5 marzo, 2015

Artículo de Opinión de José Cantó, professor de la Universidad de Valencia

L’última ocurrència (se m’ocorren molts altres qualificatius però cap d’ells publicables) del ministre d’Educació Wert ha estat un decret, que té la intenció de deixar “llibertat” a les universitats per tal d’organitzar l’ensenyament superior de dues maneres: o bé com ara (totes amb un grau de 4 anys i un màster d’especialització d’1 any), o bé reduir el grau i augmentar el màster (tres anys per al grau i dos per al màster).

Aquesta decisió és un sense sentit (un altre més) per moltes raons que passe a exposar breument. En primer lloc més que llibertat, suposa un caos d’organització perquè el mateix grau podria tenir una durada de 4 i de 3 anys. Està igualment format un que ho fa en 3 que un que ho fa en 4 anys? Per altra banda, l’estalvi anunciat és enganyós… El preu d’un màster d’un any està ara (el més barats) al voltant d’uns 4000 euros. Si augmentem a dos anys… multipliquem per dos. I qui podria pagar per l’especialització? Si existira un programa de beques solvent, no hi hauria cap problema però amb les decisions preses en tema d’ajudes per aquest govern… crec que no va per ací. Aleshores, a qui beneficia aquesta mesura? Doncs als de sempre: les universitats privades que han vist en l’educació superior un negoci. Qui paga pot estudiar i qui no… que no estudie a la universitat. Ja deia el Sr. Ministre que sobraven universitaris… Clar! no siga que la gent aprenga a pensar per sí mateix! Ja sabem que pensar és molt perillós!

Per últim, encara recorde al Ministre quan parlava de la necessitat de fer les coses que afecten a l’educació amb el màxim consens. Si amb la LOMQUE van passar del consens, en aquest cas han aconseguit superar-se ja què el decret té el rebuig de tots els agents afectats (rectors, estudiants, professorat… ) i a més, es fa sense tenir una primera avaluació rigorosa del que ha suposat la reforma Bolònia del sistema universitari, per la qual vam passar de llicenciatures i diplomatures a graus. Per acabar un detall que no és innocent: aquesta reforma no es fa per llei (que requeriria un debat parlamentari) sinó que s’aplica el “rodillo” parlamentari del decret. No em negaran que a pesar del fet que les matemàtiques són una ciència exacta, en aquest cas 4+1 ¹3+2.

Artículo de Opinión de  Francesc Gisbert, Coordinadora pel Valencià Alcoià-Comtat

Diumenge 8 de març Cocentaina celebra la Dansà dels nanos, acte previ al dia que toca penjar-los, dimecres 11 de març, just a la meitat de la Quaresma.Els nanos de Cocentaina són uns “perots” de vora un metre, cosits i confeccionats a mà, que es deixen al carrer amb uns cartells de protesta. Els nanos representen, per tant, una persona i un missatge. El costum s’ha conservat a Cocentaina, gràcies al veïnat del Raval, sobretot, les dones, que any rere any mantenen viva la tradició de forma admirable.

Però, per què hi ha nanos? Durant el segle XVIII pren embranzida un nou model festiu, el de les falles: fer ninots per a després cremar-los a mitjan Quaresma. La Quaresma era una època de privacions, imposades per l’església. Els nanos, com el Carnestoltes, era una forma de suavitzar la repressió de la resta de l’any.Durant un breu interval de llibertat es permetien actes censurables en qualsevol altre moment. I quin acte encarna millor la llibertat que el dret a la queixa i a la protesta?

El model festiu i reivindicatiu s’havia estés pertot Europa, encara que els ninots no sempre eren cremats. A Mutxamel, per exemple, el costum es conserva amb el nom de “El vell i la vella”; a Xixona, els Monots; a Elx, penjaven uns Nanos pel matí fins últimes hores de la vesprada, les Velles de la Serra. També a Llíria i Picassent col·locaven uns Ninots de nit, per a preservar l’anonimat dels responsables.

La festa es coneix amb noms i variants diverses, com la Vella Serra. A Mallorca era costum fer un ninot que evocava una iaia amb set cames, tantes com setmanes dura la Quaresma. Enmig d’un gran ambient festiu, s’alçava un cadafal a la plaça i serraven el ninot entre rialles i riotes.

Fet i fet, les falles combinen dues pràctiques rituals presents arreu d’Europa, que remeten a temps ancestrals: encendre fogueres la vespra d’una festivitat i cremar ninots al·lusius a conductes o actituds dignes de crítica. Durant gran part del segle XIX, encara serà freqüent trobar ninots més o menys artesanals penjats en camins o finestres, per després cremar-los o no. Aquells ninots primitius presentaven una estructura similar: un escenari o cadafal recreava una escena de la vida quotidiana, amb un parell de figures i algun cartell amb versos o explicacions de caràcter humorístic o satíric.

Francesc Jover arreplega la notícia dels “perots” d’Alcoi, en el seu excel·lent llibre sobre El manco Calderon i el seu temps. Parlade la setmana dels Perots: “A Alcoi, curiosament, quan va arribar a meitat quaresma l’any 1883, El Serpis qualificà això de col·locar mogigangas a les finestres de costum ridícul. Consideraven que eren costums de pobles menys cultes i importants, i a més, quedava malament alguns innocents encara s’alegren d’aquestes tradicions impròpies d’una societat culta i civilitzada. Tanmateix, vull entendre que, en el fons, a qui desagradava el costum era al sector representat pel diari. Les postures dels Perots eren irreverents i denunciaven alguna actuació impopular, socialment polèmica, d’un burgés o cacic del moment. Era la crítica al poder la que molestava”. Una festa que no estaria de més recuperar, pel seu caràcter reivindicatiu, en uns temps en què tantes coses tenim per a lluitar.

L’associació cultural El Guaret de Cocentaina està decidida a mantindre viva la flama dels Nanos, com tot allò relacionat amb el nostre patrimoni cultural, que, fins ara, ha sostingut el veïnat, amb la col·laboració de centres educatius, particulars i artistes. Volem expressar el nostre reconeixement i admiració per la faenada que implica, any rere any, fer els nanos. Una faena desinteressada en favor del manteniment de la cultura i la identitat d’un poble.

Amb l’objectiu de popularitzar la festa entre els joves i retre homenatge a les veïnes del raval, autèntics motors de la conservació dels nanos, s’ha organitzat la III Dansà dels nanos. Hi haurà una xarrada sobre la festa, danses populars i un dinar de germanor. A més a més, durant la jornada, el filmarà el documental “La festa dels nanos de Cocentaina”.

Els nanos de Cocentaina són un exemple de la necessitat de conservar la tradició i fer-la evolucionar. Una necessitat que requereix de la implicació de les generacions més joves, per a perpetuar-se al llarg del temps.