2015

Artículo de opinión de Alfredo Albero, secretario general de PODEM Alcoi

Europa està vivint la que, probablement és la pitjor crisi humanitària des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

Desenes de milers d’homes i dones, principalment sirians, arriben a les fronteres de la UE, buscant refugi i fugint d’una guerra terrible que està destruint literalment el seu país i que està enviant-los a l’Edat de Pedra.

A més d’acollir-los civilitzadament, cal posar en peu, urgentment, mesures que resolguen, sense cap demora les necessitats d’alimentació i sanitat que aquests immigrants, molts d’ells xiquets i xiquetes de molt pocs anys.

Els últims dies hem vist imatges que li gelen el cor a qui en tinga. Destrucció i mort per tot arreu. I sobretot, la imatge d’un xiquet de pocs anys mort ofegat a una platja de Turquia.

Tot açò ha provocat una lògica ona de simpatia i solidaritat cap al poble sirià. Tant és així que ja estan apareixent notícies de què cal aturar la guerra a Siria i per tal d’aconseguir-ho, alguns països proposen una intervenció militar. Una intervenció que aniria d’una banda contra l’exèrcit del Govern sirià, d’altra a favor de l’anomenat Exèrcit Lliure de Siria i per altra contra els terroristes de l’Estat Islàmic. És a dir, ficar-se, a puntellons dintre d’un vesper.

Recentment ja hem vist els catastròfics resultats de les intervencions occidentals en països àrabs com Irak i Libia.

Com s’ha pogut saber després d’intervenir militarment en aquests països, l’únic pecat seu era que no eren dòcils als interessos de les elits econòmiques que avui són hegemòniques a Occident.

I un cop més sembla que, a Siria ocorre el mateix problema: A les potències occidentals no els agrada el règim sirià perquè tampoc és dòcil als seus interessos.

Als països occidentals ens arriba informació manipulada. Dic açò, no perquè desconfie de l’objectivitat dels principals mitjans de comunicació, que també, sinó perquè inclús Henry Kissinguer, ex-Secretari d’Estat del Govern de EE.UU. diu que els mitjans de comunicació nord-americans diuen mentides sobre l’actual situació a Siria.

En una conferència recentment pronunciada a la Universitat de Michigan, Kissinguer ha declarat sobre el conflicte de Siria, entre altres afirmacions, la següent:

“ … La premsa de EE.UU. el descriu el problema de Siria com un conflicte entre la democràcia i la dictadura, en el qual, el dictador està matant al seu propi poble i per tant, cal castigar-lo. Però no és cert. No és això el que està passant.” (http://actualidad.rt.com/actualidad/view/98554-kissinger-siria-mentira-medios)

No és la primera vegada que un polític nord-americà critica el posicionament de Washington sobre Siria., Abans que Kissinguer, l’ex-congressista Ron Paul, va fer responsable al govern de EE.UU. de l’engravament del conflicte per enviar armes als grups terroristes.

Més o menys com en la Libia de Gadafi. L’OTAN i les potències occidentals van afavorir la destrucció del seu règim, encara que el resultat fora un país en mans de bandes armades que el fan ingovernable.

Però el cas de Siria no és exactament igual. En Siria està l’única base naval de Rússia al Mediterrani oriental.

D’altra banda, Xina també té interessos comercials a la regió. Per aquestes raons, ambdós països han vetat, al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, uns quants intents occidentals d’aprovar una intervenció militar en Siria, a la qual també s’oposa Iran que sap que si, després d’Irak, cau Siria, ells seran els següents.

Aquesta component geoestratègica internacional fa que el conflicte sirià siga una mena de detonador d’una explosió que fàcilment podria convertir-se en un conflicte internacional. I això, amb el poder destructiu de les modernes armes, dibuixa un quadre … terrible!!!

Per aquestes raons, com deia al principi d’aquest escrit, cal solidaritzar-se urgentment amb els exiliats sirians que fugen de l’infern de la guerra. Eixe és un imperatiu humanitari indubtable. Però, al mateix temps, s’hauria d’exigir, de manera molt clara i contundent, l’immediat atur de la guerra a Siria, l’inici de converses de pau entre les parts interessades, sota les condicions del Dret Internacional i de Nacions Unides, per tal d’impedir la continuïtat del crim que s’està cometent contra tot un poble i per tal d’evitar que l’escalada militar del conflicte desemboque en una confrontació internacional que seria una veritable catàstrofe per a tots.

Eixa seria la millor solidaritat amb els refugiats sirians i els seus fills. I potser … amb els nostres també !!!