2018

Article d’opinió de Vicky Llàcer, regidora de Guanyar Alcoi

La bel·ligerància que està tenint el PP contra la vaga feminista del 8M apuntala la idea que aquest partit veu el moviment feminista com una amenaça pel seu statu quo. El que resulta més trist és que siguen les mateixes dones del PP les que defensen aquest argumentari en les que s’assenyala que no totes les dones podran fer aquesta vaga, dones en l’atur, autònomes, treballadores en negre o sense papers… i, és cert, però tal vegada se li oblida que aquesta situació que pateixen aquestes persones és una conseqüència directa de les seues polítiques econòmiques que maltracten a la classe treballadora i retallen els seus drets laborals. Són aquestes dones, les víctimes del sistema que ha instal·lat la dreta en aquest país, en les que ara el PP s’excusa per mostrar el seu rebuig a aquesta vaga totalment necessària i a les que enfronta en aquelles dones que tenen feina considerant-les una “elit”.

Va ser la setmana passada quan la regidora Amália Payá va afirmar que “las mujeres normales, las mujeres reales, no van a secundar esta huelga” i assenyalava que es tracta d’una convocatòria “elitista”, i jo em pregunte: de veritat consideren que tindre una feina en aquest país, per molt precària que siga, és formar part d’una elit?, volen dir que les que secundarem aquesta vaga, per al PP, som anormals i irreals?

A més dels clàssics aturs laborals, es promou “vaga de cures” (que no de capellans) en la qual es proposa desatendre en la mesura del possible les feines d’atenció a la família i de la mateixa casa.

Respecte a açò la regidora del PP diu “que esto es subestimar mucho el trabajo que hacen estas mujeres” No sé si en el PP coneixen que hi ha milions de dones que fan feina no remunerada, sobretot a casa, i que són gran part del suport d’aquesta societat, jo em pregunte: a quin estatus segons el PP pertanyen aquestes dones? Són també una elit?

I les dones que fan doble jornada? La remunerada i la segona jornada en casa? Són o no són dones reals?

Doncs senyors i senyores del PP, aquesta vaga permetrà que aquestes dones, les dones reals, se sumen i es visibilitzen, perquè sembla que vostés obliden, o igual ni tan sols coneixen, que un dels objectius de la vaga feminista és precisament aquest: recordar i visibilitzar que, en la immensa majoria dels casos, són les dones les que s’encarreguen de l’atenció i assistència de tercers i que, si elles pararen, aquestes persones quedarien desemparades. Igual que es busca demostrar que determinats sectors com la sanitat, l’educació o el sector serveis quedarien bloquejats amb una vaga de dones.

Pel que fa al paper dels homes en aquesta vaga, les organitzacions feministes precisament han convidat als homes a encarregar-se de les tasques feminitzades, de les cures i de fer visible el pes del treball femení en els llocs de treball, que no és poca responsabilitat, i no… no és una “guerra de sexes”. En aquesta societat ens necessitem tots i totes, però les dones necessitem visibilitzar la nostra situació contínuament minoritzada.

Diria moltes coses més, però sols li diré a la sra. Amalia Payá que és una llàstima que ella, una dona, subestime la tasca de totes les dones i que si les coses es fan “como siempre”, tal com recomana ella, les coses no canvien, que els agrade o no la vaga serà un èxit i que la por és lliure.

Article d’opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi

Fa uns dies es filtrava a la premsa l’argumentari del PP per a la defensa -millor dir atac- de la Vaga Feminista del 8 de març. Tot un despropòsit. Els Diputats populars s’amagaven de les càmeres de televisió per no haver de defendre’l, una Ministra va dir que les dones devien treballar el doble, a l’estil Vaga a la japonesa i el PP de Ourense es va desmarcar dient que recolzaria la vaga. I és que l’argumentari del Partit Popular està plagat d’arguments rancis i demagògics per una banda, i per l’altra de mentides tan clares que ni ells mateixos s’atrevixen a defensar-les. Bé, a Alcoi sí, ací sí que s’han atrevit a defendre que la “bretxa salarial ha disminuït”, que “liderem la creació de la feina per a dones” i que la “vaga enfronta homes i dones”. I Ciudadanos els ha recolzat.

No mentisquen senyores i senyors del PP. Les dones seguim tenint taxes d’atur superiors. La desocupació i la precarització laboral s’han acarnissat amb les dones, que han batut tots els rècords de temporalitat i contractació a temps parcial. Les dones seguim cobrant salaris menors que els homes tot i fer les mateixes feines i tenir les mateixes qualificacions; la bretxa salarial continua augmentant. I els homes tenen un paper molt important en aquesta reivindicació, fer feminista l’espai que ja ocupen a la societat.

El 8 de març parem. Parem d’estudiar, de treballar, de consumir i de cuidar. I parem per a què? Parem per denunciar la desigualtat i la violència cap a les dones. Per visibilitzar que nosaltres, la mitat de la població, quan treballem ho fem objectivament en pitjors condicions. Perquè els sectors més precaris estan feminitzats.

Perquè històricament i hui en dia continuem realitzant un treball invisible i no reconegut: les cures. Cuidem dels infants, de les nostres persones majors i de les persones que estan en situació de dependència. Tenim cura física i emocional de totes les persones de la llar. Fent possible que el sistema funcione. Una feina que va en augment perquè el PP de Rajoy continua desmantellant els serveis públics, sobretot els de tipus assistencial, produint una recàrrega per a les llars i per tant per a nosaltres.

Perquè destaquem acadèmicament i després se’ns invisibilitza en el marc dels referents culturals i científics. Perquè es graven exageradament amb una taxa rosa els productes específics per la nostra higiene o la nostra salut.

Perquè ens seguixen faltant moltes dones que han sigut assassinades per la violència masclista. La disminució o la falta d’autonomia financera ha ressuscitat les relacions de dependència econòmica de parella o familiar, el que suposa un factor de risc davant la violència de gènere. Ens maten pel fet de ser dones, però és més probable que ens maten o que visquem maltractaments continus si a més de dones som pobres, aturades o treballadores precàries. I mentre el Govern del PP es nega a comptabilitzar com a violència masclista la que esdevé fora de la parella o de la família. I no aprova el Decret que engegaria el Pacte contra la Violència de Gènere, injectant més de 200 milions d’euros.

Perquè les dones continuem infrarepresentades en les esferes de poder, tan econòmic com polític. Perquè les alcaldesses no arriben ni tan sols al 20% del total de municipis.

Per totes aquestes raons recolzem la Vaga Internacional Feminista del 8 de març.

La vaga que ens ha de fer comprendre el potencial que cada dona d’aquest país i de tot el món té amb la seva inacció. Una vaga per valorar tot el que fem cada dia, sense parar. En tots els ámbits. Una vaga per comprendre que sense nosaltres, el món cau.

Artículo de opinión de Amalia Payá, concejala del Partido Popular de Alcoy

Este año el 8 de marzo, un día para la reivindicación de los derechos de las mujeres, está marcado por la división. Este año, no hay consenso. Es la consecuencia de las medidas de la comisión 8-M, plataforma apoyada por PODEMOS, que impulsa la huelga general para este día. La de este 8 de marzo, será una conmemoración que excluye a muchas mujeres, las mujeres reales, y a las que no nos sentimos identificadas con su ideología ni compartimos sus métodos, nos divide.

La plataforma 8-M propone una huelga, que de forma mal intencionada y con el objetivo de agitar la sociedad, va más allá del absentismo laboral y la reivindicación universal.

Una huelga que llama a la rebeldía y pretende romper un modelo de sociedad, el occidental, que con sus defectos, es el que mejor garantiza los derechos de las mujeres.

En sus argumentos describen un panorama de odio o aversión a las mujeres que recorre la cultura y la ciencia en todos los ámbitos: En el arte, la literatura, el cine, las matemáticas, la biología, la ingeniería…

Un escenario donde califican de “clase médica más reaccionaria” a todos aquellos profesionales que en el ejercicio de su libertad, se niegan a realizar un aborto. Y entre sus exigencias, el derecho a un solo modelo de educación, “pública, laica y feminista”.

En las medidas propuestas se insta a las mujeres a una huelga de soporte emocional, de cuidados, laboral, educativa y de consumos. No pagar por ningún servicio, ni consumir productos femeninos, en concreto tampones.

A estas propuestas, donde lo que menos importa es la igualdad y la reivindicación de los derechos de las mujeres, hay que añadir otras como el desplazarse a pie o en bicicleta.

Es una huelga de élites feministas que discrimina, no tiene en cuenta a las mujeres reales con  problemas reales. Aquellas mujeres que no pueden dejar de hacer su trabajo, porque nadie lo va a hacer por ellas. A las autónomas, que no pueden cerrar sus negocios durante un día entero. Las que cuidan de sus hijos, nietos o personas mayores y que no pueden dejar de dar esos cuidados o su soporte emocional.

La igualdad real no se consigue con una huelga salvaje y soflamas feministas que pretenden aniquilar un modelo de sociedad y sustituirlo por otro en el que además se impongan las mujeres. No, eso es politizar, agitar la sociedad, politizar el feminismo, alentar el enfrentamiento entre sexos.

La igualdad entre hombres y mujeres pasa por la conciliación. La conciliación entendida como el equilibrio en las diferentes dimensiones de la vida, con la finalidad de mejorar el bienestar, la salud y capacidad de trabajo personal.

Aunque la conciliación de la vida familiar y profesional, no es un asunto privado ni un problema solo de mujeres. Es un problema de corresponsabilidad social entre hombres, mujeres, empresas e instituciones.

Hay que reivindicar nuestros derechos desde la unidad y la sensatez. Trabajar, vigilar el cumplimiento de un marco normativo que garantice la igualdad de trato y de oportunidades, la igualdad salarial, y que promueva la erradicación de la violencia contra las mujeres.