Últimas Noticias

La Publicació anunciará este sábado la llegada de las Fiestas de Moros y Cristianos, que Cocentaina celebrará durante el segundo...

El pasado sábado 21 de junio, y en un primer día oficial del verano en el que los termómetros superaron...

Hace unos días, Caixa Ontinyent celebró su Asamblea General ordinaria con una participación del 65% de sus consejeros, donde se...

Terminamos la semana destacando que Cocentaina anunciará mañana la llegada de sus Fiestas de Moros y Cristianos del 2025 con...

Alcoy, ES
clear sky
Weather in Alcoy, ES
32°C 36°C
junio 2015
L M X J V S D
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  

Cocentaina llama a la fiesta

Cocentaina ha anunciado ya oficialmente la llegada de las fiestas de moros y cristianos en honor a San Hipólito Mártir y lo ha hecho con el acto de la Publicació que ha llenado de música festera las calles más céntricas de la Villa Condal. A las seis en punto de la tarde, y bajo el sol y el calor, ha empezado el ritual festero con el rezo del Ángelus desde el balcón del Ayuntamiento a cargo del párroco de Santa María y nuevo asesor religioso de la Junta de Fiestas, Don Eduardo Rengel. A continuación la presidenta de la entidad, Pepa Prats, ha pedido permiso simbólico a la alcaldesa, Mireia Estepa, para poder organizar los festejos de este 2015. La respuesta afirmativa ha sido recibida en la Plaça de la Vila con una masiva ovación y se ha procedido seguidamente a la interpretación el Himno de Fiestas, cuya letra es del recordado poeta contestano  Gerard Mur, y la música del compositor y fundador del Ateneu Musical José Insa Martínez.

Tras los pasos iniciales se ha efectuado la arrancà de los publicadores del bando cristiano guiados por el formador de la filà Cruzados, Mateo Soler, formación encargada este año de ostentar la capitanía de las fuerzas de la cruz. Detrás de ellos han llegado los moros, con María Giner de formadora, representando a la Manta Roja que este 2015 tiene la capitana de las tropas mahometanas. El público ha aplaudido las evoluciones de los quince festeros representantes de las filaes moras y cristianas y después ha sido el turno de los infantiles que han desfilado hasta el Monumento a San Hipólito para realizar una ofrenda floral al patrón.

Tras recorrer parte de La Vila y El Raval los mayores y pequeños han confluido en el Passeig del Comtat para iniciar la parte final del acto que ha concluido en la Plaza Alcalde Reig ante el citado monumento al patrón. La actividad festera sigue esta noche con les Voltetes, a partir de las diez y media de la noche, y acabará con una verbena en l´ Avinguda del País Valencià.

Publicadores bando cristiano

FORMADOR CRUZADOS: Mateo Soler, Formador infantil: José Jordá

CRUZADOS: Germán Palací.  Infantil: María Palací

ALMOGÁVARES: Gemma Camallonga. Infantil: Gemma Gómez

GENTILS: Sergio Moncho. Infantil: Adrian Moncho

CAVALLERS DE LLÚRIA: Luis Valor. Infantil: David Ferrandiz

CONTRABANDISTAS: Sara Muñoz. Infantil: Pedro Martinez

CAVALLERIA MINISTERIAL: Victor Reig. Infantil: Pablo Reig

MASEROS: Angel Colomina. Infantil: Teo Colomina

 

Publicadores bando moro

FORMADORA MANTA ROJA: María Giner. Infantil: Olga Barrachina

MANTA ROJA: Mimi Soler. Infantil: Adrian Villanueva

MUDÉJARES: José Torró. Infantil: Clara Aznar

GUARDIA JALIFIANA: Jaime Perez. Infantil: Sergi Perez

KABILEÑOS: María Teresa Cerver. Infantil: Erica Dris

BEREBERES “BORTS”: Javier Medina. Infantil: Nuño Pascual

BEQUETEROS: Irene Torregrosa. Infantil: Paula Torregrosa

LLANA: Francisco Cortes. Infantil: Elsa Bataller

MULADÍS: José Luis Botella. Infantil: Alex Prats

 

 

 

 

Edu Tormo deja claro que seguirá como concejal

El número dos del Partido Popular y concejal en el Ayuntamiento de Alcoy, Edu Tormo, ha dejado claro que seguirá siendo concejal en la corporación a pesar de que pierda un 40% de su sueldo al ser funcionario municipal. Tomo señala que “lo fácil y previsible hubiese sido dimitir, pero no puedo traicionar la confianza de una sola de las personas que depositaron su voto y su fe en el Partido Popular en Alcoy” y reitera que ha sopesado los pros y contras de esta decisión “la gente que me conoce sabe que cuando me involucro en algo lo hago con todas las consecuencias y siempre he pensado que desde la política es el espacio donde mejor se sirve a la sociedad y desde donde su puede cambiar el mundo a mejor”, indica.

Por último Edu Tormo confía en que de cara a los próximos meses el alcalde, Antonio Francés, reconsidere el organigrama que fue aprobado en el pleno del lunes para que pueda otorgar una nueva exclusiva al Partido Popular.

 

Compromís insta a la limpieza de los contenedores

El Grupo Municipal de Compromís pedirá al Gobierno Local  información sobre la limpieza diaria de los contenedores de basura de la ciudad. David Abad, concejal y portavoz de la formación nacionalista, ha  afirmado al respecto que desde el partido se preguntan por qué los contenedores no se han limpiado para evitar olores con las altas temperaturas del verano. Desde Compromís también se exige al Ayuntamiento un mayor control a la empresa concesionaria de la limpieza diaria con el objetivo de que cumpla con regularidad lo pactado en el contrato.

Finalmente Abad asegura que les consta que existen quejas por escrito, por lo que esperan que desde el Ejecutivo se resuelva lo antes posible este problema.

Preocupacions i anhels davant el mapa polític actual

Article d’opinió de Sergi Rodríguez, Coordinador Local d’EUPV-L’Entesa d’Alcoi (des de l’òptica d’una persona que vol transformar el model social i econòmic que ens governa).

Els resultats electorals municipals i autonòmics han deixat, com a mínim, dues evidències:

1.- Que el règim bipartidista que hem viscut des del 78 amb l’alternança als diferents governs dels dos partits tradicionalment majoritaris cau.  El PP es desploma i el PSOE està cada vegada més lluny de recuperar majories absolutes. Han aparegut amb força altres alternatives polítiques. El mapa és més plural. Les majories absolutes, ara per ara i previsiblement per a molt de temps, s’han acabat.

2.- Que allà on s’han produït experiències de confluència entre diferents actors que defensen el canvi rupturista amb el règim del 78, s’ha experimentat un augment més que notable d’aquestes alternatives. És el cas de les candidatures d’unitat popular que han obtingut un clamorós suport popular en un nombre significatiu de municipis arreu de l’Estat (fonamentalment a les grans ciutats, on han estat la primera o segona força més votada).

Aquestes i moltes altres consideracions supose que hauran marcat l’encontre “informal” entre Alberto Garzón (IU) i Pablo Iglesias (Podemos) que tants comentaris ha alimentat aquests dies. Segons els propis actors ha hagut una coincidència clara en l’anàlisi sobre la situació política actual i la necessitat de construir alternatives convincents i amb possibilitats reals de ser guanyadores a les properes eleccions generals. És a dir, coincidència amb el “Què caldria fer?” La discrepància, pel que es diu, sembla estar en el “Com fer-ho?”.

Coincidència amb el fons i discrepància amb les formes. Tot sembla simplificar-se a un problema d’estructures, sigles i denominacions. Poc ens haurien ensenyat les experiències que al llarg d’aquests últims anys hem tingut nombrosos militants de base, activistes socials i ciutadans crítics en general, si aquesta fóra una barrera insalvable. Quina decepció tan gran si la unitat de tots els que volem una societat més justa i igualitària fóra impossible  per una qüestió d’etiquetes.

El que realment importa és el fons de les qüestions i com bé diu el mateix Pablo Iglesias (Podemos), les banderes, els símbols, les etiquetes són secundàries i prescindibles. Tots hauríem d’aprendre del que fins ara s’ha fet amb les candidatures d’unitat popular i l’èxit aconseguit. A les ciutats ens hem posat a treballar des d’un concepte de confluència real, nova i d’igualtat entre la gent procedent de diferents realitats polítiques i socials, deixant d’un costat la qüestió identitària de cadascú per, aplicant noves formes de fer política, construir nous espais que ens identifiquen a tots/es per igual. I això ha estat possible des de la voluntat ferma d’aconseguir el fons de les qüestions i donant protagonisme a la ciutadania i a la participació oberta a tothom. Ha estat possible potenciant allò que ens uneix i minimitzant allò que ens diferencia. Efectivament la confluència no s’ha de basar en una “sopa de lletres”, tal i com també diu Pablo Iglesias (Podemos) sinó en un convenciment profund de la necessitat d’un canvi de model polític i de societat.

Per això sembla una contradicció defensar iniciatives de confluència per a les municipals i negar-les per a les autonòmiques i les generals. Per això sembla una contradicció argumentar la “sopa de lletres” quan es tracta d’IU i no davant la possibilitat de Podemos-Compromís o d’altres “sopes” a altres indrets de l’Estat. Per això sembla contradictori basar-se en la participació directa i la consulta oberta per als temes transcendentals i no fer-ho davant un tema que la majoria sociològica de progrés entendria important per al futur de la societat a la que aspirem. Des que Podemos va marcar el seu full de ruta al famós Congrés de Vistalegre on aprovà no presentar-se a les municipals i sí fer-ho a les autonòmiques i generals amb la seua identificació corporativa, han passat moltes coses que haurien de repensar: l’aparició de Ciudadanos i els resultats electorals a les autonòmiques. Per això sembla una contradicció parlar de superar la cultura de partit (de part) i fer apologia del “partit”. Això sí, obert a que s’integren tots/es els que ho desitgen. D’ahí l’opa de Pablo Iglesias (Podemos) a Alberto Garzón (IU): “amb IU res però gent com Alberto Garzón té les portes obertes en Podemos”. Contradictori per a qui hauria d’entendre que la pluralitat no sols és una realitat sinó també és un valor afegit per al nou pensament polític.

Un nou pensament polític que, és cert, IU ha d’incorporar amb urgència i des de la humiltat més absoluta. Perquè és una evidència que no ha sabut trobar la fórmula per ser –malgrat la seua ferma voluntat- un agent de transformació real durant els seus anys d’existència. Perquè és cert que ha reaccionat tard i davant l’aparició d’altres alternatives que li han sabut disputar l’espai electoral. És evident que IU ha comès errades de pes, però també ha estat un element combatiu i referent de lluita per a moltes persones de l’esquerra activa que han vist en aquesta formació un exemple d’honestedat i coherència en el seu treball a les institucions i al carrer. A Podemos li pot ocórrer com a IU i faria bé de no cometre els mateixos errors, perquè, en definitiva, tindrà els mateixos enemics que ha tingut IU al llarg de la seua història (el poder econòmic imperant, el poder mediàtic… els poders del capital).

De fet ja estan fent-li l’ofensiva mediàtica més orquestrada i agressiva que es coneix i que sols té comparació amb la patida per la IU de Julio Anguita. IU no pot acontentar-se amb una política de resistència fent valdre el seus bons resultats a nivells municipals, com tampoc Podemos pot esgrimir eufòria amb els resultats autonòmics aconseguits que en cap cas han superar als de les forces del bipartidisme. Faríem bé en aprofundir en la reflexió des del respecte i el reconeixement mutu. O es fa així o tindrem més difícil transformar el model social al que tots combatem; i no estem per tornar a reproduir els mateixos errors que al llarg de la història s’han donat en els moviments transformadors. El temps i la paciència de la gent de base s’esgoten. Espere que la decisió de no confluir en candidatures unitàries no siga tancada i que se’ns permetra a tots i totes participar en una consulta popular que ho puga decidir. Eixe és l’ADN de la nova política que molt encertadament ha incorporat Podemos. Estic segur que la voluntat majoritària de la gent que aspira a canviar de debó l’actual situació de degeneració democràtica i estafa econòmica, serà la d’exigir la unitat anhelada per a guanyar el govern de l’Estat i fer-ho possible. No defraudem eixa espectativa.