Con motivo del Día Mundial del Medio Ambiente, el Ayuntamiento de Muro ha destacado su firme compromiso con la mejora...
La ‘Corriola’, una Festa contestana carregada d’història
Cada 8 de desembre Cocentaina celebra el dia de ‘La Puríssima’ amb la tradicional ‘Corriola’, una Festa que té lloc al Paratge de Santa Bàrbara i en la qual els contestans mengen un pa redó en forma de politja acompanyat d’una llonganissa roja.
Des del Centre d’Estudis Contestans (CEC) han anat investigant els orígens d’aquesta antiga costum i la vinculen al cicle agrícola contestà així com a la mateixa festivitat de l’advocada davant les tronades, Santa Bàrbara, que té lloc el 4 de desembre. A continuació reproduïm un fragment d’un article escrit pel President del CEC, Pere Ferrer, on es parla de com podria haver nascut aquesta Festa de la ‘Corriola’. Diu així:
“Durant aquests darrers anys, està corrent per Cocentaina una història inventada, fantasiosa també, sobre la celebració del dia de la Corriola. Aquesta història inventada sembla que va calant i consolidant-se com si fos verídica i, fins i tot, es representa teatralment. Durant la passada celebració de la Corriola, uns dies abans i després, la història va córrer com la pólvora pels mitjans de comunicació, no sols locals i comarcals, sinó, fins i tot, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i fou també àmpliament difosa per internet. Davant d’aquesta història inventada no podem quedar-nos ni de costat ni parats. S’ha de tallar a temps, abans que es quede arrelada en la memòria oral i escrita com si fos verídica. Potenciar i divulgar com a bona aquesta història inventada és un greu error i un seriós atemptat a la rica història de Cocentaina. Mentir sobre la pròpia història d’un poble, el nostre, i difondre-la als quatre punts cardinals no té cap de sentit. Per tant, estem davant de l’obligació de posar-li remei el més prompte possible i informar sobre quina és la veritat, o una part, al nostre poble. I si no hi ha cap història per contar, perquè no la sabem, deixem-la com està, dintre del misteri, en el lloc on es troben tantes i tantes qüestions històriques del nostre país. Mai no he cregut el que ve contant-se d’aquesta celebració i sempre he deixat constància, en qualsevol lloc o fòrum d’opinió, què pense d’aquest engany. La història està fonamentada en diverses qüestions: del nostre convent que pujaven a l’ermita de Santa Bàrbara en fila per un camí estret, definit en el diccionari català-valencià-balear d’Alcover com “Corriolada”. Una altra versió és que els frares pujaven a l’ermita per un camí i en baixaven per un altre realitzant un recorregut circular, d’ací la forma de la corriola. I, com que tot es vol relacionar amb els frares franciscans, el fet que es celebre el dia de la Immaculada reforçaria aquesta història, tancant així el cercle de la corriola. I, si li posem un to humorístic, millor per engolir-se-la, així la forma de la llonganissa és semblant al tram final de la corda que toca la campana de l’ermita.
Davant d’aquesta forma de fer història, n’hi ha una altra que aconsella que, si no saps per què, és millor callar o investigar i treballar per poder traure del misteri i l’obscuritat els passatges desconeguts de la nostra història. I aquest és el camí: el de la investigació, on ens trobem la gent del Centre d’Estudis Contestans (CEC). Molts són els temes històrics, nous i desconeguts del nostre poble, que la gent del CEC i els seus col·laboradors han tret a la llum i, pel que fa a “La Corriola”, amb la informació que a hores d’ara disposem, podem donar a conèixer, almenys, una part d’ella, del per què, quan i com d’aquesta tradició. Són els germans Just i Joaquim Sansalvador els que donen certa llum al tema. En la pàgina 80 d’un dels manuscrits del seu cançoner, es troba una cançoneta força interessant: Santa Bàrbera va pels camps, buscant l’Esperit Sant. L’Esperit Sant no vol dir, que tres núvols veu venir. Un de foc, un de pedra, un de mala centella.
Després, continuen dient el següent: “Cançoneta del dia de la Sucà (Santa Barbara, 4 de desembre). Per la tarda grups de nens i nenes marxen a berenar a un turonet pròxim a Cocentaina on hi ha una ermita. Hom diu “La serreta de Santa Bàrbera”, lloc pintoresc. Aquesta notícia i cançó la varem arreplegar de Simfurosa Reig de 59 anys, una velleta filadora el dia 9 de setembre de l’any 1924.” El document dels germans Sansalvador, de Cocentaina, aclareix moltes de les qüestions relacionades amb la celebració de la Corriola; en primer lloc, queda clara la denominació antiga de “La Sucà” i que, per tant, l’actual denominació de “Corriola” deu correspondre per força a temps posteriors a la dècada dels anys 30 del segle passat, possiblement a partir dels anys 40. També diu que es celebra el dia 4 de desembre (festivitat de Santa Bàrbara) a la vesprada i, per tant, no tindria res a veure amb la festivitat de la Immaculada, un canvi de data que també podria haver-se realitzat per aquells anys durant els quals l’Església controlava i dirigia gran part dels comportaments socials i religiosos del nostre poble, o a causa del canvi de les festivitats escolars. Però la part més interessant d’aquest document es troba en la lletra de la cançó que els xiquets cantaven cada quatre de desembre de vesprada a la serreta de Santa Bàrbara. Si analitzem la lletra descobrim que, possiblement, ens trobem davant d’una celebració relacionada amb el cicle agrícola del nostre poble, ja que tots sabem massa que, a primers de desembre, els llauradors de Cocentaina inicien la collita de l’oliva, la qual, tot i que actual- ment no és una necessitat econòmica per viure, antigament era el principal conreu de Cocentaina. I una bona collita assegurava el pa per a tot l’any, però si passava el contrari portava la ruïna a moltes famílies. I això és el que demanaven els xiquets i les xiquetes cantant: que s’assegurara la collita d’olives, encarant-se a Santa Bàrbara perquè buscara pels camps l’Esperit Sant i li informara si venia alguna tempesta que poguera arruïnar la collita. I així Santa Bàrbara, com a patrona de les tempestes, sabria què fer i com beneficiar el llaurador de Cocentaina.
A la comarca catalana del Pallars Jussà, una zona productora d’oli d’oliva com la nostra, hem trobat una celebració amb certs paral·lelismes amb la Corriola. Ací, durant el temps de la collita també es celebra “La Sucà”, i consisteix que el llaurador, quan ha de molturar l’oliva,convida aquell dia els seus amics a l’almàssera a menjar pa xopat d’oli novell de la mateixa basseta on va a parar des de la premsa, acompanyat de xoriç i vi de la terra. Com es pot veure, al Pallars Jussà, en la “Sucà” es ve a celebrar la collita ja assegurada i sembla clar que el nom està relacionat amb l’acció de mullar el pa amb oli. El diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover descriu la paraula “Sucà” com: ‘sucada de pa amb oli novell’ i també ‘llesca de pa amb un raig d’oli i sal’.
La relació és molt pròxima a la nostra celebració de la Suca o Corriola: el pa és el principal protagonis- ta i, quasi amb tota seguretat, en temps antics, es menjaria com diu el diccionari d’Alcover “amb un raig d’oli i sal”, tot i que, en comptes d’acompanyar-lo amb xoriç, ací, a Cocentaina, ho fem amb llonganissa roja, el que ens fa pensar en una tradició portada al segle XIII pels primers pobladors cristians vinguts des de terres lleidatanes, on es troba la comarca del Pallars Jussà.
La crisi sanitària de la Covid-19 impedeix enguany pujar a l’ermita de Santa Bàrbara per a menjar-se la ‘Corriola’ i tocar la campaneta, però l’Ajuntament ha proposat des de casa mantenir viva aquesta tradició que tan arrelada tenen els veïns i les veïnes del municipi.
