El Pla de Salut mental preveu quatre hospitals de dia per a xiquets i joves i més personal

El Pla Valencià d’Acció en Salut Mental estableix una estratègia a quatre anys que contempla l’augment de personal, la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i la creació, a través de Labora, d’un pla d’ocupació específica per a persones amb problemes de salut mental.

Així ho ha anunciat aquest dilluns durant la presentació del pla el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha destacat que la salut mental ha de ser “una causa comuna de tota la societat valenciana“.

Puig ha avançat que en els pressupostos de 2023 s’han assignat 40 milions d’euros per a les primeres accions, que inclouen la contractació de més de 250 nous professionals en salut mental, “que ja s’estan incorporant i continuarem ampliant“.

Ha informat així mateix de la posada en marxa de quatre nous hospitals de dia i l’inici del procés perquè totes les àrees de salut de la Comunitat Valenciana compten amb un, així com l’activació de sis equips mòbils per a l’atenció a domicili.

Prevenció del suïcidi 

A més, es consolidarà el pla de prevenció del suïcidi i es crearà, a través de Labora, un pla específic per a persones amb problemes de salut mental, ha afegit el president.

Aquestes són les claus de la transformació, primer més recursos humans, segon més infraestructures específiques i tercer una atenció més transversal, un tractament integral i coordinat entre els departaments implicats -les Conselleries d’Igualtat i Sanitat- que seguirà fins a l’any 2026″, ha indicat.

Es tracta, ha asseverat, de “un vector de transformació que no té marxa enrere” per a atendre la salut mental, “un dels grans desafiaments del nostre temps que fins fa poc apareixia en els limítrofs“, per la doble injustícia del tabú i l’estigma.

Amb aquest pla, “des de la humilitat però la convicció“, la Comunitat Valenciana vol liderar “aquest estat del benestar avançat“, amb el convenciment que la salut mental “ha de ser una causa comuna de tota la societat valenciana“, ha defensat el president.

Fruit del diàleg i la participació

Puig ha destacat que aquest pla pioner part a més del “diàleg i la deliberació constructiva i democràtica“, ja que ha sigut elaborat per la Convenció ciutadana sobre salut mental.

Una estratègia consensuada que situa la salut mental en el centre de l’agenda sanitària“, en tractar-se de “una qüestió sanitària, social però sobretot cívica que atén els drets humans i ens concerneix a tots“.

La redacció del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental ha partit de les conclusions que es van obtindre de la Convenció ciutadana sobre salut mental, celebrada l’any passat i que va comptar amb la participació de 70 ciutadans i ciutadanes triats mitjançant un sorteig.

Així mateix, la Generalitat va dur a terme una enquesta sobre salut mental que va rebre un total de 3.287 respostes que van servir de base per a la celebració de la Convenció ciutadana.

En el disseny del pla s’ha comptat també amb la implicació directa de més de cent agents clau procedents del teixit associatiu, societats científiques, col·legis professionals, agents socials com a sindicats i empresaris, universitats i departaments de salut, entre altres, que van elaborar 328 propostes.

Joves, dones i col·lectius vulnerables 

El text final del Pla Valencià d’Acció en Salut Mental, Drogodependències i Conductes Addictives planteja huit eixos d’actuació centrats en els joves, les dones i els col·lectius més vulnerables.

Es tracta d’una iniciativa ambiciosa que contempla una acció transversal amb actuacions d’atenció i suport específic per a la infància, l’adolescència, la joventut i les dones.

A més, contindrà mesures especialment dissenyades per a persones amb les formes greus i duradores de sofriment psíquic, és a dir, les que necessiten un suport multiprofessional i continuat.

El pla també inclou actuacions en matèria de prevenció de la malaltia i promoció de la salut mental, millora de l’atenció, així com accions de governança.

Els Campaners del Comtat celebraren a Muro la festa de Santa Bàrbara

La Colla de Campaners del Comtat va celebrar el passat cap de setmana a Muro la festivitat de Santa Bàrbara i ho va fer amb diferents actes que van tindre una gran acollida entre la gent. Cal recordar que l’esmentada Santa és patrona del gremi de campaners i la seua onomàstica té lloc cada 4 de desembre.

Des dels Campaners del Comtat van organitzar unes visites guiades al campanar de la parròquia de Sant Joan Baptista i els assistents van poder conéixer de prop la història que amaga aquesta emblemàtica torre. També van poder veure les campanes i descobrir detalls de les mateixes gràcies a les explicacions que van efectuar els membres de la Colla. A més el recorregut brindava l’oportunitat de gaudir de les excel·lents vistes de bona part de la comarca del Comtat que es poden contemplar des de dalt de la sala de campanesha vingut moltíssima gent i això demostra el gran interés que desperta el toc manual de campanes. Estem molt contents per l’acollida i seguirem amb les visites guiades”, manifestava respecte a aquestes iniciatives Xavi Calvo, tresorer de la Colla. A banda de la visita no van faltar els vols manuals de totes les campanes on van participar altres integrants de la Colla com Gonzalo Alemany, Jorge Ferri o Rafa, aquest últim el component més jove del col·lectiu. Així mateix, van debutar dues campaneres que a partir d’ara faran més gran la família dels Campaners del Comtat. La festa de Santa Bàrbara va arribar després que dissabte a migdia tinguera lloc un volteig per festejar la recent declaració del toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Des de COPE ALCOI volem manifestar també el nostre agraïment a la Colla de Campaners del Comtat per totes les atencions que sempre ens presten i pel reconeixement que ens van brindar al campanar de Muro agraint la difusió que aquesta casa fa de les seues activitats. Per a nosaltres és tot un plaer donar a conéixer el patrimoni campaner dels nostres pobles i les diferents propostes que du endavant aquesta entitat.

La ‘Corriola’ va tornar a omplir el paratge de Santa Bàrbara de Cocentaina

Cocentaina va viure ahir dijous l’emblemàtica festa de ‘La Corriola’, un costum que té lloc cada any en el dia festiu de la Immaculada Concepció. Centenars de persones van passar pel paratge de Santa Bàrbara en una jornada en la qual preocupaven les previsions de pluja, però que finalment l’oratge va respectar.

L’activitat va començar passades les nou i mitja del matí amb una cercavila que va protagonitzar la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet des del ‘Raconet del Nadal’ que se situa en la part baixa del Passeig del Comtat. Al llarg de tot l’ascens fins a l’ermita no va faltar la música tradicional i a mesura que la comitiva avançava cap al Raval eren molts els que se sumaven a la mateixa disposats a gaudir d’un matí en plena naturalesa als peus de la Serra de Mariola.

Ja en l’entorn natural de l’ermitori, com sol ser habitual, es van complir rituals com el d’esmorzar el pa redó en forma de corriola al costat de la llonganissa roja que es coneix en la Vila Comtal com ‘voltaeta’. Aquestes dues peces, adquirides en forns i carnisseries en la vespra, protagonitzen les viandes que donen nom a una festivitat vinculada al cicle agrícola contestà, així com a quan els agricultors pujaven a l’ermita per a demanar a Santa Bàrbara que protegira els camps davant les tempestes. Una altra de les peculiaritats de ‘La Corriola’ és el toc incessant de la campana, la qual van fer voltejar especialment els més xicotets excepte en la missa de campanya en honor a la Immaculada Concepció que va oficiar al migdia el rector de Santa María; Don Eduardo Rengel.

Enguany va destacar també la presència de l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va realitzar una animació lectora basada en el llibre sobre ‘La Corriola’ que va presentar en la passada edició de la Fira de Tots Sants “el més important és transmetre tot el treball de recerca que s’està fent entorn d’aquesta festa perquè les noves generacions coneguen els orígens i entenguen una tradició que va començar de forma molt diferent a com la celebrem ara”, explicava sobre aquest tema. Per la seua part l’alcaldessa de la capital del Comtat i la regidora de Tradicions de l’Ajuntament valoraven positivament la jornadael paratge està ple de gent i hem viscut un dia festiu sense cap mena de restricció. Volem donar les gràcies a tots els que, amb la seua aportació, fan que seguisca avant una tradició tan nostra que és Festa d’Interés Turístic Local’, van afirmar Mireia Estepa i Paqui Ruiz.

 

El dia de ‘La Corriola’ va incloure jocs a càrrec dels Júniors Sol Sortit i Generació Oberta, de cadascuna de les parròquies locals, igual que va despertar molta admiració l’estrena de la reproducció del retaule de Santa Bàrbara en l’altar major del ermitorio. Cal recordar que dins d’aquest últim estava antany l’obra, però des de fa més de dues dècades se situa a la Sala d’Ambaixadors del Palau Comtal, una vegada va ser restaurat; per a garantir així la seua conservació perquè posseeix un alt valor artístic.

Muro aprova els pressupostos municipals per a l’any 2023

El ple de l’Ajuntament de Muro ha aprovat recentment el Pressupost Municipal de 2023, uns comptes que ascendeixen als 7’3 milions d’euros i que van tirar avant amb el suport dels partits polítics que integren el Govern Municipal d’aquesta localitat del Comtat (No Adscrtis, Partit Popular i Ciutadans). Per la seua part Compromís i Partit Socialista, en l’oposició, es van abstindre en considerar que era una proposta millorable.

Un dels principals apartats de l’esmentat pressupost per a 2023 fa referència al capítol de personal en el departament de serveis socials perquè es crearan dos llocs d’educador social, dos de treballador social, un d’assessor jurídic i un d’administratiu. Tot això tindrà un cost pròxim als 300.000 euros aportant el Consistori el 56’30% del cost totalcontinuem sumant esforços en aquest sentit després d’uns anys en què s’ha treballat a realitzar processos selectius per a dotar d’estabilitat a cada departament del nostre Ajuntament”, manifesta sobre aquest tema l’alcalde de Muro; Gabriel Tomás.

D’altra banda, s’incrementa en un 14% el pressupost per a activitats al poble i es consolida el repartiment de subvencions en concurrència competitiva entre les entitats, així com col·lectius locals. Un altre dels punts forts són les inversions per a millar la població, amb més de 216.000 euros contemplats, i en aquest sentit es preveu un carril bici fins a l’IES Serra de Mariola, la plantació d’arbres en la Plaça de l’Ermita o la urbanització de noves parades d’autobús. Finalment, el Govern Local vol crear un departament municipal de festes i turisme, impulsar l’àrea de serveis socials, municipalizar el servei de l’aigua potable, habilitar una brigada municipal d’obres o revisar les ordenances per a crear noves si escau. També, tal com va manifestar el primer edil, es treballarà per a aconseguir l’equilibri pressupostari en la residència geriàtrica amb la finalitat de garantir la seua estabilitat de cara al futur.

Un llibre de Jordi Raül Verdú ens acosta a l’origen de ‘La Corriola’ de Cocentaina

Demà dijous, 8 de desembre, tornarà a celebrar-se la tradicional festa de ‘La Corriola’ a Cocentaina, un antiquíssim costum que té lloc cada any en el pintoresc paratge de Santa Bàrbara. Els actes es desenvoluparan enguany sense cap mena de restricció, després que en el passat 2021 encara fora obligatori l’ús de la màscara per la COVID-19, i l’activitat arrancarà a les 09:30h del matí amb una cercavila a càrrec de la Colla Mal Passet. Aquesta començarà des del ‘Raconet del Nadal’, situat en la part baixa del Passeig del Comtat, i des d’ací es pujarà fins a Santa Bàrbara on els veïns tindran oportunitat de degustar el pa redó en forma de corriola, així com la llonganissa roja en ‘bolteta’ que constitueixen les viandes que donen forma a l’esmentada tradició.

A més, es complirà amb el ritual de tocar la campana de l’ermitori i a les portes del mateix hi haurà una missa de campanya al migdia. També els Júniors de les dues parròquies locals han preparat jocs per als més xicotets i enguany s’ha incorporat una novetat “tindrem amb nosaltres a l’escriptor Jordi Raül Verdú, el qual va presentar en la Fira un llibre sobre La Corriola, i en aquesta ocasió ens contarà la història de la festa i fins i tot ens aportarà alguna narració oral relacionada amb el nostre poble o el mateix paratge de Santa Bàrbara”, explicava aquesta setmana Paqui Ruiz, la regidora de Tradicions de l’Ajuntament de la Vila Comtal.

L’autor del llibre, Jordi Raül Verdú, assenyala que ha comptat amb Maria Belda per a les il·lustracions al mateix temps que indica que amb aquesta publicació ha volgut acostar-se al vertader origen de la Festa de ‘La Corriola’. En aquest sentit detalla que la publicació vol desmuntar algunes de les teories errònies sobre la tradició que han circulat pel poble en els últims anys “contrastant informació, i bussejant per fons orals, hem pogut esbrinar que és un costum vinculat a festejar Santa Bàrbara i també per tastar el primer oli de la temporada donat que abans, per aquestes dates, estàvem en plena collita. Una cançoneta dels germans Sansalvador de 1924 ens parla de la ‘Festa de la suca’ i si estirem el fil, trobem un costum molt semblant a la comarca del Pallars Jussà de Lleida. Els convide llegir la publicació perquè cercaran coses molt interessants“, indicava en COPE ALCOI Verdú.

El Dia de la Corriola arribarà precedit de l’habitual ‘Olleta de La Puríssima’ que se celebra cada 7 de desembre en les seus de cadascuna de les Filaes de Cocentaina, una jornada de retrobament entre festers i festeres després de la trilogia en honor a Sant Hipòlit Mártir celebrada l’agost passat. Abans d’això, a les sis de la vesprada, s’efectuarà l’encesa de la il·luminació especial de Nadal després d’una cercavila del Mal Passet que finalitzarà amb una xocolatada en l’assenyalat ‘Racó del Nadal’.

Ací pots escoltar l’entrevista amb Paqui Ruiz i Jordi Raül Verdú:

Cocentaina inicia un nou taller d’ocupació

L’Ajuntament de Cocentaina ha posat en marxa un nou taller d’ocupació subvencionat per la Direcció General del LABORA, el Consistori i el Fons Social Europeu. Aquesta iniciativa va començar el passat 7 de novembre i està destinada a la contractació de persones aturades que compleixen els requisits de tindre 18 anys o més. També els beneficiaris deuen ser demandants d’ocupació, estar registrats en els serveis públics d’ocupació o ser persona ocupada registrada en millora d’ocupació. Finalment han de complir els requisits establerts en la normativa d’aplicació per a formalitzar un contracte destinat a la formació i l’aprenentatge.

Cal destacar que les 10 persones beneficiàries de l’esmentat taller d’ocupació han iniciat ja les pràctiques professionals i diverses activitats formatives complementàries en diferents àrees i departaments municipals com, per exemple, la biblioteca, el Centre Social Real Blanc, l’Ajuntament, l’oficina tècnica del mateix Consistori i el Poliesportiu Municipal. A més el taller d’ocupació té com a objectiu principal formar en activitats administratives amb la finalitat de millorar l’ocupabilitat de l’alumnat seguit de la seua inserció laboralgràcies a aquests certificats de professionalitat s’ofereix a tots els alumnes participants en el taller, la possibilitat d’aprendre un nou ofici, la qual cosa augmenta les oportunitats de les persones que més el necessiten i els obri també una nova porta al mercat laboral” destacava al respecte aquesta setmana el regidor d’Ocupació de l’Ajuntament de Cocentaina; Toni Hernández.

Per a l’execució d’aquest projecte, l’Ajuntament de la Vila Comtal ha rebut una subvenció que ascendeix a a un total 251.354€ segons la informació facilitada. Aquesta quantia econòmica ha anat destinada a la contractació dels 10 alumnes-treballadores, una directora i una docent, així com per al desenvolupament de les actuacions establides en el projecte formatiu. Una quantia a la qual l’entitat municipal també ha de fer una aportació econòmica per tal de sufragar totes les despeses.

L’Orde franciscà seglar de Cocentaina renova el seu consell

L’Orde Franciscà Seglar de Cocentaina ha renovat recentment el seu consell seguint el que indica l’article número 49 de les Constitucions Generals d’aquest organisme. I és que cada tres anys, en Assemblea o Capítol Electiu, s’han de triar als membres del Consell de la Fraternitat Local format pels següents oficis: Ministre, Viceministre, Secretari, Tresorer i Responsable de la Formació.

Així doncs, el passat dia 26 de novembre de 2022, la Fraternitat Local de Cocentaina va celebrar un Capítol Electiu al Convent dels Pares Franciscans per a renovar els càrrecs del seu Consell de Govern. Aquest Capítol es va fer coincidir, a més, amb la Visita Fraterna i Pastoral duta a terme pel Consell Regional de la Zona de Llevant.

A aquesta cita van acudir un total de quinze germans i va estar presidida pel Ministre Regional Juan Fabado. A les onze en punt del matí començava la Visita Fraterna i Pastoral amb unes breus i il·lustratives paraules sobre la vida i funcionament de la Fraternitat efectuades pel Ministre Regional i l’Assistent Espiritual. A continuació, i després de revisar els llibres de la Fraternitat, va tindre lloc la renovació del Consell Local. La nova Junta que regirà els destins de la Fraternitat de Cocentaina de l’O.F.S. durant els pròxims tres anys va quedar constituïda pels següents germans: Assistent Espiritual (Fr. Fernando Fuertes Garrigós), Ministra (Carmen Inés Moncho Oltra), Viceministra (Mª Dolores López Gallardo), Secretaria (Francisca Ruiz Molina), Tresorer (Juan Rafael Agulló Agulló), Responsable de la Formació (Elies Sánchez Reig) i dues vocals (Ana Callado González i (Lourdes Nadal Camps).

Els germans triats van atestar la seua vocació franciscana i disponibilitat per al servei de Déu i el dels seus germans de fraternitat, sent confirmats pel Ministre Regional en els seus respectius serveis segons el Ritual de l’O.F.S. A partir d’ara desenvoluparan diferents tasques per mantenir viva l’activitat religiosa al Convent de Cocentaina i també organitzar les festivitats de Sant Francesc d’Assís o Sant Antoni de Pàdua.

El toc manual de campanes ja és Patrimoni de la Humanitat

Després d’un llarg camí per fi és una realitat. La UNESCO anunciava ahir dimecres que el toc manual de campanes ha sigut ja declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un fet que assegura la pervivència per al futur d’un llenguatge universal que ha arribat fins als nostres dies.

Cal destacar que l’Associació de Campaners d’Albaida, el Museu Internacional del Toc Manual de Campanes d’Albaida (Mitmac) i el col·lectiu Hispània Nostra han liderat una candidatura que també representa a totes les colles de campaners i campaneres que trobem al llarg del nostre territori. A més, en 2019, el Ministeri de Cultura va declarar el toc de campanes manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, un reconeixement de la candidatura que es va veure reforçat amb la visita de l’ambaixador d’Espanya en la UNESCO. Aquest últim, José Manuel Rodríguez Uribes, va estar a l’acte de promoció que va tindre lloc a Albaida el passat mes de setembre.

A les nostres comarques trobem les colles de Campaners del Comtat i els Campaners d’Alcoi, dues associacions que treballen de valent per tal de recuperar els tocs tradicionals i també fer valdre el patrimoni campaner que tenim als diferents pobles de la zona. Ambdues entitats celebraven ahir en les xarxes socials aquesta declaració i expressaven també la seua alegria pel reconeixement rebut. A més tindran oportunitat de celebrar aquesta notícia donat que han preparat activitats per al cap de setmana, ja que els Campaners d’Alcoi han previst visites guiades al campanar de Santa Maria per al dissabte mentre que els del Comtat han organitzat una proposta semblant a Muro el diumenge per a festejar a Santa Bàrbara, patrona dels campaners.

Les mostres de felicitacions per l’esmentada declaració no van tardar a arribar des de les institucions valencianes. Tant el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com la consellera de Cultura; Raquel Tamarit, han remarcat l'”impuls valencià” que ha tingut la candidatura per a declarar el toc manual de campanes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els alumnes de Batxillerat tindran més fàcil obtenir el C1 en Valencià

La Generalitat Valencià exigirà el nivell C1 de valencià als nous funcionaris d’alt rang (grups A1 i A2) a partir de 2025, mentre que durant els dos pròxims anys hi haurà un període transitori en el qual hauran de comptar amb un B2.

A més, s’homologarà automàticament la capacitació en aquesta llengua als alumnes que acaben ESO i Batxillerat, sense necessitat de realitzar un examen específic: els que aproven l’assignatura obtindran un B1 en ESO i un B2 en Batxillerat i els que superen un 7 de nota en aquest últim cicle tindran reconegut el C1.

Així ho han anunciat en roda de premsa aquesta setmana les conselleres d’Administració i Educació, Gabriela Bravo i Raquel Tamarit, respecte al requisit lingüístic per als funcionaris que porta anys pendent per les negociacions entre PSPV i Compromís en el si del govern del Botànic.

Es tracta de dos decrets que entraran en vigor durant el primer semestre de 2023 i que no afectaran categories professionals com a docents –ja tenen la seua normativa– o sanitaris –el valencià seguirà com a mèrit– ni als funcionaris que ja tenen plaça, però sí als interins que vulguen aconseguir-la.

Bravo i Tamarit han defensat aquest desplegament normatiu per a garantir que la ciutadania puga triar com dirigir-se als funcionaris, donant compliment a l’Estatut d’Autonomia. “Està en joc el dret dels valencians a triar la llengua que vulguen“, ha subratllat la titular d’Administració, mentre la d’Educació ha assegurat que la Comunitat Valenciana estarà així “a l’altura” d’altres autonomies amb llengua pròpia com Galícia.

Nivells de capacitació

En concret, a partir de 2025 s’exigirà un C1 de valencià als grups A1 i A2 (alts funcionaris amb estudis universitaris), que es reconeixerà a tots els estudiants que superen l’assignatura amb una qualificació mitjana de set o superior en els dos cursos de Batxillerat. Als grups B i C1 es demanarà un B2, que serà homologat si aproven Valencià en Batxillerat.

Els funcionaris C2 hauran de comptar amb un nivell B1, que també rebran si superen l’assignatura en els quatre cursos d’ESO. En els tres casos, tindrà efectes retroactius per a tots els alumnes que hagen acabat els seus estudis a partir del curs 2021-2022.

Fins a 2025 s’establirà un període transitori en el qual els funcionaris A1, A2, B i C1 hauran d’acreditar un B2 –nivell que tindran homologat automàticament si aproven l’assignatura en Batxillerat–, mentre que als del grup C2 se’ls exigirà igualment un B1 que obtindran superant Valencià en l’ESO.

Aquesta capacitació afecta a les convocatòries d’oposicions de l’administració i els organismes públics autonòmics, els consorcis adscrits a la Generalitat, els ajuntaments i el personal no docent de les universitats públiques de la Comunitat. Les oposicions que es convoquen, una vegada publicat el decret, ja contemplaran el requisit lingüístic en cada categoria.

Homologació

Paral·lelament, la Conselleria d’Educació publicarà en la primera meitat de 2023 el decret que regularà l’homologació lingüística amb els estudis, alguna cosa que ja preveia el programa d’educació plurilingüe. L’objectiu és que tots els alumnes compten amb un B1 en acabar l’ESO i amb un B2 en superar Batxillerat.

L’homologació tindrà caràcter retroactiu per als estudiants d’anys anteriors que hagen cursat valencià, unes acreditacions que podran sol·licitar a través de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. En el cas de Batxillerat, l’alumnat que supere Valencià amb almenys un 7 de nota en els dos cursos comptarà amb un C1 de valencià, amb caràcter retroactiu des de 2021-2022.

A preguntes dels periodistes, Bravo ha garantit que “no serà necessari realitzar un altre examenper a accedir a l’administració i ha posat l’accent que el requisit no afectarà ni als docents ni als sanitaris perquè tenen la seua regulació específica pròpia. “Es tracta de posar el valencià al mateix nivell del castellà (…) És lògic“, ha asseverat, i ha rebutjat que això supose “endurir” el requisit.

També ha assegurat que “de cap manera pot perjudicar” aquesta capacitació als funcionaris que ja tenen plaça en l’administració, ja que el valencià no era un requisit quan van accedir. Això sí, ha puntualitzat que els interins que vulguen concórrer a un lloc hauran de complir amb la norma vigent en el moment de l’oposició.

D’aplicació en zones ‘castellanoparlants’

Tamarit, per part seua, ha justificat la necessitat d’un “temps transitoriper a dur a terme l’homologació i ha confirmat que serà aplicable per a les zones castellanoparlants, encara que ha remarcat que l’exempció del valencià és “molt residual“. Segons ha apuntat, en Primària és del 0,2%, en l’ESO entre un 1,1 i un 3,2% i en Batxillerat del 8,4%.

És lògic que en una comunitat bilingüe s’exigisca el coneixement dels dos idiomes“, ha insistit la responsable d’Educació, qui ha agraït a Bravo la seua “predisposició per a arribar a un acord” i ha celebrat que aquest és “un dia molt especial en el qual s’ha demostrat que acordar és la política útil“.

Quin recorregut per a les Entrades han triat a Muro?

Les urnes han parlat a Muro i els veïns del poble han escollit quin itinerari volen per a les Entrades de Moros i Cristians dins de les Festes que se celebren en honor a la Mare de Déu dels Desemparats cada segon cap de setmana del mes de maig. La major part de la localitat ha triat les principals avingudes del poble per tal de desenvolupar aquest acte on les tropes de la creu i de la mitja lluna tenen tot el protagonisme.

Ahir va tindre lloc la consulta popular autoritzada pel Govern Central setmanes enrere per tal que la població votara si es mantenien les Entrades pel nucli antic o aquestes es realitzaven de cara al futur per la carretera després de la prova pilot aplicada enguany. Al col·legi El Bracal quedaren instal·lades tres taules de votació i en elles estaven cridats a votar un total de 7.806 habitants majors de divuit anys. Finalment van votar presencialment 2045 persones, un 26% de participació, i els resultats provisionals han deixat 1362 sufragis a favor de realitzar les Entrades per la carretera i 673 favorables a tornar a fer les desfilades pel nucli antic del poble. També se’n van comptabilitzar 8 vots blancs i 2 nuls. Divendres 2 de desembre es publicaran els resultats definitius una vegada sumat el vot per correu que encara està per contar.

Cal recordar que en 2022 l’Entrada va discórrer per primera vegada pel nou recorregut, amb l’objectiu de complir els protocols i distància de seguretat per la pandèmia. Posteriorment, es va fer una votació entre els festers convocada per la Junta de Festes en juny per a decidir si canviar definitivament l’itinerari o seguir, a partir de 2024, com abans de la pandèmia. La votació va ser favorable al canvi, amb el 70% dels vots, però des de l’Ajuntament de la localitat es va decidir consultar a la totalitat de la ciutadania.