Últimas Noticias

Cocentaina se prepara para vivir este fin de semana una de sus celebraciones más arraigadas con motivo de la festividad...

El IVAM CADA de Alcoy acogió el pasado 27 de noviembre la 13ª edición de la Gala de Emprendedores y...

Hoy viernes hemos destacado que el ‘Mercat de Nadal’ será protagonista en La Glorieta de Alcoy durante estos próximos días...

Hoy viernes os hemos contado que Alcoy contempla la plantación de más de 30.000 árboles y plantas autóctonas en el...

octubre 2022
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

La Festa d’Alcoi va prendre els carrers de València

Dissabte passat 8 d’octubre, convidats per la Generalitat Valenciana dins dels festejos del 40 aniversari de l’estatut d’autonomia, l’Associació de Sant Jordi va fer desfilar pels principals carrers del centre de la ciutat una xicoteta representació ostentació de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi.

La jornada va començar de bon matí quan la comitiva alcoiana, formada per més de 100 persones i encapçalada pel President de l’Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina; va arribar a la capital del Túria i es va desplaçar fins a la Catedral de València on el Canonge Conservador de Patrimoni d’aquesta, José Verdeguer, els va rebre en nom de l’Arquebisbat i els va acompanyar a realitzar una ofrena floral a Sant Jordi en la capella dedicada a aquest.

A la seua finalització, tots els presents es van desplaçar fins al Casal Faller de la falla Palomar-Quart, prop de les Torres de Quart, local triat per l’organització per a servir l’esmorzar preparat a tal fi i on van ser rebuts pel seu president i membres de la Falla. El menjar va transcórrer en un gran ambient festiu acompanyats en tot moment pels components de la Falla desplaçats al local que van atendre de manera immillorable a tots els presents.

A la seua conclusió, el President de l’Associació de Sant Jordi, com a mostra d’agraïment per les atencions rebudes va entregar al President de la Falla un corbatí amb inscripció de l’entitat per a lluir en la bandera oficial i una escultura commemorativa de Sant Jordi reproducció de l’eqüestre de Lorenzo Ridaura. També es va obsequiar amb les medalles institucionals a la Fallera Major de 2022 de la Falla, al President de la Falla i al President de la Federació de l’Agrupació de Falles.

Posteriorment, la comitiva es va desplaçar fins a la seu central de correus situada en la Plaça de l’Ajuntament de València, lloc proporcionat per l’organització per a maquillar-se i vestir-se tots els particpants. Sobre les 17.00 hores es van congregar en la Glorieta, a l’inici del recorregut, les tres bandes de música que interpretarien les diferents peces seleccionades: la Societat Artística Musical d’Alginet, la Unió Musical de Torrent i la Banda Primitiva de Llíria.

A les 18.00 hores i davant el nombrós públic congregat, va sonar el “Himne de la Festa” en la capital valenciana donant així inici la desfilada que estava encapçalada pels timbalerss i trompeters seguits pels guions amb les banderes institucionals, tots ells a cavall.

A continuació, les 24 ballarines del Ballet de Virginia Bolufer, al so de la marxa “Kadesch”, van posar en escena una brillant coreografia que va arrancar els aplaudiments dels espectadors presents.

Seguien parelles de festers portant armes i banderoles precedint a una esquadra especial mora amb cap batedor inclòs desfilant sota els acords de la marxa “El Moro del Sinc”.

El guió es va repetir amb l’esquadra especial cristiana que desfilaria amb la marxa  “L’ Ambaixador Cristià”.

Les esquadres, el ballet i les seues respectives bandes de música van recórrer el carrer de la Pau, es van endinsar en la nova plaça de la Reina en direcció cap al Palau de la Generalitat, on van concloure sobre les 20.00 hores.

Don Enrique Benavent, nomenat nou arquebisbe de València

El Papa Francesc ha nomenat a Enrique Benavent Vidal arquebisbe de València. Benavent és en l’actualitat bisbe de Tortosa. El nomenament s’ha fet públic aquest dilluns 10 d’octubre de 2022, i així ho ha comunicat la Nunciatura Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola.

Per tant, el Sant Pare ha acceptat la renúncia presentada pel cardenal Antonio Cañizares, arquebisbe de València des de 2014, que complirà 77 anys el pròxim 15 d’octubre.

Benavent, bisbe de Tortosa des de 2013

Enrique Benavent va nàixer el 25 d’abril de 1959 a Quatretonda (València). Va cursar els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Montcada (València), assistint a les classes de la Facultat de Teologia “Sant Vicent Ferrer” on va aconseguir la Llicenciatura en Teologia (1986). És Doctor en Teologia (1993) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va rebre l’ordenació sacerdotal a València de mans de Joan Pau II el 8 de novembre de 1982, durant la seua primera Visita Apostòlica a Espanya.

Va ser nomenat bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València el 8 de novembre de 2004. Va rebre l’ordenació episcopal el 8 de gener de 2005. Nomenat bisbe de Tortosa el 17 de maig de 2013, va iniciar el seu ministeri episcopal en aquesta seu el 13 de juliol del mateix any.

En la CEE és el president de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des de 2017. A més, és membre de la seua Comissió Permanent.

Cardenal Cañizares, arquebisbe de València des de 2014

Antonio Cañizares va nàixer en la localitat valenciana d’Utiel el 15 d’octubre de 1945. Va cursar els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de València i en la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual va obtindre el doctorat en Teologia, amb especialitat en Catequètica. Va ser ordenat sacerdot el 21 de juny de 1970.

El 6 de març de 1992 va ser nomenat bisbe d’Àvila. Va rebre l’ordenació episcopal el 25 d’abril d’aqueix mateix any. L’1 de febrer de 1997 va prendre possessió de l’arxidiòcesi de Granada. El 24 d’octubre de 2002 va ser nomenat arquebisbe de Toledo, seu de la qual va prendre possessió el 15 de desembre d’aqueix mateix any. El 9 de desembre de 2008 va ser nomenat prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. El papa Francesc li va nomenar arquebisbe de València el 28 d’agost de 2014, seu de la qual va prendre possessió el 4 d’octubre de 2014.

Va ser creat cardenal pel papa Benet XVI en el Consistori Ordinari Públic, el primer del seu Pontificat, el 24 de març de 2006.

En la Conferència Episcopal Espanyola és membre de la Comissió Permanent en representació de la Província Eclesiàstica de València des de març de 2020 i membre del Consell de presidència. És, així mateix, membre de la Comissió Episcopal per a la Litúrgia.

Quatre detinguts per robatoris en cases de camp d’Alcoi

Agents de la Policia Nacional han informat en aquest dilluns 10 d’octubre de la detenció de quatre homes en Alcoi per robatori amb força. Aquestes persones, segons la informació facilitada pel cos policial, foren sorpreses en el moment en el qual registraven l’habitatge assaltat i mentre buscàven també diferents objectes de valor.

La Policia Nacional fou alertada pel propietari de l’habitatge que va veure, gràcies a les càmeres de vigilància i de seguretat instal·lades en el seu domicili, com quatre persones estàven a l’interior de la vivenda registrant tots els estris que tenien per davant. Seguidament, la ràpida intervenció dels agents del cos policial va ser clau per al bon desenllaç del succés, ja que dues patrulles de la Brigada de Seguretat Ciutadana van arribar inmediatament fins a l’habitatge assaltat. Els quatre detinguts, d’entre 18 i 22 anys d’edat i de nacionalitat algeriana i marroquina, van ser posats després a la disposició del Jutjat d’Instrucció de Guàrdia d’Alcoi, organisme que va decretar llibertat provisional a l’espera del corresponent judici.

Cal assenyalar que els agents que van participar en l’operació, tal com han relatat des de l’esmentada Policia Nacional, es van trobar una porta situada en la part alta de l’habitatge forçat, espai a través del qual van accedir, sorprenent en el seu interior als quatre assaltants que no s’esperaven la ràpida actuació de la mateixa policia. Després de detindre als quatre homes per robatori amb força, els mateixos agents van realitzar una ràpida inspecció del lloc dels fets, trobant la pràctica totalitat dels estris regirats així com una barra de ferro presumiblement utilitzada per a forçar la porta per la qual van accedir a l’interior de la vivenda.

Alcoi llança aquestes subvencions destinades als edificis protegits del Centre

L’Ajuntament d’Alcoi ha comunicat l’aprovació de les bases de la convocatòria de 2022 per a concedir subvencions destinades a la rehabilitació d’elements fixos ornamentals amb valor historicoartístic situats en interiors o jardins d’immobles privats. Aquests inmobles han d’estar catalogats en el PGOU o inclosos en el seu Catàleg de Béns i Espais Protegits.

La dotació d’aquesta línia d’ajudes ascendeix a un total de 12.000 euros i seran objecte de subvenció totes aquelles actuacions el pressupost protegit de les quals supere els 1.000 euros. L’import màxim de l’ajuda a la rehabilitació d’elements serà del 75% del pressupost, fins a un màxim de 6.000 euros. Segons s’exposa en les bases, els propietaris i posseïdors dels espais i elements rehabilitats beneficiats amb aquesta subvenció, hauran de facilitar la visita pública d’aquests, almenys, durant quatre dies al mes, durant cinc anys a partir de la data de la concessió de l’ajuda. Aquestes visites seran en dies i horaris predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada a través de la regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, al càrrec del qual estarà la seua organització i el control. En tot cas, aquestes visites es realitzaran garantint degudament el respecte al dret a la intimitat personal i familiaramb aquestes subvencions volem ajudar a recuperar el patrimoni alcoià, al mateix temps que donem l’oportunitat de conéixer-lo. Cal tindre en compte que la nostra ciutat compta amb elements de gran valor històric que, en molts casos, requereixen d’una intervenció especialitzada i artesanal. Açò comporta un increment del cost de la reparació a vegades fora de l’abast dels propietaris, als que volem ajudar amb aquesta subvenció”, afirma la regidora de Patrimoni Històric; Lorena Zamorano.

Els interessats disposaran fins al 15 d’octubre per a la presentació de sol·licituds i comptaran amb un termini complementari de deu dies per a esmenar o complementar la documentació requerida. Cal subratllar que, amb caràcrer retroactiu, podran ser incloses totes les actuacions realitzades des del passat 1 de gener de 2022 i que complisquen amb els requisits de la convocatòria.

Puig reclama més finançament per a la Comunitat en el 9 d’Octubre

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat, en el seu discurs institucional amb motiu del 9 d’Octubre, quan es compleixen els 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, un “reset territorial” amb el propòsit d’aconseguir un finançament “just per a tots els territoris” i una fiscalitat que “evite el ‘dúmping’“, per al que ha apostat per uns pactes autonòmics “de segona generació” que “actualitzen l’estat autonòmic“, i, tot això, per a aconseguir una Espanya “polifònica” que “no ofegue el potencial de la Comunitat Valenciana”.

Puig ha incidit en què, ara, a Espanya, “necessitem donar tots per a guanyar tots“, també per a “sanar fractures amb el millor remei, el respecte“. Per a això, ha tornat a reclamar la necessitat de comptar amb un finançament just i la condonació del deute lligat a l’infrafinançament, mitjançant una “cogovernança eficient“.

Així, en la seua intervenció en l’acte institucional de Lliurament d’Altes Distincions de la Generalitat Valenciana –al qual ha assistit la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, entre altres autoritats polítiques, econòmiques i socials–, ha recalcat que en el Dia de la Comunitat Valenciana l’autonomiano és una societat anònima“, sinó aquella “de respecte al diferent, a cada territori, a qui no pensa igual“.

El cap del Consell ha posat l’accent en el 40 aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i ha celebrat aquest “assoliment de l’autogovern democràtic” que, ha defensat, “ha generat un marc de llibertats, drets i convivència” després d’un “silenci antic i molt llarg que feia callar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat“. “Aqueix silenci es va trencar, ha permés cinc milions de maneres de ser valencians sense renúncies, sense exclusions i apreciant la diversitat“, ha expressat, al mateix temps que ha posat en valor que la societat valencianava prendre partit” i no va ser “indiferent“.

En la seua intervenció, Puig ha fet referència a la guerra d’Ucraïna, ha recordat el “dolor” que ha ocasionat “a 3.000 quilòmetres de casa” i ha avisat que, “davant la barbàrie, l’equidistància és complicitat“. Per això, ha destacat l’acolliment amb “els braços oberts” als refugiats ucraïnesos en la Comunitat. “Sentim el seu dolor, admirem la seua resistència i compartim l’esperança de la pau“, ha incidit.

D’altra banda, s’ha referit a la inflació i ha remarcat que el Consell “no és indiferent a les greus dificultats que està provocant en famílies i empreses“. Així, ha ressaltat l’aposta amb “responsabilitat plena” d’ “exercir les competències autonòmiques“. “La Generalitat està al costat de la majoria social“, ha reivindicat.

Ha defensat també que el Consell tampoc ha sigut indiferental fang d’Oriola, a les flames de Begís o a les cendres de la Vall d’Ebo” i pateix “al costat dels qui pateixen” i ajuda “als qui més el necessiten“. “Viure és prendre partit“, ha reivindicat.

“Els pitjors fantames del passat”

En aquest punt, ha carregat contra “els pitjors fantasmes del passat” en haver estés “un núvol negre en tota Europa” amb “fanatisme, guerra i incertesa“. Enfront d’això, ha posat en valor que 40 anys després “som un milió i mig més de valencians, tenim cinc vegades més titulats universitaris i quasi el doble de dones treballant, assegurem el dret a la dependència i tenim 26 hospitals i 2.000 centres educatius“. Per això, ha considerat que la transformació en aquest temps ha sigut “enorme“.

Puig ha centrat la seua intervenció a defensar l’autogovern, en assegurar que ha sigut un instrumentútil per a viure millor” i, per conseqüent, “la base del nostre estat del benestar, la nostra Senyera social“.

A més, ha lligat l’Estatut amb el context econòmic, com a eina per a “amplificar-lo“, i ha posat com a exemple d’això “la carta que enviava la Generalitat fa un any i un dia a Volkswagen“. Així, ha reivindicat que l’Administració autonòmicaprenia la iniciativa” i “oferia la Comunitat per a crear treball i oportunitats” i ha valorat que aquest esforç “ha obtingut resultats“. “Hui tenim ací la major inversió industrial de la història d’Espanya“, ha celebrat.

“Superar les individualitats”

En aquest punt, ha esmentat les “dues mirades” que s’imposen per al “nou horitzó” de la Comunitat Valenciana. La primera, el respecte, ja que l’autonomia és “una societat de respecte al diferent, a cada territori i a qui no pensa igual“. I ha citat les paraules Joan Fuster: “Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mig fer“.

Precisament, sobre aquest assumpte ha apostat per “superar les individualitats” i ha posat en valor que així justament “s’ha constatat en els pitjors moments“. “Ho hem viscut en la pandèmia: ningú se salva tot sol“, ha incidit. I ara, davant la inflació, ha reivindicat que “ningú quede al marge“.

El cap del Consell ha recalcat que l’autogovernes legitima cada dia amb la seua utilitat” i ha defensat que en aquest moment “és l’hora de fer costat a la majoria social“, per la qual cosa ha apostat per “combatre l’exclusió social i la millor manera és la plena ocupació“. “Volem ser un país de treballadors, d’autònoms i emprenedors, d’empresàries i professionals, de gent que viu del seu esforç i del seu treball, i així garantim la base del respecte, amb esforç compartit“, ha argumentat.

La segona mirada per a aquest temps, ha continuat Puig, és l’acord, amb el propòsit detransigir límits que limiten la convivència“. “Pactar no és trair, és avançar“, ha expressat, però ha advertit que acordar “exigeix voluntat“, una eina que el Consell –ha defensat– “manté viva amb patronal i sindicats” i que, al seu judici, s’ha demostrat, en el pla econòmic, amb els “grans acords” com “el que ha assegurat la continuïtat de Ford Almussafes o, en el terreny polític, amb l’aliança contra la inflació amb diputacions i municipis“. “Necessitem donar tots per a guanyar tots“, ha reclamat.

Per tot això, després d’enaltir a tots els premiats del 9 d’Octubre en ser “dignes d’admiració” pels seus valors i la seua humilitat, especialment als quals han “sobrepassat al temps“, ha lloat “la fortalesa de 40 anys d’autogovern democràtic“. “Hui complim 784 anys junts. Amb la confiança en nosaltres, els valencians, i amb la lliçó que ens va deixar Miguel Hernández: davant l’adversitat, deixeu-me l’esperança“.

El Certamen Coral de la Fira de Cocentaina dona a conéixer els cors participants per a l’edició 2022

El Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina ha donat a conèixer el seu cartell anunciador, així com les diferents agrupacions seleccionades per participar en l’encontre. En aquesta 42 edició del l’esdeveniment, l’organització ha encarregat el cartell anunciador a la dissenyadora gràfica Sara Marín, natural de Cocentaina. Titulada a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi,  Sara Marín ha sigut també la guanyadora del Cartell de la Cavalcada de Reis Mags d’Alcoi el 2020, i seleccionada, entre altres, als Premis Mestre d’Alcoi i als Premis Gaudeamus Projecta 5a Edició de Barcelona, tots dos al 2022

Per altra banda, el comitè tècnic de l’organització del Certamen Coral de la Fira de Tots Sants de Cocentaina 2022, valorant el criteri de diversitat geogràfica, repertori presentat, enregistrament enviat i palmarès, ja ha donat a conèixer les agrupacions corals que participaran en aquesta edició del Certamen, que serveix tots els anys de colofó a la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Aquesta vegada els cors seleccionats són: Actea Cor Femení de Barcelona, Cor Interludi de Burgos i el Cor Veus Blanques Santiago Apóstol de Griñón (Madrid).

Els cors participants opten a cinc premis en total. El primer està dotat amb 3.000 euros, el segon premi amb 1.800 euros, mentre que el tercer està valorat en 1.200 euros. El quart premi és el del públic, amb una dotació econòmica de 600 euros, que és atorgat al cor amb més puntuació segons les votacions del públic assistent al Certamen. Així mateix, d’entre tots els directors dels cors participants, el jurat atorgarà també el Premi a la Millor Direcció, que està dotat amb 500 euros. El cor guanyador del primer premi obtindrà a més la seua classificació per al proper VI Premi Firacor, que reuneix els guanyadors del Certamen cada tres anys.

Aquest any el Certamen Coral Fira de Tots Sants tindrà lloc el dissabte 12 de novembre, al Centre Cultural El Teular. Els cors seleccionats interpretaran, a més d’un repertori de lliure elecció, l’obra obligada d’aquesta 42a edició, titulada La Pau, i que és obra del compositor basc Xabier Sarasola a partir d’un poema de Marc Granell.

Alcoi torna a viure una gran festa amb motiu del 9 d’Octubre

Alcoi ha viscut un intens cap de setmana amb motiu del Dia de la Comunitat Valenciana. Des del divendres s’hi han succeït les activitats a la nostra ciutat per tal de commemorar un 9 d’Octubre que ha tornat al format habitual de sempre després de dos anys de pandèmia.

La programació va començar en la nit del divendres amb un espectacular ‘Correfocs’ que va oferir pels carrers del Centre la Colla dels Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar davant de nombrós públic que no es va voler perdre una cita que ja està plenament consolidada. També, i al llarg de la vesprada, van obrir les portes la Fira de Productes Típics i Artesanals que ha estat ubicada en La Glorieta així com la Fira del Llibre en Valencià de la que hem pogut gaudir davant el Centre Cultural.

Ja avui diumenge, jornada central la Diada de les valencianes i les valencianes, ha tingut lloc l’acte institucional al Teatre Calderón. Neus Úbeda ha sigut l’encarregada de conduir una cerimònia on hem pogut escoltar el manifest a càrrec de l’escriptora Natàlia Gisbert, un text on ha recordat que en aquest 2022 es compleixen 784 anys de l’arribada de Jaume I a València. També ha destacat que celebrem l’Any Fuster i ha remarcat figures destacades de la nostra ciutat com Ovidi Monllor o Isabel-Clara Simó. Per últim ha remarcat la importància que la nostra llengua estiga present en tots els àmbits de la societatus contaré que moltes vegades em pregunten que per què escric en valencià. La veritat és que mai he pensat en què ho podria fer d’altra manera. Que, per què? Doncs perquè és la meua llengua materna, un dels tresors més valuosos que em van regalar els meus pares, i que, per descomptat, vull deixar també als meus fills. Amb la que parle i amb la que pense. Amb la que estime i amb la que transmet el meu amor. Alguna altra vegada també m’han dit que si escric en valencià, no arribaré a tanta gent, i que si això no m’importa. Doncs potser sona pretensiós. Però no. No m’importa, ja que no podria ser jo, ser-me sincera i fidel si no emprara el valencià. La meua llengua forma part de mi, és una part tan fonamental de la meua identitat que no podria descriure a la persona que soc sense utilitzar-la“, ha destacat en la seua intervenció.

La gala ha seguit amb l’entrega dels Premis 9 d’Octubre a Juli Mira i La Degollà així com a Alejandro Soler a títol pòstum. També s’ha atorgat un guardó als regidors i les regidores que van dedicar el seu temps a l’Ajuntament d’Alcoi durant la passada legislatura. Finalment ha intervingut l’alcalde, Toni Francés, abans de donar pas al concert que amb motiu del 9 d’Octubre ha oferit la Unió Musical d’Alcoi.