2017

Article d´Opinió d´Estefania Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Alcoi està fet un desastre. No és cap sorpresa. Sobretot arran del temporal de fred, neu i pluja que vam patir al mes de gener. Quan Guanyar Alcoi vam titllar de ‘desastrosa’ la gestió del Govern del PSOE, no criticàvem que hagueren caigut arbres, ja que l’Ajuntament poc pot fer en aquest aspecte més que tenir un manteniment periòdic, sinó que criticàvem els vaivens en l’anul·lació de classes, o que Raül Llopis, el regidor de Seguretat, afirmara en ràdio que el temporal ens havia pillat “a pas canviat”, més quan totes les previsions van encertar i sabíem el que ens venia.

El que sí que és cert és que aquest temporal ens ha fet conèixer una realitat molt crua: Alcoi està feta un autèntic desastre. Res nou que no s’haja dit ja o que molts ciutadans pensen.

Amb aquestes paraules no pretenc culpabilitzar d’aquest estat de deteriorament de la ciutat a l’actual Govern de Toni Francés en la seua totalitat, sinó que és ben cert que arrosseguem des de fa dècades un manteniment de la ciutat superficial. En 2008, quan ja eren ben conegudes les deficiències que existien en el clavegueram d’aigua d’Alcoi, amb fugues, embossos i un estat de les canonades en alguns sectors en estat precari, el Govern de la Generalitat Valenciana invertia quasi 3,5 milions d’euros en la canalització d’aigües terciàries o industrials des de la Depuradora els Algars fins a Batoi. El sorprenent és que aquesta inversió va ser i ha sigut del tot inútil perquè cap empresa va demanar accés a aquestes aigües. Col·lectius ecologistes i partits polítics van criticar en aquells moments que aquesta canalització anava dirigida a nodrir d’aigua al camp de golf que volia construir-se en Xirillent. Camp de golf finalment que no es va construir, però la canalització aquí està, agafant pols. És a dir, 3,3 milions d’euros que Alcoi va rebre per a una obra inútil, de cas aquesta inversió de 3,3 milions d’euros no hagueren pogut destinar-se a arreglar els problemes reals del clavegueram a Alcoi?

El Govern del PP de Sedano no es va preocupar el més mínim de mantenir Alcoi de forma integral i substancial, i es va encarregar de posar pedaços a aquells problemes que anaven sorgint. Prou feina tenien en tirar avant projectes desastrosos com La Rosaleda, el Bulevard o Serelles.

Si bé gran part dels problemes que estem tenint ara a la ciutat pel seu estat desastrós vénen d’anys enrere, la responsabilitat dels polítics de l’actual Govern no ha de desviar-se. Han anunciat un pla de rehabilitació d’habitatges però, quantes cases més feia falta que caigueren perquè el Govern del PSOE entenguera la necessitat imperiosa d’actuar d’emergència sobre habitatges en mal estat? Per a quan un pla d’urgència d’actuació integral a barris altament degradats com El Partidor? Tenim clar que aquesta legislatura que el PSOE ens van vendre com la gran legislatura de les actuacions i del ressorgiment econòmic d’Alcoi, passarà a ser la legislatura de la gestió justa i mínima, de la contenció i de les petites actuacions, però Alcoi no pot esperar, tant la ciutat com nosaltres, els ciutadans, perquè se’ns cau damunt, perquè cada vegada som menys per falta d’oportunitats. El canvi, el revulsiu és necessari i està clar que aquest Govern del PSOE no va a provocar-lo.

Per a culminar aquest desànim, em ve al cap també la notícia que es va llençar fa dues setmanes sobre la instal·lació de l’enramada de festes per part de la brigada d’obres de l’Ajuntament i em crea sorpresa i, ho admet, una miqueta del mal geni. No tinc ningun problema amb l’enramada i molt menys amb les festes, les quals les gaudisc any rere any, però clar, tenint en compte l’estat de la ciutat i sabent la quantitat de feina que té la brigada d’obres tractant d’esmenar tots els desperfectes del temporal, és, com a mínim, xocant que se’ls haja enviat a posar l’enramada. Justament el dilluns passava pel pont del Barranquet de Soler, just abans, enfront de Les Paúles, hi havia uns cons d’obra tapant un forat i uns senyals de prohibit aparcar als voltants i que estan des de just després del temporal, fa més i mig. No vaig poder evitar pensar, a manera d’humor, per no plorar, que potser allí anaven a posar l’enramada… Qüestió de prioritats, és l’únic que se me’n ve al cap.