2018

Article d’opinió d’Aleixandre Sanfrancisco

La passada setmana he assistit a dues bones notícies. En primer lloc, vaig estar a algunes de les ponències de les VII Jornades Tècniques organitzades per l’IES Cotes Baixes. Una iniciativa per acostar al món de l’ensenyament el de l’empresa real i les seues solucions més actualitzades, posant de manifest als estudiants que allò que estudien té una aplicació quasi immediata amb la possibilitat d’escoltar d’algun empresari quines són les actituds que més aprecien en les persones que contracten i escoltant-ho de veu dels professionals. Allí es podia tenir una petita iniciació al que és el món del treball, l’esforç necessari, la cura i minuciositat que cal per a ser excel·lents, coses, en definitiva, que no surten als llibres i que només es poden assimilar i aprendre amb la intensitat i possibilitat de commoure quan les manifesta un professional, que estima el seu ofici, de viva veu i mirant-te als ulls.

Cal donar l’enhorabona a l’equip docent de Cotes Baixes, “complicant-se la vida” i anant més enllà de “complir” en la seua feina per tal de millorar el nivell de la seua activitat educativa. Duent a terme aquesta iniciativa que millora la competitivitat de les empreses que poden contractar titulats ben formats. Un altre motiu d’alegria, que no m’agradaria deixar escapar, i que demostra la inquietud de l’equip de l’IES Cotes Baixes, és haver aconseguit nova maquinària de control numèric per computadora, per tal de treballar la fusta.

El dissabte, al torneig classificatori de la FIRST LEGO LEAGUE, em varen donar la segona bona notícia. Un equip docent de la UPV, capitanejat per Jaume Masià, un altre al que també li agrada “complicar-se la vida” un dissabte fora de les hores lectives amb la complicitat de 60 voluntaris i voluntàries, que va involucrar i va menejar cel i terra per tal que aquest torneig fora una realitat.

Durant el Fist Lego League a la que vaig acudir, vint-i-cinc equips d’arreu del País Valencià, des d’Elx fins a Peníscola, també amb participacions alcoianes, amb premi inclòs, va haver un ambient sa, divertit i del que anomenen ‘coopertició’, un nou concepte interessant que es basava en la necessitat dels equips de cooperar entre uns i altres inclús quan estan participant en un torneig per aconseguir els millors resultats.

Va ser una gran ocasió per donar a conéixer Alcoi i el seu Campus de la UPV a moltes persones que no havien tingut ocasió de conéixer la ciutat i el seu magnífic campus universitari i que, gràcies a aquesta iniciativa, gaudiren de la imatge de les serres nevades i d’un dia de fraternitat i d’aprenentatge divertit.

En algun dels equips s’endevinava en escoltar la presentació dels treballs la presència d’algun o alguna Elon Musk en potència.

Veure com interactuaven els membres dels equips entre ells per distribuir-se la feina per passar una prova era encantador.

Experiència inoblidable en un ambient de coopertició, nou concepte que, sense dubte, utilitzaré més sovint.

Artículo de opinión de Jorge Sedano, portavoz de Ciudadanos Alcoy

Desde Ciudadanos hemos escuchado,  con  preocupación, que el Pleno de la Mancomunidad ha introducido cambios en la propuesta inicial para crear un polígono industrial mancomunado, ya que para conseguir el apoyo  económico de la Generalitat Valenciana, parece ser, que ésta es reacia a crear nuevos polígonos industriales y quiere sólo colaborar en la financiación de futuros “parques logísticos”. Hasta aquí, se puede estar más o menos de acuerdo.

En lo que no se puede estar de acuerdo y no es de recibo, políticamente hablando, no es en el cambio de opinión, sino con la falta de toma de decisiones al respecto. Mancomunar suelo en nuestras comarcas es una idea que lleva años rodando, demasiados años rodando, sin que hasta la fecha exista nada concreto, salvo conjeturas y más conjeturas que nos conducen al “país de nunca jamás” humo. Eso es lo que hay. Nada, absolutamente nada que aclare y concrete esta dilatada y preocupante situación límbica en la que no se están tomando decisiones.

En Alcoy, concretamente, el “hiper-caracólico” proceso de Alcoinnova está, incomprensiblemente (o quizá no tan incomprensiblemente) dilatándose en el tiempo. Espero y deseo que el grupo empresarial de Alcoinnova no se canse algún día de nosotros y diga aquello de “arrivederci” amigos que me voy con la música, la empresa y los trabajadores a otra parte. Por lo que respecta al polígono comarcal mancomunado, “res de res” noticias a medias, sin proyecto ni ubicación concreta, titubeos, conjeturas, incertidumbres… legislatura perdida. ¡Ojalá me equivoque!

Hoy estamos asistiendo, impasibles, semipasmados, como lagartos al sol, a una mejora real en la economía  en el sector industrial de forma generalizada. Mejora evidente que está recogida claramente en los datos estadísticos. Hoy deberíamos tener listas y preparadas estas infraestructuras para aprovechar el actual tirón económico y, lo cierto, es que hoy no hay nada nuevo que ofrecer.

Desde Ciudadanos consideramos que ya está bien de poner palos en la rueda a Alcoinnova y que ya es hora de que se llegue a un consenso y se decida dónde se ubicará el necesario suelo industrial o “logístico”  mancomunado. Pero necesitamos conocer ya, ¡a la carrera!,  corriendo que es gerundio, cómo, cuándo, dónde y qué tipo de empresas  podrían ubicarse en este valle comarcal sediento también de que se tomen decisiones de una vez por todas. Ya toca.

No podemos permitirnos ni en Alcoy, con Alcoinnova, ni en la Comarca, con el polígono/parque logístico mancomunado, que nos llegue la próxima crisis (que llegará, no lo duden) sin los deberes hechos. Los empresarios están para generar riqueza y puestos de trabajo (y lo están haciendo). Los políticos estamos para dar soluciones y, hoy por hoy, en los casos que nos ocupan, no lo estamos haciendo.