Opinión

Artículo de la Asociación de San Jorge de Alcoy 

Article d’ Opinió de Sandra Obiol, Portaveu de Guanyar Alcoi 

Dilluns, al plenari extraordinari per aprovar els canvis en el Ban Reial i la Cavalcada 2020, la regidora Carolina Ortiz va dedicar, sencereta, la seua segona intervenció (a la que no se’ns permet respondre) a fer un discurs farcit de mentides i rancúnia en contra de Guanyar, i més en concret, en contra meua. Enfadada, bastant, vaig anar a Twitter i vaig escriure: “Avui al plenari d’Alcoi a la regidora li han escrit un paperet per a que en la seua 2a intervenció (quan ja no li podem dir res) dir que no podem criticar-los perquè som la 2a força menys votada. Alta política”. I continuava: “Això és com dir que Camps ho feia bé perquè els votava molta gent. S’assemblen tant.” Poc després tenia una resposta de l’alcalde, Toni Francés: “Buff, “li han escrit un paperet” que trist que digues això d’una regidora, dubtant de les seves capacitats. Em fas sentir vergonya. Alta política”

I mira, té raó; però no com exposa, i segurament ahí haurà de fer introspecció el nostre alcalde i pensar per què va fer eixa interpretació tan ràpida. És cert, no veig capaç a Carolina Ortiz de fer eixe discurs. La conec poc però sempre m’ha semblat una de les persones més amables i rialleres de la corporació. I va fer un discurs ple de menyspreu cap a nosaltres. Molt diferent al primer que va llegir. A més a més era un discurs calcat del que ja he hagut de suportar des que vaig decidir entrar en política institucional. Una manera d’expressar-se, unes paraules, que he llegit moltes vegades, massa, a les xarxes socials i a articles d’opinió i que entenc que han sigut escrites per algun dels 9 assessors/es que el PSOE té. Ei, i no passa res. Els assessors/es escriuen discursos. No estic descobrint res, ho fan habitualment en tots els partits i institucions. Si el PSOE es nega a que els seus assessors/es els escriguen intervencions, hauran d’explicar per a què necessiten tants d’assessors/es.

Com deia, he escoltat massa vegades eixes paraules plenes d’odi cap a nosaltres, en campanya i després, que moltes vegades han anat acompanyades d’actes en els que s’aprecia venjança, com el fet de ser l’únic grup polític que amb 2 regidors no tenim suport administratiu facilitat pel govern. Una manera de fer política basada en el menyspreu cap a nosaltres i cap a les 2.255  persones que ens han votat. Si tan insignificants diuen que som, per què ens fan tant de cas? ¿Potser per la frustració de que després de dues legislatures i de posar floretes a totes les rotondes, no tenen la majoria absoluta que volien i que sí han obtingut altres companys seus de partit a altres poblacions? ¿Potser perquè els nostres arguments, que no saben respondre més que amb insults, posen en evidència que sí, que fan polítiques de dretes i no d’esquerres? Perquè ser d’esquerres, ser progressista, hauria sigut per exemple treballar durant 11 mesos els canvis en la Cavalcada i parlar amb les entitats implicades en l’organització però també amb les associacions de veïnes i veïns, amb els i les comerciants, obrir mecanismes de participació a les famílies… I no posar, de nou, els interessos de partit per damunt dels interessos d’Alcoi. I això, per molt que m’insulten, no ho poden amagar.

Artículo de Kiko Cantó, edil del PP en Alcoy 

Desgraciadamente para los alcoyanos, el Gobierno de Antonio Francés nos ha salido fullola de moro en demasiadas ocasiones.

No deja de sorprender cómo las expresiones valencianas definen la situación que vivimos con el Gobierno que desde hace ya más de ocho años está al frente del Ayuntamiento de Alcoy. Una de las que mejor se ajusta al perfil del PSOE alcoyano es Eixir fullola de moro. Según el diccionario normativo de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, esta locución se utiliza cuando alguien o algo no responde a las expectativas proyectadas.

Desgraciadamente para los alcoyanos, el Gobierno de Antonio Francés nos ha salido fullola de moro en demasiadas ocasiones. ¿Quién no ha pensado, acólitos del alcalde aparte, que entre los múltiples anuncios del Gobierno haya algunos un poco exagerados? El más claro, quizá, es la calle de Entenza, con una reurbanización bautizada como inteligente. El resultado ha sido una vía hostil, gris, repleta de obstáculos y con las aceras sucias por la invasión de vehículos. No hay más que preguntar a los vecinos.

Bien frustrante es también el balance de la inversión en los polígonos industriales. Tan necesario era el asfaltado de estas zonas como innecesario utilizar el término modernización. Máxime cuando queda por resolver, por ejemplo, la entrada a Cotes Baixes o el acceso al área de Santiago Payá, todavía en precario.

El Gobierno de Francés nos ha salido fullola de moro al proclamar el regreso de la Capitanía de la Guardia Civil cuando depende de un convenio que solo recoge mejoras del cuartel por valor de 50.000 euros a pagar por el Ayuntamiento. O cuando anuncia en plena campaña la construcción de viviendas en El Partidor para después toparse con un portazo en las narices al pedir la financiación necesaria a la Generalitat Valenciana.

La pregunta es obvia: ¿es necesario presentar las iniciativas como algo más de lo que realmente son? ¿Cuándo este Gobierno tratará a los alcoyanos como adultos? La ciudadanía conoce las carencias y problemas de Alcoy. Y es consciente de las dificultades para solucionarlas y, especialmente, para pagar esas soluciones. Edulcorar la realidad solo lleva a la decepción.

Sinceramente, resultaría más creíble un Gobierno que nos hablara del esfuerzo y el trabajo que nos va a costar estar preparados para el futuro. Ser ambiciosos no significa inundarnos con falsas expectativas, con iniciativas que al poco tiempo acaban sepultadas en la memoria por las siguientes. La bola se hace tan grande como el desengaño de los alcoyanos que, con espíritu crítico, echan de menos resultados.

Visto lo visto, y puestos a resignarnos a tener un Gobierno que nos ha salido fullola de moro, nos conformaríamos en que centrara todos los esfuerzos en cumplir con uno de sus múltiples anuncios: la creación de los 500 empleos prometidos en Rodes.

Article d’opinió de Javi López, Assessor d’Esports Ajuntament d’Alcoi

Article d’opinió de Benjamin Buckman, membre de Compromís Alcoi 

L’anterior nadal, vaig tindre l’honor de participar en la cavalcada dels Reis Mags acompanyant a un dels reis, ajudant a xiquets i no tan xiquets perquè pogueren pujar a besar-lo. Per a mi, va ser una experiència emocionant i inoblidable. Mai he vist un acte tan ple d’il·lusió, en les cares de totes aquelles persones tant nascuts a Alcoi com de diferents localitats i nacionalitats. Un moment únic i màgic. Viure-ho des de dins és un privilegi, de debò.

I el que ho viu des de fora, ho espera amb la mateixa il·lusió, i atresora els records de la seua infància.

Quina llàstima de tota aqueixa màgia quede entelada per una decisió d’uns quants, per a retallar el trajecte de la cavalcada.

Diuen que un dels motius, és la falta de gent en els últims trams. Em dona la sensació que mai han anat a veure allí la cavalcada?, ja que estem parlant de centenars de persones, xiquets i majors que van a propòsit a veure-la allí. I ho fan per diferents motius, bé per treball ja que l’horari no els permet anar als trams anteriors, bé perquè en el centre hi ha tanta aglomeració de gent que els sembla perillós anar amb xiquets xicotets o bé perquè no volen esperar hores asseguts amb xiquets xicotets per a poder veure decentment la cavalcada darrere de dues files de gent , perquè els seus fills puguen veure-ho amb un espai més ampli i amb seguretat. I la solució que proposen és que la gent de Santa Rosa i l’eixample que normalment el veu en aquesta zona, puge fins a la primera part del Camí per a poder veure-ho abans. com pretenen que gent que tinga dificultat per a caminar, persones majors o xiquets molt xicotets pugen fins allà dalt solament perquè no volen acabar més tard la cavalcada. Estem parlant d’un dia, d’unes hores, en les quals s’acaba una mica més tard del normal. En la qual els pares que vulguen que els seus fills es fiquen al llit prompte només han d’anar a la part del centre per a poder acabar abans. Ningú es qüestiona que en festes de Sant Jordi l’entrada de moros acabe a les 22.30 de la nit, ací ningú es queixa de vetlar. Quan jo vaig eixir a la cavalcada dels Reis de l’Orient era conscient que anava a acabar tard, era conscient que m’anava a perdre part de la il·lusió de les meues filles obrint els regals però també era conscient que aquella il·lusió de veure a la resta de xiquets també valia la pena, al cap i a la fi només anava a ser per una nit.

Quin tipus de seguretat es garantirà en el centre davant tanta aglomeració de gent, entre els quals som d’ací i els que venen de fora? Si fins hui ja em semblava un aclaparament fins i tot insegur anar amb xiquets xicotets, per tanta gent que s’acumula allí, ara que hi hauria menys tram per a repartir-nos i tots anirem al mateix lloc, serà impossible poder veure res i garantir una mínima seguretat.

Record que mentre pujava a xiquets fins i tot majors a besar al rei, hi havia moments en els quals em sentia atabalat per tant de devessall de gent intentant arribar fins ell. I això també passava en la zona dels Alçamora, no solament en la zona de centre i país valencià. No vull ni pensar com serà ara que tothom hauria d’anar allí.

Un altre dels problemes que plantegen és que no hi ha suficient gent en el tram de Cervantes. Jo propose una solució perquè aqueixa zona es puga aprofitar.

Un dels moments més emocionants durant la cavalcada de la qual vaig formar part , va ser quan en un dels descansos del Rei mentre el camell estava assegut, vaig veure a una xiqueta en cadira de rodes que mirava al rei amb cara d’il·lusió. Vaig veure en la seua mirada la seua intenció de poder besar-li, i al mateix temps la seua impotència de no poder arribar fins ell. En aqueix moment vaig preguntar als seus pares si podria agafar-la en braços i alçar-la, ells van accedir de seguida. Vaig parlar amb els meus companys per a coordinar-nos i entre tots la vam agafar en braços i la pugem. Els pares es van desfer en agraïments, la xiqueta no podia ser més feliç i cap de nosaltres ens vam anar d’allí sense soltar una llàgrima en els ulls. Em passe la resta de la cavalcada observant que hi havia molta gent en la mateixa situació gent que no podia accedir per cadira de rodes o per dificultat de mobilitat. Per això propose que en la zona de Cervantes s’habiliten unes plataformes per a gent en aquestes circumstàncies, perquè els reis tinguen allí la seua parada obligatòria i puguen gaudir igual que la resta de xiquets i majors d’un contacte directe amb els reis. Així la màgia no es perdrà en aqueix tram, tindrem una il·lusió afegida.

Perquè al final la solució està a afegir, no a llevar, perquè tots puguem gaudir de la màgia del nadal Alcoià.

Article d’Opinió de Carol Ivàñez, regidora de Compromís Muro

Hui és 12 de desembre i a Muro el Nadal encara no ha arribat.. Bé, sí que és cert que molts veïns i veïnes hi han posat llums a les seues cases, i els comerços han decorat els seus aparadors, ja fa molts anys que es promou aquesta activitat des de l’Ajuntament i així ha continuat. Els comerciants murers fan uns aparadors excel·lents que ens fan gaudir d’un ambient nadalenc al poble des del pont de la Puríssima, com mana la tradició! Però aquest any ha fallat alguna cosa i és que els carrers murers no compten amb els esperats llums de Nadal, i de moment va per a llarg perquè encara no estan col·locats, i clar els més petits pregunten a les mares i als pares que a on estan els llums, que a casa ja està el Betlem i l’arbre posat… I jo sòc la primera que estic en contra dels excessos, del consumisme sense mesura i de què en novembre ja estiga tot ple de Pares Noels, que damunt són d’importació, i d’una quantitat exagerada de dolços estranys al supermercat que tampoc són els nostres… Però d’ahí a què no es posen els llums a temps, uns llums que d’altra banda ja fa molts anys que utilitzen la tecnologia led i que consumeixen molt poc. De fet pràcticament tot l’enllumenat públic utilitza aquesta tecnologia gràcies al bon fer dels governs municipals de Compromís. Que si es decidira substituir-les per altra mena de decoració, com a elements ornamentals reciclats jo la primera que estaria d’acord. De fet, des de Compromís vam impulsar tallers de decoració nadalenca amb materials reciclats i els vam utilitzar als edificis públics. A més, vam utilitzar el treball del taller d’art especial per a la decoració nadalenca de la façana de l’Ajuntament.

Els llums de Nadal incentiven passejar pels nostres carrers, animen a fer les compres a les botigues del nostre poble i és per això que sempre les teníem preparades per al 6 de desembre i alguns anys fins i tot abans. Aquesta setmana la premsa alacantina venia carregada d’una gran polèmica perquè a la ciutat d’Alacant tampoc han pogut gaudir de l’enllumenat a temps, de fet es demana la responsabilitat del tècnic encarregat de la contractació. Pot ser excessiu, però el que sí que cal és donar la cara i explicar a la població el que ha passat.

Des de Compromís denunciem que aquest any no s’hi han col·locat les llums a temps, això significa que les mureres i murers pagarem per un servici que normalment durava un mes i que enguany durarà 15 dies, amb el consegüent detriment per al comerç local. No entenem com un equip de govern amb 6 alliberats de 7 amb un important augment de sou respecte a l’anterior (de 1.200€ mensuals a 2.000€) no hagen gestionat com cal aquest tema, com a hores d’ara tots els pobles tenen preparada la seua programació nadalenca i a Muro no hi ha res de res anunciat, això provoca que la gent, sobretot amb xiquets i xiquetes menuts vaja a altres pobles buscant alternatives d’oci. I no ens val cap excusa i ja està bé de dir-li al poble que no hi ha diners, gràcies a la magnífica gestió del govern anterior de Compromís hi ha diners i molts!!! Parlem de 4 milions d’euros de romanent, és a dir, d’estalvi i deute 0, ja ho voldrien molts consistoris…

Així que des de Compromís posem de manifest la falta de previsió que demostren, així com la falta de respecte cap als comerços locals, esperem que almenys demanen disculpes que amb la il·lusió no es pot jugar!!! I ja parlem en altra ocasió del no taller de betlems….

Article d’Opinió d’Aarón Ferrándiz, regidor de Podem Alcoi 

Ja hem arribat al moment on, segons la meua manera d’entendre les coses, mai hauríem d’haver-nos permés arribar com a societat. Així i tot, estem a temps de reaccionar. Però hui vull parlar-vos d’un tema molt concret. Els ‘MENA’ i l’ exemple que suposa el que està ocorrent amb ells per analitzar la realitat social.

‘MENA’ (menors estrangers no acompanyats) és un terme que fa referència a xiquets, xiquetes i adolescents que estan sols i exposats a un greu risc d’exclusió i de desemparament, que es troben separats/as dels seus pares i que tampoc estan sota la responsabilitat de cap altre adult.

Des de fa ja massa temps, el partit d’ultradreta i xenòfob ve afirmant de forma reiterada que aquests xiquets, xiquetes i adolescents migrants que tenen la mala fortuna d’arribar a soles sense cap tipus de protecció són delinqüents. Una altre bulo i una altra mentida més per a continuar generant odi i trencant la convivència de la nostra societat. Davant dels seus falsos arguments, les dades reals. Per exemple, l’índex de delinqüència d’aquests xiquets i xiquetes migrants tutelats per la Junta d’Andalusia és tan sols d’un 0,54% segons afirma el propi portaveu del govern de la Junta. A més, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística per a l’any 2018 (últim any de què hi ha dades disponibles) el 82% dels menors condemnats per delictes a Espanya eren espanyols i no immigrants.

El resultat de sembrar l’odi, el vam veure ahir. Després d’una trucada que avisava que “esto es solo el inicio de la Nueva España”, es va llançar dins del centre de menors estrangers no acompanyats d’Hortaleza (Madrid) un explosiu (una magrana de les quals utilitza l’exèrcit per a les seues pràctiques) que per sort va ser identificada i desactivada abans que haguérem de lamentar una tragèdia major.

Aquest dimecres, va ser un atac amb una magrana d’entrenament. Però el 30 d’octubre, va haver un intent d’assalt de 30 joves d’ultradreta. El diumenge 27 d’octubre a les tres de la vesprada, a Saragossa dos xavals li van donar una brutal pallissa a un menor immigrant de 17 anys i van fugir deixant-lo a terra inconscient. Segons la policia, “va rebre punyades i puntades per tot el cos, però la majoria van estar dirigits al seu cap. De fet, quan va arribar a urgències, els metges van comprovar que el xic tenia part del crani afonat i es va arribar a patir per la seua vida” (L’Herald, 7 de novembre). I també el 5 d’octubre dos xavals encaputxats amb dos rems es van acostar a la parada de l’autobús de la línia 107 del carrer de la Mar de les Antilles en el districte d’Hortaleza a Madrid. En arribar al banc, van començar a colpejar amb els rems a dos adolescents àrabs. També va ocórrer a plena llum del dia. L’endemà va aparèixer una pintada darrere de la parada d’autobús: “Todos remamos juntos. Viva España”.

No, evidentment, aquests xiquets i xiquetes no són delinqüents.  En canvi, una vegada més, la realitat ens explota davant dels nassos i ens demostra el perill que suposa per a tots, sense excepció, continuar normalitzant i acceptant discursos d’odi, xenòfobs, masclistes, homòfobs i basats en valors i principis antidemocràtics que vulneren els Drets Humans, la pau i la convivència a la nostra societat. I el cas dels menors estrangers no acompanyats és només un exemple més del perill que suposen. Un exemple més dins d’una excessiva llista de burrades entre les que trobem la negació de la lacra de la violència de gènere i el canvi climàtic, la oberta pretensió d’il·legalitzar partits polítics vulnerant el dret i la Constitució o la oberta simpatia amb Franquisme I és obligació i responsabilitat de tots els que ens sentim demòcrates eixir a defensar-la, perquè està demostrat que la democràcia, no és per sempre. S’ha de barallar i s’ha de defensar, junts. I aquests discursos s’han de combatre amb la veritat de les dades.

I no, aquests discursos de odi i aquells que els promouen no són un company de viatge vàlid per a les lògiques democràtiques ni tenen cabuda en la nostra societat. I els fets, desgraciadament, així ho evidencien. En canvi, senyors dirigents de la ultradreta espanyola, saben el que sí que considera la Llei de Partits espanyola ilegal, anticonstitucional i delicte? Doncs literalment “que un partido pueda, de forma grave y reiterada, atentar contra el régimen democrático de libertades, justificar el racismo y la xenofobia o alimentar el discurso del odio”.

Però no voldria acabar sense dir que, sent francs, si hi ha alguna cosa que ha permés que Espanya deixe de ser l’excepció a Europa on la ultra dreta no aconseguia convèncer, han sigut les polítiques neoliberals que han trencat els contractes socials desmantellant els serveis públics i les garanties socials, precaritzant les nostres condicions de treball i empobrint les nostres vides a costa del benefici d’uns pocs.  Així que per tot el que ens uneix que és molt més que el que ens separa, ni un pas enrere front aquest discurs d’odi que pretén dividir-nos i enfrontar a l’últim contra el penúltim, ni un pas enrere en la defensa dels Drets Humans, en la defensa dels drets laborals i socials, d’un país més inclusiu, democràtic, verd i feminista. Que no ens falle la memòria, compatriotes.

Artículo de Antonio Matarredona, Plataforma de Pensiones Públicas

La huelga siempre es una medida de fuerza, quizás la más poderosa que posee la clase trabajadora, la huelga general es una enmienda a la totalidad al poder gobernante y sus políticas, y en este país la capacidad de convocarla la tienen los sindicatos. Lo venimos diciendo nosotros somos plataformas sociales, carecemos de legitimidad para poder convocarla y solo podriamos pedir a los sindicatos que la convoquen, però insisto pedir no es convocar. És evidente que quienes cargan con las consecuencias de la huelga son los trabajadores que sufrirán la pérdida de sus sueldos. Dando por supuesto que los trabajadores en activo estén de acuerdo con los motivos que nos mueven a pedírselo son ellos y sólo ellos los que cargarán con las consecuencias en primer lugar.

Dicho lo anterior, que debería en realidad ser obvio, pasamos a la oportunidad de pedir ahora una convocatoria de huelga general, hay motivos? si, sin duda hay motivos, pero contra quien la convocamos?,  esta claro contra el gobierno que nos “tiene” cabreados, y ahí surge el problema ahora mismo, que gobierno? porque no hay, está en funciones, y las negociaciones para poder formar gobierno en marcha, y veremos… De momento hay presiones de todo tipo para que no se constituya un gobierno de progreso, y seguimos sin gobierno desde hace cerca de un año.

Pedimos en las actuales circunstancias una convocatoria de huelga general? De entrada los interlocutores de “la otra parte” están en funciones, que es como no estar en realidad, tampoco sabemos quiénes serán los interlocutores si por fin y ya va siendo hora, se constituye el gobierno de progreso, ni por supuesto las medidas que tomarán, como y cuando para la imprescindible reforma del sistema publico de pensiones, su actualizació de acuerdo con el IPC real, la derogación del factor de sostenibilidad, la subida de las pensiones de pobreza, perdón mínimas…

Pero a pesar de todo y como estamos cabreados y cabreadas dado el parón político y las promesas incumplidas nos lanzamos y pedimos a los sindicatos que convoquen huelga general, sindicatos que todo sea dicho en muchos casos y desde muchas plataformas de pensionistas hemos descalificado por tierra, mar y aire por su inacción rompiendo todo tipo de relación. Y resulta que los sindicatos mayoritarios nos contestan que ahora no toca, que primero gobierno.

Y nosotros contra todo y contra todos seguimos “convocando” una huelga general con los sindicatos minoritarios y en este caso nacionalistas, que que cosas en sus peticiones llevan la gestión por ellos de la seguridad social en el País Vasco, o sea la rotura definitiva de la caja única de la Seguridad Social.

Nuestras relaciones con el movimiento de pensionistas Vasco son excelentes, en más de una ocasión hemos leído manifiestos consensuados, pero esta vez tenemos que decir que esa no es nuestra guerra, tampoco es que ellos, los convocantes, cuenten con el resto del país para esta convocatoria.

El movimiento pensionista es transversal y recoge sensibilidades diversas cuyo nexo en común es la defensa del Sistema Público de Pensiones, su razón de existencia es el sacar a la luz un problema que se mantenía en penumbra las pensiones, las presentes y sobre todo las futuras. No somos sujetos políticos pero evidentemente SÍ HACEMOS POLÍTICA, y para ello usamos nuestros medios presión en las calles y presión en las instituciones.

HUELGA GENERAL, ahora no, és inoportuna y probablemente inadecuada.
MOVILIZACIONES, de momento no nuestras peticiones son las mismas de hace un año porque no se ha hecho nada, porque hace un año que no hay gobierno.

PERÒ HE EMPLEADO EL TÉRMINO DE MOMENTO, tanto en las movilizaciones como en el apoyo a la huelga. Y lo he hecho porque lo que no podemos es seguir con una situación de bloqueo, porque no es aceptable tener que ir a nuevas eleccciones, y porque necesitamos soluciones ya.

LO PRIORITARIO AHORA MISMO, LO MUY URGENTE ES QUE SE CONSTITUYA UN GOBIERNO NO PODEMOS NI  DEBEMOS INTERFERIR CON MÁS RUIDO EN ESA ABSOLUTA NECESIDAD

Artículo de Opinión de Kiko Cantó, edil del PP en Alcoy