Con la Asociación de San Jorge “Sempre”

Jordi Sedano, exalcalde de Alcoy

Mientras Izquierda Unidad anda, como siempre, ni en misa, ni tan siquiera repicando, sino a su bola como si fuese “la oposición de la oposición” en lugar del Gobierno… es de agradecer el tono moderado y conciliador que el Alcalde Antonio Francés está asumiendo en este lamentable espectáculo que atañe directamente a la Asociación de San Jorge.

No es fácil su papel, lo sé por experiencia, Por eso, repito, que me alegro del posicionamiento del Alcalde al lado de la institución y que al mismo tiempo anime a la Asociación de San Jorge a la pronta revisión de sus estatutos y a seguir avanzando en temas candentes que hay que seguir abordando.

Dicho esto simplemente quiero mostrar mi apoyo a la Asociación de San Jorge como siempre he hecho públicamente (gobierne quien gobierne la Institución)

Por tanto (y esto es sólo una síntesis de mi humilde opinión) pienso lo siguiente:

-Sí al respeto a nuestra máxima institución festera

-No a judicializar, bajo ningún concepto, a la institución

-Si a la integración “plena” de la mujer en la Festa con los mismos “derechos y obligaciones”

-No, rotundamente no, a las posturas intransigentes en lo que respecta a la incorporación de la mujer a la Festa.

-Sí a la apertura de lo que se empieza a conocerse como una “tercera vía” que sirva para flexibilizar y llevar a la práctica formulas para buscar el consenso de las fechas de la Trilogía para armonizar la tradición y la realidad socio-económica de nuestro tiempo.

-No (y, como no, es sólo mi opinión) a que la Festa se traslade a fin de semana siempre, La tradición no lo es todo… pero una ciudad sin tradiciones y sin instituciones fuertes no es una ciudad,.. no es nada. Absolutamente nada.

-Si a la convivencia y al trabajo conjunto entre Ayuntamiento y Asociación de San Jorge

-No a quienes políticamente menosprecian a la institución con sus actuaciones y posicionamientos políticos..

Tan cierto es que la Asociación de San Jorge necesita urgentemente adaptarse a los nuevos tiempos como, cierto es también, que nadie puede poner al buque insignia de la Festa a los pies de los caballos.

Como reflexión final me pregunto: ¿Y si en lugar de hacer de la Festa un campo de batalla de personalismos, bandos y guerrillas políticas nos dedicamos todos a intentar armonizar diferencias, buscar puntos de encuentro y trabajar y gozar la magnifica herencia que hemos recibido de nuestros mayores y dejamos lo de los “bandos” para Fiestas de Moros y Cristianos.

Se han dado muchos pasos en la Festa en los últimos años. Muchos y muy importantes, y quien no reconozca esta realidad, simplemente desconoce la Festa. Pero hay que seguir dando muchos más, pero eso sí, de la mano de la Asociación de San Jorge. Sin prisa, sin aspavientos, sin juzgados, pero cuidado, también “sin pausa”. El siglo XXI lleva casi tres lustros en funcionamiento y algunos no se han enterado tampoco. En este espinoso estéril y nada edificante asunto a unos pocos se les ha parado el reloj escuchando el pasodoble “sentat” y otros quieren “sentar” en el banquillo a la institución festera y ni el xixara de Gandia ni el AVE, ni los unos ni los otros. Como decía ortega en el centro está la virtud.

Sentido común. Que nos dejen disfrutar de la Festa unos días al año. Que no se le olvide a nadie “NO SOLO DE FESTA VIVE UN PUEBLO” sino de trabajo, y hoy por hoy el trabajo escasea desde la Serreta a Barxell y desde el Altet a la Canal, por cierto que en la Canal puede haber trabajo (y eso sí es muy importante) salvo que los de siempre, los del no a todo lo impidan. Nuestro futuro como ciudad no es nada fácil. Digo nada fácil por no decir que es realmente difícil y complejo. Pero es ahí en los temas de trabajo donde los políticos si que tenemos mucho que decir y mucho que hacer. La ecuación fiesta/trabajo está descompensada en mi querido Alcoy. Hablamos mucho más de Festa que de trabajo y siendo festero y amando mucho la Festa les confieso que me preocupa muchísimo el trabajo y mucho menos la Festa, pero también les aseguro que me molesta que se ataque las instituciones porque son de lo poco que nos queda.

Gracias Alcalde por la sensatez. Seguramente hoy usted y yo, por posicionarnos (sin imperativo legal) claramente al lado de la Institución Festera y por la apertura de miras en asuntos candentes tenemos algún que otro enemigo más pero así es la vida. Menos mal que Sant Jordi “sempre mos tira una maneta…”

La Fira: el projecte de tot un poble

Marcos Castelló, Portavoz PSPV-PSOE Ayuntamiento de Cocentaina

És molt difícil resumir en poques paraules què representa la Fira de Tots Sants, ja que són molts els aspectes -els sentiments, els anhels i les il·lusions- que la Fira de Cocentaina pot produir. Amb tot, és cert que és un molt bon exercici per a centrar-se en allò que és característic i deixar de banda altres consideracions.

Com a persona que he tingut responsabilitats d’organització durant alguns anys sobre la Fira i que és hereu del treball i esforç de diferents persones que han treballat, treballen i seguiran treballant per la nostra Fira, hi ha dues idees que considere centrals i que conformen la pedra angular del que per a mi és la Fira.

La primera i fonamental és que la Fira és de tot el poble de Cocentaina, tots els anys desde l’Ajuntament s’organitza un esdeveniment com aquest, però el que hem de tindrer clar és que sense l’ajuda, la col·laboració, la implicació de cadascun dels veins i veïnes del nostre poble seria imposible realitzar aquesta magnífica Fira que entre tots portem endavant i que, per tant, ha estat i ha de seguir estan per damunt de tota confrontació política i partidista. La Fira és un esdeveniment que sobrepassa unes sigles i unes persones concretes, aquests pasaran pero la Fira sempre estarà ahí: és la Fira de Cocentaina és un gran espai de sensacions, és sens dubte algún la FIRA DE FIRES! amb majúsqules. D’ací que considere un encert l’existència del Consell de Fira, on tots els representants de la societat civil i política contestana estan representats.

La segona, que és una conseqüència de la primera, és que és el projecte conjunt i de futur més important de Cocentaina. La Fira de Tots Sants ens ofereix l’oportunitat de vertebrar-nos i d’identificar-nos com a poble, per la Fira aguantem incomoditats, soroll, aglomeracions… perquè entenem que la Fira és una oportunitat per aglutinar esforços, per a oferir el millor de nosaltres i per a sentir-se orgullosos com a poble. És innegable que estem aconseguint-ho, malgrat les dificultats, any rere any.

Per això no es pot entendre Cocentaina sense la Fira, i la Fira no seria possible en un poble que no fóra Cocentaina. Tan sols em resta agrair la comprensió i paciència de tots els veïns i veïnes de Cocentaina pels problemes i incomoditats que el poble pateix durant el muntatge i desmuntatge de Fira. Tots ho patim, però a la fi TOTS som partícips d’aquesta Fira que és nostra, de tots els contestans i contestanes.

Espere i desitge que tots gaudisquen d’una bona Fira 2014.

La Fira de Tots Sants: l’ èxit col.lectiu de Cocentaina

Artículo de Opinión de José Cantó Doménech. Cocentaina

La Fira de Tots Sants de Cocentaina és segurament, l’esdeveniment històric, social, cultural i econòmic de la tardor més important a les terres valencianes (i segurament més enllà). Per això, els qui han escrit sobre ella utilitzen denominacions destacades com ara “Fira de Fires”, “Espai de sensacions”, etc. I és que veritablement, la Fira (amb f majúscula) és la de Cocentaina ja que conté molts elements que la fan màgica i especial, i que la converteixen en un espectacle únic. A saber:
És una Fira de tot un poble, que s’estén per tot un poble, que transforma a tot el poble i que implica i involucra a tot un poble. “Si és per la Fira sí” és la frase que els qui som de Cocentaina solem dir per a justificar les lògiques molèsties que un esdeveniment d’aquestes característiques, que fa multiplicar per 43 la població local fins arribar a més de 500.000 persones, causa en la vida tranquil·la i reposada d’un poble de muntanya d’11.500 habitants com és Cocentaina.

És una Fira que no deixa a ningú indiferent i que és capaç d’encisar a qualsevol visitant sense importar-ne l’edat, el gènere i la condició. Sigues qui sigues i com sigues, la Fira té la capacitat d’oferir-te alguna cosa que t’interessa: espectacles, gastronomia, misteri, cultura, diversió, oci, entreteniment…

És una Fira que estimula tant els nostres sentits fisiològics (vista, olfacte, tacte, oïda i gust), com els intel·lectuals (imaginació, il·lusió, felicitat…) i que és capaç de causar efectes secundaris a mode de síndrome de Florència, perquè les persones en passejar-la i descobrir-la ens exposem a nombroses manifestacions d’art i cultura que representen una acumulació de bellesa.

És una Fira adaptada a les persones i on caben tots: xiquets, famílies, joves, parelles, majors… I per a cadascú d’ells és capaç d’oferir una activitat particularitzada i adaptada als seus interessos, a tots els preus i condicions.
És una Fira on a pesar de la gran quantitat de persones que hi coincideixen, no ha perdut el seu caràcter amable i familiar, sent escassíssims els incidents de seguretat que s’hi produeixen en comparació a altres esdeveniments que congreguen un nombre similar de visitants.

És una Fira que ofereix un espai de convivència de cultures i religions i on la tradició més arrelada com el producte agrícola de qualitat, el primer torró, els dàtils, l’albarda o el gaiato, és capaç de compartir temps i espai amb l’aplicació tecnològica més capdavantera. Com se sol dir “Si no ho trobes a la Fira, quasi segur que no existeix”.

És una Fira que representa una veritable senya d’identitat que ens identifica com a poble. Enguany celebrem la seua 668 edició i hem de pensar que el privilegi reial que la fa possible s’atorgà a la vila de Cocentaina el 1346, tan sols 19 anys després que es culminara la formació del Regne de València amb el Tractat d’Elx. Alguns haurien de prendre nota.

És una Fira intergeneracional que ens permet fer un viatge en el temps, en el qual els més joves descobreixen els costums i les eines del passat, i els més majors la prosperitat que la ciència i la tecnologia ens està oferint al segle XXI.

És una Fira que promou la cultura, capaç d’oferir un programa d’activitats, exposicions i espectacles més propi d’una capital de província que d’un poble. “Una Fira de capital feta per un poble”.

És una Fira que és capaç d’inventar verbs, dites i refranys: “firar-se”, “fred de Fira”, “A la Fira no vages si no tens diners que veuràs moltes coses i no compraràs res”. Aquesta és la demostració de com d’arrelada tenim a la Fira en el més profund del nostre tarannà.

És una Fira dinamitzadora de l’activitat econòmica d’aquest territori, que és capaç de moure més de 40 milions d’euros, que molts la voldrien per a ells i que està destinada a ser el major aparador de les comarques centrals valencianes.

Però per damunt de tot, la Fira, és el major èxit col·lectiu de Cocentaina com a poble. Durant 668 anys els socarrats hem estat capaços de reinventar la Fira, de adaptar-la als temps i de consolidar-la. Moltes vegades, com ara, sense un clar recolzament institucional, sense ajudes econòmiques específiques que la salvaguarden per al futur i sense els merescuts reconeixements. Però aquest menyspreu s’ha trobat amb el caràcter d’un poble senzill que fa seua la Fira per damunt de colors i banderes i que ofereix l’únic que té: el seu poble, els seus carrers, la seua història… Aquest és el secret de la Fira. Una Fira que ens ompli d’orgull i que és, sens dubte, el major dels nostres èxits com a poble.

Cocentaina és Fira i Fira és Cocentaina.

Vingueu a Cocentaina i gaudiu de la Fira!

Bona Fira 2014!