Opinión

A la diada del 9 d’octubre eixim al carrer per commemorar el naixement del poble valencià i volem fer memòria col·lectiva per parlar de futur. Som i serem País Valencià perquè estimem un patrimoni compartit: la llengua, la cultura, l’educació, el territori, les arrels, la igualtat, els drets, la identitat i la justícia social. Avançarem vers una societat més justa i més igualitària.

Considerem que són fites positives per al conjunt del poble valencià: la recuperació de la ràdio i televisió valencianes, la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics, el Consell Social de les Llengües, la Renda Valenciana d’Inclusió i avanços en l’àmbit legislatiu com ho són la Llei Valenciana de Cooperació i Desenvolupament Sostenible, la Llei Valenciana per al Foment de la Responsabilitat Social, l’accés a l’atenció sanitària als immigrants sense papers i la no renovació de la privatització sanitària, la Llei de Serveis Socials Inclusius, la nova Llei LGTBi, l’Agència Antifrau, el Pla de Protecció del Litoral o el Pacte Valencià contra la Violència Masclista, per citar-ne alguns.

Hui més que mai la nostra lluita ha de ser plena i conscient, amenaces que creiem soterrades desperten per tal d’evitar que esdevinguem poble; Hem de fer front als atacs violents, dels feixistes. No podem permetre que grups d’ultradreta impedisquen la ciutadania participar en la manifestació del 9 d’octubre. L’any passat, milers de valencianes i valencians varem eixir al carrer per desenvolupar l’exercici festiu de la democràcia i, tanmateix, aquest dret s’intentà boicotejar per un grup poc nombrós de radicals amb ideologia feixista, recordem l’any 2017, que atacaren de forma salvatge a les famílies i tota l’assistència. Hem d’unir-nos i eixir al carrer i reivindicar els nostres drets de forma pacífica.

Denunciem els entrebancs del Govern de l’Estat, del TSJ i del Tribunal Constitucional a l’hora d’exercir l’autogovern valencià i aprovar lleis. Les Corts són l’expressió de la sobirania popular, com en tota democràcia parlamentària, i pretendre limitar-la amb la intromissió d’altres poders posa en perill la divisió de poders i sobretot és un atac a la sobirania popular.

Apuntem les responsabilitats del Govern espanyol, estiga o no en funcions, i els seus incompliments amb el poble valencià. El Govern espanyol encara ha de complir la seua promesa d’un nou model de finançament, pagar el deute històric i complir amb les inversions que per població ens pertoquen.
A més, encara esperem la derogació de les mesures antisocials de governs anteriors, com ara la reforma laboral o la “llei mordassa”. I demanem l’obertura d’una via de diàleg amb les institucions catalanes sobre la base del respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya i l’exercici del seu dret a decidir. La repressió, l’amenaça i la judicialització de la política no formen part de la solució, i només podem afegir més tensió i més conflicte.

Estem farts de ser els oblidats, del servilisme mediòcre i de l’invisibilitat imposada. Els valencians exigim un finançament just. El tracte injust del finançament autonòmic acordat pels governs deixa les valencianes i els valencians en una situació desigual que ens discrimina respecte d’altres comunitats autònomes. La desigualtat fiscal a que ens sotmet l’Estat està afectant des de fa massa anys la nostra qualitat de vida i el nostre benestar social. Amb un finançament just tindrem un augment considerable en la inversió en sanitat, en educació, en infraestructures, en polítiques contra l’atur… La renda valenciana està per davall de la mitjana espanyola. Només demanem allò que ens correspon. Ja n’hi ha prou d’espoli, a nosaltres sí que ens roben, i molt!!!

Hem de defensar el dret de l’alumnat a aprendre valencià arreu de tot el País Valencià. Els 35 anys de bones pràctiques docents evidencien que l’ensenyament en valencià és sinònim de qualitat educativa. El plurilingüisme comença amb el valencià. I ser plurilingües comença per respectar l’educació de totes les valencianes i tots els valencians. Per això mateix, cal protegir i potenciar el valencià dins d’un marc plurilingüe que reconega la importància de la llengua amb la qual opinem, pensem i entenem el món. Una llengua que estimem perquè sabem que «qui perd els orígens, perd identitat» i no volem perdre’n més.

Perquè ningú lluitarà pels nostres drets, per la nostra llengua, per la nostra terra, per les nostres filles i fills, ningú ens donarà veu, si no l’alcem nosaltres no se’ns escoltarà, davant la baràrie de les presons preventives i l’exili dels nostres veïns catalans, la nostra lluita i les nostres reivindicacions han de ser més fermes que mai. Cridem als quatre vents l’orgull de ser valencians; de l’olor a pólvora, de barrancs amb terra humida i bancals plens de pols. De bressol de mar que acarona i de muntanya que balla amb xirimites i tabals, l’orgull de País Valencià, de llengua, de mare amb braços forts que pasta el pa, i pare amb llom faixat per portar blat o plegadors de llana.

Orgull de País, orgull de llengua que a uns ens ensenya a estimar mentre altres volen menysprear, la llengua suau com el vellut, preciosa com el vol colorit de la papallona i dolça com les pastes de les nostres iaies.

Volem acabar, amb un recordatori especial, a totes les persones afectades per les inundacions i pluges recents a les comarques nostrades de la Vall d’Albaida i la Vega Baja, i reclamar la urgència d’atendre-les.

Article d’opinió de Tere Sanjuan., Regidora d’Informació i Defensa de la Ciutadania, Democràcia Participativa i Transparència

Article d’opinió de Sandra Obiol , Portaveu de Guanyar Alcoi

Artículo de Opinión de Enrique Peidró, Ciudadanos Alcoy

¿Se puede saber qué pasa con la manzana de Rodes? Estamos ante un proyecto que debería ser prioritario para todos, una apuesta ilusionante para la ciudad, una iniciativa que tendría que ser objetivo principal e inmediato y que se debería apoyar e impulsar sin apenas miramientos… y en lugar de eso se ha convertido en una especie de culebrón sudamericano que propicia descalificaciones por parte de unos y respuestas airadas por parte de otros, de tal forma que no hay manera de conocer quién dice la verdad ni cuál es la realidad sobre el mismo.

Y la cosa está así: cuando no es porque aparecen bombas físicas en el edificio, es porque hay alguien que se dedica a ponerlas en sentido figurado, pero el proyecto no avanza. O, al menos, no lo hace al ritmo que nos gustaría. Pasan los días, las semanas, los meses… incluso los años, y apenas hay avances. ¿Tan complicado es ponerse de acuerdo para diseñar un proyecto que ayude y favorezca el crecimiento de nuestra ciudad? No debería serlo, aunque nada nos puede sorprender ya sobre la incapacidad de algunos partidos para alcanzar el consenso, visto lo visto en otros ámbitos.

Desde luego, si hay algo que no queremos los alcoyanos es que este asunto se convierta en un remake local del “Sálvame”. Cierto es que estamos de lo más entretenidos viendo cómo populares y socialistas se pelean a través de las redes, pero quizá sea momento de olvidarse de hacer “política” con este asunto y dedicarse a buscar soluciones. Apenas han pasado 100 días desde las pasadas elecciones municipales… por favor, no empecemos ya a “trabajarnos” los votos de las siguientes, que, hasta el 2023, todavía queda mucho para ello.

Espero, sinceramente, que la próxima vez que lea una noticia en los medios relativa a la manzana de Rodes sea para conocer detalles sobre su próxima inauguración, que se nos diga cuántos puestos de trabajo ha generado, qué influencia está teniendo sobre la economía alcoyana… En conclusión, que hablemos de una realidad de la que todos nos sintamos orgullosos y no tengamos que oír a ningún otro político de ningún partido lanzando reproches o lamentos. Esperemos que pronto consideremos esta manzana con orgullo, como nuestra particular “gran manzana” y deje de ser, tal y como he titulado este artículo, la “manzana de la discordia”.

Artículo de Opinión de Antonio Matarredona, Portavoz de la Plataforma Comarcal en Defensa de las Pensiones Públicas

Ahora más que nunca es imprescindible poner en primera línea de actualidad el tema de las pensiones, las actuales y en particular las futuras, y lo tenemos que hacer porque están seriamente amenazadas. Entramos en campaña como no puede ser de otra manera, y lo hacemos porque nos “condenan” a unas nuevas elecciones, el término condenan es entiendo el más adecuado, dado que en las últimas y muy recientes elecciones se consiguió la mayoría suficiente para acometer las inaplazables reformas, pero ni se pudo ni se quiso abordar, en realidad no se ha hecho nada.

Y entramos en campaña, que quede claro apostamos entonces y lo hacemos ahora por un gobierno de progreso y lo hacemos porque las derechas, las tres derechas, pretenden la privatización de las pensiones, y de muestra su voto favorable en Bruselas al PPEP, por cierto el PSOE se abstuvo. Las tres derechas pretenden meter mano en el gran negocio de las pensiones, como vienen ya haciendo con la Sanidad, y como? Pues muy sencillo fomentando el miedo con la sostenibilidad y en el caso de las pensiones además vaciando la caja del fondo de reserva sin más explicaciones (PP), CDs aboga por los planes privados de pensiones y Vox directamente por la eliminación del Sistema Público de Pensiones. En el caso de la Sanidad Pública, deteriorando el sistema recortando en medios materiales y humanos.

Evidentemente frente a esta reiteración de elecciones y campañas toca dejar muy clara nuestra postura y adoptar partido, porque somos 10 millones y porque no podemos dejar que nos manipulen.

Apostamos por un gobierno de progreso, pero que lo sea de verdad, no nos vale que nos vendan que las personas son lo primero cuando dejan sin recursos la ley de dependencia, cuando PP, CDs, votan a favor de mantener el 0,25 de subida si es “menester” hasta el 2025, o sea 2 euros más al mes de acuerdo con la media de nuestras pensiones actuales. Y el PSOE? bueno suya era la responsabilidad de legislar, y por supuesto de formar gobierno, però no ha hecho ni una cosa ni la otra, y esa es la realidad y no otra, el resultado de la moción de censura ganada a M. Rajoy es ni más ni menos que el PSOE gobierna con los presupuestos del PP. Cuando hablamos de un gobierno de progreso es porque este país lo necesita, necesita limpiar sus cloacas, necesita recuperar las políticas sociales, y nosotros los y las pensionistas necesitamos seguridad en el mantenimiento con las imprescindibles reformas del Sistema Público de Pensiones.

Incluir las pensiones en la Constitución es irrenunciable. Derogar el factor de sostenibilidad es imprescindible, incluir las pensiones como una partida más en los presupuestos generales del estado es absolutamente necesario, acabar con la brecha de género es de la más elemental justicia.

Eso es lo que justifica el apostar por un gobierno de PROGRESO, pero de verdad, y por eso y sin ninguna duda nos pronunciamos, y lo haremos en las calles y en las plazas, y lo haremos en todos los foros en los que se nos pueda escuchar.

Para variar una vez más nuestro voto es necesario. Y hay que hacer uso de él.

Mantener la presión en exigencia de nuestras demandas es vital.

La resignación no es en absoluto aceptable, no lo es por nosotros, lo es aún menos por nuestras hijas e hijos.

Article d’Opinió de Fonèvol

Hem amprat el títol d’un article que va escriure un conegut periodista alcoià sobre Fonèvol per convidar-vos a tots i a totes a l’exposició que hem organitzat a la UNESCO.

Enguany, a banda de les fotografies premiades i les finalistes del nostre concurs, hem preparat un conjunt d’onze panells amb retalls de premsa. L’exposició fa un recorregut pels esdeveniments relacionats amb la participació de les dones en les festes de moros i cristians d’Alcoi.

Són còpies d’articles que han recollit al llarg dels anys membres de la nostra associació. La mostra té exemples d’abans de la constitució de Fonèvol. També es troben fets que no són causa ni conseqüència directa de les nostres accions però estan molt relacionades.

Convidem a tota la gent a passejar per la mostra i llegir ací un titular, allà un paràgraf, trobareu frases cridaneres com: “Yes we can” o “L’assemblea és sobirana”…

Hi ha coses que han canviat i d’altres que estan com el primer dia, estem segures que els protagonistes d’alguns articles ni se’n recorden del que van dir, però a nosaltres ens recorda el nostre esforç al llarg dels anys. Quan llegim les fites que s’han aconseguit sembla que tot va per bon camí, però després de mirar l’exposició t’adones que queda molt per fer.

Vingau, trobareu articles sobre la sindicatura de Greuges, la justícia, opinions de diferents presidents de l’ASJ, de les festeres, de periodistes o de la ciència.

Esteu convidades i convidats a l’entrega de premis del concurs de fotografia i a la inauguració de l’exposició que tindrà lloc demà divendres 4 d’octubre a les 20,15 h. Podeu visitar l’exposició fins el 25 d’octubre en dies faeners.

Artículo de Opinión de Antonio Matarredona, Portavoz de la Plataforma Comarcal en Defensa de las Pensiones Públicas

Y volvemos a votar, y lo haremos cabreados, nos movilizamos hace un año porque necesitábamos un gobierno de progreso, necesitábamos reformas inaplazables y un cambio radical en las políticas neoliberales y austericidas del PP. Apoyamos en su día la moción de censura que terminó con la presidencia de M. Rajoy. Ganada la moción de censura Pedro Sánchez nos abrió una ventana de esperanza, nos subió tímidamente las pensiones pero las subió, aunque jamás recuperamos la pérdida de poder adquisitivo que veníamos acumulando cifrado en más de un 8%.

Llegaron las elecciones y las ganó el  PSOE, que contaba a su izquierda con mayoría suficiente para configurar gobierno y gobernar en clave de progreso. Pero no ha sido así, no se ha querido que sea así, y entramos en el tiempo de la marmota, con un presidente, incluso con un rey, de vacaciones, todo el país de vacaciones como si nos las pudiéramos permitir.

Se acabó la ventana de esperanza, y se acabó sencillamente porque desde el gobierno batiendo recorts de tiempo en funciones no se ha hecho ni se ha querido hacer nada por las y los pensionistas, no se ha legislado, no se han producido los prometidos decretos ley, no se han blindado las pensiones ni se ha derogado el factor de sostenibilidad.

Pero además porque se ha fracasado sin paliativos en la configuración de un gobierno de progreso.

Y ahora, un año después, volvemos al tiempo de las promesas, las mismas de hace un año, como las mismas son nuestras insatisfechas reivindicaciones.

Y por si nos faltava algo con la “amenaza” de volver al 0,25 de “subida” para las pensiones, o sea 2 euros más de media al més para el próximo año. Que burla, que inmensa burla.
Y todo eso desde la autonomía peor financiada y a la que se le obliga a hacer recortes.

Si, volvemos a las urnas, y tendremos que votar, no tenemos más remedio, pero Sr. Sánchez, verá como que no somos imbéciles
evitese esta vez la promesas porque se ha ganado con creces que no nos las creamos.
Seguiremos en las calles, que remedio, ustedes nos obligan a ello. Apoyamos sin ninguna duda la manifestación del día 16 en Madrid, no somos la COESPE, pero da igual, compartimos básicamente el mismo objetivo.

Votaremos pero Vd. no se ha ganado nuestro voto, ha fracasado y nos ha engañado,

Article d’Opinió de Fonèvol

La primera impressió quan entres a la sala de juntes de l’ASJ és com la que degué tindre Harry Potter quan va entrar a Hogwarts. El mobiliari vintage i els costums també, però sense la il·lusió d’aprendre coses noves del protagonista dels llibres.

La sort és que els costums van millorant, l’ASJ va convidar les persones que van presentar esmenes a la seua proposta de canvi d’Estatut (article 49 ) a exposar la seua opinió en una reunió de treball. A la reunió van acudir quasi tots els membres de l’assemblea, només en van faltar tres. Com ens van avisar amb poc temps d’antelació, només vam poder assistir sis de les persones que havíem presentat esmenes, algunes de Fonèvol i altres no. Només la invitació ja ens sembla un pas endavant, van obrir la porta i va córrer un poc l’aire.

Pel que fa al contingut de la reunió, la cosa no va anar tan bé. El convidat i les convidades vam explicar que volem que s’elimine l’apartat C de l’article en qüestió, que no volem que castigue a les quatre dones que porten l’uniforme tradicional de la filà, quan a eixes dones els hauríem d’agrair la seua determinació per facilitar l’entrada de les dones en la festa. Els vam dir que hi ha molts gèneres diferents i no ens agradaria que s’hagueren de dissenyar tots eixos trages per filà, que hi ha un corrent important a la festa que vol només un uniforme per filà, que introduir canvis en l’Estatut és molt més difícil que canviar l’Ordenança, que la discriminació pot conduir a la violència sexista…

Un altre detall de bona voluntat per part de la directiva de l’ASJ va ser proposar un text alternatiu que deia una cosa com: en la qüestió dels trages se seguirà el que diu l’Ordenança. Nosaltres tampoc estem d’acord amb eixa redacció ja que, ara per ara, això significa el mateix que la versió anterior i és més difícil d’entendre.

Com bé sabeu, entre la seixantena de membres habituals d’eixa assemblea, només hi ha dos dones (una no es va poder presentar a la reunió). Eixe fet ja demostra que la festa no és igualitària, però es veu algun xicotet canvi que ens fa pensar que, d’ací vint anys més, pot ser-ho. No hi ha pressa, però les coses no canviaran per art de màgia.

#donesalafesta

#untrageunafilà

Article d’opinió de Daniel Méndez, Membre de Guanyar Alcoi

Desastres naturals, extinció d’espècies, refugiats climàtics, caiguda del PIB mundial… El calfament global, provocat per un model insostenible de producció i consum generat per la desenfrenada activitat de l’home en els últims anys, hauria de col·locar a la lluita contra el canvi climàtic en el focus de la nostra vida diària. Empreses, organismes i institucions coincideixen en el gran desafiament que suposa promoure la conscienciació sobre un assumpte tan complex i transversal. El canvi climàtic afecta a tots i a tot, però explicar la seua magnitud de manera senzilla i comprensible per a qualsevol públic entranya innombrables dificultats. El seu radi d’acció és tan extens que tal vegada el camí més curt siga preguntar-nos quins dels conflictes actuals no tenen relació –directa o indirecta– amb el canvi climàtic.

L’AEIOU de la lluita contra el canvi climàtic, és un joc de paraules que tracta d’identificar els punts clau, associant-los mentalment a cadascuna de les cinc vocals de l’abecedari: (A)lerta; (E)vidència; (I)niciatives; (O)portunitat; (U)nitat.

L’origen va ser una qüestió de necessitat: tindre referències que ens permeten a tots recordar ràpidament les línies clau d’actuació durant les presentacions de sensibilització. El resultat són unes associacions que poden servir des dels més xicotets fins als més avançats:

• Alerta: Experts del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) porten alertant des de fa temps sobre l’efecte de l’increment de concentració dels gasos d’efecte d’hivernacle en el calfament global, i de les conseqüències d’aquest calfament: increment en número i intensitat dels esdeveniments naturals extrems (onades de calor, precipitacions torrencials, huracans, terratrémols, etc.) la desaparició de gran part de la fauna i la flora i l’increment del que anomenem refugiats climàtics (poblacions que han de ser evacuades per les sequeres o la pujada del nivell del mar, entre altres raons). Tot això a més genera importants pèrdues del PIB, que afecta especialment a les regions i col·lectius humans més vulnerables.
• Evidència: On estan les causes? L’excés de concentració CO? està essencialment provocat per un model de producció i consum energètic insostenible basat en la crema de combustibles fòssils, tant en la producció d’electricitat com en la calefacció d’edificis, en el transport i en la indústria. Sense oblidar el mal ús de l’energia en les llars i en la indústria (falta d’eficiència energètica). I cal no oblidar la desforestació, que és també clau perquè els boscos són fixadors del CO?. En definitiva, processos amb efectes devastadors per al nostre planeta que hem accentuat en els últims anys. I tot això en un marc de fiscalitat en el qual en comptes de tindre instaurat el principi de “qui contamina paga”, la no consideració de les externalitats de costos que genera la crema de combustibles fòssils, envia just els senyals contraris, que posicionen desfavorablement a les tecnologies no emissores respecte de les quals sí que ho són.
• Iniciatives: El canvi passa per mesures que prenguem. Cal descarbonitzar l’economia eliminant totes les fonts que produïsquen CO? i potenciant les que no ho produïsquen (energies renovables, mobilitat verda en el transport amb vehicles i ferrocarrils electrificats); millorant l’eficiència energètica (aïllant millor els habitatges per exemple) per a consumir menys; augmentant les masses forestals i impedint la desforestació; desenvolupant polítiques fiscals que implementen el principi de “qui contamina paga” en tindre en compte la correcta assignació als emissors del cost de les externalitats. Hi ha lloc per a l’optimisme, perquè totes aquestes iniciatives són factibles i són eficients en el moment actual. Aquesta transició de model energètic, a més, haurà de ser “justa”, amb models de suport per als col·lectius vulnerables.
• Oportunitat: Sí, és possible convertir el risc que significa el canvi climàtic en una oportunitat si es lluita de manera correcta contra ell. Crear teixit industrial basat en tecnologies renovables, vehicles elèctrics, bombes de calor, bateries, etcètera. I que en les zones vulnerables s’implanten aquest tipus de models econòmics per a substituir als antics. Però l’O també pot representar els riscos d’aquells que s’Oposen a transitar cap a un model descarbonitzat, per exemple perquè no desinverteixen en actius contaminants que tinguen o que basen les seues inversions en nous actius emissors. Els riscos són enormes, i venen essencialment que aquests actius es queden “encallats” (stranded en argot anglosaxó), és a dir, que no puguen recuperar les seues inversions perquè les normatives o les restriccions els impedeixen funcionar. I això ocorre a les inversions en noves mines de carbó, o nous pous de petroli, o en centrals elèctriques que cremen combustibles fòssils o als fabricants de cotxes convencionals. El mercat de capitals pressiona cada vegada més per a analitzar la viabilitat dels plans de negoci de les empreses en relació als objectius de descarbonització marcats per l’Acord de París, acrescut per les noves normatives mediambientals que es produeixen contra els problemes de contaminació de l’aire (NOx, SOx, partícules), que sense ser mesures contra el canvi climàtic, incideixen contra les mateixes fonts que les ocasionen (crema de combustibles fòssils).
• Unitat: Les solucions passen per acceptar que els problemes globals només poden resoldre’s amb la implicació de tots. No podem actuar solos i de manera aïllada, necessitem aliances com la de l’Acord de París i accions conjuntes d’ONG, governs, empreses, universitats i ciutadans. I ja hi ha moltes iniciatives, com les que llança el C40 (associació mundial de grans ajuntaments), o la Powering Past Coal (en què Països, Regions, Estats, Empreses…es comprometen a eliminar les centrals de carbó entre 2025 i 2030), etcètera. Les religions, el mercat financer, els organismes multilaterals… tots demanden una acció conjunta, ambiciosa i urgent.

Article d’opinió de Toni Francés, Alcalde d’Alcoi

S’acaba la III Setmana Modernista d’Alcoi i tanquem aquesta edició, cansats per la intensitat de l’esdeveniment, però profundament orgullosos d’aquesta ciutat. Multitudinària, variada, cultural, activa, diversa, oberta, efervescent, col·lectiva, associativa, referent, dinàmica, participativa, turística i cultural són alguns dels adjectius amb què podem anomenar aquesta gran festa, recurs turístic i activitat cultural. La Setmana Modernista que les alcoianes i alcoians han creat per fer més gran la seua ciutat, per gaudir-la, per mostrar-la i viure-la.

Recuperar el modernisme, una època encara viva i present en el dia a dia dels alcoians, era un deute també amb els nostres avantpassats. Mirar cap enrere per aprendre, entendre i explicar com som i per què. Llegir la història, recuperar-la i fer-la valdre, sense melangia pel que vam ser ni pesar pel que vam viure sinó amb la reflexió, la ment oberta i l’actitud positiva del que sap que el coneixement sempre és valuós. Al llarg de la Setmana, les conferències, exposicions i activitats culturals han servit per redescobrir part del nostre passat i a figures rellevants a la història alcoiana. Però, un dels grans èxit d’aquesta fira és que, a més d’estudiar aquesta història, ens hem adaptat a l’època actual aprofitant les oportunitats que ens dóna el present, convertint-la en una font econòmica, en un dinamitzador social, en una eina de promoció, és a dir, en un recurs cultural i turístic per a créixer com a ciutat.

Podríem dir que la idea de fer una Fira Modernista a Alcoi és de molts i de ningú però, com tot en la vida, les idees necessiten treball, passió, constància i reconeixement col·lectiu per convertir-se en realitat. Des del primer any, hem comptat amb l’ajuda d’unes entitats que estimen, creuen i treballen per fer gran aquesta ciutat; hem anat de la mà d’empreses i professionals del sector comercial i turístic que sabien que teníem una gran oportunitat, i també, és clar, hem tingut l’ajuda de tantes i tants alcoians, individuals i anònims. Amb totes i tots, vam començar a caminar i després s’han anat sumant d’altres, que han aportat i multiplicat, però esperem també que se’ns sumen molts altres.

No podem oblidar tampoc, com en totes les gran ocasions que viu la ciutat, als treballadors i treballadores, tècnics, operaris, forces de seguretat, protecció civil, sanitat … que sempre estan ahí aconseguint que tot fluïsca i que la resta pugam gaudir de les activitats i la festa. I per acabar, recordar també tota la feina de promoció realitzada, per presentar i donar a conèixer aquesta nova proposta en un món global i interconnectat, saturat d’informació, on Alcoi s’ha sabut posicionar amb un producte turístic de qualitat.

La Setmana Modernista alcoiana ja es presenta en fòrums acadèmics com un exemple de producte turístic d’èxit, estudiant tots eixos ingredients que hem anomenat.  I és que si alguna cosa  podem dir de la nostra Setmana Modernista, és que ha aconseguit la majoria d’edat. Ara, ens queda seguir madurant, creixent i aprenent i, sobretot, gaudint, amb alegria i actitud positiva, la mateixa que ens ha portat fins ací; del treball constant, del convenciment en el potencial d’Alcoi, perquè les grans coses abans, sempre, hem de somiar-les.

Ja hem començat a treballar per la IV Setmana Modernista d’Alcoi, la que és de totes i tots, eixa gran Fira d’alcoianes i alcoians, treballadores i treballadors actuals, incansables, apassionats, capaços de donar el millor de si mateixos per seguir creant experiències que ens permeten avançar. Hem fet realitat la tercera pota turística d’Alcoi, la Setmana que mira al passat per gaudir del present i assegurar-se el futur. I hui, el dia després, tenim una immersa gratitud, noves idees i molta força per seguir endavant. Visca la IV Setmana Modernista d’Alcoi!