La Covid fou més letal el segon any de pandèmia en la Comunitat Valenciana

Durant el segon any de pandèmia, en 2021, van morir en la Comunitat Valenciana un total de 49.648 persones, que són 1.009 més que les que ho van fer en 2020, quan el total de morts es va situar en 48.549. Aquestes dades han sigut aportades per  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per contra, en el global d’Espanya en 2021 van morir 450.744 persones -231.410 homes i 219.334 dones-, que són 43.032 menys que en 2020 (-8,71%), però 32.041 més que en 2019 (7,65%), abans de l’arribada de la COVID-19.

Els indicadors demogràfics bàsics i les estadístiques de moviment natural de població publicats aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades definitives de 2021 -els provisionals es van avançar al juny-, indiquen també que l’any passat va haver-hi a Espanya 337.380 naixements, un 1,15% menys que en 2020 i un 6,44% menys que en 2019.

La majoria d’aquests es van produir en quatre comunitats: quasi un de cada cinc a Andalusia (19,46%), un 17,08% a Catalunya, un 15,22% a Madrid i un 10,57% en la Comunita Vtalenciana

A més, es van celebrar 143.515 matrimonis de persones de diferent sexe, que són un 64,05% més que en 2020, si bé encara un 11,08% menys que en 2019, a més de 2.867 entre dones i 2.206 entre homes.

La taxa de mortalitat va baixar quasi un punt percentual des de les 10,40 defuncions per cada mil habitants en 2020 a les 9,49 en 2021, però encara lleugerament per damunt de les 8,83 de 2019; i entre els homes va ser major que entre les dones: 9,93 per 9,07.

En totes les comunitats va ser major aquesta taxa en 2021 que en 2019, amb major diferència a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia (1,08, 1,03 i 0,98 punts percentuals més, respectivament) i menor a Navarra, Madrid i Castella i Lleó (0,26, 0,35 i 0,36 punts percentuals, respectivament).

Per províncies sí que va haver-hi dues amb menor taxa de mortalitat que abans de la pandèmia: Zamora, amb 0,32 punts percentuals menys, i Segòvia, amb 0,07.

Les més altes es van registrar en el nord-oest peninsular: Astúries (13,25 defuncions per cada mil habitants), Castella i Lleó (12,31) i Galícia (12,21), amb màxims a Orense (15,45), Lugo (15,44) i Zamora (15,36); i les més baixes en els arxipèlags: Balears (7,22) i Canàries (7,63), i a Madrid (7,40).

Al contrari que la de la població en general, la taxa de mortalitat infantil va baixar durant la pandèmia: de 2,65 defuncions per mil nascuts vius en 2019 a 2,59 en 2020 i 2,54 en 2021.

De manera paral·lela, l’esperança de vida va tornar a pujar fins als 83,07 anys, després d’haver baixat en 2020 a 82,33, però també segueix per davall de la dada de 2019, 83,58 anys.

L’esperança de vida dels homes va arribar a 80,27 anys, més de cinc anys i mig menys que les dones, 85,83.

Quant a la taxa de natalitat, va continuar en descens durant la pandèmia, de 7,62 nascuts per cada mil habitants en 2019 a 7,19 en 2020 i 7,12 en 2021 (en 1976 va arribar a aconseguir 18,73).

Segons nacionalitat, entre les mares espanyoles va ser de 6,31, a penes 0,34 punts percentuals menys que abans de la pandèmia, i entre les estrangeres de 13,51, en aquest cas amb una reducció molt major, de 2,21 punts percentuals respecte a 2019.

L’edat mitjana de la mare en tindre el seu primer fill va continuar pujant, de 31,10 anys en 2019 a 31,56 en 2021, encara que entre les espanyoles va superar els 32 anys (32,05) mentre que entre les estrangeres es va quedar prop de 29 (28,95).

Per territoris, les majors taxes de natalitat es van registrar a Melilla (11,17 nascuts per cada mil habitants), Murcia (9,11) i Ceuta (8,68) i les menors en el nord-oest peninsular: Astúries (4,74) i Galícia i Castella i Lleó (5,50 en tots dos casos); en tant que la major caiguda -generalitzada en totes- es va produir a La Rioja i Madrid (-0,72 punts percentuals).