Últimas Noticias

El calor y las altas temperaturas llevan de nuevo a que la Cova de l’Or de Beniarrés cierre sus puertas...

El Campus de Alcoy de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha celebrado la sexta edición de los Premios ‘FUTURO’,...

Hoy martes hemos recordado que, con la llegada del verano, se pone fin a las visitas a la Cova de...

Hoy martes os hemos contado que el Partido Popular de Alcoy pone el foco en los problemas que presenta la...

Alcoy, ES
overcast clouds
Weather in Alcoy, ES
22°C 22°C

8 de març, una vaga necessària

Article d’opinió de Naiara Davó, regidora de Guanyar Alcoi

Fa uns dies es filtrava a la premsa l’argumentari del PP per a la defensa -millor dir atac- de la Vaga Feminista del 8 de març. Tot un despropòsit. Els Diputats populars s’amagaven de les càmeres de televisió per no haver de defendre’l, una Ministra va dir que les dones devien treballar el doble, a l’estil Vaga a la japonesa i el PP de Ourense es va desmarcar dient que recolzaria la vaga. I és que l’argumentari del Partit Popular està plagat d’arguments rancis i demagògics per una banda, i per l’altra de mentides tan clares que ni ells mateixos s’atrevixen a defensar-les. Bé, a Alcoi sí, ací sí que s’han atrevit a defendre que la “bretxa salarial ha disminuït”, que “liderem la creació de la feina per a dones” i que la “vaga enfronta homes i dones”. I Ciudadanos els ha recolzat.

No mentisquen senyores i senyors del PP. Les dones seguim tenint taxes d’atur superiors. La desocupació i la precarització laboral s’han acarnissat amb les dones, que han batut tots els rècords de temporalitat i contractació a temps parcial. Les dones seguim cobrant salaris menors que els homes tot i fer les mateixes feines i tenir les mateixes qualificacions; la bretxa salarial continua augmentant. I els homes tenen un paper molt important en aquesta reivindicació, fer feminista l’espai que ja ocupen a la societat.

El 8 de març parem. Parem d’estudiar, de treballar, de consumir i de cuidar. I parem per a què? Parem per denunciar la desigualtat i la violència cap a les dones. Per visibilitzar que nosaltres, la mitat de la població, quan treballem ho fem objectivament en pitjors condicions. Perquè els sectors més precaris estan feminitzats.

Perquè històricament i hui en dia continuem realitzant un treball invisible i no reconegut: les cures. Cuidem dels infants, de les nostres persones majors i de les persones que estan en situació de dependència. Tenim cura física i emocional de totes les persones de la llar. Fent possible que el sistema funcione. Una feina que va en augment perquè el PP de Rajoy continua desmantellant els serveis públics, sobretot els de tipus assistencial, produint una recàrrega per a les llars i per tant per a nosaltres.

Perquè destaquem acadèmicament i després se’ns invisibilitza en el marc dels referents culturals i científics. Perquè es graven exageradament amb una taxa rosa els productes específics per la nostra higiene o la nostra salut.

Perquè ens seguixen faltant moltes dones que han sigut assassinades per la violència masclista. La disminució o la falta d’autonomia financera ha ressuscitat les relacions de dependència econòmica de parella o familiar, el que suposa un factor de risc davant la violència de gènere. Ens maten pel fet de ser dones, però és més probable que ens maten o que visquem maltractaments continus si a més de dones som pobres, aturades o treballadores precàries. I mentre el Govern del PP es nega a comptabilitzar com a violència masclista la que esdevé fora de la parella o de la família. I no aprova el Decret que engegaria el Pacte contra la Violència de Gènere, injectant més de 200 milions d’euros.

Perquè les dones continuem infrarepresentades en les esferes de poder, tan econòmic com polític. Perquè les alcaldesses no arriben ni tan sols al 20% del total de municipis.

Per totes aquestes raons recolzem la Vaga Internacional Feminista del 8 de març.

La vaga que ens ha de fer comprendre el potencial que cada dona d’aquest país i de tot el món té amb la seva inacció. Una vaga per valorar tot el que fem cada dia, sense parar. En tots els ámbits. Una vaga per comprendre que sense nosaltres, el món cau.

¿Igualdad o división?

Artículo de opinión de Amalia Payá, concejala del Partido Popular de Alcoy

Este año el 8 de marzo, un día para la reivindicación de los derechos de las mujeres, está marcado por la división. Este año, no hay consenso. Es la consecuencia de las medidas de la comisión 8-M, plataforma apoyada por PODEMOS, que impulsa la huelga general para este día. La de este 8 de marzo, será una conmemoración que excluye a muchas mujeres, las mujeres reales, y a las que no nos sentimos identificadas con su ideología ni compartimos sus métodos, nos divide.

La plataforma 8-M propone una huelga, que de forma mal intencionada y con el objetivo de agitar la sociedad, va más allá del absentismo laboral y la reivindicación universal.

Una huelga que llama a la rebeldía y pretende romper un modelo de sociedad, el occidental, que con sus defectos, es el que mejor garantiza los derechos de las mujeres.

En sus argumentos describen un panorama de odio o aversión a las mujeres que recorre la cultura y la ciencia en todos los ámbitos: En el arte, la literatura, el cine, las matemáticas, la biología, la ingeniería…

Un escenario donde califican de “clase médica más reaccionaria” a todos aquellos profesionales que en el ejercicio de su libertad, se niegan a realizar un aborto. Y entre sus exigencias, el derecho a un solo modelo de educación, “pública, laica y feminista”.

En las medidas propuestas se insta a las mujeres a una huelga de soporte emocional, de cuidados, laboral, educativa y de consumos. No pagar por ningún servicio, ni consumir productos femeninos, en concreto tampones.

A estas propuestas, donde lo que menos importa es la igualdad y la reivindicación de los derechos de las mujeres, hay que añadir otras como el desplazarse a pie o en bicicleta.

Es una huelga de élites feministas que discrimina, no tiene en cuenta a las mujeres reales con  problemas reales. Aquellas mujeres que no pueden dejar de hacer su trabajo, porque nadie lo va a hacer por ellas. A las autónomas, que no pueden cerrar sus negocios durante un día entero. Las que cuidan de sus hijos, nietos o personas mayores y que no pueden dejar de dar esos cuidados o su soporte emocional.

La igualdad real no se consigue con una huelga salvaje y soflamas feministas que pretenden aniquilar un modelo de sociedad y sustituirlo por otro en el que además se impongan las mujeres. No, eso es politizar, agitar la sociedad, politizar el feminismo, alentar el enfrentamiento entre sexos.

La igualdad entre hombres y mujeres pasa por la conciliación. La conciliación entendida como el equilibrio en las diferentes dimensiones de la vida, con la finalidad de mejorar el bienestar, la salud y capacidad de trabajo personal.

Aunque la conciliación de la vida familiar y profesional, no es un asunto privado ni un problema solo de mujeres. Es un problema de corresponsabilidad social entre hombres, mujeres, empresas e instituciones.

Hay que reivindicar nuestros derechos desde la unidad y la sensatez. Trabajar, vigilar el cumplimiento de un marco normativo que garantice la igualdad de trato y de oportunidades, la igualdad salarial, y que promueva la erradicación de la violencia contra las mujeres.