L’Associació Avanzar demana que es reprenga el Pla Integral d’Accessibilitat

Fer que Alcoi siga accessible per a les persones amb mobilitat reduïda és una de les propostes presentades pels ciutadans en els Pressupostos Participatius de 2022. I no és que Alcoi no compte amb un Pla Integral d’Accessibilitat, que el té, però des de les associacions de minusvàlids creuen que no és suficient.

«S’ha millorat gràcies a que Avanzar porta molts anys reivindicant. Hi ha un treball darrere d’una Junta Directiva i la ciutat està bastant bé, però hi ha coses que són realment incomprensibles», ha explicat Modesto Ferrer, membre de l’associació Avanzar, en declaracions a Cope Alcoi. I posa l’exemple de la zona de Rodes. Assegura que els carrers que l’envolten són ‘impracticables’.

«Encara queden moltes zones que necessiten que es millore l’accessibilitat», insisteix el membre de l’associació. Un exemple és País Valencià, a partir de la Casa de la Cultura i fins al pont de Cervantes. «També l’accés al CADA és complicat. Les voreres són molt estretes i hi ha altres carrers que ni tan sols tenen rampa», afig Ferrer. A aquests exemples se sumen altres carrers del centre de la ciutat, entre elles, Santa Lucia.

Al llarg dels anys sí s’han executat projectes que caminen en aquest sentit, el de millorar l’accessibilitat d’Alcoi. Però, assegura Ferrer, encara queden molts punts negres que abordar. «El Pla Integral no s’està complint tan ràpid com es deuria».

I, per a això, conta que des d’Avanzar demanaran un reunió amb el vicealcalde i regidor d’Accessibilitat Universal, Jordi Martínez, una vegada comence l’any. «Esperem poder donar-li una espenta a l’execució del Pla. Es parla que fan falta partides pressupostàries per a poder continuar implementant-ho, però fa falta avançar ja», apunta Ferrer.

Més enllà de la reunió, des d’Avanzar estan planejant un acte reivindicatiu, tal com ha avançat el membre de l’organització a Cope Alcoi.

COPE lidera el creixement de la ràdio en Espanya

COPE és l’emissora generalista que més creix en l’últim any. Així ho reflecteixen les dades de la tercera ona de 2022 de l’Estudi General de Mitjans (EGM). La cadena guanya més de 300.000 oients en els últims dotze mesos, continua liderant el creixement de la ràdio espanyola i ja són 3.720.000 persones que cada dia es connecten a la seua antena per a informar-se i entretindre’s.

Carlos Herrera tanca l’any mantenint el lideratge del ‘prime time’ radiofònic. Ho fa hora a hora de 6.00 a 10.00 del matí gràcies a la fidelitat que manté la seua audiència. ‘Herrera en COPE’ creix en l’últim any en quasi 100.000 oients i ja són 2.720.000 persones les que, diàriament, trien al comunicador més influent de la ràdio en un context informatiu marcat per la incertesa econòmica. El EGM ratifica l’aposta de l’audiència per un estil únic que combina rigor, proximitat i la capacitat d’aportar les claus necessàries per a entendre el que succeeix.

‘Tiempo de Juego’ i ‘El Partidazo de COPE’, tanquen l’any com els números u de la ràdio esportiva espanyola. Els aficionats a l’esport continuen tenint a COPE, una vegada més, com la ràdio referent. ‘Tiempo de Juego’ continua sent el programa número u, segons el EGM, i els caps de setmana ja són 1.664.000 de persones les que vibren al costat de Paco González, Manolo Lama i Pepe Domingo Castaño en grans esdeveniments com el Mundial de futbol que actualment s’està disputant a Qatar, i amb el qual COPE s’ha bolcat amb una cobertura especial amb 30 enviats especials i més de 200 hores en directe. I al lideratge de ‘Tiempo de Juego’ se suma el del ‘Partidazo de COPE’ amb Juanma Castaño, de dilluns a divendres de 23.30 a 1.30h i 845.000 oients.

Als bons resultats collits per Carlos Herrera i els números u d’esport radiofònic, se sumen els d’Ángel Expósito en ‘La Linterna de COPE’. L’equip del programa que ha continuat estant sobre el terreny, a Polònia o Letònia amb motiu de la guerra d’Ucraïna o recorrent Espanya per a conéixer les preocupacions dels espanyols en un moment d’incertesa, bat el seu rècord d’audiència i ja és escoltat per 1.051.000 persones.

Pilar García Muñiz creix en l’últim any més de 100.000 oïdors en ‘Mediodía COPE’ i ja suma 706.000, als quals enganxa per la seua manera de fer ràdio i un format en el qual es mira a l’actualitat aportant context i explicacions a l’oïdor sobre el que succeeix al seu voltant amb rigor i històries humanes. Per part seua, Pilar Cisneros i Fernando de Haro també creixen. En l’últim any guanyen 100.000 oïdors nous i aconsegueix els 466.000 seguidors en ‘La Tarde’ de COPE.

Per part seua, ‘Fin de Semana’, amb Cristina López Schlichting, arriba a 671.000 seguidors. Ho fa just després de ‘La Mañana’ d’Antonio Herraiz, que anota 731.000. A més, César Lumbreras reuneix 903.000 persones els dissabtes, de 8.30 a 10.00 hores, en ‘Agropopular’.

En les nits, COPE també és referent. ‘La Noche’ d’Adolfo Arjona, els dilluns d’1.30 a 4.00h, ja és seguit per 59.000 persones. De dimarts a dijous i en el mateix horari, Beatriz Pérez Otín amb 172.000 i els divendres, Rosa Rosado 107.000. Carlos Moreno, El Pulpo, segueix de dilluns a dissabte de 4 a 6 ‘Poniendo las calles’ amb 74.000 ‘ponedores’.

L’audiència recolza també la programació sociorreligiosa de COPE. La ‘Santa Misa’ és seguida els diumenges per 573.000 persones i, aqueix mateix dia, ‘Iglesia Noticia’ suma 654.000. Per part seua, ‘La Linterna de la Iglesia’, els divendres, congrega a 396.000 oïdors.

Durant el període analitzat, COPE ha posat en marxa diferents cobertures especials per a respondre a les preocupacions dels ciutadans, com la pujada dels preus de la compra, la sequera o l’ocupació. A més, ha apostat per nous formats digitals que donen resposta a les necessitats i que ofereixen noves experiències als oients i usuaris de COPE i cope.es amb continguts exclusius i ‘On Demand’. Una estratègia que, segons les dades del EGM, s’ha vist recolzada per la audiencia.

El Tirisiti arriba amb més força que mai a Alcoi

El sot per la pandèmia sembla que està superat. El Betlem de Tirisiti espera rebre durant aquesta campanya prop de 25.000 espectadors, una xifra que podria fins i tot superar-se. Així ho ha confirmat Joanfra Rozalén, gerent de La Dependent, companyia que gestiona l’espectacle.

I és que la importància del Tirisiti creix any rere any. Aquest dimecres 30 de novembre era reconegut en els II Premis a la Cultura Alicantina Miguel Hernández, que organitza la Diputació d’Alacant, en la categoria de promoció i difusió.

De moment ha començat la campanya escolar. Està previst que prop de 12.000 espectadors passen pel Teatre Principal aquests dies. «Els primers dies de recepció de sol·licituds de centres van ser aclaparadors. Vam rebre al voltant de 130 reserves. Ara estem ja sobre les 220», ha explicat Rozalén. I no parlem sol d’escoles. Respecte a anys anteriors, precisament, s’ha experimentat un creixement de les reserves de centres de dia i geriàtrics.

El gerent de La Dependent ha posat, a més, en valor el caràcter del Tirisiti com a difusor de l’interés turístic de la ciutat. «Entenem que funciona com un redistribuïdor de recrusos culturals. Ens permet informar a les escoles no sols dels projectes de caràcter pedagògic, sinó també d’aquelles iniciatives que estan ara en marxa a Alcoi a nivell museístic, d’espais, de parcs…».

A partir del 23 de desembre l’espectacle estarà obert al públic en general fins al 5 de gener al migdia. Un total de 77 representacions, més altres dos de protocol. Les entrades eixiran a la venda el pròxim 16 de desembre. No obstant això, els dissabtes 3, 10 i 17 de desembre estan també reservats a associacions, ‘filaes’ i altres organitzacions que reserven en grup. A més, aquest anys es mantindrà el preu de les entrades, 5 euros més les despeses de gestió de la plataforma de venda.

Licitació del Tirisiti

Tal com vam publicar en Cope Alcoi, l’Ajuntament va traure enguany a concurs públic la gestió tècnica i artística del Tirisiti. Una licitació a la qual només es va presentar La Dependent, qui porta al capdavant de l’espectacle 32 anys, i a qui li va ser adjudicada per als pròxims dos anys. «Ens congratulem que puguen donar continuïtat i garantia al treball que han fet al llarg de tot aquest temps», ha celebrat Raül Llopis, regidor de Cultura.

No obstant això, no és aquesta l’estratègia que vol seguir el Consistori de cara a pròximes edicions. «Nem a continuar treballant per a vore quina altra fòrmula podem tindre per a garantir la continuïat d’aquestes funcions tan emblemàtiques del nostre Nadal», ha explicat Llopis.

El toc manual de campanes ja és Patrimoni de la Humanitat

Després d’un llarg camí per fi és una realitat. La UNESCO anunciava ahir dimecres que el toc manual de campanes ha sigut ja declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un fet que assegura la pervivència per al futur d’un llenguatge universal que ha arribat fins als nostres dies.

Cal destacar que l’Associació de Campaners d’Albaida, el Museu Internacional del Toc Manual de Campanes d’Albaida (Mitmac) i el col·lectiu Hispània Nostra han liderat una candidatura que també representa a totes les colles de campaners i campaneres que trobem al llarg del nostre territori. A més, en 2019, el Ministeri de Cultura va declarar el toc de campanes manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, un reconeixement de la candidatura que es va veure reforçat amb la visita de l’ambaixador d’Espanya en la UNESCO. Aquest últim, José Manuel Rodríguez Uribes, va estar a l’acte de promoció que va tindre lloc a Albaida el passat mes de setembre.

A les nostres comarques trobem les colles de Campaners del Comtat i els Campaners d’Alcoi, dues associacions que treballen de valent per tal de recuperar els tocs tradicionals i també fer valdre el patrimoni campaner que tenim als diferents pobles de la zona. Ambdues entitats celebraven ahir en les xarxes socials aquesta declaració i expressaven també la seua alegria pel reconeixement rebut. A més tindran oportunitat de celebrar aquesta notícia donat que han preparat activitats per al cap de setmana, ja que els Campaners d’Alcoi han previst visites guiades al campanar de Santa Maria per al dissabte mentre que els del Comtat han organitzat una proposta semblant a Muro el diumenge per a festejar a Santa Bàrbara, patrona dels campaners.

Les mostres de felicitacions per l’esmentada declaració no van tardar a arribar des de les institucions valencianes. Tant el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com la consellera de Cultura; Raquel Tamarit, han remarcat l'»impuls valencià» que ha tingut la candidatura per a declarar el toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

‘Mediodía Cope’ Alcoi dijous 1 de desembre 2022 (14:20h)

Avui dijous hem parlat de les demandes que fa l’associació ‘Avanzar‘ per tal de millorar l’accessibilitat de la nostra ciutat. També hem destacat les novetats que presenta enguany la campanya de representacions del Betlem de Tirisiti.

El sot per la pandèmia sembla que està superat. El Betlem de Tirisiti espera rebre durant aquesta campanya prop de 25.000 espectadors, una xifra que podria fins i tot superar-se. Així ho ha confirmat Joanfra Rozalén, gerent de La Dependent, companyia que gestiona l’espectacle.

I és que la importància del Tirisiti creix any rere any. Aquest dimecres 30 de novembre era reconegut en els II Premis a la Cultura Alicantina Miguel Hernández, que organitza la Diputació d’Alacant, en la categoria de promoció i difusió.

De moment ha començat la campanya escolar. Està previst que prop de 12.000 espectadors passen pel Teatre Principal aquests dies. «Els primers dies de recepció de sol·licituds de centres van ser aclaparadors. Vam rebre al voltant de 130 reserves. Ara estem ja sobre les 220», ha explicat Rozalén. I no parlem sol d’escoles. Respecte a anys anteriors, precisament, s’ha experimentat un creixement de les reserves de centres de dia i geriàtrics.

El gerent de La Dependent ha posat, a més, en valor el caràcter del Tirisiti com a difusor de l’interés turístic de la ciutat. «Entenem que funciona com un redistribuïdor de recrusos culturals. Ens permet informar a les escoles no sols dels projectes de caràcter pedagògic, sinó també d’aquelles iniciatives que estan ara en marxa a Alcoi a nivell museístic, d’espais, de parcs…».

A partir del 23 de desembre l’espectacle estarà obert al públic en general fins al 5 de gener al migdia. Un total de 77 representacions, més altres dos de protocol. Les entrades eixiran a la venda el pròxim 16 de desembre. No obstant això, els dissabtes 3, 10 i 17 de desembre estan també reservats a associacions, ‘filaes’ i altres organitzacions que reserven en grup. A més, aquest anys es mantindrà el preu de les entrades, 5 euros més les despeses de gestió de la plataforma de venda.

Licitació del Tirisiti

Tal com vam publicar en Cope Alcoi, l’Ajuntament va traure enguany a concurs públic la gestió tècnica i artística del Tirisiti. Una licitació a la qual només es va presentar La Dependent, qui porta al capdavant de l’espectacle 32 anys, i a qui li va ser adjudicada per als pròxims dos anys. «Ens congratulem que puguen donar continuïtat i garantia al treball que han fet al llarg de tot aquest temps», ha celebrat Raül Llopis, regidor de Cultura.

No obstant això, no és aquesta l’estratègia que vol seguir el Consistori de cara a pròximes edicions. «Nem a continuar treballant per a vore quina altra fòrmula podem tindre per a garantir la continuïat d’aquestes funcions tan emblemàtiques del nostre Nadal», ha explicat Llopis.

Informatiu matinal dijous 1 de desembre 2022 (07:20h)

La marxa d’algunes empreses d’Alcoi, per la falta de sòl industrial, i la declaració del toc manual de campanes com a Patrimoni de la Humanitat marquen l’actualitat de la jornada.

«Ni a 25 kilòmetres a la redona d’Alcoi hem trobat un espai que s’adapte a les necessitats de l’empresa», ha assegurat David Mas, director general de Termoformas, en declaracions a Cope Alcoi.

Termoformas marxa. És una de les empreses que traslladarà les seues instal·lacions fora de la ciutat a causa de la falta de sòl disponible.

Així ho ha confirmat Mas, qui assegura que no era el pla inicial de l’empresa, però que s’ha vist obligada a això. “La idea sempre ha sigut quedar-se”, sosté Mas.

I és que Termoformas necessita una ampliació. I, per això, va mantindre reunions amb l’Ajuntament d’Alcoi, per a buscar una parcel·la en la qual reubicar l’empresa. No obstant, no va haver-hi èxit. “Som una empresa que va nàixer fa díhuit anys. Hem anat fabricant al lloc en el que estem, però amb el creixement necessitàvem un terreny d’unes característiques i grandària específica», detalla Mas.

Les propostes de l’Ajuntament no s’adaptaven a les seues pretensions. “Ells ens van donar bastant informació sobre iniciatives que hi havia en projecte, perquè poguérem comptar amb elles. Però parlàvem de projectes que podrien ser realitat en uns cinc o, fins i tot, huit anys. No podíem esperar tant”, afig el director general de Termoformas.

A l’espera de conéixer els resultats de l’informe que busca nou sòl industrial a la ciutat, el qual ha sigut sol·licitat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç d’Alcoi, les opcions de parcel·les disponibles són limitades. Aquesta situació ha obligat a Termoformas a traslladar-se a Castalla, on l’empresa ha començat ja les obres en la nova parcel·la. “Ha sigut una cerca de més de dos anys”, explica el responsable de l’empresa.

Cerca d’alternatives

No obstant això, són diverses les línies en les quals treballa l’Administració local per a buscar solucions a aquesta problemàtica. Per exemple, la creació d’un polígon mancomunat, que situaria a la comarca i comptaria amb més d’un milió de metres.

També està pendent l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que porta temps en tramitació i s’ha enfrontat a diferents contratemps.

I des de l’Ajuntament treballen també en altres zones industrials de la ciutat, com a Pagos o Clérigo, que compten amb parcel·les de xicotetes dimensions.

«Ni a 25 kilòmetres a la redona d’Alcoi hem trobat un espai que s’adapte a l’empresa»

«Ni a 25 kilòmetres a la redona d’Alcoi hem trobat un espai que s’adapte a les necessitats de l’empresa», ha assegurat David Mas, director general de Termoformas, en declaracions a Cope Alcoi.

Termoformas marxa. És una de les empreses que traslladarà les seues instal·lacions fora de la ciutat a causa de la falta de sòl disponible.

Així ho ha confirmat Mas, qui assegura que no era el pla inicial de l’empresa, però que s’ha vist obligada a això. “La idea sempre ha sigut quedar-se”, sosté Mas.

I és que Termoformas necessita una ampliació. I, per això, va mantindre reunions amb l’Ajuntament d’Alcoi, per a buscar una parcel·la en la qual reubicar l’empresa. No obstant, no va haver-hi èxit. “Som una empresa que va nàixer fa díhuit anys. Hem anat fabricant al lloc en el que estem, però amb el creixement necessitàvem un terreny d’unes característiques i grandària específica», detalla Mas.

Les propostes de l’Ajuntament no s’adaptaven a les seues pretensions. “Ells ens van donar bastant informació sobre iniciatives que hi havia en projecte, perquè poguérem comptar amb elles. Però parlàvem de projectes que podrien ser realitat en uns cinc o, fins i tot, huit anys. No podíem esperar tant”, afig el director general de Termoformas.

A l’espera de conéixer els resultats de l’informe que busca nou sòl industrial a la ciutat, el qual ha sigut sol·licitat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç d’Alcoi, les opcions de parcel·les disponibles són limitades. Aquesta situació ha obligat a Termoformas a traslladar-se a Castalla, on l’empresa ha començat ja les obres en la nova parcel·la. “Ha sigut una cerca de més de dos anys”, explica el responsable de l’empresa.

Cerca d’alternatives

No obstant això, són diverses les línies en les quals treballa l’Administració local per a buscar solucions a aquesta problemàtica. Per exemple, la creació d’un polígon mancomunat, que situaria a la comarca i comptaria amb més d’un milió de metres.

També està pendent l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que porta temps en tramitació i s’ha enfrontat a diferents contratemps.

I des de l’Ajuntament treballen també en altres zones industrials de la ciutat, com a Pagos o Clérigo, que compten amb parcel·les de xicotetes dimensions.

Alcoi es dessagna: dues noves empreses marxen de la ciutat per la manca de sòl

Sense sòl industrial de qualitat, Alcoi s’estanca. Dues empreses més abandonen la ciutat. Així ho han confirmat fonts consultades per Cope Alcoi. A mitjà termini, ja que ja han iniciat els tràmits, es traslladaran a altres zones de la província davant la falta d’oferta de sòl de qualitat de la localitat.

Aquesta és una de les conseqüències de la complicada situació a nivell industrial que travessa Alcoi. Pablo de Gracia, president de la Cambra de Comerç d’Alcoi, lamenta que la ciutat no siga una opció per a les empreses que volen assentar-se en la Comunitat Valenciana. «En la Conselleria d’Economia estan rebent nombroses sol·licituds de grans empreses per a realitzar noves indústries en diferents punts de la Comunitat. El problema és que nosaltres no estem en el mapa de possibles inversions perquè no disposem de suficient sòl industrial de qualitat», explica el responsable dels empresaris.

I és que zones com Clérigo o Pagos, que compten amb parcel·les disponibles, només ofereixen terrenys de xicoteta grandària, per la qual cosa les empreses acaben optant per altres destinacions. «Estem perdent el tren», insisteix de Gracia, qui destaca la necessitat d’una base industrial ‘sòlida’ per al desenvolupament de la ciutat. «És una de les necessitats més urgents que té la nostra ciutat i cal estar a l’altura».

En aquest sentit, en pocs dies està previst que es presente l’informe encarregat per l’Ajuntament d’Alcoi i la Cambra de Comerç per a buscar nou sòl empresarial de grans dimensions. Des de FEDAC, la Federació Empresarial de l’Alcoià-Comtat, creuen que aquest informe és l’última basa per a la indústria a Alcoi i confien que puga aportar una mica de llum i permeta valorar alternatives que en estudis anteriors no s’havien tingut en compte.

Un pacte de ciutat

I si l’informe finalment ofereix possibilitats que complisquen amb les normatives vigents, com la mediambiental, caldrà passar a l’acció. De Gracia sosté la necessitat d’un pacte de ciutat que unisca a tota la corporació municipal i també a la societat civil. «Primer ha d’haver-hi una voluntat política, econòmica i social. Si no existeix una unitat i un lideratge en aquests tres punts serà molt difícil que es desenvolupe qualsevol iniciativa industrial».

Arriba l’hora del tren Alcoi-Xàtiva

Sembla que el tren Alcoi-Xàtiva comença a veure la llum al final del túnel. La millora de la línia era una prioritat i, per fi, comença a haver-hi avanços.

Les obres per a la millora integral començaran en 2024 i s’estendran durant 64 setmanes. Així ho recull el Butlletí Oficial de l’Estat publicat aquest dimarts 29 de novembre. Els treballs, com s’explica en el text, consistiran a modernitzar les vies, millorar els túnels i passos a nivell i suprimir les restriccions de velocitat per a disminuir el temps del viatge.

I és que, hui dia, el trajecte supera les dues hores entre la nostra ciutat i la capital de la Costanera. Toni Francés, alcalde d’Alcoi, ha celebrat en declaracions a Cope Alcoi que aquest projecte vaja a ‘ser una realitat’.

El projecte compta de dos trams -Alcoi-Ontinyent i Ontinyent-Xàtiva- que es licitaran de manera conjunta. “Així ho vam acordar en l’última reunió, per a garantir que s’acurten els terminis i que puguem tindre el més prompte possible aquesta línia amb un servei de qualitat, digne i vertebrador de les nostres comarques”, ha explicat Francés.

Des de la plataforma Salvem El Tren de l’Alcoià-Comtat han valorat positivament que s’estiguen fent passos en aquest sentit, però demanen més implicació per part dels Govern locals. “Creiem que és una cosa que tots els Ajuntaments de la línia haurien d’impulsar i estan menys implicats del que es deuria”, a explicat Jordi Arques, membre de la plataforma.

No obstant això, es mantenen una mica escèptics. “Són molts anys fent promeses d’inversions i la majoria no s’han dut a terme o s’han executat molt després del que es preveu inicialment”, sosté Arques.

Més reivindicacions

Però no és aquesta l’única crítica que ha fet la plataforma al servei ferroviari entre Alcoi. “El nostre objectiu és que no s’obliden de la resta de reivindicacions de millora”.

Una de les reclamacions és la poca flexibilitat d’horaris. “Seguim amb els horaris que es van posar per la pandèmia. Ja no hi ha justificació perquè es continue així. Canviar això, creiem, és de mínims”, explica Arques.

Precisament, a causa de la falta d’horaris i la massificació que es produeix als trens principalment els caps de setmana, aquest passat divendres dos membres de la plataforma van acudir al tren, com a protesta, disfressats de sardines. “La línia es massifica, fins al punt que la gent ha d’anar tot el trajecte dempeus. Estaria bé que es reforçara aqueixa situació”, argumenta el membre de la plataforma.

Quins números són els més buscats a Alcoi per a la Loteria de Nadal 2022?

El compte enrere cap al Sorteig Extraordinari de Nadal d’aquest 2022 ja ha començat quan queda poc menys d’un mes per a la celebració d’aquesta cita tradicional que ens porta de ple cap a les esperades Festes. Aquest avanç en el calendari es nota en les Administracions de la ciutat, les quals estan registrant algunes cues perquè són molts els qui no es volen quedar sense el seu dècim.

Des de les Administracions alcoianes asseguren que la venda s’hi ha retardat enguany tot i que es poden comprar dècims des del passat estiu. En aquest sentit expliquen que la situació econòmica que travessem ha frenat eixes compres per parts dels clients i assenyalen que molts esperen a última hora «la il·lusió sempre s’imposa i com ja queden tres setmanes estem notant un major ritme de vendes. El dia 21 de desembre sempre és una jornada molt intensa perquè a última hora es produeix la venda de molts dècims encara que a eixes altures, en la vespra del Sorteig, és molt difícil trobar el número que s’està buscant«, afirma Jordi Sempere, responsable de l’Administració número 9 ubicada en L’Alameda d’Alcoi. Quant als números més buscats pels alcoians i les alcoianes destaquen xifres clàssiques, però també novetats de les quals està parlant-se molt a les xarxes socials en els últims dies «tenim el 23 per Sant Jordi, que enguany porta una Filà que fa el Capità, i també ens demanen molt el 22 per l’any en el qual ens trobem. El 182 també està molt buscat després que en Tick Tock es fera viral que aquesta terminació seria agraciada amb La Grossa«, conclou Sempere.

El Sorteig Extraordinari de la Grossa de Nadal començarà a les 9 del matí del dia 22 de desembre. Des de poc abans, com ve sent habitual, podrem seguir com evoluciona el dia a través de les ones de COPE ALCOI.