistema que ha instal·lat la dreta en aquest país, en les que ara el PP s’excusa per mostrar el seu rebuig a aquesta vaga totalment necessària i a les que enfronta en aquelles dones que tenen feina considerant-les una “elit”.

Va ser la setmana passada quan la regidora Amália Payá va afirmar que “las mujeres normales, las mujeres reales, no van a secundar esta huelga” i assenyalava que es tracta d’una convocatòria “elitista”, i jo em pregunte: de veritat consideren que tindre una feina en aquest país, per molt precària que siga, és formar part d’una elit?, volen dir que les que secundarem aquesta vaga, per al PP, som anormals i irreals?

A més dels clàssics aturs laborals, es promou “vaga de cures” (que no de capellans) en la qual es proposa desatendre en la mesura del possible les feines d’atenció a la família i de la mateixa casa.

Respecte a açò la regidora del PP diu “que esto es subestimar mucho el trabajo que hacen estas mujeres” No sé si en el PP coneixen que hi ha milions de dones que fan feina no remunerada, sobretot a casa, i que són gran part del suport d’aquesta societat, jo em pregunte: a quin estatus segons el PP pertanyen aquestes dones? Són també una elit?

I les dones que fan doble jornada? La remunerada i la segona jornada en casa? Són o no són dones reals?

Doncs senyors i senyores del PP, aquesta vaga permetrà que aquestes dones, les dones reals, se sumen i es visibilitzen, perquè sembla que vostés obliden, o igual ni tan sols coneixen, que un dels objectius de la vaga feminista és precisament aquest: recordar i visibilitzar que, en la immensa majoria dels casos, són les dones les que s’encarreguen de l’atenció i assistència de tercers i que, si elles pararen, aquestes persones quedarien desemparades. Igual que es busca demostrar que determinats sectors com la sanitat, l’educació o el sector serveis quedarien bloquejats amb una vaga de dones.

Pel que fa al paper dels homes en aquesta vaga, les organitzacions feministes precisament han convidat als homes a encarregar-se de les tasques feminitzades, de les cures i de fer visible el pes del treball femení en els llocs de treball, que no és poca responsabilitat, i no… no és una “guerra de sexes”. En aquesta societat ens necessitem tots i totes, però les dones necessitem visibilitzar la nostra situació contínuament minoritzada.

Diria moltes coses més, però sols li diré a la sra. Amalia Payá que és una llàstima que ella, una dona, subestime la tasca de totes les dones i que si les coses es fan “como siempre”, tal com recomana ella, les coses no canvien, que els agrade o no la vaga serà un èxit i que la por és lliure.