Opinión

Al llarg dels anys ens hem reunit amb tots els presidents de l’ASJ però no hi ha hagut cap com l’actual.

El primer va dir en la televisió que cap Constitució li havia de dir a ell com fer la seua festa, referint-se a l’absència de dones amb ple dret. I tots els hòmens de les filaes es van quedar satisfets.

Va haver un altre que ens deia que el que estaven fent amb les dones era injust, però que ell només tenia un vot en la junta i que no podia fer res. Estava clar que la justícia per a les dones només era per ell un tema secundari, si la igualtat hagués segut fonamental per ell no hagués aguantat anys i panys presidint una institució discriminadora. És la mateixa excusa que s’ha utilitzat des de fa anys per maltractar les pioneres. Els hòmens diuen que no poden fer res però no es mullen per canviar les coses, segurament així fan callar la seua consciència.

També en va haver un que va reconèixer que en els estatuts de l’ASJ hi havia alguna part que no s’ajustava a la llei, però els hòmens de l’assessoria legal van treballar perquè no es modifiqués res.

Amb el president actual també ens vam reunir una volta, li vam demanar, com als anteriors, que ens digués en número de dones de ple dret que hi havia a les filaes i ens va dir que no el sabia.

Li vam escriure un correu i no ens va contestar, ens ignora? Tal volta no existim per a ell, cap president anterior ho havia fet. Però els hòmens d’algunes filaes saben que existim, uns pocs ens contesten als correus i algun ens ha assegurat que en la seua filà no hi ha dones de ple dret. Ves per on el dia 27 de juny el president va dir en un periòdic que “En la actualidad no hay nada que impida a una mujer participar, ya que todas las filaes tienen festeras de pleno derecho.” Ho sap però no ens ho diu? Menteix? Quan menteix? O els seus hòmens l’enganyen, o ens enganyen a nosaltres, o no acaba d’entendre que ser festera de ple dret vol dir tindre la possibilitat de fer tot el que pot fer qualsevol home.

#quedamoltperfer

Article d’opinió de Ponts d’Igualtat

Arran l’article d’opinió del portaveu de Vox Alcoi d’aquesta setmana, els integrants de Ponts d’Igualtat volem condemnar les difamacions i atacs personals realitzats pel regidor i portaveu de la formació ultra cap al nostre president.

Considerem totalment indigne que un representant públic utilitze l’altaveu que li dona la seua representació democràtica per a la desqualificació d’una persona que lidera de forma voluntària i altruista un col·lectiu social de la ciutat.

A hores d’ara el col·lectiu que aquest representant públic anomena “xiringuito”, no ha rebut ajuda econòmica de cap institució pública. Així mateix recordem que, tant el grup polític ultra com el mateix regidor, reben diners públics per faenes com aquesta nota de premsa que ha tardat una setmana a escriure. L’haurà fet la mateixa persona que li escriu les intervencions al ple? Doncs és palesa i notòria la incapacitat i desídia del regidor als plenaris en els temes que afecten la ciutat. La faena altruista de Ponts d’Igualtat, malgrat l’opinió de l’extrema dreta, és ajudar a vora un centenar d’alcoians i alcoianes a poder desenvolupar la seua vida amb la normalitat. Normalitat que el partit ultra nega de forma reiterada. Des de Ponts d’Igualtat condemnem de forma enèrgica les formes feixistes emprades pel representant de la formació ultra per desqualificar a una persona que dedica el seu temps lliure a ajudar als altres de forma altruista i voluntària. Les pràctiques d’assenyalar amb nom i cognoms a persones i col·lectius és per a que altres realitzen la faena bruta com a altres poblacions?

El president de Ponts representa a tots els socis de Ponts d’Igualtat i és la nostra veu. La veu d’aquelles alcoianes i alcoians que consideren que encara que hem avançat en llibertats i drets, cal fer més passos endavant amb valentia perquè dia a dia cap persona puga ser intimidada, insultada o discriminada pel fet d’estimar a qui li done la gana.

Malgrat els avanços en llibertats a hores d’ara la realitat és que existeixen atacs físics, discriminacions en centres de treball, pels carrers, lleis que encara perpetuen la diferència entre les persones heteronormatives i la resta. Negar qualsevol iniciativa que busque la igualtat i amagant-se darrere de la constitució és com permetre que es cometa un delicte per què després serà castigat, un comportament irresponsable i indigne d’un representat públic.

Artículo de Opinión de David Abad, concejal de VOX Alcoy

Lamentable, vergonzosa, deshonrosa…es la actitud del Sr. Aitor Plá hacia mi y mi grupo político,  no tiene más calificativo que el de una pataleta de niño pequeño. La relación entre nosotros desde el principio ha sido respetuosa y cordial por mi parte, ante todo somos personas y el sentido común es lo que debe primar cuando la ideología nos separa tanto. Con su publicación el Sr. Plá demuestra su hipocresía, dudo que haya sido él quién ha escrito estas palabras, mas bien lo ha hecho alguien en la sombra queriendo politizar a este colectivo, consiguiendo de esta manera que muchos lo abandonen al no sentirse representados.

El Tribunal Supremo establece que no pueden utilizarse banderas no oficiales en el exterior de los edificios públicos.

La Sala Tercera de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo ha dictado una sentencia en la que fija como doctrina “que no resulta compatible con el Marco constitucional y legal vigente,  y en particular,  con el deber de objetividad y neutralidad de las Administraciones Públicas la utilización,  incluso ocasional, de banderas no oficiales en el exterior de los edificios y espacios públicos,  aún cuando las mismas no sustituyan,  sino que concurran,  con la bandera de España y las demás legal o estatutariamente instituidas”.
En respuesta a sus declaraciones como presidente y representante del colectivo LGTBI “Ponts d’igualtat”, donde nos tacha de mentirosos, manipuladores y extrema derecha, decirle que es habitual la manipulación y el insulto por parte de ese lobby y sus representantes hacia aquellos que no comulgamos con sus ideas y aclararle que en VOX, abogamos por la igualdad,  la verdadera igualdad, las personas LGTBI son miembros de pleno derecho en nuestro país y que muchos de ellos no se sienten representados por este lobby que lo que pretende es colectivizarlos a todos.

Afortunadamente la Ley nos iguala a todos y todos debemos cumplirla.

A Guanyar Alcoi tenim ben clar el nostre posicionament, el d’estar del costat de les persones, pendents d’allò que ocorre al nostre voltant i de l’actualitat del món on vivim. I això passa perquè som una plataforma formada per persones que vivim en un entorn comú, parem atenció a les dificultats que se’ns presenten a la vida per trobar respostes i no som impassibles a l’ordenació social i política del nostre entorn més immediat, Alcoi i la seua comarca.

És en aquest sentit que ha sorgit la necessitat de dirigir-nos, amb tots els respectes, a un perfil de la ciutadania que dóna suport, moltes vegades de manera incondicional, al govern en minoria de la nostra ciutat.

Per contra i per sort, existeix un sector de la societat alcoiana que és i sempre serà crític amb les polítiques, vinguen d’on vinguen, perquè tot ha de ser sempre criticable i millorable per construir una societat més justa, equitativa, inclusiva, solidària, amable i feliç. I no ho pensem per una qüestió romàntica, no! Ho raonem perquè estem convençudes que és possible viure en una societat humana i humanitzada si la fem entre totes i tots i per a totes i tots.

Arran del prec que hem fet per la retirada de la placa commemorativa de la visita del rei emèrit Juan Carlos l, ha sorgit una espècie de rotllana en la qual es fa referència a les nostres preocupacions ,suposadament banals, com a grup municipal i, així mateix, s’al·ludeix a una presumpta incapacitat per aportar solucions als problemes reals i quotidians dels nostres veïns i veïnes com també dels nostres , clar.

Doncs bé, per a qui no s’informe amb rigor dels nostres precs, mocions, preguntes, propostes i preocupacions direm que poden llegir-les al nostre web . Allí també veuran la negativa del govern a apostar per unes propostes, la finalitat de les quals no és altra que la millora de la qualitat de vida de les persones. Perquè no pretenem fer d’aquesta tasca un modus vivendi com és habitual en algunes formacions polítiques sinó que ens dediquem per la convicció de que només participant activament en la vida pública podem aspirar a millorar les condicions de vida de totes i tots.

Però també volem insistir en què la retirada de la placa és una acció simbòlica per denunciar que les institucions han de ser un exemple de bones praxis d’honradesa, de coherència, de justícia i per tant hem de dir prou a la malversació i a l’apropiació il·lícita de diners públics, perquè no oblidem que és a les ciutadanes i als ciutadans a qui ha robat i roba Juan Carlos I, com també ho han fet Rato, Blasco o Cotino. Les institucions públiques, de totes i tots, han de donar exemple i desmarcar-se públicament d’aquests governants per a sí mateixos, per al seu benefici. Altrament, estarem donant un missatge equivocat a la ciutadania: no passa res, és un cas més part d’una normalitat contra la qual no es pot lluitar. Però sí, sí que es pot, sí que podem dir el que NO volem i subratllar el que ha de definir una actuació pública exemplar.

Per això només amb uns representants polítics que vetlen per la justícia social tindrem una sanitat pública sense retallades indegudes i conseqüents com estem experimentant tan durament amb la COVID-19; una xarxa educativa pública i de qualitat amb tots els recursos que mereix sense restriccions ni negociacions; unes condicions de vida saludables amb treballs i sous de qualitat per poder, per exemple, consumir Cultura, que contribueix a la nostra formació i aspiració de llibertat; una ciutat bonica, neta, amable amb un entorn cuidat i respectat; i unes relacions socials de qualitat que deriven en l’Amor i el Respecte mutu, independentment de l’edat, el sexe, o la procedència.

Nosaltres, a Guanyar no volem una política d’assimilació, no ens volem acostumar a que l’aigua estiga en mans privades, a que el bus no siga un servei municipalitzat, a que el casc vell que en altres ciutats tenen tan dinamitzat i cuidat se’ns vinga avall cada vegada que plou.

Per això donem les gràcies a Sandra Obiol i Pablo González per anar a contra-corrent, per fer palesa la disconformitat de les 2.255 persones que vam votar la plataforma ciutadana en les eleccions de fa poc més d’un any i els donem tot el nostre suport per seguir endavant.

Article d’opinió de Màrius Ivorra, portaveu de Compromís Alcoi

Allà pel 2007 el regidor Toni Francés criticava l’alcalde del moment Jordi Sedano, posterior aliat, que en una dècada de govern sedanista l’atur havia augmentat en 900 persones i atribuïa l’increment a la falta de polítiques econòmiques municipals. El regidor Toni Francés destacava «… la incapacitat per crear sòl industrial i la falta de polítiques ambicioses …».

Han passat anys, molts anys, concretament 13 des d’aquestes declaracions, i han passat coses, moltes coses, entre d’altres aquell regidor ara és l’alcalde, i la situació d’Alcoi no ha millorat, més aïna anem costera avall sense frens.

Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 3.500 aturats hui 6.000. Allà pel 2007, a Alcoi hi havien 60.700 habitants hui 58.994. Allà pel 2007, a Alcoi hi havia 1.217.000 m2 de polígons, i hui els mateixos. De 2007 ençà hem perdut habitants, quasi un 3% de població, ens ha augmentat l’atur en 2.500 persones, un 71%, i els metres quadrats de polígons i/o parcs tecnològics «estranyament» són els mateixos.

Des que governa Francés l’atur no ha baixat mai de 5.000 persones a la ciutat. Es considera que Alcoi té un atur estructural del 21% de la població activa, una verdadera barbaritat per a un #Alcoienpositiu. En aquell moment, el Sr. Francés destacava la incapacitat del govern del PP, hui considerarà la seua pròpia incapacitat/incompetència per tirar endavant aquesta ciutat?

Que s’ha fet d’aquell regidor que bramava? Que s’ha fet d’aquelles promeses de polígons industrials? Que s’ha fet per Alcoi? Ha acabat imitant el que criticava? On estan els 500 llocs de treball promesos a les últimes eleccions?

Malauradament l’alcalde Francés ha aplicat l’estratègia «mejor no meneallo» és a dir, millor deixar les coses com estan, sense resoldre ni insistir.

La major desgràcia que podem patir els ciutadans per part dels polítics que governen, a banda de la corrupció, és la manca de voluntat per fer. L’exagerada i única voluntat de guanyar les eleccions no per canviar les coses sinó per perpetuar-se en el govern és un clar exemple de la lògica socialista a Alcoi. Un exemple clar el podem veure l’últim any abans de les eleccions on sembla que tiren la casa per la finestra per agradar als «votants» i després tornen a la inactivitat.

Un altre exemple, sagnant, és el projecte de Rodes. Després d’incomplir la paraula i modificar unilateralment el projecte acordat amb Compromís, ens presenta una obra arquitectònica on s’eleven els costos una barbaritat, 11 milions; sembla un cul de sac on cap tot i la projecció tecnològica i la de creació de treball han passat a una millor vida. Rodes ha passat de ser la gran esperança i motor econòmic de la comarca, a un contenidor de fum.

Els socialistes ens aboquen a una ciutat de museu que viu de records del passat i d’una glòria cada vegada més llunyana. Sr. Francés sense un projecte clar cap on anem, sense voluntat de fer, sense ganes, sense capacitat, les conseqüències són continuar perdent població, l’augment de l’atur i la desaparició d’empreses.

El curt terminisme i l’obsessió electoral dels socialistes ens porta al desastre com a ciutat.

Artículo de Opinión de Marcos Martínez, edil de Ciudadanos Alcoi

Que el PP acuse, critique o denuncie al PSOE sin que el criterio o el rigor de las informaciones  acabe de ser del todo exacto, no es sorpresa para nadie, ya que tienen por costumbre disparar contra todo lo que se mueve. El éxito que esta estrategia les pueda aportar está por ver, pero tampoco sorprendería demasiado que todo se diluyera en el aire. Lo que sí es más novedoso es que, queremos suponer que por un ligero estado de impotencia, disparen al bulto sin plantearse siquiera qué es lo que quieren cazar y por ello, insisto, el criterio queda en entredicho.

Cuando se nos presentó el borrador del Reglamento de Participación Ciudadana a todos los grupos políticos, insisto, a todos, se nos dio un plazo de 15 días para presentar nuestras propuestas y negociarlas con la responsable del área, Teresa Sanjuan. Es una lástima que a los populares, en especial a la señora Payá, que estuvo en el anterior Grupo popular y que había trabajado el documento en la anterior legislatura, “se les pasara”, como ella misma manifestó, presentar sus propuestas en tiempo y forma como hubiera sido lo correcto, votando en contra y presentando alegaciones a posteriori.

Lo realmente vergonzoso es que, además, se permitan criticar a quienes, como Ciudadanos, hicimos los deberes en su día, a los que por norma optamos por aportar y construir, y no al contrario. Considerar enemigos a los que no piensan igual o actúan diferente no era uno de los principales defectos del Grupo popular, pero quizás nuevas alianzas locales hayan hecho calar en los populares otras inquietudes.

La participación ciudadana en los plenos no solo ha sido, es y será posible siempre, sino que es imprescindible. Asociaciones, colectivos, sindicatos, plataformas, partidos sin representación y vecinos en general participan cuando lo consideran oportuno y nadie les va a negar ese derecho, así como la posibilidad de pertenecer a diversos órganos municipales. Ahí estaremos desde Cs para garantizarlo.

Ciudadanos apoyó un documento con el compromiso de que esté abierto a nuevas aportaciones y mejoras, del que ya tenemos una base y que todos podemos y debemos completar y mejorar. Si los populares nos hubieran expuesto sus propuestas, habríamos sido todo oídos, pero no ha sido el caso.

Hay maneras y maneras de hacer las cosas, y maneras y maneras de expresarlas. Como decía Tom Clancy, “prefiero hablar con personas que hacen cosas que con personas que critican las que otros hacen”.

Article d’opinió de Sara Mejías, assessora del Govern Municipal

Arran l’últim comunicat de premsa del Partit Popular, no sé, si en primer lloc mostrar la meua sorpresa o més bé donar-los les gràcies.

Resulta que el PP denuncia pràctiques partidistes durant el confinament en referència a l’atenció telefònica del 900. I la meua pregunta és: la ciutadania sabia quin personal portava la línia? Doncs jo mateixa us responc: no. Així que gràcies al Partit Popular, tot el veïnat d’Alcoi acaba d’assabentar-se que l’equip de govern ha sigut l’encarregat d’atendre a les més de 6.700 cridades que va rebre la línia en les 10 setmanes que va estar en funcionament durant la crisi de la Covid-19.

Aleshores, algú pot explicar-me on està l’interés partidista quan en cap moment s’havia fet públic? Però ells encara van més enllà, i s’atreveixen a dir que hem convertit una crisi sense precedents en un acte de precampanya electoral. I és més, afegeixen que es van oferir a col·laborar però a la volta diuen que eixa tasca l’hauria d’haver realitzat el funcionariat de l’Ajuntament. Així doncs, com quedem? Doncs, sabeu? Amb aquestes paraules només demostren que el PP no ha estat a l’altura de la situació.

La posada en marxa del 900 va ser un encert, va ajudar moltíssimes persones en moments molts complexos. I des d’ací, vull agrair als meus companys i companyes la seua tasca i dedicació per no deixar mai de treballar intensament pel nostre poble.

Segurament, aquesta crisi ha sigut un dels moments més difícils que he viscut al món de la política però també és cert, i estic molt orgullosa d’això, que hem respost amb grandesa, lideratge i valentia davant la ciutadania quan més ho necessitava. No ha sigut gens fàcil, perquè si hi ha un peatge que resulta ser el més difícil de tots en aquest tipus de situacions, és el desgast personal, el del nostre entorn, el de la nostra gent però mai oblidem que estem al servei del ciutadà.

Ací no es tracta de saber qui ha fet o ha deixat de fer. Es tracta de sumar, de donar la confiança que la ciutadania està esperant de nosaltres com a polítics, de tornar a conquerir allò que hem pogut perdre i poder fer-ho units i amb força.

Almenys així entenc jo la política, continuar construint sense destruir, perquè la meua vocació és que cada dia Alcoi siga un lloc millor. Continuaré transformant des de tots els àmbits de la meua vida, les idees en fets, canviant a millor la vida de la ciutadania. Però no hem d’oblidar que la lluita contra la Covid-19 continua i estic convençuda, que eixirem junts. Article d’opinió de Sara Mejías, assessora del Govern municial socialista d’Alcoi.

Article d’opinió de Sandra Obiol i Pablo González, regidores de Guanyar Alcoi

Artículo de Opinión de Quico Cantó, edil del PP en Alcoy

La crisis del Covid 19 ha modificado la forma de entender las ciudades. Todo lo que hasta ahora ofrecían las grandes capitales y que constituían su valor añadido se ha convertido, tras la pandemia, en problemas. De ahí que el distanciamiento sanitario impuesto por el coronavirus abra oportunidades a las ciudades que, despectivamente, han sido llamadas de provincias, descritas siempre como cerradas y tradicionales, al estilo de la Vetusta en La Regenta.

El ninguneo por parte de las grandes urbes se ha acabado. Es el momento de las ciudades medias, sin las grandes concentraciones de población y sin las carencias de servicios que sufren los pueblos. Los debates y reflexiones que se están abriendo en todo el mundo a raíz de la crisis sanitaria se encaminan hacia esa dirección. Hasta el punto de que expertos como el catedrático de Urbanismo José Fariña advierten de la necesidad de “dividir las grandes ciudades en piezas más o menos autónomas capaces de responder individualmente a los nuevos requerimientos de un planeta superpoblado y globalizado”. Es decir, el debate internacional apunta a que las megaurbes se transformen a semejanza de las ciudades medias.

La pregunta es obvia: ¿preferirá el nuevo mundo el modelo original o la copia? El urbanista colombiano Carlos Moreno, desde la universidad parisina de La Sorbona, plantea la ciudad de los 15 minutos, con una visión policéntrica de las ciudades donde desarrollar en distancias cortas las seis funciones sociales urbanas: alojarse, trabajar, aprovisionarse, cuidarse, aprender y descansar.

Es ahí donde aparece la ventaja para las pequeñas urbes. Arquitectos urbanistas como Luis Frade hablan de las oportunidades que en el nuevo tiempo surgen para “ciudades medias de alta calidad”: domésticas y equipadas, tomando como ejemplo a las de los países nórdicos. Ciudades con historia, pero también con futuro, en las que los ciudadanos tengan un propósito para estar (un trabajo), rodeados de espacios verdes y apoyados en las nuevas tecnologías que les sirvan para estar conectados con el resto del planeta.

Estas oportunidades deben apoyarse en la regeneración del sentimiento de amar el lugar donde vives. Y por ahí vamos bien. Ese sentimiento lo poseemos de serie los alcoyanos. Sólo hay que preguntarles a nuestros vecinos cercanos, si creen que estamos orgullosos de ser de Alcoy. Ahora bien, eso no impide preguntarse de forma sincera: ¿es Alcoy un lugar donde vivir, comprar, trabajar, cuidarse, estudiar y divertirse?

No tenemos grandes distancias que cubrir a bordo de masificados transportes públicos. Poseemos, si lo cuidamos y potenciamos, un comercio de proximidad variado que nos permite prescindir de grandes y repletos centros comerciales. Y tenemos el privilegio de estar rodeados por dos parques naturales.

Disponemos de las infraestructuras culturales necesarias para ofrecer una programación cultural de calidad y de carácter cosmopolita. Estar orgullosos de lo propio no debe ser obstáculo para estar abiertos al resto de oferta cultural española y mundial. Sobre todo porque no debemos perder de vista la posibilidad de que los desplazamientos puedan quedar muy limitados. Esa restricción nos puede situar en el mapa de turismo de proximidad, por lo que debemos convertir nuestra oferta en una opción económica complementaria de la que disfrutamos en la Costa Blanca.

Pero, principalmente, hemos de potenciar la industria. Existe un mercado nacional y europeo que puede abastecerse desde nuestras fábricas y de aquellas que debemos ser capaces de atraer con nuevo suelo industrial y, además, con una oferta de ciudad media de alta calidad para vivir. La clave está en apoyar los nuevos proyectos empresariales (no celebrar su retirada, como lamentablemente está haciendo el Gobierno local) y conseguir que los fondos de inversión, presentes en muchas de nuestras firmas, encuentren un clima favorable para el desarrollo de su trabajo, no demonizarlos desde ideologías trasnochadas.
En definitiva, desde el Ayuntamiento de Alcoy debemos trabajar duro para situarnos a la vanguardia del nuevo modelo de ciudad que los expertos plantean tras la compleja realidad que nos deja el coronavirus. Debemos transformar la ciudad para alcanzar metas reales aprovechando las nuevas oportunidades. Ahí va a estar el Partido Popular: trabajando para conseguir nuestro objetivo de conducir a Alcoy hacia un futuro esperanzador, más allá de eternas e incumplidas promesas electorales.

Article d’opinió de Javier Sansalvador, Secretari Comarcal de Ponts d’Igualtat a Cocentaina