27 septiembre, 2019

Article d’opinió de Daniel Méndez, Membre de Guanyar Alcoi

Desastres naturals, extinció d’espècies, refugiats climàtics, caiguda del PIB mundial… El calfament global, provocat per un model insostenible de producció i consum generat per la desenfrenada activitat de l’home en els últims anys, hauria de col·locar a la lluita contra el canvi climàtic en el focus de la nostra vida diària. Empreses, organismes i institucions coincideixen en el gran desafiament que suposa promoure la conscienciació sobre un assumpte tan complex i transversal. El canvi climàtic afecta a tots i a tot, però explicar la seua magnitud de manera senzilla i comprensible per a qualsevol públic entranya innombrables dificultats. El seu radi d’acció és tan extens que tal vegada el camí més curt siga preguntar-nos quins dels conflictes actuals no tenen relació –directa o indirecta– amb el canvi climàtic.

L’AEIOU de la lluita contra el canvi climàtic, és un joc de paraules que tracta d’identificar els punts clau, associant-los mentalment a cadascuna de les cinc vocals de l’abecedari: (A)lerta; (E)vidència; (I)niciatives; (O)portunitat; (U)nitat.

L’origen va ser una qüestió de necessitat: tindre referències que ens permeten a tots recordar ràpidament les línies clau d’actuació durant les presentacions de sensibilització. El resultat són unes associacions que poden servir des dels més xicotets fins als més avançats:

• Alerta: Experts del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) porten alertant des de fa temps sobre l’efecte de l’increment de concentració dels gasos d’efecte d’hivernacle en el calfament global, i de les conseqüències d’aquest calfament: increment en número i intensitat dels esdeveniments naturals extrems (onades de calor, precipitacions torrencials, huracans, terratrémols, etc.) la desaparició de gran part de la fauna i la flora i l’increment del que anomenem refugiats climàtics (poblacions que han de ser evacuades per les sequeres o la pujada del nivell del mar, entre altres raons). Tot això a més genera importants pèrdues del PIB, que afecta especialment a les regions i col·lectius humans més vulnerables.
• Evidència: On estan les causes? L’excés de concentració CO? està essencialment provocat per un model de producció i consum energètic insostenible basat en la crema de combustibles fòssils, tant en la producció d’electricitat com en la calefacció d’edificis, en el transport i en la indústria. Sense oblidar el mal ús de l’energia en les llars i en la indústria (falta d’eficiència energètica). I cal no oblidar la desforestació, que és també clau perquè els boscos són fixadors del CO?. En definitiva, processos amb efectes devastadors per al nostre planeta que hem accentuat en els últims anys. I tot això en un marc de fiscalitat en el qual en comptes de tindre instaurat el principi de “qui contamina paga”, la no consideració de les externalitats de costos que genera la crema de combustibles fòssils, envia just els senyals contraris, que posicionen desfavorablement a les tecnologies no emissores respecte de les quals sí que ho són.
• Iniciatives: El canvi passa per mesures que prenguem. Cal descarbonitzar l’economia eliminant totes les fonts que produïsquen CO? i potenciant les que no ho produïsquen (energies renovables, mobilitat verda en el transport amb vehicles i ferrocarrils electrificats); millorant l’eficiència energètica (aïllant millor els habitatges per exemple) per a consumir menys; augmentant les masses forestals i impedint la desforestació; desenvolupant polítiques fiscals que implementen el principi de “qui contamina paga” en tindre en compte la correcta assignació als emissors del cost de les externalitats. Hi ha lloc per a l’optimisme, perquè totes aquestes iniciatives són factibles i són eficients en el moment actual. Aquesta transició de model energètic, a més, haurà de ser “justa”, amb models de suport per als col·lectius vulnerables.
• Oportunitat: Sí, és possible convertir el risc que significa el canvi climàtic en una oportunitat si es lluita de manera correcta contra ell. Crear teixit industrial basat en tecnologies renovables, vehicles elèctrics, bombes de calor, bateries, etcètera. I que en les zones vulnerables s’implanten aquest tipus de models econòmics per a substituir als antics. Però l’O també pot representar els riscos d’aquells que s’Oposen a transitar cap a un model descarbonitzat, per exemple perquè no desinverteixen en actius contaminants que tinguen o que basen les seues inversions en nous actius emissors. Els riscos són enormes, i venen essencialment que aquests actius es queden “encallats” (stranded en argot anglosaxó), és a dir, que no puguen recuperar les seues inversions perquè les normatives o les restriccions els impedeixen funcionar. I això ocorre a les inversions en noves mines de carbó, o nous pous de petroli, o en centrals elèctriques que cremen combustibles fòssils o als fabricants de cotxes convencionals. El mercat de capitals pressiona cada vegada més per a analitzar la viabilitat dels plans de negoci de les empreses en relació als objectius de descarbonització marcats per l’Acord de París, acrescut per les noves normatives mediambientals que es produeixen contra els problemes de contaminació de l’aire (NOx, SOx, partícules), que sense ser mesures contra el canvi climàtic, incideixen contra les mateixes fonts que les ocasionen (crema de combustibles fòssils).
• Unitat: Les solucions passen per acceptar que els problemes globals només poden resoldre’s amb la implicació de tots. No podem actuar solos i de manera aïllada, necessitem aliances com la de l’Acord de París i accions conjuntes d’ONG, governs, empreses, universitats i ciutadans. I ja hi ha moltes iniciatives, com les que llança el C40 (associació mundial de grans ajuntaments), o la Powering Past Coal (en què Països, Regions, Estats, Empreses…es comprometen a eliminar les centrals de carbó entre 2025 i 2030), etcètera. Les religions, el mercat financer, els organismes multilaterals… tots demanden una acció conjunta, ambiciosa i urgent.