Últimes Notícies

Agents de la Policia Nacional han detingut un jove a Alcoi en aquest pont festiu com a presumpte responsable de...

La solució per a l’accés al polígon industrial Santiago Payá és a prop. Els primers passos haurien de donar-se aquesta...

L’Ajuntament d’Alcoi no aprovarà l’esborrany dels Pressupostos Municipals per a 2023 abans de que acaben l’any. Així ho assegurava, preguntada...

Càritas Interparroquial d’Alcoi ha tornat a llançar la campanya solidària ‘Que en este invierno nadie pase frío‘, una iniciativa que ha donat molts bons resultats...

La Generalitat i l’Església Catòlica formalitzen la seua col·laboració en la Comunitat

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat el Decret que crea la Comissió Mixta de cooperació entre la Generalitat i les tres diòcesis de la Comunitat Valenciana ( diòcesi de València, d’Oriola- Alacant i la de Sogorb-Castelló) a més de la Diòcesi de Tortosa pel que fa al territori que està en la Comunitat Valenciana.

Per a això s’estableix la Comissió com un òrgan col·legiat que assessorarà en matèria de protecció del patrimoni cultural, ensenyament i educació, assistència sanitària en centres hospitalaris així com assistència social i justícia, sobre la base de la competència que té la Generalitat en aquestes matèries.

El Decret regula tant la composició com el funcionament de la Comissió Mixta que estarà presidida pel cap del Consell i la vicepresidència l’ocuparà l’arquebisbe de València.

A més el ple de la Comissió estarà format per la presidència, la vicepresidència i deu vocalies, cinc en representació de la Generalitat que ostentaren els consellers titulars de les conselleries competents i cinc en representació de l’Església Catòlica que seran el Bisbe d’Oriola-Alacant, el Bisbe de Sogorb-Castelló, el Bisbe de Tortosa, el Vicari General-Moderador de la Cúria de la Diòcesi de València, i un Bisbe, sacerdot o laic designat pels Bisbes amb territori en la Comunitat Valenciana.

Àmbits de col·laboració

En matèria de patrimoni cultural el Decret recull que la comissió assessorarà l’administració en l’establiment de quants protocols, procediments, metodologies i criteris d’actuació coordinada siguen necessaris per a garantir la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Cultural Valencià, en qüestions que afecten exclusivament béns de titularitat de l’Església Catòlica, així com l’establiment de les bases per a l’ús d’aquests béns amb caràcter científic o artístic, sempre que no afecten l’ús cultural i pastoral pel qual van ser creats. En aquest marc de col·laboració es podran proposar plans d’intervenció conjunta que asseguren la més eficaç protecció del Patrimoni Cultural Valencià.

En matèria d’educació l’objectiu de la Comissió mixta és d’assessorar en establiment de quants protocols, necessaris per a garantir, en els centres públics docents que depenen de la Generalitat, el dret dels pares i mares, tutors i tutores, en coherència amb les seues conviccions religioses, reben l’ensenyament de la religion catolica, asi com estudiar i proposar quantes mesures i accions siguen necessàries per a garantir l’ensenyament de la religion catolica en els centres docents públics de la Generalitat i dotar-los del professorat de religió necessari.

En matèria de sanitat el decret estableix que la col·laboració entre totes dues institucions se centrarà en assessorar l’Administració en l’establiment de quants protocols, procediments, que siguen necessaris per a garantir l’assistència religiosa als ciutadans i ciutadanes que professen la religió catòlica i estiguen internats o internades als hospitals públics valencians

En matèria d’assistència social l’objectiu és garantir la prestació de serveis socials de les per les institucions de l’Església Catòlica que els presten en el marc de la llei 3/2019 de serveis socials inclusius de la Comunitat

Finalment, en matèria de justícia, la comissió servirà per a assessorar l’administració per a la promoció del dret a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.

Reunions ordinàries cada sis mesos

El Decret estableix que la Comissió es reunirà una vegada cada sis mesos, amb caràcter ordinari i, amb caràcter extraordinari, quantes vegades siga convocada per la presidència, a iniciativa pròpia o a proposta de, almenys, una tercera part de les vocalies.

A més podran assistir a les sessions de la Comissió i de les Comissions delegades, amb veu, però sense vot, les persones que la presidència o la vicepresidència estimen convenient per raó de la seua competència o coneixement dels assumptes a tractar, bé siga a títol individual o en representació d’altres entitats o institucions.

Per a la vàlida adopció d’acords serà suficient la majoria simple dels membres assistents, dirimint els empats el vot de qualitat de la presidència.

A més el Decret també regula la creació de comissions delegades, una per cada matèria de col·laboració, formades per una presidència, una vicepresidència i huit vocalies, quatre en representació de la Generalitat i una en representació de la Diòcesi. La presidència recaurà en la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, mentre que la vicepresidència recaurà en la persona que designe l’Arquebisbe de València.

Jaume Pascual, alcalde de l’Alqueria d’Asnar, és nomenat Fill Predilecte de la província d’Alacant

L’Alqueria d’Asnar es va convertir dissabte passat en epicentre de l’àmbit polític, social i empresarial de les comarques de l’Alcoià i el Comtat. Va ser en ocasió de l’acte en el qual el primer edil del municipi, Jaume Pascual, va ser nomenat oficialment com a Fill Predilecte de la província d’Alacant després de 43 anys ininterromputs en el càrrec.

L’homenatjat no ocultava la seua emoció en una cerimònia que suposava també la culminació a la seua trajectòria política perquè Pascual, com ja va avançar en COPE ALCOI al setembre, no es presentarà com a candidat a l’alcaldia en les Eleccions Municipals del maig vinent. Jaume, com tots li coneixen afectuosament a la comarca, va recordar que els seus inicis com a alcalde no van ser fàcils ja que va començar marxa en una època en la qual aquesta localitat del Comtat estava submisa en una profunda crisi després del tancament de Papereres. En aquest sentit va recordar el treball que s’ha fet al poble per a aconseguir infraestructures que hui són un referent, com el complex esportiu municipal amb la seua piscina climatitzada, i va agrair el suport que ha rebut de tots els que han estat al seu costat en aquestes mes de quatre dècades «especialment a la meua família, els meus fills i la meua dona, perquè sense ells hauria sigut impossible arribar fins ací«, va manifestar.

Carlos Mazón, President de la Diputació d’Alacant, elogiava la labor exercida per Jaume Pascual al capdavant d’alcaldia de l’Alqueria i destacava també la seua constant obstinació per a aconseguir inversió així com projectes per al municipi. A més apuntava que estàvem davant un homenatge merescut «hauria d’haver sigut també distingit com a pare predilecte, perquè un pare és el que alimenta i cuida d’un fill i té un projecte per a ell i Jaume ha sigut tots aquests anys aqueix pare per a L’Alqueria d’Asnar i per al conjunt de la província, convertint-se en un referent per a molts altres i en un exemple a seguir. Gràcies a figures com la de Jaume Pascual s’ha posat en valor un municipi com a L’Alqueria d’Asnar, una comarca i tot un territori, la qual cosa li fa creditor del títol de Fill Predilecte de la Província», va manifestar.

Finalment el President de la Generalitat Valenciana va indicar que era un orgull per a la nostra regió tindre a un dels alcaldes més veterans d’Espanya. El cap del Consell va posar en valor també la carrera política de Jaume Pascual però també el seu perfil humà i pròxim amb el ciutadà «persones com Jaume Pascual fan grans els nostres pobles. Si no hi haguera persones com ell molts dels nostres pobles probablement ja haurien desaparegut«, va dir Ximo Puig.

L’homenatge a Jaume Pascual va reunir diputats provincials i autonòmics, dirigents del partit socialista regional, Consellers de la Generalitat Valenciana, representants de la universitat i del teixit empresarial o mitjans de comunicació. No van faltar alcaldes i edils de les poblacions de la comarca, en actiu i d’altres legislatures, i fins i tot va acudir José Luís Seguí. Aquest últim, també Fill Predilecte de la Província d’Alacant, ha complit en 2022 cinquanta anys com a alcalde d’Almudaina. Sens dubte va ser una jornada d’unió comarcal, que feia temps que no véiem, i que estava a l’altura del llegat polític que deixa Jaume Pascual. Un comiat de la primera línia més que merescuda.

Així s’incrementarà el sou de Ximo Puig i altres alts càrrecs del govern valencià

Els partits de l’oposició es trenquen les vestidures per la decisió del govern valencià de pujar-se els sous altres 3 mil euros anuals en plena crisi econòmica per la inflació que fa que cada vegada més famílies valencianes tinguen serioses dificultats per a arribar a finals de mes.

És el cas, segons informa COPE VALÈNCIA, de la síndica de Ciutadans (Cs) en Les Corts Valencianes, Ruth Merino, que ha criticat la pujada de sous del president, vicepresidents, consellers i la resta d’alts càrrecs de la Generalitat en un 4 per cent per al 2023. “És un menyspreu i una burla per als valencians”, ha lamentat.

Mentre als ciutadans del carrer els rebaixen només 111 euros de mitjana amb la reforma fiscal, Ximo Puig i els seus alts càrrecs es pugen el sou fins als 3.000 euros anuals”, ha explicat la portaveu liberal després d’analitzar la pujada de salaris dels alts càrrecs en el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2023 presentat aquest dilluns pel Consell.

Merino ha assenyalat que “Ciutadans s’oposarà totalment a aquest abús”. “Ens tindran davant, igual que quan el tripartit va tractar que als diputats de Les Corts Valencianes ens pujaren les nòmines aqueix mateix 4 per cent”, ha indicat la síndica, al mateix temps que ha assenyalat que, “en un context de crisi econòmica com l’actual a la Comunitat Valenciana, en la qual les famílies i les empreses s’estrenyen el cinturó, els polítics som els primers que hem de donar exemple, però el Botànic dona exemple del que no cal fer”.

Tal com es pot comprovar en les taules salarials, el president de la Generalitat, Ximo Puig, passarà de cobrar 74.843,28€ en 2022 als 77.842,56€ en 2023. El sou dels vicepresidents i resta de consellers augmentarà des dels 63.756,36€ als 66.311,28 euros.

Per part seua, el portaveu d’Hisenda del GPP, Rubén Ibáñez, ha denunciat hui que “és una vergonya que mentre milers de famílies no poden arribar a final de mes, Puig i tot el seu Consell s’han pujat el sou per a l’any que ve en un 4%”.

El diputat popular ha assegurat que “en els pressupostos per a l’any pròxim, el Consell continua pujant-se els sous i augmentant els quiosquets sense tindre en com a prioritat que haurien de ser uns comptes encaminats a soolucionar els problemes dels valencians”.

Rubén Ibáñez ha asseverat que “el sector públic augmenta un 7% el seu pressupost, creant 5 noves entitats, entre les quals es troba un organisme autònom més i 4 entitats o societats mercantils”.

Són uns comptes pensats més en els seus privilegis que a ser efectives per a ajudar a les empreses, els autònoms, les pimes i les famílies de la Comunitat Valenciana. Puig no fa cap sacrifici. Els seus interessos partidistes per damunt del que necessiten els valencians”, ha conclòs.

Calorosa estrena per a la gran Fira de Cocentaina

Cocentaina ja es troba immersa en la celebració de la 676 edició de la seua estimada Fira de Tots Sants, un esdeveniment que enguany torna a la plena normalitat després dels canvis aplicats en 2020 i 2021 a causa de la pandèmia. El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha estat  l’encarregat d’inaugurar en aquest dissabte 29 d’octubre una cita per la qual passaran vora mig milió de persones durant els pròxims quatre dies.

El Palau Comtal ha sigut escenari, una vegada més, de la lectura del Privilegi reial concedit per Pere IV El Cerimoniós en 1346 a la Vila de Cocentaina per tal de celebrar una Fira amb caràcter anual. Un honor que en aquesta ocasió ha recaigut en el reconegut empresari tèxtil i gerent del Grup Aquaclean, Rafael Pascual, qui ha fet una emotiva lectura del tradicional text amb grans aplaudiments per part del públic. Tot seguit, el Ppresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig ha procedit a tallar la cinta i l’alcaldessa Mireia Estepa ha declarat inaugurada la Fira de Tots Sants. Com a novetat d’enguany i per primera vegada, el Privilegi ha sigut interpretat en llengua de signes, en col·laboració amb la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD CV), iniciativa que s’emmarca dins de les accions dutes a terme per l’Ajuntament de Cocentaina en matèria d’accessibilitat.

 

Després ha sigut el torn de l’acte protocol·lari on les autoritats presents han donat per inaugurada la Fira amb les seues intervencions. El Cap del Consell, Ximo Puig, ha volgut destacar que ve a la Fira des d’abans de ser president i hui havia d’estar ací. Pel que fa al certamen ha comentat que, malgrat els anys complicats que hem viscut amb la pandèmia, “la Fira ha sabut fer allò que va dir Pere IV de mantenir-se i que no es podia perdre”. En aquest sentit, ha assenyalat que per això cal saber actualitzar-se i ha destacat que la Fira “ha sabut mantenir el que és més substancial com és vendre, comprar, la convivència, l’harmonia, la cultura i la identitat”. Per finalitzar, ha mantingut el seu compromís de “continuar avançant en aquesta cooperació” perquè està entre els grans esdeveniments de la Comunitat Valenciana i ha demanat als organitzadors “que ens vagen orientant cap a on podem avançar perquè la Generalitat ha estat, està i seguirà estant ”,  ha dit.

Per la seua banda, l’alcaldessa de Cocentaina, Mireia Estepa, ha volgut donar les gràcies a les autoritats presents per acompanyar-los un any més a la inauguració de la Fira, destacant que “és un orgull per a Cocentaina comptar amb una representació institucional tan destacada al que és l’esdeveniment en aquests moments a la Comunitat Valenciana que rebrà més visitants i que més economia mourà”. Respecte a les previsions de la Fira d’aquest any ha assenyalat que «estem segurs que és una edició que deixarà molt bones xifres tant a nivell de visitants com de xifres econòmiques i ja es palpa a l’ambient les ganes de tornar a vibrar amb el Fira» . Finalment, ha agraït als presents la seua assistència per portar a la resta del territori l’ambient de la Fira de Tots Sants.

El lector del Privilegi, Rafael Pascual, ha expressat el seu agraïment per l’encàrrec, un honor que ha fet extensible a tot el sector econòmic i als emprenedors com a empresari industrial. Pascual ha definit l’experiència viscuda com a “impressionant” i ha explicat que en eixe moment “he intentat centrar-me en el que sentiria Pere IV fa 676 anys quan va escriure aquest text, però al final no he pogut evitar emocionar-me”.

Aquesta inauguració ha transcorregut en un gran ambient festiu i amb la música tradicional que ha interpretat la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet de Cocentaina. Després, amb el sol i les altes temperatures com a protagonistes, ha tingut lloc un recorregut de les autoritats per bona part de la Fira finalitzant l’acte amb un Vi d’Honor.

El President Puig inaugura demà la Fira de Tots Sants de Cocentaina

El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, inaugurarà demà la Fira de Tots Sants de Cocentaina en la seua 676 edició. D’aquesta forma el Cap del Consell encapçalarà una àmplia presència institucional que, a més de dirigents polítics, tindrà a representants de sectors com l’empresa, l’educació, l’economia, el comerç, l’esport o la cultura.

També han confirmat la seua assistència a la Vila Comtal el President de les Corts Valencianes, Enric Morera; la Vicepresidenta de la Generalitat i consellera d’Igualtat, Aitana Mas; la subdelegada del Govern a Alacant, Araceli Poblador; el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent; la consellera d’Innovació, Universitat i Ciència, Josefina Bueno; la consellera de Participació i Transparència, Rosa Pérez Garijo; la secretaria autonòmica de Cooperació, Toñi Serna, el secretari autonòmic de Participació, Antoni Llorente, el sotssecretari de Política Territorial, Rafael Briet; el sotssecretari de Participació, Cristian Veses; la vicepresidenta de la Diputació Provincial d’Alacant, Julia Parra (en representació del President de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón); el director general de Formació Professional, Manolo Gomicia; la directora general de Comerç, Rosa Anna Seguí; i el director general de l’Institut Valencià d’Estadística, David González.

La comitiva serà rebuda al Pla de la Font i des d’allí els assistents faran un breu recorregut per la Fira fins a arribar a la Plaça del Pla. Seguidament, des dels balcons del Palau Comtal, es llegirà el Privilegi de la Fira atorgat a Cocentaina en 1346 per part del Rei Pere IV El Cerimoniós. Aquesta tasca recau en l’empresari Rafael Pascual i la cerimònia conclourà amb la interpretació de l’Himne oficial de la Fira així com el tall de la cinta de mans del  President Puig. Posteriorment s’atendrà als mitjans de comunicació i es farà un recorregut pels principals sectors que donen forma a aquesta 676 edició de la Fira «estem molt contents de tindre aquesta representació institucional, especialment del Govern Valencià, perquè això demostra la importància que té un esdeveniment com la nostra Fira; una tradició amb més de 676 anys d’història que és un autèntic motor econòmic«, manifesta al respecte l’alcaldessa de la població; Mireia Estepa.

Després de la inauguració, la Fira de Cocentaina funcionarà a ple rendiment fins a l’1 de novembre. La coincidència en ple pont festiu de Tots Sants augura una afluència de més de 500.000 visitants a l’edició d’enguany.

El Govern valencià aprova la rebaixa fiscal però també més impostos per als rics en 2024

El Ple del Consell ha aprovat la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat, coneguda com a «llei d’acompanyament» de 2023, així com la reforma fiscal de 2022, que suposarà una menor factura fiscal per al 97% dels valencians. Les propostes es concreten en un augment de mínims exempts i més deduccions.

Els membres del Govern valencià, reunits en ple extraordinari ahir dilluns, han aprovat totes dues mesures fiscals que finalment s’han ratificat com a textos separats: un avantprojecte de llei per a la llei d’acompanyament i un decret llei per a la baixada fiscal. La vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d’Hisenda, Arcadi España, han presentat les normatives.

Les mesures posades damunt la taula són una part de les propostes tributàries del Consell. La reforma fiscal es notarà en la pròxima declaració de la renda, ja que afecta l’any 2022 amb caràcter retroactiu. La llei d’acompanyament inclou les taxes i tributs de 2023.

Queda pendent d’aprovar la tarifa de l’IRPF per a 2023 i les modificacions de l’impost de patrimoni, que s’inclouran en el pressupost –que ha de passar pel ple del Consell abans del dilluns– i que serà el que pagaran els ciutadans en la declaració de la renda que facen en 2024.

Sobre aquesta segona part de l’acord, els efectes del qual es notaran en la declaració de 2024, la vicepresidenta ha explicat que es mantindran els mínims i les deduccions i ha indicat que es crearà una nova tarifa de l’IRPF perquè «els trams més alts aporten més«.

També s’incrementarà en un 0,25% els trams més elevats del valor patrimonial per a aquells que tinguen una riquesa superior a 1,3 milions d’euros, sense comptar el mínim exempt i el valor de l’habitatge habitual. Amb aquesta proposta, esperen recaptar 25 milions d’euros.

Igualment, es crearà un nou tipus de l’11% en l’impost de transmissions patrimonials per a compres d’immobles per valor superior a un milió d’euros, amb el que esperen recaptar 15 milions.

D’aquesta manera, les mesures que afecten les rendes de menys de 60.000 euros seran efectives des de l’1 de gener, abans dels pròxims comicis autonòmics, mentre que la resta (inclosos els increments per a rendes més altes) s’aplicarien ja en 2024.

Reforma fiscal de 2022

La reforma fiscal de 2022 tindrà efectes retroactius a 1 de gener, reduirà els impostos a 1,3 milions de contribuents amb rendes mitjanes i baixes i reportarà un estalvi global de 149 milions d’euros a les famílies. Les rendes de menys de 30.000 euros s’emporten la major part de la inversió, amb 101 milions, i 962.000 contribuents tindran quota zero.

S’inclou una nova tarifa del tram autonòmic de l’IRPF. Hi ha un tram nou i canvien les quantitats de la base liquidable. El tipus aplicable al primer tram es rebaixa, del 10 al 9% i el límit passa de 12.450 a 12.000. El segon tram puja de 17.500 a 22.000 euros i el tipus aplicable passa de l’11 al 12%.

El tercer tram arriba fins als 32.000 euros (fins ara arribava als 30.000) i el tipus aplicable serà del 15%. El nou tram es crea per a la base liquidable de fins a 42.000 euros, que tindrà un tipus del 17,50, mentre que la de fins a 52.000 euros tindrà un tipus del 20%. Fins ara, per a una base liquidable de fins a 50.000 euros s’aplicava un tipus del 18%. Els trams d’a partir de 65.000 euros no es modifiquen.

Quant als mínims exempts de tributació pugen tots fins al 10% permés: el tipus general pansa de 5.550 euros a 6.105; el contribuent major de 65 anys tindrà de 6.700 a 7.370 i el major de 75 anys passa de 6.950 a 7.645. El mínim familiar per descendents passarà per al primer fill de 2.400 a 2.640 i per al tercer fill, de 4.000 a 4.400. Quant al d’ascendents, per major de 65 anys passa de 1.150 a 1.265 i per a majors de 75, de 1.400 a 1.454.

Des de la Generalitat, han posat com a exemple que una renda de 19.000 euros s’estalviarà 97,95 euros; algú amb renda de 48.000 euros estalviarà 57 i algú que coure més de 65.000 pagarà 0,1 euros més.

Deduccions de 2022

S’incrementarà al màxim del 10% els mínims exempts de tributació i s’incrementen al mínim de renda les deduccions de la Generalitat: «Es puja la seua quantia i el límit de renda«, ha explicat Espanya. També ha destacat l’augment de valencians que tindran quota zero, en incrementar-se aquests mínims.

Augmenten també les deduccions un 10%: la de naixement, per exemple, passa de 270 a 300 euros, i la de lloguer de la residència habitual incrementa el seu límit fins als 800 euros, dels 700 actuals. El límit de renda per a beneficiar-se de les deduccions puja de 25.000 a 30.000 l’individual; i de 40.000 a 47.000 el conjunt.

Quant a les deduccions per inversions en energies renovables i d’autoconsum, es manté el 40%, però el límit puja de 8.000 a 8.800 euros. Per a la contractació indefinida d’empleats de la llar per a la cura de persones ha passat de 600 a 660 en el cas dels menors de cinc anys i de 1.000 a 1.100 per a dos menors o famílies monoparentals.

S’incorporen dues noves deduccions: de 100 euros per l’increment dels interessos de les hipoteques, que permetrà que els contribuents es deduïsquen el 50% de la diferència entre interessos abonats en 2022 i els de l’any anterior amb un límit de 100 euros. També hi haurà una deducció per a dones que estiguen en tractaments de fertilitat no coberts per la sanitat pública.

L’impacte de la reforma fiscal, segons la Generalitat, beneficiarà únicament a les rendes de menys de 60.000 euros i serà neutra per a les de més de 60.000. L’estalvi mitjà per contribuent serà de 111 euros.

Reducció de la recaptació

Preguntat sobre la reducció de la recaptació que generarà aquesta reforma fiscal, Espanya ha assenyalat que en sumar les dues noves deduccions, s’espera que la Generalitat deixe d’ingressar uns 180 milions d’euros, encara que ha apuntat que aquesta és una estimació a l’alça.

Espanya ha remarcat que el volum «és molt reduït» ja que la Generalitat va recaptar amb el tram autonòmic de l’IRPF 4.400 milions en 2020 i 2.800 milions en impostos propis. Per això, ha insistit que es tracta d’utilitzar mesures fiscals per a «fer política social«. «Si anunciàrem un pla d’ajudes de 200 milions també se’ns preguntaria d’on es retallarà«, ha assenyalat.

Per això, el conseller ha demanat una mirada global a «la cistella de tributs» de la Generalitat i ha apuntat que en 2022 s’estan «superant les expectatives» de recaptació.

Llei d’acompanyament

La llei d’acompanyament inclou un nou perfil de beneficiaris de la Renda Valenciana d’Inclusió per a les persones que han tornat de l’estranger i es garantirà que el Carnet Jove siga «absolutament gratuït«, alguna cosa que costarà un milió d’euros.

La vicepresidenta, Aitana Mas, ha defensat que amb aquestes dues normatives busquen «mitigar la inflació i tirar una mà a la societat valenciana que veu com es redueix el seu poder adquisitiu«.

El conseller d’Hisenda, Arcadi España, ha avançat algunes mesures de la llei d’acompanyament, com la possibilitat que els taxis d’un municipi presten servei en uns altres que no el tenen. Es canvia també el terme «minusvàlid» per «discapacitat».

Puig reclama més finançament per a la Comunitat en el 9 d’Octubre

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat, en el seu discurs institucional amb motiu del 9 d’Octubre, quan es compleixen els 40 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, un «reset territorial» amb el propòsit d’aconseguir un finançament «just per a tots els territoris» i una fiscalitat que «evite el ‘dúmping’«, per al que ha apostat per uns pactes autonòmics «de segona generació» que «actualitzen l’estat autonòmic«, i, tot això, per a aconseguir una Espanya «polifònica» que «no ofegue el potencial de la Comunitat Valenciana».

Puig ha incidit en què, ara, a Espanya, «necessitem donar tots per a guanyar tots«, també per a «sanar fractures amb el millor remei, el respecte«. Per a això, ha tornat a reclamar la necessitat de comptar amb un finançament just i la condonació del deute lligat a l’infrafinançament, mitjançant una «cogovernança eficient«.

Així, en la seua intervenció en l’acte institucional de Lliurament d’Altes Distincions de la Generalitat Valenciana –al qual ha assistit la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, entre altres autoritats polítiques, econòmiques i socials–, ha recalcat que en el Dia de la Comunitat Valenciana l’autonomia «no és una societat anònima«, sinó aquella «de respecte al diferent, a cada territori, a qui no pensa igual«.

El cap del Consell ha posat l’accent en el 40 aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i ha celebrat aquest «assoliment de l’autogovern democràtic» que, ha defensat, «ha generat un marc de llibertats, drets i convivència» després d’un «silenci antic i molt llarg que feia callar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat«. «Aqueix silenci es va trencar, ha permés cinc milions de maneres de ser valencians sense renúncies, sense exclusions i apreciant la diversitat«, ha expressat, al mateix temps que ha posat en valor que la societat valenciana «va prendre partit» i no va ser «indiferent«.

En la seua intervenció, Puig ha fet referència a la guerra d’Ucraïna, ha recordat el «dolor» que ha ocasionat «a 3.000 quilòmetres de casa» i ha avisat que, «davant la barbàrie, l’equidistància és complicitat«. Per això, ha destacat l’acolliment amb «els braços oberts» als refugiats ucraïnesos en la Comunitat. «Sentim el seu dolor, admirem la seua resistència i compartim l’esperança de la pau«, ha incidit.

D’altra banda, s’ha referit a la inflació i ha remarcat que el Consell «no és indiferent a les greus dificultats que està provocant en famílies i empreses«. Així, ha ressaltat l’aposta amb «responsabilitat plena» d’ «exercir les competències autonòmiques«. «La Generalitat està al costat de la majoria social«, ha reivindicat.

Ha defensat també que el Consell tampoc ha sigut indiferent «al fang d’Oriola, a les flames de Begís o a les cendres de la Vall d’Ebo» i pateix «al costat dels qui pateixen» i ajuda «als qui més el necessiten«. «Viure és prendre partit«, ha reivindicat.

«Els pitjors fantames del passat»

En aquest punt, ha carregat contra «els pitjors fantasmes del passat» en haver estés «un núvol negre en tota Europa» amb «fanatisme, guerra i incertesa«. Enfront d’això, ha posat en valor que 40 anys després «som un milió i mig més de valencians, tenim cinc vegades més titulats universitaris i quasi el doble de dones treballant, assegurem el dret a la dependència i tenim 26 hospitals i 2.000 centres educatius«. Per això, ha considerat que la transformació en aquest temps ha sigut «enorme«.

Puig ha centrat la seua intervenció a defensar l’autogovern, en assegurar que ha sigut un instrument «útil per a viure millor» i, per conseqüent, «la base del nostre estat del benestar, la nostra Senyera social«.

A més, ha lligat l’Estatut amb el context econòmic, com a eina per a «amplificar-lo«, i ha posat com a exemple d’això «la carta que enviava la Generalitat fa un any i un dia a Volkswagen«. Així, ha reivindicat que l’Administració autonòmica «prenia la iniciativa» i «oferia la Comunitat per a crear treball i oportunitats» i ha valorat que aquest esforç «ha obtingut resultats«. «Hui tenim ací la major inversió industrial de la història d’Espanya«, ha celebrat.

«Superar les individualitats»

En aquest punt, ha esmentat les «dues mirades» que s’imposen per al «nou horitzó» de la Comunitat Valenciana. La primera, el respecte, ja que l’autonomia és «una societat de respecte al diferent, a cada territori i a qui no pensa igual«. I ha citat les paraules Joan Fuster: «Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mig fer«.

Precisament, sobre aquest assumpte ha apostat per «superar les individualitats» i ha posat en valor que així justament «s’ha constatat en els pitjors moments«. «Ho hem viscut en la pandèmia: ningú se salva tot sol«, ha incidit. I ara, davant la inflació, ha reivindicat que «ningú quede al marge«.

El cap del Consell ha recalcat que l’autogovern «es legitima cada dia amb la seua utilitat» i ha defensat que en aquest moment «és l’hora de fer costat a la majoria social«, per la qual cosa ha apostat per «combatre l’exclusió social i la millor manera és la plena ocupació«. «Volem ser un país de treballadors, d’autònoms i emprenedors, d’empresàries i professionals, de gent que viu del seu esforç i del seu treball, i així garantim la base del respecte, amb esforç compartit«, ha argumentat.

La segona mirada per a aquest temps, ha continuat Puig, és l’acord, amb el propòsit de «transigir límits que limiten la convivència«. «Pactar no és trair, és avançar«, ha expressat, però ha advertit que acordar «exigeix voluntat«, una eina que el Consell –ha defensat– «manté viva amb patronal i sindicats» i que, al seu judici, s’ha demostrat, en el pla econòmic, amb els «grans acords» com «el que ha assegurat la continuïtat de Ford Almussafes o, en el terreny polític, amb l’aliança contra la inflació amb diputacions i municipis«. «Necessitem donar tots per a guanyar tots«, ha reclamat.

Per tot això, després d’enaltir a tots els premiats del 9 d’Octubre en ser «dignes d’admiració» pels seus valors i la seua humilitat, especialment als quals han «sobrepassat al temps«, ha lloat «la fortalesa de 40 anys d’autogovern democràtic«. «Hui complim 784 anys junts. Amb la confiança en nosaltres, els valencians, i amb la lliçó que ens va deixar Miguel Hernández: davant l’adversitat, deixeu-me l’esperança«.

La Generalitat premia a l’alcoià Antoni Miró amb motiu del 9 d’Octubre

L’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, que es concedeix amb motiu del 9 d’Octubre, ha recaigut enguany en els escriptors Miguel Hernández, Enric Valor i Manuel Vicent, en la cantant Sole Giménez, i al poble ucraïnés.

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres els guardons que s’entregaran el diumenge en l’acte institucional del Dia de la Comunitat Valenciana, entre els quals també figuren l’escriptor Juan José Millás, l’impulsor de la campanya ‘Soc major, no idiota’, Carlos San Juan, l’acord social en Ford Almussafes i l’empresària Dolores Cortés.

En el cas de les Altes Distincions, la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, ha explicat que es concedeix a títol pòstum a Miguel Hernández, en els 80 anys de la seua mort, per representar els valors democràtics del poble valencià; i a Enric Valor, també a títol pòstum, per la seua aportació a l’estudi i divulgació del valencià. També, s’entregarà a l’escriptor de Vilavella (Castelló) i columnista «de referència» Manuel Vicent; a la cantant i compositora Sole Giménez, de la qual es destaca el seu compromís per la igualtat de gènere; i al poble ucraïnés, com a símbol de resistència i com a defensa de l’agermanament fratern entre pobles que representa el 9 d’Octubre.

Distincions de la Generalitat 

Les Distincions de la Generalitat són per als treballadors de la Generalitat en aquests 40 anys d’Estatut d’Autonomia, i en particular a Luis Lozano, Juan Cruz i Daniel Matoses; per a la sindicalista i feminista Ofelia Vila; i per al sindicalista i defensor de l’escola pública Vicent Mauri.

També es concedeix a l’empresària castellonenca Dolores Cortés, dissenyadora i pionera en la indumentària de bany femení; i a la primera llicenciada en dret que va poder exercir com a advocada, Ascensión Xirivella (a títol pòstum en complir-se cent anys del seu naixement).

Així mateix es concedeix la Distinció de la Generalitat al «periodisme lliure en l’autogovern», i en concret als veterans periodistes Jesús Prado, Francisco Pérez Puche, Pirula Ardenius, José María Arquimbau i Vicente Hipólito, i als clubs de futbol Castelló, Hèrcules i Elx.

El Premi dels Lletres de la Generalitat és per a l’escriptor nascut a València i «conegut per la seua màgia literària» Juan José Millás, i les Medalles al Mèrit Cultural per a l’escriptor Rafa Lahuerta; l’artista i galerista Pilar Dolz; l’editorial Pre-textos, creada en 1976; l’actriu i directora teatral Magüi Mira; el músic i folklorista Fermín Pardo; el pintor Antoni Miró; i la fotorreportera alacantina Cristina de Middel.

Distincions científiques i socials 

La Distinció al mèrit científic és per a la catedràtica de química orgànica Carmen Nájera, i les Distincions al mèrit empresarial i social són per al sector citrícola valencià i per a l’acord social en Ford que ha permés triar la factoria d’Almussafes per a fabricar nous vehicles elèctrics -especialment Carlos Faubel i Dionisio Campos-.

La cooperativa de Viver (Castelló), pel seu treball contra la despoblació, i l’empresa d’Elx PLD Space, referent a Europa en el sector aeroespacial, són els altres guardonats amb la Distinció al mèrit científic.

Les Distincions al mèrit per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva són per a Carlos San Juan, el promotor de la campanya viral «Soc major, no idiota» i símbol de la defensa dels drets de les persones majors en contra de l’abús bancari.

Aquesta mateixa distinció s’entregarà també a l’associació d’ajuda a la paràlisi cerebral AVAPACE, en el seu 50 aniversari; i a les entitats Funcotex i Dissenys Medi, per la producció de màscares en la pandèmia amb la inclusió de dones.

Les Distincions al mèrit esportiu són per al pilotari Pascual Sanchis Navarro, ‘Pigat’ I’; l’esportista de vela Iván Pastor Lafuente; la jugadora de base de bàsquet Anna Goméz Igual; i l’Associació de Gestors Esportius i Professionals de la Comunitat Valenciana (GEPACV), que compleix 25 anys.

I la distinció honorífica de Ambaixador de la Comunitat Valenciana és per a l’àrbitre de futbol Mateu Lahoz, qui fins hui ha dirigit 270 partits en la primera divisió espanyola de futbol masculí.

Alcoi s’acollirà aquesta mesura per a oferir transport gratuït a joves de fins a 30 anys

L’Ajuntament d’Alcoi ha anunciat que s’acollirà a la mesura proposada ahir pel President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, relacionada amb la mobilitat. Aquesta proposta consisteix en el fet que el Consell finançarà el 50% del cost dels autobusos urbans dels municipis que oferisquen el transport urbà gratuït per a joves de fins a trenta anys.

Des del Consistori alcoià valoren mol positivament la iniciativa i asseguren la importància d’aquesta. En aquest sentit destaquen que «polítiques com aquesta són una mostra de l’aposta decidida, tant del Govern autonòmic com de l’Ajuntament d’Alcoi, per la mobilitat sostenible i per la política redistributiva, per ajudar a aquelles persones amb menys ingressos enfront de les rendes més altes, especialment en moments complicats com el que travessem«, afirma el regidor de Mobilitat i Vicealcalde: Jordi Martínez.

Cal recordar que l’Ajuntament d’Alcoi es va adherir l’agost de 2022 a les ajudes del Ministeri de Transports per a la reducció del preu del bitllet del transport urbà i està oferint actualment descomptes en els diferents bons de transport urbà de la ciutat, que s’està aplicant als bons multiviatge i als bons mensuals fins al 31 de desembre. No obstant això, el seu ús es podrà estendre en les targetes multiviatge recarregades durant 2022 fins al 31 de gener de 2023.

Comptabilitat amb altres mesures similars 

Aquesta iniciativa conviurà amb el 30% de descompte addicional en tot en transport públic de la Generalitat, que també té vigència fins al 31 de desembre, i que està dirigida al conjunt de la població valenciana.

En conjunt, des de principis d’any el Govern valencià ha fomentat mesures d’estalvi en el transport públic que contribueixen a alleujar l’economia familiar i a descarbonizar les ciutats, i actualment el transport públic autonòmic és el més econòmic de tota Espanya.

Puig ha assegurat aquesta setmana que es tracta de «un fet mes en una aliança efectiva contra la inflació ajudant a les famílies» amb mesures en el transport públic, que «volem cada vegada mes útil i de major qualitat«.

Carlos Mazón en COPE: «Els anuncis de Puig són més fum fiscal que una altra cosa»

El President del PP a la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, ha passat pels micròfons de COPE València per a analitzar el discurs i els anuncis del President del Consell, Ximo Puig, en el Debat sobre l’Estat de la Comunitat. Uns anuncis, que segons el parer de Mazón, són «vendre fum fiscal més que una altra cosa«, ja que «no fa ni 7 dies, Puig va dir que calia multar als qui baixaren els impostos» a més de «no haver concretat les propostes«.

Comparant les propostes anunciades hui a la Comunitat Valenciana amb les plantejades pels líders populars, Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno Bonilla, Carlos Mazón ha recordat que el seu partit en aquesta comunitat, ja va presentar el seu model fiscal «fa 9 mesos, abans que els seus companys de partit». Un model que considera «que imposats com el de successions o el de patrimoni no tenen sentit«.

El President del PP a la Comunitat Valenciana vaticina que els ciutadans «es mostraran decebuts quan més prompte que tard puga veure que aquesta baixada fiscal no és una certa en veure que les nostres butxaques no vagen més esplaiats» i lamenta que Puig no siga conscient del que parla en anunciar que es beneficiarà «els qui tinguen una renda de menys de 10.000 euros perquè la realitat és que ells no tributen«.

Carlos Mazón demana rigor a Puig i sosté que «no es pot demanar solidaritat mentre es fa caixa amb la inflació». Al seu judici, aquest canvi de timó es deu «al pànic electoral«.

Respecte a la situació judicial de Mónica Oltra, Mazón segueix sense entendre per què no s’ha demanat perdó encara a la menor abusada. Considera que existeix una doble vara de mesurar perquè «van posar la tanca molt alta per a les altres i ara volen baixar-la per a poder saltar-la«.