19 enero, 2015

Artículo de Opinión de Verònica Gisbert-Membre d’EUPV – l’ Entesa Alcoi

El dret a la ciutat és un dels drets col·lectius menys valorats i a la vegada de més  transcendència per a la ciutadania, ja que aquest determina la quotidianitat d’una  comunitat. La forma de desenvolupar aquest dret trau a la llum com són les persones que cohabiten a un territori, com interactuen entre elles però també amb el medi que els envolta, quin estil de vida prefereixen, etc. Aquest dret està buit de contingut, ja que es plena de significat a mesura que es construeix el projecte de ciutat i, a més a més, no té “amo ni senyor”, es a dir, pot ser exercit tant pel veïnat com per empreses, promotors immobiliaris i financers, arquitectes…

La nostra ciutat és un exemple clar de l’apropament d’aquest dret per grans empreses. Calatraves, Koplowits, Luxenders, Enriques Ortiz i, més proper en el temps, Alcoinnoves, planifiquen una ciutat pensada per als beneficis monetaris d’uns pocs i no per al bon viure de la majoria de la població.

Així s’han propiciat grans urbanitzacions perifèriques on la gent viu de manera alienada al que passa dintre de la ciutat, front un centre urbà buit i en procés d’enrunament. L’edificació d’un gran centre comercial al cor de la metròpoli que convida a les persones a malgastar el seu temps d’oci consumint i no relacionant-se ni dinamitzant el territori, alhora que fa competència deslleial al comerç de proximitat que hi havia a la ciutat, signant les seves sentències de mort. La construcció d’un pàrquing subterrani, sense cotxes, que a més a més de fer desaparèixer una de les zones verdes més transitades i estimades pel veïnat, afavoreix la utilització dels vehicles privats en detriment del transport públic. La planificació d’un parc empresarial ubicat sobre l’aqüífer que proveeix la ciutat, que aprofitant-se de la conjuntura econòmica per la qual estem travessant part important de la ciutadania alcoiana, enarboren la bandera del progrés i la creació d’ocupació, amagant les conseqüències ambientals immediates i, a més llarg termini, els possibles efectes irreversibles per al benestar de la comunitat alcoiana.

No obstant això, aquestes grans empreses no ho han tingut gens fàcil per a dur endavant els seus projectes. Sempre enfront d’elles, i sense cap complex, han tingut a seu dret a la ciutat. Encara que, com molt bé sabem, els drets no es cedeixen, es conquereixen. Per aquesta raó aquest maig els habitants d’Alcoi tenim a les nostres mans la possibilitat de gaudir novament d’aquest dret que ens van usurpar sense cap mirament. Tenim l’elecció de tornar a ser sobirans de la nostra ciutat.