26 febrero, 2015

Artículo de opinión de Rafael Montava Molina, asesor financiero empresarial.

En el VII libro de la Republica de Platón se describe el Mito de la Caverna, que desde hace mas de dos mil años sigue estando de plena actualidad, o por lo menos a mi me lo parece, es interesante releerlo y observar similitudes de la ancestral caverna de Platón a la caverna dorada en la que los últimos gestores de Bankia ( Blesa y Rato) que pasaron por ella vivían ajenos lo que ocurría fuera de la misma, porque no QUERIAN ver más, o no PODIAN ver más que también podía ocurrir, dadas las circunstancias que rodearon los últimos años de esta entidad de la mano de ambos gestores .- En el caso que nos ocupa Bankia, los directivos, ex directivos, políticos, BdE, CNMV y demás entidades y personas que participaron en esta estructura financiera, piensan que su actuación y su idea de lo ocurrido es lo real, única e inmutable, y lo demás está fuera de esa realidad que ellos únicamente ven, están dentro de la caverna que les impide mirar hacia afuera y observar la realidad tal y como es, para ello bastaría con levantar simplemente la mirada un poco hacia arriba para contemplar la operación en su totalidad y dejar de mirarse al ombligo porque en este asunto como en el de las preferentes hay una multitud en su inmensa mayoría silenciosa que ha perdido sus ahorros y la tranquilidad de su futuro.

Utilizan argumentos y razones que bajo su punto de vista son plausibles y verosímiles y si no lo son no pasa nada, también se sacan del sombrero un argumento “perjuicio a terceros” para impedir o torpedear que acepten otra versión de los hechos, tratando de eludir responsabilidades por su mala gestión de unos recursos ajenos oponiéndose a la fianza impuesta por el juez. para cubrir futuras esponsabiliades.

Bankia, su matriz BFA y Frob, solicitan que se anule la fianza puesta por la Audiencia Nacional de 800 millones de euros “por que la consideran lesiva para el grupo bancario y sus accionistas” , ya que aducen el riesgo no existe por su evidente solvencia, argumento también apoyado por la fiscalía, además de que puede dañar su imagen, reputación y provoca incertidumbre en los mercados afectando evidentemente a la cotización de sus acciones, para argumentar esta información argumentan que no se han tenido en cuenta informes de responsables y supervisores del BdE y la CNMV.-¿Que es mas lesivo, la reputación de una entidad financiera caracterizada por su mala praxis hasta entonces, o la pérdida sufrida por miles de ahorradores que depositaron su confianza en sus gestores engañados ¿o como también en el caso de la salida a bolsa de Bankia con la promesa de ser Bankeros a sus accionistas que compraban sus acciones por la confianza y la reputación de entidades que debían velar por ellos y deberían de haber supervisado esta operación y no lo hicieron.

Cuando quieren apoyar su versión o su visión del asunto se toman como irrefutables los informes de técnicos del BdE/CNMV etc., que apoyan su versión, cuando todos sabemos que la crisis llego y estos mismos supervisores del valor bancario español ni se dieron cuenta del asunto hasta que no les dio de lleno, y al mismo tiempo trataron de ocultar la difícil situación de las entidades bancarias apoyándolas con normativas que alargaban y postergaban la toma de medidas para que la banca y sus accionistas no salieran perjudicados en mucho de la situación.

Salgan de una vez de la caverna y observen la realidad de la situación de la verdadera perdida para los clientes que depositaron sus ahorros y se perdieron y ajusten las cuentas y ajústense responsabilidades a los que provocaron esta y otras situaciones similares.

Articulo de opinión de Paco Blay, Concejal de Compromís

Joan Fuster és un escriptor molt conegut per les desenes de llibres que va escriure i pels milers d’articles que va publicar en la premsa periòdica. En realitat, els seus ingressos fonamentals eixien de les col·laboracions en diaris i revistes, en els quals arribà a publicar en algunes èpoques dos o tres articles setmanals.

Però és menys coneguda la seua tasca com a escriptor de cartes. En el fons de l’arxiu Joan Fuster, es conserven més de 20.000 cartes, de les quals unes 2.000 són seues, que abasten un període que va des de 1939 fins la seua mort, en 1992; és a dir, tot el franquisme i la Transició. Són cartes amb amics, editors, catedràtics, polítics (de diverses tendències), escriptors (no sols catalans), empresaris, estudiants… Són un autèntic termòmetre de l’estat i l’evolució política i cultural tant al País Valencià com a Catalunya i al mateix estat espanyol. Fuster estava també compromés en els temes de la “gran” cultura espanyola, incloent les polèmiques que va tenir que mantenir amb escriptors “espanyols” o per temes estrictament “espanyols”.

La Història que s’escriu en els llibres no sempre reflecteix el que hi ha entre bastidors. El mateix Fuster rebia en sa casa consellers autonòmics que buscaven els seus suggeriments, es reunia amb editors que volien publicar treballs, llegia originals abans d’entrar-los en màquines, aconsellava els universitaris línies d’investigació… Gran part d’aquesta tasca callada i feixuga es pot veure reflectida en els milers de cartes que va enviar i rebre.

La correspondència de Joan Fuster és, sense dubte, l’aportació més important per a comprendre la història i cultura del País Valencià, el seu redreçament i les orientacions de moltes iniciatives i activitats que tenien com a origen sa casa de Sueca, en el carrer Sant Josep 10, convertit avui en un autèntic “santuari”.

L’editorial 3 i 4 ha assolit la seua publicació, que ja va pel volum 14, i encara no s’ha acabat. El seu coordinador, el catedràtic Antoni Furió, juntament amb el seu hereu i marmessors, han decidit agrupar-la per persones que tenen una relació o afinitat, de manera que els 14 volums tenen una indubtable unitat. Es llegeixen com una novel·la i apareixen novetats sobre temes que fins la seua publicació no eren massa públics. Vertaderament atractiu!

Artículo de Opinión de Paula Figuerola i Prats 

Xavi Anduix és el candidat a l’Alcaldia de Cocentaina per la coalició Col·lectiu 03820-Compromís. Té 43 anys i és llicenciat en Biologia, amb títol d’investigador i titulat en Electricitat (FP). Ha treballat al tèxtil durant anys i actualment té un futur assegurat com a professor de Biologia en un institut públic. Si es presenta a les eleccions és per millorar la vida de la gent del seu poble, ja que no necessita viure de la política.

Estaria més tranquil dedicant-se a educar els joves, anar a la serra, a córrer i a festejar, que és el que li agrada en realitat, però algú ha d’arromangar-se i fer un bon canvi en l’Ajuntament perquè les coses funcionen com toca.

Xavi ha dedicat bona part de la seua vida a finalitats socials. Va començar als 12 anys en el moviment ecologista, lluitant per la declaració del Parc Natural de Mariola (actualment és membre de la seua junta rectora) i per la conscienciació ambiental. En la universitat, a més de continuar en l’ecologisme, va treballar per una universitat pública, valenciana, gratuïta i de qualitat, com a representant en els òrgans de govern de la institució.

Per a Xavi, els partits polítics no poden ser finalitats en si mateixos, sinó instruments per a millorar la vida de les persones. De jove va participar, com a independent, en les llistes del Bloc. En 2007 es va presentar, també com a independent, en la llista de Rafa Briet, per aplicar les seues propostes ambientals com a regidor de Medi Ambient i Noves Tecnologies.

Va ser una època dura per a Xavi. Algun dia s’escriurà la història dels projectes amb què l’equip de govern del PSOE i EU van estar a punt d’hipotecar el futur de Cocentaina. Es contarà com Xavier i alguns valents amb consciència van aconseguir parar la barbaritat, a costa de la salut i d’algunes amistats.

Xavi va deixar l’Ajuntament per fundar un grup independent, el Col·lectiu 03820, amb l’objectiu de regenerar la vida política de Cocentaina. En 2014, va ser un dels impulsors de les negociacions per fer possible la coalició Col·lectiu 03820-Compromís, l’alternativa de govern a Cocentaina. Per a mi -i crec que també per a ell- és un orgull formar part d’aquest equip, capaç de dur a terme el canvi necessari en la manera de gestionar eficientment els recursos municipals del nostre poble.