junio 2020

Article d’opinió de Aranza de Gracia, Regidora de Polítiques Inclusives a Alcoi 

La paraula ‘política’ té diferents definicions i cadascú es queda amb la que vol. A mi les que m’agraden ressaltar i les que marquen el meu full de ruta són aquestes: És la ciència que tracta el govern i l’organització de les societats humanes, així com l’activitat dels que governen o aspiren a governar els assumptes que afecten la societat o a un país.

I això és el que el govern municipal del qual forme part fa cada dia. Treballar, treballar per la ciutat i, per descomptat, treballar amb coneixement i sabent què tenim davant. I ho sabem perquè estem al carrer i coneixem la realitat de la ciutat i dels seus veïns i veïnes. Perquè, senyora Obiol, fer política no és quedar-se a un púlpit des del qual donar lliçons, des del qual parlar i parlar sense saber del que parla, ni és enganyar als ciutadans.

S’atreveix a dir que “el govern municipal no té ni idea de quines són les circumstàncies i la realitat que estem vivint a Alcoi” i que “si no saben quins són els nostres problemes, com estan governant? Amb imaginació?”. Doncs, no, evidentment que no. Nosaltres sí que sabem quines són les necessitats i problemes de les persones que vivim a Alcoi, i per això desenvolupem les accions necessàries per a cobrir-les. Una altra cosa és si vosté vol saber quines són aquestes necessitats, perquè per la seua actitud jo diria que no.

En diferents ocasions hem convidat a Guanyar Alcoi a passar pel departament de Polítiques Inclusives i dedicar un poc del seu valuós temps a conéixer la realitat de la població i valorar el treball que es realitza, perquè només passant-se per les mans aquestes qüestions es pot tenir una aproximació al que es viu a la nostra ciutat.

Però no, eixa invitació mai s’ha fet efectiva. No han xafat el departament ni m’han demostrat el mínim interés per conéixer la realitat de la població. Només volen saber quin és l’índex de pobresa a Alcoi i quan se’ls facilita la xifra tampoc ho veuen clar. També dubten de l’Institut Nacional d’Estadística? Dubten també del Portal Estadístic de la Generalitat? És que a part de vostés ningú fa res bé en aquest món?

Mire, senyora Obiol. I tant que sabem com viuen els nostres veïns i veïnes, i ho sabem perquè estem amb ells, perquè parlem amb ells, perquè els escoltem i estem al seu costat. Tampoc li apanya que li passem dades sobre la feina que fan els serveis socials, quan aporten uns indicadors bàsics per saber on estem. Mire, darrere d’eixes xifres hi ha persones. Persones que tenen nom, amb les que hem parlat per saber què necessiten i a partir d’ací buscar solució no sols al problema urgent que pateixen, sinó també treballar per intentar canviar les circumstàncies que els han portat a la seua vida actual. I en la feina diària posem el cap, però també el cor, perquè només així podem apropar-se a les persones que viuen moments difícils.

Vosté prefereix quedar-se en la fredor d’una xifra que quan se li facilita tampoc la convenç, que baixar a peu de carrer i passar-se per les mans la realitat. Però tranquil·la, nosaltres tenim molt clar el camí, i no és més que seguir fent una política constructiva, perquè és l’única manera de beneficiar als ciutadans. Altres, com Guanyar Alcoi, s’encarreguen de fer una política de blanc i negre.

Article d’Opinió de Fonèvol 

Moltes voltes quan les dones demanen avançar un poc en els drets que tenen a les festes d’Alcoi, la directiva de les filaes contesta que no poden fer res perquè l’Associació de Sant Jordi no els ho permet.

No sabem si estan d’acord amb l’ASJ i la posen com a excusa o si de deveres pensen que l’ASJ és injusta i compleixen les seues normes a contracor.

Ja posats ens agradaria demanar a les filaes que es plantegen les normes de l’Associació de Sant Jordi, que sigen objectors de consciència, que traguen al carrer esquadres mixtes i que visquen un trage uniforme. Després si els castiguen a triar els últims les entradetes haurà valgut la pena, avançar en la igualtat s’ho val.

Fa 23 anys les esquadres eren de festers, ni mixtes ni res, es triava per roda.

Fa 23 anys els trages no eren masculins, eren trages de fester i va ser quan van obligar a fer els femenins quan es va passar a anomenar-los masculins.  El trage és el que identifica a la filà, quan una persona pensa amb una filà a la seua ment no apareix la figura del disseny femení, és el trage de fester el que primer li ve al cap.

En els últims anys les filaes han d’oferir moratòries a les dones quan van canviant els vestits femenins per a que cada volta s’assemblen més a l’oficial.

Ja està bé!