Per què no considerem net el procés de contractació del servei de brossa

Article d’opinió del Grup Municipal Guanyar Alcoi

La licitació del servei de recollida de brossa i neteja viària a Alcoi està a punt d’adjudicar-se, no sense dubtes respecte a la gestació d’aquest nou contracte i arrossegant, des del 2012, un contracte caducat.

Ho expliquem en 10 punts:

1. Durant la legislatura passada, la regidoria encapçalada primer per Jordi Tormo, durant tres anys, i després per Paco Agulló durant un any, ambdós regidors d’EU, va redactar conjuntament amb el Consell de Medi Ambient un plec de condicions per a licitar el contracte de recollida de brossa. Per altra banda, el regidor del PSOE Jordi Martínez es va comprometre a què el servei de neteja viària -també caducat des del 2012 i que gestionava la seua regidoria-, anava a municipalitzar-se, no obstant això no es va treballar en cap moment per dur a terme aquesta municipalització. No obstant va acabar la legislatura en 2015 i ni el servei de recollida de brossa es va licitar, ni el de neteja viària es va municipalitzar.

2. Durant aquesta legislatura, amb el Govern en solitari del PSOE, Jordi Martínez, el mateix que s’havia compromés a què l’Ajuntament assumira la gestió directa del servei de neteja viària, va descartar el plec ja redactat i es va decidir que es redactaria un nou plec de condicions per a licitar el servei de recollida de brossa i el de neteja viària conjuntament i a més, en compte de realitzar-se a través dels serveis tècnics de l’Ajuntament, ho faria una empresa externa especialitzada. Aquesta empresa finalment va ser Lovic, disseny i control de serveis urbans.

3. En gener del 2016, Guanyar Alcoi i Compromís vam denunciar que a les ciutats on havia treballat Lovic per redactar plecs de condicions per a serveis de neteja i recollida de brossa, el 75% de les adjudicacions anaven a parar a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l’actual empresa concessionària a Alcoi que treballa en la neteja de la ciutat des de l’any 2000. Aquesta xifra ha anat augmentant durant el temps, ja que posteriors plecs de condicions a gener del 2016 i elaborats per Lovic, finalment han anat a parar a FCC o a Consorcis amb participació de FCC en la seua majoria.

4. A aquests dubtes plantejats sobre l’empresa que anava a redactar el plec de condicions, Jordi Martínez, portaveu del PSOE a Alcoi i regidor de Medi Ambient, va carregar contra Compromís i Guanyar Alcoi i va explicar, sense cap dada que sustente l’afirmació, que “el 75% dels contractes de residus dels principals municipis catalans estan en mans d’FCC”. No obstant aquestes afirmacions, Compromís i Guanyar van comprovar que es tractava d’una informació falsa. Dels 64 municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, menys d’un 30% encarreguen la recollida de residus o la neteja viària a l’esmentada empresa, tal com es pot comprovar al document d’aquest enllaç. Per tant, es va contractar a una empresa que en un alt percentatge i molt per damunt de la mitjana, els contractes que sorgien dels plecs de condicions que redactava, anaven a parar a FCC, l’empresa que treballa a Alcoi.

5. La contractació de Lovic es va fer a través d’un contracte menor, en el qual s’obliga a l’administració pública a demanar tres pressupostos d’empreses diferents. D’aquestes tres empreses, una va desistir en presentar una oferta, i les altres dues eren: BCNEcologia i Lovic. Aquestes dues empreses, a més de presentar fórmules ben semblants per oferir els seus pressupostos (un preu tancat més la suma d’una sèrie de variables), tenen algunes coses més en comú. Per exemple, a la pàgina web de BCNEcologia es pot veure que, entre les desenes de projectes que l’empresa ha portat a terme, només hi ha una redacció d’un plec de condicions de recollida de residus: i ho va fer en col·laboració amb Lovic. Per cert, aquella gestió de residus va acabar adjudicant-se a FCC.

6. Segons la mateixa web de Lovic, entre els seus clients hi havia l’Ajuntament de Crevillent. De fet, el mateix Jordi Martínez reconeixia que arriba a contactar amb l’empresa després del treball que havia fet a aquesta localitat. Guanyar Alcoi vam consultar a l’Ajuntament de Crevillent per les feines que Lovic havia realitzat allí. I, sorpresa, no tenien constància de què Lovic haja treballat mai per al Consistori. Fonts del govern de Crevillent ens van indicar que si l’empresa va treballar allà, devia haver estat per a alguna empresa privada. Des del mateix govern de Crevillent es van posar en contacte amb Lovic per demanar que no hi figure el nom de l’Ajuntament ni l’escut. A la web de Lovic es van realitzar els canvis ràpidament i va deixar d’aparéixer l’Ajuntament de Crevillent, substituït per, simplement, Crevillent. Quin és el fet estrany de tot això? Doncs a la reunió del representant de Lovic amb els regidors dels grups municipals alcoians l’esmentat responsable de l’empresa va dir el següent, tal com recull l’acta d’aquell encontre:

‘Vicenç Garcés hace una exposición de la trayectoria professional de su empresa. Tienen una línea de trabajo exclusiva para la administración pública, esto les evita incompatibilidades. Únicamente realizan alguna actuación de auditorías para Ayuntamientos’.

A aquests dubtes i contradiccions no ha haver-hi contestació, ni per part del Govern municipal del PSOE, ni per part de Lovic. Fet que des de Guanyar Alcoi consideràvem greu, ja que sí que havia treballat per a una empresa privada, acte que es va ocultar i que, durant la reunió, el gerent de Lovic va considerar incompatible.

7. Durant el 2016 Lovic va estar redactant el plec de condicions tècniques del contracte de brossa i neteja viària, un contracte que es licitarà per un import de 4,5 milions d’euros aproximadament a l’any, durant un mínim de 4 anys, més possibilitat de prorrogar-lo durant 2 més. A l’estiu del 2016 Lovic va presentar el primer esborrany del plec de condicions, des de Guanyar Alcoi es van aportar propostes per tal de millorar-lo en matèria de seguretat laboral (subrogació de contractes dels treballadors actuals), qualitat mediambiental (utilització de productes Ecolabel o introducció del cinqué contenidor de deixalles exclusivament orgàniques) o de caràcter social (campanyes de foment del reciclatge, etc.). Algunes d’aquestes propostes van ser acceptades i incloses al plec de condicions. Algunes propostes dels grups municipals que van ser incloses com a novedoses, ja havien estat incloses en l’anterior plec de condicions desestimat pel propi Govern del PSOE. Els tècnics municipals inclús van qüestionar la feina de Lovic afirmant que “hem refet el plec de dalt a baix”, assenyalant que el document presentat per Lovic era pobre.

8. Malgrat aquest treball propositiu, des de Guanyar Alcoi continuàvem sospitant de tots els fets estranys que havien estat produint-se i que assenyalaven un possible afavoriment a FCC al plec. Atenint-nos a aquestes sospites, Guanyar Alcoi va contractar els serveis d’un expert per tal d’analitzar el plec de prescripcions tècniques i els criteris de valoració. L’informe assenyalava que hi havia criteris de valoració que “afavoreixen clarament a la concessionària actual del servei [FCC]”. Per tant les nostres sospites, finalment, es veien acreditades i justificades, ja que a l’informe es detectava que els criteris de valoració beneficiaven a l’actual concessionària i d’altres criteris que perjudicaven l’Ajuntament, com per exemple la falta de penalitzacions adequades davant de possibles incompliments del servei.

9. Aquest informe va ser traslladat als tècnics municipals per tal de garantir la transparència i la igualtat d’oportunitats durant el procés. Els criteris de valoració llavors van ser modificats i es van reforçar i millorar els criteris subjectius del plec de condicions.

10. Al Plenari Municipal de març del 2017, finalment, es va dur a debat i votació aquest plec de condicions. Anteriorment Guanyar Alcoi havia convocat una Assemblea oberta per tal de debatre el posicionament dels seus regidors al respecte. Tenint en compte tots aquests fets i que Guanyar Alcoi apostem per un servei públic i de qualitat de la recollida de brossa i neteja viària enfront de la privatització que defensa el Govern actual del PSOE, l’Assemblea per unanimitat va decidir no donar suport i votar en contra del plec. En aquest aspecte Guanyar Alcoi vam ser l’únic grup que va votar en aquest sentit, tant Compromís, Partido Popular, Ciudadanos i PSOE, van votar a favor.

Sant Llorenç, la nova ‘gallera’

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Els últims dies hem pogut comprovar com Alcoi ha aplegat a un estat de deteriorament important. Esta vegada no em referisc a l’abandonament urbanístic i de neteja de la ciutat que tots coneixem. Esta vegada vull parlar del deteriorament de les formes mínimes de convivència i urbanitat a la ciutat.

El dimecres vàrem veure a diferents mitjans de comunicació com un «poni» cavalcava pel bell mig de la ciutat, travessant el Pont de Sant Jordi emblema de la prosperitat passada d’Alcoi. No ha estat un fet aïllat, els últims anys hem pogut «gaudir» de cavalcades per diferents indrets de la ciutat i també l’autovia, d’animals malauradament sense cap control.

Si passegem per la part baixa de la ciutat, per la zona d’Algessares, podrem constatar com esta zona s’ha convertit en un zoo descontrolat d’animals. Hi han cavalls dintre d’edificis abandonats, pasturant a solars i un seguit de gossos, dels perillosos, tancats a diferents cases. Tot açò ha passat amb la permissibilitat i la deixadesa del govern socialista de Toni Francès.

Però la situació ha començat a fer-se insostenible. Insostenible ja ho era, ara cada vegada més visible i ho podem comprovar amb les següents imatges.

Dos galls barallant-se pel mig del carrer Sant Llorenç, a les portes de l’ajuntament, davant la impunitat dels vianants i comerciants de la zona.

Tots sabem que estan utilitzant-se aquests animals per apostes il·legals davant la deixadesa de les autoritats. Ja vaig denunciar fa uns anys aquestes pràctiques i llocs on es realitzaven, malgrat tot no ens ha valgut de res, la pràctica s’ha estès i pel que sembla amb més força.

És molt trist que les autoritats competents facen la «vista gorda» davant el maltracte animal, se’ls ompli la boca defensant els bous, però quan el problema el tenen a casa ningú no fa res per aturar-ho.

També, les imatges ens ens fan palès la degradació social que està patint el centre d’Alcoi on la gent «normal» va abandonant les cases per que conviure amb galls, drogues i brutícia no és fàcil.

Esta setmana, uns veïns del Centre han passat per l’Ajuntament a «informar» que ja ho han aconseguit, que la deixadesa del govern socialista de Toni Francès, el mirar cap un altre costat, a la fi ha fet que abandonen sa casa, on ha viscut tota la seua família, per marxar cap a Santa Rosa.

Se’ls ompli la boca de projectes EDUSI però la realitat és que si no fem res, no tindrem res que recuperar.

Obras son amores y no buenas razones

Artículo de Opinión de Edu Tormo, concejal del Partido Popular en Alcoy 

Ya sean pocos o muchos los medios, un gobierno debe saber administrarlos, porque entre otras cosas, ese es su principal cometido. Por eso, no es razonable que nuestro gobierno local sea incapaz de llevar a buen puerto sus presupuestos.

Y no lo digo yo, lo dicen los datos objetivos que hablan por sí solos, teniendo en cuenta los bajísimos porcentajes de ejecución de las inversiones previstas, en los presupuestos de los últimos años. O dicho de otro modo: el gobierno dispone de dinero y no lo invierte en bienes o servicios necesarios para los alcoyanos.

El día 13 de junio se cumplen seis años de gobierno de Toni Francés (4+2). Se trata de un tiempo más que razonable, para poder juzgar su gestión ¿no?.

Pero antes, y para aquellos que digan:“ i els altres, que van fer?”, hago un repaso a los seis primeros años del gobierno del Partido Popular. Van a perdonarme dos cosas; una lo tedioso que pueden resultar los siguientes párrafos y dos, que para evitarlo no nombre todos los proyectos, solo los más importantes. No obstante, ahí quedan plasmados muchos proyectos. Vaya por delante la libertad absoluta de leer o no leer, pero es la pura realidad.

Obras

El puente de José Luis González (Barranquet de Soler junto a Paulas), el desdoblamiento de la calle Escultor Peresejo (La vía), el puente de Rafael Terol, el boulevard del ferrocarril y la urbanización de RENFE, el nuevo Acceso Norte a la ciudad, (calle Valencia, Espejo, Castro del Río y La Rambla), la rotonda de Oliver – Santa Rosa, la apertura y arreglo de Jardín de la Alameda (Sindicatos), la reurbanización de la Avenida de Elche, el encauzamiento del río Barxell, la restauración de la Glorieta incluido el colomer, la reurbanización de la calles del centro (Torremanzanas, Sor Elena Picurelli, Casablanca, Claudio Coello, Sant Nicolauet, Placeta de les Eres, Sardina, Mayor, Placeta del Fossar, Santo Tomás), la construcción del Centro Comercial Alzamora y la rehabilitación del edificio de Hidroeléctrica (Hotel AC), se encuentran entre las obras realizadas por el Partido Popular en sus seis primeros años de su gobierno municipal (2000-2006).

Educación

En el mismo periodo, en el área de educación vieron la luz, proyectos tan importantes como: el nuevo centro de educación especial Tomás Llacer, el nuevo centro para la Escola d´Art, el nuevo I.E.S Batoi, el nuevo colegio Miguel Hernández, la reforma de  I.E.S Cotes Baixes, el muro y el gimnasio del colegio San Vicente, la ampliación del colegio El Romeral, la implantación de la Escuela Oficial de Idiomas o la construcción por la EPSA del nuevo Aulario Carbonell.

Turismo

En materia de turismo los primeros seis años de gobierno del Partido Popular se rehabilitó la Iglesia de San Jorge, se restauró, se ilumino la fachada del Ayuntamiento y se promocionó, se subvencionó y se realizaron la rehabilitación de muchísimas fachadas del Centro histórico, se rehabilitó y abrió el nuevo restaurante de la Font Roja, se recupero la Torre Na Valora y el Portal de Riquer y sus murallas, se acondicionó y aperturó al público el Refugio Cervantes, se reformo integralmente el Museo de Fiestas (MAF), se rehabilitó la de Fábrica de Tintes y se le dio un uso como centro de Interpretación turística (Explora).

Sanidad y bienestar

En sanidad y bienestar podemos citar como logros obtenidos por el gobierno popular sin riesgo a equivocarse la ampliación del Hospital (3 Fases), el centro de salud Plaça de Dins, la unidad de Hemodiálisis, el consultorio de Batoy, la unidad de Radioterapia IVO, el centro de mayores La Plaça, reformas o mejoras importantes en el centro de mayores Zona Norte y en el centro de mayores Oliver, el centro de respiro Solroja (Alzheimer), la residencia y centro de día Gormaget, la rehabilitación del Hospital Civil de Oliver (Residencia Geriátrica) y la sede de AMIC.

Deportes

Y en deportes se mejoraron las piscinas municipales y se construyó la de Batoy, se hicieron reformas en los Camps del Serpis, se construyeron las pistas de tenis y pádel, la piscina cubierta del Matadero, se construyó la nueva grada lateral y se estrenó la iluminación del Collao, entre otras cosas.

Cultura

Y como pincelada en cultura se consiguió la medalla al mérito cultural al TIRISITI, se rehabilitó y se equipó el Teatre Principal y se rehabilitó el Teatre Calderón.

Ahí es nada, como dice el refranero español “Obras son amores y no buenas razones”. ¿Y que “no” ha hecho el gobierno socialista de Toni Francés?, Pues bien, en seis años no han sido capaces de:

Rehabilitar el puente de San Jorge

Reurbanizar la calle Entenza

Poner en marcha el Centro especial de Enfermo Mentales en el Barranquet de Soler

Desarrollar el Parque Tecnológico y Cultural en la manzana de Rodes

Acabar la rehabilitación del grupo de viviendas San Jorge

Iniciar las obras de la Ciudad Deportiva del Alcoyano

Construir la rotonda de Oliver-Collao

Solucionar el problema de accesibilidad al Polígono Industrial Santiago Payá

Solucionar el problema de movilidad del Ensanche y de falta de aparcamientos

Reurbanizar la plaza Al-Azraq

Aprobar un PGOU para la ciudad

Contratar a la nueva empresa de limpieza y recogida de basuras, 5 años ya caducada y ¡Así está Alcoy!. Y un largo etc. que volvería a ser tedioso.

En seis años el equipo de gobierno del señor Francés ha conseguido que Alcoy se caiga a trozos por una falta absoluta de mantenimiento, sin inversión y perdiendo población cada día.

Sin embargo Toni Francés anuncia a bombo y platillo que Alcoy ha recuperado su capitalidad. ¿Perdón? supongo que utiliza su perfil más irónico para realizar estas afirmaciones ¿No creen?. Un detalle si que ha tenido, ahora reconoce que la “ciudad está sucia”.

Apenas le quedan dos años y si cumple su palabra no repetirá como candidato a Alcalde, ¿Qué bagaje deja? ¿Cuándo va a dejar de vender humo? ¿O acaso pretende reducir su gestión al último año de legislatura?. Sean cuales sean las respuestas a estas preguntas, lo cierto es que Alcoy, que es lo que me importa, ¡siempre pierde!

 

Balanç de l’equador de la legislatura

Article d´Opinió d´Estefanía Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi 

Arribades a l’equador de la legislatura és moment de parar-se i analitzar el que s’ha fet i s’ha deixat de fer, tant per part del govern com per part del nostre grup.

Els grans temes s’eternitzen.

En línies generals han sigut dos anys de grans anuncis i poca execució, s’han anunciat infinitat de vegades els grans projectes com Rosaleda, Entença, Beniata, plaça d’Al-Azraq, Maçana de Rodes, CADA, Santiago Payá, pont de Sant Jordi, ciutat intel·ligent, modernització dels polígons… Però la realitat és que avui dia no s’ha iniciat res d’açò. Aquesta mateixa setmana s’ha sabut que en la repesca del DUSI, Alcoi rebrà 10 milions de fons europeus per a gastar en 5 anys, l’ajuntament ha d’afegir 10 milions més del pressupost municipal, els quals avui en dia no es poden garantir, més si seguim pagant sentències judicials, sobrecostos i externalitzacions que encareixen els serveis públics. Aquest fet que és del tot positiu, pel que fa a què a la ciutat arriben fons europeus, no poden justificar la deixadesa que durant aquests dos anys de legislatura hem patit els alcoians i alcoianes. Alcoi Demà sí, però per a hui què? I sobretot, quin Alcoi?

Hem passat dos anys sense avançar gens ni mica en cap projecte que trenque la dinàmica d’inanició negativa que arrosseguem des dels governs del PP i del PSOE. L’actual govern ha demostrat en aquests dos anys no tenir un projecte estratègic de ciutat. Ha anat sense rumb, a bots, per darrere dels fets, sense capacitat ni agilitat per gestionar el que és important. Tenim una ciutat apuntalada i amb una realitat social i econòmica molt deficient. El govern no ha actuat diligentment, no té capacitat i la ciutat va a passos de processó. Cal accelerar el pas perquè Alcoi ho necessita i per això en aquests dos anys que venen seran ben rebuts l’execució dels projectes anunciats, donat que ja hem perdut dos anys, però és necessari anar més lluny i fer-ho amb l’acord de totes, en la recerca de les prioritats reals dels ciutadans i ciutadanes per fer una ciutat industrial i de serveis atractiva i on els veïns i veïnes puguen desenvolupar plans de vida plena en un espai net, actiu, solidari i de futur.

En temes estructurals de Política de Ciutat s’han fet una gestió insuficient. És un Govern en minoria i xicotet que va desbordat de gestió, no arriba i no il·lusiona.

Han sigut dos anys de nul·la comunicació amb la resta de grups de l’oposició i especialment amb Guanyar Alcoi, que segons les paraules de l’alcalde havia de ser el grup prioritari amb qui arribar a acords. S’hauria de plantejar el govern si açò segueix sent cert o no, de no ser així, qui ha mogut l’eix ideològic?, nosaltres no hem canviat la nostra postura i línies d’actuació. La falta de comunicació no solament ha sigut política, sinó també social, amb la utilització perversa de la participació ciutadana. S’han convocat reunions informatives disfressades de participació, que finalment han provocat la frustració i desencantament de les persones participants. Prova d’açò són el resultat del pla integral d’accessibilitat, el Pla General Estructural, la remodelació del carrer Entença, la urbanització de la plaça d’Al-Azraq, el compliment de la sentència de La Rosaleda o els pressupostos participatius.

Falta de fermesa alhora de demanar responsabilitats polítiques i jurídiques de les grans desfetes de governs del PP.

Han sigut dos anys d’encobriment a la mala gestió d’anteriors governs del PP. En el tema del Nou Palau de Justícia s’ha fet una negociació amb la Conselleria que resulta totalment nefasta per als interessos de la nostra ciutat, regalant un edifici que va costar quasi quatre milions a totes les alcoianes, sense ser competència municipal i sense cap tipus de conveni. Ara se signa un conveni pel qual l’ajuntament rebrà 32.000 euros anuals a l’espera d’un acord, que ara com ara sembla llunyà, ja que la Consellera pretén permutar els antics jutjats, que ja són de propietat municipal. En el tema del Teatre Calderón s’ha desestimat demanar responsabilitats als polítics que van pagar més de 2 milions en sobrecostos a Enrique Ortiz.

Guanyar Alcoi instrument útil en la institució.

Des del nostre grup hem fet una oposició responsable i propositiva, aportacions importants i treballades en profunditat demostres la nostra capacitat de gestió alternativa. Exemples com el treball realitzat de la mà d’Heterotopía per a aportar idees i solucions per a la regeneració del centre històric, les més de 50 al·legacions al Pla General Estructural, partides pressupostàries per a plans d’ocupació, creació d’empresa pública, recuperació de la memòria històrica, energies renovables, consell de cultura, bosc urbà, etc.

El model de gestió que proposa el Partit Socialista és el mateix model de gestió del PP. És a dir, privatitzacions dels Serveis Bàsics.

El treball del nostre grup no s’ha limitat a temes en què compartim l’estratègia del govern, ja que sense compartir les polítiques de privatització del govern, hem treballat per a millorar la participació i la transparència en temes tan transcendents com el contracte de neteja i recollida de brosses. Açò no impedeix que seguim apostant per un model en defensa de la gestió pública i en contra de les privatitzacions de serveis públics. Perquè és molt més car, remunicipalitzar brossa i neteja viària ens suposaria un estalvi de més del 20%. És a dir, més d’1 Milió d’euros que podrien revertir-se en promoció econòmica i creació de nous llocs de treball per a millorar els serveis públics.

El treball del grup no solament s’ha centrat en l’àmbit institucional, la nostra prioritat segueix sent el contacte directe i continu amb la ciutadania i els col·lectius de la nostra ciutat, perquè tal com sempre hem mantingut Guanyar Alcoi vol ser la veu i els ulls del poble.

Test de sangre oculta en heces (TSOH)

Carta personal de Jorge Sedano

El título es poco agradable y nada correcto, políticamente hablando. Esta carta tiene poco que ver con la política, es meramente personal y tiene mucho que ver con una cruda realidad que afecta a miles de personas: la prevención responsable del cáncer de colon. Si en algo coincide, además con contundencia,  la comunidad científica es en que el cáncer de colon es uno de los más silenciosos, y por eso la insistencia en la prevención mediante el “test de sangre oculta en heces”.

Quienes me conocen saben de mi celo por intentar mantener mi intimidad personal y familiar lo más alejada de la escena pública. Salvo mis amigos íntimos, más bien poco se sabe de mí, y me alegro por ello. Pero, por más que me guste mantener el celo de mi intimidad personal, también soy consciente de que soy una persona pública más o menos conocida. Y por eso he llegado al convencimiento de que tengo la obligación moral de contar, aunque sea someramente, mi propia experiencia para animar a personas a las que, seguramente, ni conozco se realicen las pruebas del“test de sangre oculta en heces” cuando les corresponda.

Pero vamos al grano. Todo empezó hace algo más de un año. Mi mujer es muy metódica y en ocasiones se preocupa incluso, diría, en exceso; lo cual, viene bien a una persona como yo, ya que reconozco soy muy dejado en temas de médicos y esas cosas que ustedes saben. Pues bien, después de insistir mi esposa varios años en que me hiciese las pruebas de “sangre oculta en heces” para la prevención del cáncer de colon, su insistencia fue tal, el año pasado, que al final accedí a realizar las pruebas.

Mis argumentos para no realizar el “test de sangre oculta en heces” en años anteriores fueron siempre los mismos: -no me duele nada, como bien (demasiado bien…), y los chequeos rutinarios  han sido siempre una pasada-. Nunca me ha salido nada de nada. En el último chequeo el médico, que es un tío “salao” al que conozco, me dijo que estaba hecho “un mulo” y que lo único que tenía, un pelín más alto, era el colesterol bueno. Es decir, sano sanote…

-¿Para qué me voy a hacer yo las pruebas para la prevención del cáncer de colon, con lo bien que me sale a mí la analítica general siempre?- Esa era mi reiterada y tozuda respuesta a mi esposa, año tras año, cuando llegaba a casa el papelito para el “test voluntario de sangre oculta en heces”

Pues bien, hace un año accedí, muy a regañadientes, a realizar la prueba y dí positivo. En un principio podría ser, como ocurre a la inmensa mayoría de pacientes que dan positivo, que se trate sólo de una pequeña fisura interna, hemorroides o algún pequeño pólipo; es decir, nada importante como ocurre, repito, en la inmensa mayoría de los casos que dan positivo en el test y punto.

En la posterior colonoscopia que me realizaron, me diagnosticaron dos pólipos que me fueron extirpados durante la misma colonoscopia: uno era de pequeño tamaño, sin mayores consecuencias, pero sobre el otro pólipo, de mayor tamaño, me dijo la doctora que, posiblemente en apenas seis, doce meses “casi seguro” el pólipo hubiera acabado en cáncer si no me hubiese sometido a las pruebas. Eso es lo que hay. Les aseguro que hoy soy menos cabezota y arrogante que hace un año. Prevenir es curar. ¡Y tanto que sí!

No me siento cómodo contando esto. De hecho, estoy haciendo un gran esfuerzo para escribir esta carta. Llevo algún tiempo pensando en la conveniencia o no de contar algo tan íntimo y personal . El otro día en la procesión de María Auxiliadora, por la que yo siento una gran devoción, mientras iba acompañando a la Virgen en la procesión, de repente lo decidí: voy a contar  mi simple experiencia, aunque sólo sea en parte… Sentí la necesidad de contarlo por responsabilidad moral y personal. A ustedes les puede parecer una chorrada, y seguramente lo és; pero lo pensé casi con ansiedad, con cierta angustia. Repentinamente, me dí cuenta que una simple carta, puede ayudar a prevenir un cáncer.  Quizá una simple carta puede llegar a acojonar a  algún “valiente/a de calbot” como yo.  Y de ahí, que he decidido compartir mi experiencia.

Usted, si es mayor de 50 años, y por muy sano que crea que está, debe hacerse, cuanto le toque, las pruebas de sangre oculta en heces. Ya sé que suena mal, y por eso lo he repetido mucho y lo he puesto  en negrita. Haga caso a los profesionales de la salud. No espere a los síntomas. Prevenir es curar. No lo lo olvide. La tozudez y la salud no mezclan bien. Lo importante es la salud.

El ‘mig any’ de la legislatura

Article d´Opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Estem al “mig any de la legislatura”, tenim un capità i cavallers que van apel·lar a la seua Filà, als alcoians, que realitzarien una gran tasca, eren poquets però es multiplicarien, tenien voluntat de consens i demanaven la col·laboració de tots per fer un gran càrrec.

Va explicar idees, va vendre projectes, però a hores d’ara sols hem vist molta palla i molt poc de forment i no serà, almenys des de Compromís, que ens hem ofert a col·laborar i a treballar en projectes conjunts.

La sensació majoritària dels que vivim a Alcoi, es que estem en caiguda lliure i el capità, Toni Francès, no està treballant en la planificació de l’any de càrrec.

En dos anys, millor dit en sis anys, la legislatura anterior i el que portem d’aquesta no s’ha fet ni un metre quadrat de sol industrial. A hores d’ara, la única esperança d’alguna activitat per desenvolupar progrés econòmic, que no ens porte a contaminar un aqüífer, és el projecte de Parc Tecnològic de l’Illa de Rodes, projecte presentat per Compromís fa més de 10 anys i ara entrarà en la subvenció de 10 milions que ens dona Europa. Per que l’altre gran projecte, el polígon mancomunat està dormint el somni dels justos, malgrat d’estar al cap davant de la Manco el regidor que va dir fa sis anys, que si acabava la legislatura sense fer-ho demostraria la incompetència del govern. Ja fa dos anys que va acabar la legislatura i continuem igual.

El manteniment bàsic de la ciutat està sota mínims, el capità i cavallers ens han abandonat; voreres trencades, carrers per asfaltar, … i un seguit d’excuses per defendre’s.

Ens han promès que ens incorporaran al segle XXI, que tindrem una ciutat “Smart” City i en realitat el que tenim és un “600” City, per la lentitud en incorporar nous avanços tecnològics que a hores d’ara no ho veiem més enllà d’algunes APP per als mòbils.

Des de Compromís ho tenim clar, per damunt de qualsevol interès de partit està el benefici de tots els alcoians i comarca, i nosaltres continuarem proposant projectes amb l’esperança de consensuar i avançar. Projectes com les habitatges col·laboratius per a la tercera edat, projecció de l’Alcoi comercial a través d’una estratègia singular, recuperació de l’espai del cinema Goya, l’alberg per a joves, l’anella verda, projecció d’Alcoi a través d’una estratègia cultural, Vivim Els Clots, Vivim Santa Rosa, entre d’altres i com no el Polígon Mancomunat i el Parc Tecnològic de Rodes.

A més a més, hem posat a disposició del capità tots els nostres recursos i contactes a nivell de Generalitat i altres institucions per ajudar-lo a fer un bon “boato”.

Ara bé, tot ens fa pensar, el fets així ho demostren que el dia de l’entrada, el capità arrancarà i li faltarà el casc o la capa o fins i tot la carrossa i ens voldrà convèncer que el seu “boato” és així, que el problema ha estat per la falta de col·laboració d’altres: el ballet no ho ha fet bé era culpa de les ballarines; la banda no ha bufat suficient o l’associació no li ha donat suficients diners. La realitat és que el capità i els cavallers han passat, i ara “mig any” la filà, els alcoians, veiem que no va ser encertat triar este capità per a que baixe per Sant Nicolauet representant-nos.

Esperem que amb el “mig any” que queda vulga rebre l’ajuda, doncs els Alcoians ens juguem molt en aquest “boato”.

 

 

La casa por el tejado

Artículo de Opinión de Maribel Sánchez, concejala de Ciudadanos en el Ayuntamiento de Alcoy

Después de tantos años de legítima reivindicación, por fin los vecinos de la calle Entenza podrán ver cumplido su deseo. Si todo va bien, en un futuro próximo, esta calle se podrá urbanizar y se convertirá en una calle mucho más amable para vivir. Ya era hora, la verdad es que ya tocaba. Y hasta aquí todo perfecto.

Pero, y casi siempre suele haber un “pero”, parece que la solución que se propone en el proyecto de urbanización no satisface completamente las expectativas que se esperaban (y así lo han manifestado también los vecinos) para esta “nueva” calle Entenza. Uno de los principales problemas que presenta este proyecto es la desaparición de las plazas de aparcamiento. A nadie se le escapa que en una zona en la que, ya de por sí, cuesta encontrar aparcamiento, el hecho de que se eliminen 70 plazas, provocará que ese problema aumente de manera exponencial. Evidentemente, si se propone que la calle Entenza tenga dos carriles y las aceras más anchas para poder colocar arbolado y mobiliario urbano, alguna cosa se tiene que sacrificar, porque la anchura de la calle es la que es, y ahí no hay nada que se pueda hacer, por tanto, es lógico que sean los aparcamientos los elegidos para desaparecer.

Sin embargo, ahora es cuando surgen varias dudas, si de lo que se trata es de “humanizar” la calle Entenza y reducir la cantidad de vehículos que pasan por ella (18.000 vehículos diarios, nada más y nada menos, según informaron los técnicos en la presentación del proyecto), ¿no sería más lógico que tuviera sólo un carril? De esta manera podría haber zona de aparcamientos, incluso, por qué no, podría estudiarse la posibilidad de hacer un carril bici. Pero, entonces, ¿por dónde pasarían la mayoría de esos vehículos?

Una buena solución podría ser tener una vía alternativa por donde desviar el tráfico que viene de la entrada norte, se le podría llamar Ronda Norte, Gran Vía, la Ruta del Preventori o cualquier otro nombre, ya que tanto complejo parece que existe con el tema del Bulevar, pero lo cierto es que hubiera venido muy bien tenerla. Y podríamos haberla tenido ya, y haber evitado así todos estos inconvenientes.

Es legítimo que un nuevo Gobierno que accede a gestionar la ciudad considere que un proyecto que ha dejado el Gobierno saliente no sea adecuado, por las razones que sean. Sin embargo, que ese diseño concreto no responda a las opiniones o ideales del nuevo Gobierno, no quiere decir que se tenga que desechar la idea por completo. Se puede cambiar la concepción del proyecto, pero si dicho proyecto corresponde a un recurso a todas luces necesario, como ha quedado demostrado, no se puede entender que se rechace completamente.

Después de toda esta reflexión, hay algunas preguntas que quedan en el aire, ¿seguro que no podrían haberse hecho las cosas de otra forma?, ¿seguro que no podría haberse negociado de alguna manera para que el bulevar hubiera sido ya una realidad, respetando, claro está, las ideas del Gobierno entrante?, ¿no parece dar la sensación de que se haya empezado la casa por el tejado?

 

Preparats per transformar Cocentaina

Article d’opinió de Jordi Pla, regidor del Col·lectiu 03820-Compromís a Cocentaina

Passada la primera part de la legislatura, és palpable entre la ciutadania un descontent amb l’acció de l’equip de govern del Partit Socialista. Un PSOE que ha sigut l’encarregat d’encapçalar i pilotar l’Ajuntament, amb diferents encerts de gestió i amb diverses errades d’execució, des del començament de la democràcia fins al dia de hui. Un llegat del que hem de traure tots els aspectes positius per rellançar la nostra Vila.

Cocentaina necessita un nou impuls. Un nou relat. Un despertar. Lideratges pròxims, ètics i sincers que abracen un projecte ambiciós de poble del segle XXI. Un projecte de poble basat en el talent i la faena. Un suport clar i decidit a la indústria per oferir estabilitat a les actuals empreses i afavorir-ne la creació de noves. Un impuls, d’una vegada per totes i de veritat, al sector turístic, comercial i cultural. Crear llocs de faena i oportunitats per a la nostra gent! Optimitzar l’ajuda i els serveis a les persones que pitjor estan passant-ho. Una millora en el manteniment i la imatge dels carrers i dels parcs. Exigir que Cocentaina estiga neta i com toca! Principis claus i irrenunciables en la Cocentaina Futur que estem treballant des del Col·lectiu-Compromís!

No ens podem resignar a perdre oportunitats. Per a d’això, és imprescindible deixar enrere la política de titular. Deixar enrere les paraules buides i les ineficients accions. Abandonar el “mucho pose y poco poso”, que explica molt bé un catedràtic de Geografia de la Universitat d’Alacant, per construir una Cocentaina amb igualtat d’oportunitats per a tots els socarrats. Un projecte transversal de poble per superar els reptes globals i les incerteses que tenim per davant. Gestionar bé.

En definitiva, Cocentaina necessita il·lusionar-se. Il·lusionar-se amb un projecte de poble potent, coherent i realista del segle XXI. Il·lusionar-se amb un projecte polític i amb un equip de persones moderades i formades que somien amb millorar el nostre entorn. Confiar i creure en les nostres capacitats com a societat per aconseguir fer una Cocentaina referent de les Comarques Centrals Valencianes. Un retrobament entre les institucions i la ciutadania. Una nova història que hem d’escriure junts. Molts treballem de forma humil per fer-ho possible. I tu? T’animes? Ho fem? Cocentaina ho mereix.

Impuestos y Cocentaina

Artículo de opinión de Rafael Montava, portavoz del PP en Cocentaina

En la pasada comisión de cuentas, el PSOE comentó que estaba estudiando una reducción de impuestos a los contestanos después de más de 30 años en el gobierno, fue cuando no me puede reprimir un “ya era hora”. Por fin el partido socialista accedía a escuchar a nuestra formación y a miles de ciudadanos que sufrimos día a día la presión fiscal más elevada de nuestro entorno.

Año tras año hemos reclamado una reducción de impuestos, o al menos, una equiparación en términos globales con Alcoy, Muro o Ibi. Por desgracia nunca se accedió a aceptar nuestras exigencias en materia fiscal. Ello se ha ido evidenciando en el decrecimiento económico, en un paro estructural (del partido de ZP y Susana…) que solo baja de forma circunstancial y en la imposibilidad de sentar una base económica más o menos sólida porque se ahuyenta toda inversión posible. Con todo nuestro potencial, es una desgracia que el PSOE haya preferido “fusilar” con impuestos a los vecinos antes que recaudar lo justo y gastar lo necesário.

Por contra, seguimos viendo como Mireia, que nos cuesta un sueldo casi estratosférico, se preocupa por impulsar cosas tan importantes como: la promoción del lenguaje/a no sexista/o en la administración/a, declararnos zona libre de apartheid israeliano, quitar la bandera de Europa junto con la extrema izquierda o encabezar marchas para pegar pegatinas en los comercios sin rampa (cuando el propio PSOE no tiene ni regularizados muchos sus edificios públicos).

Solo gastando lo necesario podemos asegurarnos de que será abastecido; y en Cocentaina vemos como años de despilfarro se saldan con un servicio de agua potable deficiente, un SIC desbordado, un Passeig por el que parece que pasan tanques, una Fira venida a menos, viviendas sociales que no se construyen o huertos sociales que ahondan el fracaso de una izquierda sin principios ni ideas.

Ahora, después de una polémica revisión catastral donde han recaudado casi un millón de euros, es cuando acceden a “estudiar” una bajada de sobrecarga fiscal. Ahora, que incluso vemos las demás partidas igual o incrementadas, es cuando un simple “estudiaremos” antra en escena y desprende un rayo de esperanza a todos nuestros autónomos, asalariados y emprendedores que no quieren huir a otra localidad a construir sus proyectos de vida.

El Partido Popular de Cocentaina celebra este tímido cambio de rumbo, con resignación, porque de haber gobernado de verdad, hace años que los contestanos seríamos líderes en varios sectores, pero seguiremos presionando (usando la razón y las armas democráticas) para que avancemos hacia la liberación fiscal.

La perversió de la participació a la plaça Al-Azraq

Article d´Opinió d´Estefania Blanes, portaveu de Guanyar Alcoi

Dijous passat es va presentar el concurs de EUROPAN en el saló de plens de l’Ajuntament d’Alcoi, al que els grups de l’oposició no vam ser convocats. El govern municipal demostra una vegada més la falta de comunicació i consideració als grups que formem part d’aquest ajuntament.

Aquest concurs, destinat a arquitectes joves, pretén donar una solució urbanística a un espai de la ciutat que durant molts anys ha sigut un punt de debat entre administració i veïnes.

Després d’anys de reivindicacions per part de les veïnes del barri de la Zona Nord, es va engegar un procés participatiu, els resultats del qual es van plasmar en unes propostes per a incorporar en el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que es troba en període de redacció.

En la proposta inicial que va presentar el govern del PGOU, la plaça Al-Azraq es presentava com un espai buit, perdent l’oportunitat de distribuir i dissenyar el que probablement és l’espai urbà amb una major superfície que queda en la nostra ciutat. Encara que açò sembla que pot canviar, ja que si deixem que caiga el centre històric de la nostra ciutat, prompte tindrem un gran solar on els constructors campen a plaer.

La singularitat d’aquest espai és que, a més de la seua superfície, la titularitat és pública, la qual cosa facilita poder gestionar-ho com un únic sector, en el qual el seu ús predominant siga el dotacional i de caràcter públic. Atés que es troba en el barri de més població de la ciutat i fàcilment comunicat tant amb la zona de l’Eixample, com amb el Centre de la ciutat a través del barri del Viaducte, es tracta d’un punt estratègic que ha de donar serveis i cobrir les necessitats que tinga no solament el barri en el qual se situa, sinó tota la ciutat.

Ja des de l’anterior legislatura va haver-hi discrepància entre la regidoria d’urbanisme i els veïns i algun grup polític sobre aquest tema. Amb el canvi de normativa urbanística es va haver de modificar el document, la qual cosa va donar com a resultat el Pla General Estructural (PGE). La sorpresa va ser que ja no es plantejava un espai en blanc sinó alguna cosa pitjor, s’havia dividit l’espai en tres illes, perdent així tota possibilitat d’incorporar la proposta de distribució que va resultar del procés de participació i perdent el concepte de plaça. Sobre açò, Guanyar Alcoi ha presentat al·legacions al PGE que avui en dia es troba en període de revisió d’aquestes.

Des del nostre grup s’ha treballat per a fer que es reactive la comissió de seguiment del procés de participació, per al que hem tingut diverses reunions tant amb el regidor i els tècnics municipals, com amb l’associació de veïns, amb l’equip que va realitzar el treball de participació i arquitectes.

En aquestes reunions es va decidir que el col·legi d’arquitectes redactaria les bases per al concurs de EUROPAN. Finalment s’ha decidit presentar al concurs solament una part de l’espai disponible, per la qual cosa una vegada més es perd l’oportunitat de trobar una solució global a la plaça.

Sembla que algú està obstinat en aquesta idea de partir l’espai, no entenem quin és l’interés d’imposar aquesta idea que sembla no tenir una fonamentació i que té gran oposició de les veïnes i també del nostre grup municipal.

El concurs EUROPAN proposa que els joves arquitectes dissenyen un edifici multimix en la zona que ocupen les aules verdes, quan es podia haver presentat un projecte més ambiciós que contemplara tota la plaça.

Es planteja al PGE un vial de xarxa primària que passa per davant de l’església i els antics jutjats, que divideixen la plaça.

També al PGE es mantenen en la xarxa primària els antics jutjats com a edifici administratiu i es planteja un edifici educatiu en la zona lliure adjacent.

Tots aquests condicionants que es plantegen al Pla Estructural constrenyen i condicionen en gran manera el desenvolupament de la zona, ja que el canvi d’ús hauria de passar per Conselleria i altres organismes de rang superior al municipal, el qual retarda i lleva flexibilitat a l’Ajuntament per a cobrir a les necessitats que puga tenir la ciutat.