29 noviembre, 2014

Artículo de Opinión de Sergi Rodríguez, Coordinador Local de EUPV

Als darrers anys, al conjunt de l’Estat, hem assistit a esdeveniments que deixaven clarament al descobert que una nova etapa volia obrir-se pas front a la vella política del bipartidisme.

Des del 15M -esclafit popular que reclamava una necessitat de canvi radical del sistema imperant i punt de partida d’una nova forma d’entendre la política-, fins l’actualitat, han estat molts el punts d’encontre d’una societat cansada de no trobar resposta efectiva a l’ofensiva neoliberal i a la corrupció inherent a aquest sistema econòmic i social. Les vagues generals, les protestes multicolors per defensar la sanitat i l’educació públiques, per reclamar l’aplicació de la llei de la dependència, pel dret a l’habitatge, al pa i al treball, han unit milions de persones al carrer. L’atur i la misèria ofeguen a les famílies treballadores, mentre que les grans fortunes augmenten els seus beneficis i la corrupció s’escampa per tot arreu.

El sistema derivat de la transició toca a la seua fi. Els problemes no resolts en aquella etapa s’han evidenciat contradiccions insuperables a les que cal donar solució efectives amb un nou procés constituent. Els aparells de l’Estat franquista transitaren intactes cap al nou “Estat democràtic”, s’imposà la monarquia per decret, el cafè per a tots fou l’antídot per ofegar les reclamacions nacionals de les nacions històriques, es pactà una llei electoral per afavorir un bipartidisme que s’alternara per a que res canviara, i, en definitiva, les forces més reaccionàries guanyaren la partida a la forces transformadores que amb la voluntat d’assentar definitivament el sistema democràtic caigueren en la trampa de tenir que renunciar a aspectes essencials de la pròpia democràcia.

Des d’aleshores, assistim a una ofensiva creixent del capitalisme que després d’aconseguir emmordassar els seus enemics té el camp arrasat per passar definitivament com una “apisonadora” per damunt del poble senzill i treballador, per damunt d’una majoria social a la que li estan negant el pa i la sal. Els enemics d’aquest sistema són la democràcia real, el control públic de les empreses estratègiques i de la banca, la participació popular i la transparència en la gestió institucional, el control del poder polític sobre l’econòmic, els sindicats de classe potents i organitzats, una societat crítica, culta i mobilitzada, la distribució justa de la riquesa…. I el desenvolupament del sistema capitalista necessita desarticular i desarmar totes aquestes conquestes socials.

Doncs bé, ha arribat l’hora de la unitat popular, d’organitzar-se des de la convergència real per evitar la desfeta a la que ens volen conduir. EUPV, com a força d’esquerres transformadora, ha de saber llegir els moments històrics, les noves convulsions socials, les noves formes de plantejar eixides a l’estafa que vivim, els nous elements transformadors que s’hi donen, i ajudar a formar àmbits d’actuació confluents de tots aquests actors interessats a canviar de debò l’estat actual de les coses en benefici de la majoria social.

Des de la seua existència, EUPV no ha tingut unes circumstàncies tant propícies per desenvolupar la seua política inicial com fins ara. Ara, se’ns reconeix la certesa de moltes de les coses que en solitari hem defensat al llarg del temps, però els canvis no depenen només dels bons anàlisis, sinó de l’existència o no de les realitats objectives que possibiliten o no els processos de transformació social. És el moment de demostrar la utilitat d’EUPV com a instrument de canvi. Podem jugar i devem un paper important en l’actual situació i si bé no tot depèn de nosaltres, no podem consentir que siga per culpa nostra que no es duga a terme allò que el carrer demana: la unitat popular.

Ara es donen les circumstàncies idònies per provocar una transformació real dels sistema econòmic i social que vivim. Com diu Alberto Garzón, tenim la clau que obri les institucions a aquest moment de canvis. Tenim el fil conductor d’una història que s’ha enriquit en mil batalles, tenim l’organització i la capacitat de treball social i institucional amb major actiu i tenim la riquesa de la gent preparada per ajudar a fer realitat les ànsies de canvi de la societat amb propostes programàtiques concretes que són realitzables i factibles. I tot això és el que hem de posar a disposició de la unitat popular des del convenciment que s’han d’aplicar noves formes de fer política.