Opinión

Artículo de Opinión de Ray Montava

La noticia sobre la huida de las inversiones en la Comunidad Valenciana es otro más de los escándalos que no llevarán a nadie a la calle. Es comprensible porque nunca veremos construidos el complejo ARC Resorts o el Puerto del Mediterráneo. No obstante, en vez de re-diseñar la estrategia económica, el Consell decide enmascarar estas consecuencias invisibles usado argumentos como la defensa del medio ambiente o peor, el “no queríamos que la Marina Real de Valencia fuera Las Vegas” del alcalde Ribó. Paradójicamente, parece que perder una inversión hace mucho menos daño político que asumir su ejecución.

A colación de la noticia recordé todos los planes industriales que Compromís tiene, también, para Cocentaina. Planes, que pese a ser bienintencionados, presentan un error de base que los convierte en ineficientes; la lógica de la planificación central. Que se manifiesta en la idea de controlar hacia donde va la industria o que mercado se va a potenciar en detrimento de otros que están fuera de lo que eventualmente se considere I+D o sostenible (tiembla el bolsillo del contribuyente cada vez que se pronuncian esas palabras).

Ni en Cocentaina, ni en el Consell hay nadie lo suficientemente privilegiado como para arrogarse el control de la economía, ni nadie es lo suficientemente inteligente como para preveer hacia donde virará ni dispone de la información suficiente como para saber que industrias serán o ayudarán a otras a ser sostenibles a medio plazo. Más allá de tener intuiciones, el poder de un político no es capaz de organizar algo tan complejo como la industria y cuando lo hace, tan solo gasta cantidades ingentes de dinero en planes burocráticos que solo son anunciados por los fines que persiguen y nunca por los resultados que ofrecen. Pese a ello sí se puede crear un marco institucional estable, que atraiga el crecimiento (y llamarle plan), pero ese marco no esta sostenido por ninguna medida intervencionista y requiere un respeto a la igualdad, a la previsibilidad jurídica y al cumplimiento de los contratos que desde luego no entra dentro del juego de la economía con apellidos bonitos (social, de la gente, sostenible…).

La realidad es que las únicas políticas que han llevado al crecimiento son aquellas que integran toda industria y toda inversión que, dentro de la ley, sea posible realizar, sin estigmas o apellidos. Y, sobretodo, aquellas que asumen que nadie esta en una posición de desventaja por el sector que ocupa ni mucho menos tiene porque cargar sobre sus espaldas el peso de las pérdidas de otras industrias que, según el arbitrio del político, son más deseables y constantemente reciben dinero del contribuyente porque éste, cuando es voluntariamente, no lo invierte en ellas.

“El capitalismo mata” recordaba el conseller de economía sostenible a su vuelta desde Singapur. Probablemente le faltó un matiz; este capitalismo mata, acribillando a la clase trabajadora a impuestos para sostener a políticos como él que dicen tener la llave de nuestro futuro y que toman decisiones imprudentes porque no son ellos quienes las asumen de su bolsillo.

Artículo de Opinión de Edu Tormo, concejal del PP en el Ayuntamiento de Alcoy

Miqueros si, Chanos y Magenta no…!, Y no me estoy refiriendo al resultado del campeonato de cotos de Mig Any. Es la cruda realidad de quienes intentan, día tras día, convertir Alcoy en un “cortijo andaluz” o más bien en un “Mas valencià”.

Deben haber sentado muy mal nuestras denuncias sobre la manipulación que el jefe del Mas hace de la realidad. No encuentro otra explicación a las últimas declaraciones del concejal de fiestas.

Y es que, entre otras lindezas el edil socialista dice: “Que para el PP la Llotja no es buena para una filà”, “Que el PP ha roto el consenso social y político entorno a la utilización de la Llotja”, de igual modo habla de “la intención de PP de politizar la Festa”. Qué forma más demagógica, de poner el ventilador en marcha para tapar las vergüenzas de un gobierno, el gobierno socialista de Toni Francés.

¿No hubiera sido más fácil reconocer que el año pasado se equivocaron? La humildad en política debería ser una máxima, porque nos hace humanos y nos da cercanía con el ciudadano.

Aquí no está en cuestión si se cede la Llotja a una filà, aquí lo que está en cuestión es la gestión arbitraria de las dependencias municipales. Es decir, si ha habido trato de favor o algún tipo de privilegio.

¿Ya no se acuerda nadie cuando el gobierno socialista defendía, que las dependencias municipales no se cedían a las filaes? Era 2015, no queda tan lejos.

Nos acusan, me acusan de haber roto el consenso social y político, ¿Quién ha roto este consenso? Si al no haber expediente de la cesión del año pasado, nos tuvimos que enterar por la calle ¿por qué esta doble vara de medir entre filaes?

En la negativa de este año a dos filaes, el Alcalde se ampara en las críticas del PP del año pasado. ¿Cuánto poder se concede al PP en la negación de la sala? Ojala tuviéramos el mismo poder en otros asuntos municipales. Si fuera así, Alcoinnova empezaría a ser una realidad y por otra parte, no se crearía una empresa pública que nos cuesta 200.000 € a todos los alcoyanos, sin saber aún muy bien para qué ¿quizás sea una futura agencia de colocación?

Aún me acuerdo de la cara de “bon xic, de no haver trencat mai un plat” de Toni Francés, cuando en mayo pasado preguntábamos por la cesión de la Llotja. Resulta que no veía nada anormal en este hecho. Y que además, se extrañaba de nuestras preguntas. Eso sí, contestaba avergonzado, cabizbajo y con monosílabos, como aquel que tiene mucho que ocultar y poco que esclarecer.

Es fácil, utilizar la demagogia en asuntos de cierta sensibilidad social como lo es la Festa. Criticar un acto administrativo irregular, no es querer politizar la Festa. Y francamente, creo que la política no puede ni debe estar jamás, por encima de una tradición centenaria como es nuestra fiesta de Moros y Cristianos. Seña de identidad para muchos alcoyanos (entre los que me incluyo) y por lo tanto sagrada.

Sinceramente creo, que todo o casi todo, se puede hacer aplicando unos criterios claros, objetivos y justos y cumpliendo la estricta legalidad. Pero, si de lo que se trata es de favorecer a unas filaes en detrimento de otras, no estoy de acuerdo.

A lo mejor los Chanos equivocaron la estrategia y en vez de solicitarlo formalmente deberían haber invitado a la escuadra a Ximo Puig… ¡Atentos Magenta! Aún estáis a tiempo…

Article d´Opinió de Fonèvol

Resulta sorprenent la capacitat de l’Associació de Sant Jordi de fomentar la participació en els actes festius quan els interessa. I és que, perquè es mantinga la participació en l’Alardo, han decidit, amb les filaes, sufragar el cost de l’obtenció del permís d’armes.

D’esta manera, aquells festers que ho desitgen, podran disparar sense que els augmenten les despeses. És a dir, que les quotes de sis associats s’empraran perquè un fester dispare. I és sorprenent perquè, quan des de Fonèvol els hem proposat alguna manera de fomentar la participació de les dones mitjançant fulles familiars, dos per un o exempcions a l’hora de pagar derrames, s’han posat les mans al cap i han contestat que això era discriminatori per a la resta d’associats. Però com que ara els convé, s’obliden de tots els festers que han pagat de la seua butxaca els permisos d’armes, de totes les associades que no poden participar en la festa amb ple dret i de la resta d’associats, i subvencionen, als que vulguen, part del cost de la participació en l’Alardo. I que conste que a nosaltres ens agrada l’Alardo.

És clar que l’ASJ hauria d’afegir a les seues funcions una altra. A més d'”organizar anualmente en honor de San Jorge la tradicional Fiesta de Moros y Cristianos y conservar las tradiciones basadas en la gloriosa efemérides conmemorada, fomentando cuanto signifique espíritu festero y alcoyano”, haurien d’incloure la de “Confecció a mida de vestits per a la participació en les festes de moros i cristians d’Alcoi”: Comencen per fer un vestit perquè les dones puguen participar a la manera que ells volen (poquet i sense drets) i que, a més, els impedix la participació plena amb la resta de festers. Quan els interessa retallen l’ordenança i, si no va bé, li fan una pinça perquè la Diana siga mixta. O li donen un poc de vol a la Glòria perquè ja no siga una esquadra, la transformen en formació i, en un vist i no vist, ja poden participar les dones. I és que amb això de fer vestits a mida, estos de l’ASJ, tenen bona mà.

“Millorar la festa”, sí!! Aquest és l’objectiu d’algunes persones que dediquen part del temps de les seues vides, perquè l’expressió dels sentiments i tradicions d’un poble continuen manifestant-se i tenint significat. Parlem, naturalment, de la Junta de Festes i de la Junta de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats. Treballar i col·laborar junts per coordinar els actes i dignificar-los ha sigut sempre la seua pretensió. Tenint sempre en compte que LES FESTES PATRONALS són les festes majors de tot un poble i per tant no es poden entendre sense comptar amb la seua opinió i el seu suport.

He volgut fer aquesta xicoteta introducció per aclarir quina ha sigut la postura que com a membres de la Junta de la Confraria hem tingut des del primer moment en les poques reunions que hem realitzat amb la junta de Festes.

En el moment en el qual el sr. President de la nova Junta de festes ens va convocar, vàrem acudir tota la Junta de la Confraria i de seguida se’ns va plantejar que la seua proposta única i prioritària era traslladar al migdia del dissabte la processó de la Baixà de la Mare de Déu, per, segons ell, raons de participació. Com que no era la primera vegada que se’ns plantejava aquesta proposta, vam exposar els mateixos motius que manifestarem a la Junta de Festes anterior, la qual els va acceptar; mitjançant aquests motius argumentàvem el perquè no era una proposta adequada per a millorar la participació, ja que es faria en un moment del dia que no afavoria l’assistència, ni dels festers ni de la major part de la població, i a més a més contribuia a restar solemnitat al dia de les Clavariesses, ja que eliminava part de l’acte més important del seu dia.

No obstant això, vàrem escoltar els seus arguments i vam fer suggeriments per poder millorar l’acte de les processons. Inclús vam proposar acurtar el recorregut de la processó del diumenge, opció que ja havia sigut posada damunt la taula l’any anterior. Així mateix vàrem estar obertes al diàleg i a valorar noves propostes que pogueren millorar la festa. Pensàvem que qualsevol canvi de rellevància s’havia de madurar bé i fer una proposta conjunta per part de les dues Juntes que es presentara a consulta al poble abans de tirar-la endavant.

El Sr. President, sense tindre en compte la nostra opinió, ens va dir que volia que la seua proposta es votara a les filaes i que nosaltres donarem també el nostre vot, encara que la portaria endavant si eixia votada pels festers en majoria. Vam intentar dissuadir-lo de fer la consulta sense valorar altres suggeriments, però sobretot sense comptar amb l’opinió de la resta del poble no fester.

En una assemblea general de la Junta de Festes es va urgir als caps de filà i a la Confraria  perquè feren la seua als seus membres i portaren els resultats a la propera assemblea. Li vam contestar que la nostra consulta no seria ràpida, donades les característiques de convocatòria dels nostres associats i que, per descomptat, nosaltres no anàvem a votar la proposta sense saber l’opinió dels membres de tota la Confraria.

Aquest procés ens va portar prou de treball i temps, ja que es va convocar a tots els associats mitjançant carta domiciliada a una reunió informativa per explicar-los el que anava a votar-se. El dia 26 de febrer vam fer les votacions molt rigorosament (dia i horari determinat, comprovació del DNI i si estaven al registre dels nostres associats). Acabada la votació, es va fer el recompte juntament amb el sr. rector i sr. vicari de la parròquia i es van comunicar els resultats immediatament als mitjans de comunicació locals (encara estem esperant conéixer els resultats de les filaes).

En saber que les nostres votacions havien sigut un èxit donant suport a la proposta de la Junta de la Confraria de no traslladar la processó al matí, el Sr. Regidor de Festes va convocar a la nostra Presidenta, al President de la Junta de Festes i al Sr. Rector per tal de valorar els resultats totals de les votacions i arribar a una proposta consensuada que presentar a l’Assemblea General de Festes. Donat que els vots de les filaes a favor de la proposta i els vots de la Confraria en contra de la mateixa estaven prou igualats, es va acordar comunicar els resultats a l’assemblea i ajornar la proposta, o altres noves propostes, per a dialogar-les durant el pròxim any, quedant les Festes Patronals del 2017 amb l’estructura tradicional.

El que no sabíem era la sorpresa que ens esperava en l’Assemblea General. El sr. president anunciava que anava a portar-se endavant la proposta de fer l’acte de la Baixà pel migdia, ja que havia sigut secundada per la majoria de les filaes, sense tindre en compte la votació de la Confraria, menyspreant-la en desigualtat de representació i deixant bocabadats i decebuts al sr. rector i a la sra. Presidenta de la Confraria.

Impotència i desànim són els sentiments que ens envaeixen. La nostra actitud de col·laboració i esperit democràtic han sigut maltractats i xafigats sense escrúpols. I per “rematar la feina” es publica un article ple d’incorreccions i carregat d’informació manipulada i malintencionada, on es posa en boca d’altres els suggeriments que la Junta de la Confraria havia fet en un intent de dialogar i buscar solucions que pogueren agradar als diferents sectors, i on se’ns acusa d’inflexibles, per reafirmar la nostra postura sense argumentació, cosa completament falsa. A més a més, el dimecres la Junta de Festes llança un comunicat de premsa unilateral en el que ignora completament l’opinió de la Confraria i dels seus associats. En resum, una sèrie d’incoherències, mitges veritats i falsedats que ens deixen amb una total indefensió.

Que ens queda ara? Acceptar amb submissió el que volen fer o adoptar una actitud ferma que interpretaran de bel·licista? Una pena!!! Una llàstima que en el nom de “millorar la festa” s’enarboren actituds tan poc democràtiques i immobilistes, que a la fi sols beneficien un sector.

Negociació sí, imposició no!

Article d´Opinió d´Estefania Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Alcoi està fet un desastre. No és cap sorpresa. Sobretot arran del temporal de fred, neu i pluja que vam patir al mes de gener. Quan Guanyar Alcoi vam titllar de ‘desastrosa’ la gestió del Govern del PSOE, no criticàvem que hagueren caigut arbres, ja que l’Ajuntament poc pot fer en aquest aspecte més que tenir un manteniment periòdic, sinó que criticàvem els vaivens en l’anul·lació de classes, o que Raül Llopis, el regidor de Seguretat, afirmara en ràdio que el temporal ens havia pillat “a pas canviat”, més quan totes les previsions van encertar i sabíem el que ens venia.

El que sí que és cert és que aquest temporal ens ha fet conèixer una realitat molt crua: Alcoi està feta un autèntic desastre. Res nou que no s’haja dit ja o que molts ciutadans pensen.

Amb aquestes paraules no pretenc culpabilitzar d’aquest estat de deteriorament de la ciutat a l’actual Govern de Toni Francés en la seua totalitat, sinó que és ben cert que arrosseguem des de fa dècades un manteniment de la ciutat superficial. En 2008, quan ja eren ben conegudes les deficiències que existien en el clavegueram d’aigua d’Alcoi, amb fugues, embossos i un estat de les canonades en alguns sectors en estat precari, el Govern de la Generalitat Valenciana invertia quasi 3,5 milions d’euros en la canalització d’aigües terciàries o industrials des de la Depuradora els Algars fins a Batoi. El sorprenent és que aquesta inversió va ser i ha sigut del tot inútil perquè cap empresa va demanar accés a aquestes aigües. Col·lectius ecologistes i partits polítics van criticar en aquells moments que aquesta canalització anava dirigida a nodrir d’aigua al camp de golf que volia construir-se en Xirillent. Camp de golf finalment que no es va construir, però la canalització aquí està, agafant pols. És a dir, 3,3 milions d’euros que Alcoi va rebre per a una obra inútil, de cas aquesta inversió de 3,3 milions d’euros no hagueren pogut destinar-se a arreglar els problemes reals del clavegueram a Alcoi?

El Govern del PP de Sedano no es va preocupar el més mínim de mantenir Alcoi de forma integral i substancial, i es va encarregar de posar pedaços a aquells problemes que anaven sorgint. Prou feina tenien en tirar avant projectes desastrosos com La Rosaleda, el Bulevard o Serelles.

Si bé gran part dels problemes que estem tenint ara a la ciutat pel seu estat desastrós vénen d’anys enrere, la responsabilitat dels polítics de l’actual Govern no ha de desviar-se. Han anunciat un pla de rehabilitació d’habitatges però, quantes cases més feia falta que caigueren perquè el Govern del PSOE entenguera la necessitat imperiosa d’actuar d’emergència sobre habitatges en mal estat? Per a quan un pla d’urgència d’actuació integral a barris altament degradats com El Partidor? Tenim clar que aquesta legislatura que el PSOE ens van vendre com la gran legislatura de les actuacions i del ressorgiment econòmic d’Alcoi, passarà a ser la legislatura de la gestió justa i mínima, de la contenció i de les petites actuacions, però Alcoi no pot esperar, tant la ciutat com nosaltres, els ciutadans, perquè se’ns cau damunt, perquè cada vegada som menys per falta d’oportunitats. El canvi, el revulsiu és necessari i està clar que aquest Govern del PSOE no va a provocar-lo.

Per a culminar aquest desànim, em ve al cap també la notícia que es va llençar fa dues setmanes sobre la instal·lació de l’enramada de festes per part de la brigada d’obres de l’Ajuntament i em crea sorpresa i, ho admet, una miqueta del mal geni. No tinc ningun problema amb l’enramada i molt menys amb les festes, les quals les gaudisc any rere any, però clar, tenint en compte l’estat de la ciutat i sabent la quantitat de feina que té la brigada d’obres tractant d’esmenar tots els desperfectes del temporal, és, com a mínim, xocant que se’ls haja enviat a posar l’enramada. Justament el dilluns passava pel pont del Barranquet de Soler, just abans, enfront de Les Paúles, hi havia uns cons d’obra tapant un forat i uns senyals de prohibit aparcar als voltants i que estan des de just després del temporal, fa més i mig. No vaig poder evitar pensar, a manera d’humor, per no plorar, que potser allí anaven a posar l’enramada… Qüestió de prioritats, és l’únic que se me’n ve al cap.

Artículo de Opinión de Quino Palací, Gerente y Director de Ideas de CREA360

La cuestión demográfica ha entrado de manera potente en el debate sociopolítico de este 2017 con la intención de quedarse y convertirse en un tema de conversación recurrente. La conferencia de presidentes autonómicos fue el primer foro donde se habló de manera clara del reto poblacional que va a tener que afrontar el Estado español en los próximos años y buena parte de los dirigentes regionales lanzaron un órdago al Presidente del Gobierno. Éste lo recogió constituyendo el Comisionado frente al Reto Demográfico.

Ahora bien, estamos ante un reto que no debe acabar siendo tema de conversación de barra de bar convirtiéndonos todos/as en creadores de opinión de la cuestión. Esta situación en la que nos encontramos va a repercutir directamente en el bienestar de las sociedades actuales, no en un marco temporal largoplacista, si no a corto y medio plazo con consecuencias muy palpables que serán dolorosas si no se actúa de manera planificada, consensuada y pertinente.

Tan solo dos datos para ilustrar la magnitud del reto. Solo Japón tiene unas proyecciones demográficas de futuro más negativas que las españolas. Si las proyecciones demográficas de futuro para España se cumplen, para la década de los cuarenta de este siglo, seremos en nuestro país 40 millones de habitantes frente a los 46 millones actuales. Pero ese no es el reto. El reto es que mas del 30% de esa población tendrá mas de 60 años con todo lo que ello implicará en materia de bienestar social, sanidad, servicios sociales y pensiones.

Ante estas cifras ya podríamos establecer una hoja de ruta para actuar de cara al futuro pero el reto demográfico no va a quedar ahí y en este sentido hay que señalar el problema de la despoblación de las zonas rurales e industriales maduras. No solo se va a generar pérdida de habitantes en los pequeños municipios de menos de 2000 habitantes sino que las ciudades medias de entre 50.000 y 70.000 habitantes de zonas interiores, con sectores productivos maduros, también van a sufrir un envejecimiento acentuado que será difícil de contrarrestar sin unas políticas de empleo más allá del sector servicios y público. Por último también hay que hablar de las zonas costeras, las cuales van a afrontar un reto poblacional importante, como es el asimilar y absorber con los servicios públicos de que disponen a la cantidad de personas extranjeras que se irán instalando cada vez más en estos espacios para disfrutar de la jubilación.

Hemos querido señalar cuatro retos: el envejecimiento, el despoblamiento de las zonas rurales, la pérdida de peso demográfico y económico de las áreas industriales maduras y la capacidad de absorción de la emigración mayor de 65 años. Pero créanme, no son los únicos retos demográficos a los que la sociedad española hará frente a corto y medio plazo. Por tanto, es hora de planificar, gestionar y actuar, por este orden, para poder afrontar el reto con garantías de éxito para el futuro de las sociedades que ya habitamos estos territorios, así como para aquellas que lo habitarán.

Article d´Opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi 

En efecte, al meu parer, el futur d’Alcoi va ineludiblement lligat al barri de Santa Rosa; el futur econòmic, el futur urbanístic, el futur social, l’Alcoi del futur es lluitarà al Barri de Santa Rosa i hi hem de començar el més prompte possible.

Algú podrà pensar que estic equivocat, segurament molts, perquè tan sols veuen un barri amb mancances de molts serveis, un barri sense espais esportius, on els carrers són estrets i és difícil, per no dir quasi impossible, estacionar vehicles; a més a més, és l’únic barri sense centre social, entre d’altres problemes.

En canvi, jo veig la major de les oportunitats de futur que té la ciutat. Santa Rosa amb una superfície de 600.000 m2, on quasi la meitat, Trencacaps i la Colònia d’Aviació, estan per dissenyar i per urbanitzar i ens donen el potencial de ser una ciutat agradable. Ens hi juguem molt, ara no podem tornar a caure en errors comesos amb anterioritat al Barri, i a Alcoi per extensió. Ací podem créixer com una ciutat moderna, d’eixes que ens agrada quan viatgem per altres llocs. Amb eixos 300.000 m2 lliures cal incloure serveis dotacionals per al barri i per a la ciutat, hem de crear un urbanisme sostenible per a les persones i no per als vehicles.

I al mig del barri, com una illa per descobrir, disposem de 36.000 m2 buits, una extensió major que quatre camps de futbol; els voltants de la Plaça Gonçal Cantó, la zona de la metal·lúrgia alcoiana i més tard coneguda com la zona de la marxa, hui pràcticament desaparegudes han quedat amb un ús testimonial tots dos. Alcoi no es pot permetre perdre un sol metre de superfície, un bé massa escàs en una ciutat de barrancs i costeres. El futur de la nova economia, l’economia del coneixement, del sector terciari avançat d’Alcoi, de la comarca, de les Comarques Centrals Valencianes, passa pel Parc Tecnològic de l’Illa de Rodes, projecte que ara comença a veure la llum després de més d’una dècada des que Compromís el projectara.

A Santa Rosa podem crear noves connexions i vials des de Santa Anna pel riu per integrar la Beniata harmoniosament i que no quede aïllada; pot créixer connectant amb Batoi i l’Eixample per la via verda d’una forma urbanísticament moderna i no de la manera actual, un carrer mal conservat.

Santa Rosa, per la seua època de planificació, naix amb el Pla d’Eixample de 1878, té carrers estrets i, un segle més tard, amb el boom urbanístic de la dècada dels 60, té gran quantitat de baixos comercials i pocs llocs per “guardar el cotxe”. El que va ser un avantatge, el gran nombre de comerços de proximitat, han desaparegut pràcticament en la seua totalitat per la competència de les grans superfícies, s’ha tornat en feblesa que ara podem reconvertir en fortalesa, que ens done la possibilitat de planificar i dissenyar una barri per a les persones, planificar estacionaments públics i enfortir un gran eix comercial de barri pels carrers Santa Rosa-Xixona-Oliver-Mestre José Ribera Montes, d’una forma coherent i de qualitat d’acord amb les expectatives de futur.

Alcoi necessita inversions per millorar, ja ho he comentat en algun altre escrit, com “Alcoi ens cau” i Santa Rosa no n’és excepció. El Pla General d’Ordenació Urbana serà clau, i no estic dispost a deixar passar l’oportunitat de futur que tenim damunt la taula.

A Santa Rosa podem posar fi als errors i començar a escriure el futur que Alcoi necessita.