Últimas Noticias

Cocentaina continua celebrant les Festes Patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle i en la jornada d’ahir...

L’Ajuntament de Cocentaina ha fet públics els resultats de les votacions dels Pressupostos Participatius de 2021, una campanya en la...

El Andorra y el Alcoyano empataron a cero en el encuentro disputado este domingo en el Estadio Prada de Moles. El FC Andorra llegó al partido con...

El Club Deportivo Alcoyano SAD sumó su primer punto en la segunda fase ante un rival muy complicado como es...

banner home cope en directo
banner movil cope en directo

Síguenos en RRSS

imagen facebook cope alcoy
imagen twitter cope alcoy
Imagen instagram cope alcoy
imagen Youtube cope alcoy

Fiesta y Cultura

Alcoy celebra en este 21 de abril el I Centenario de la bendición e inauguración de la actual Iglesia de...

La crisis sanitaria del Coronavirus impedirá por segundo año consecutivo que Alcoy celebre sus Fiestas de Moros y Cristianos en...

El Teatro Calderón de Alcoy fue ayer escenario de la inédita presentación de la Revista de Fiestas, un acto que...

Educación

La nueva dirección del Campus de Alcoy de la Universidad Politécnica de Valencia mantuvo semanas atrás una reunión de trabajo...

El Campus de Alcoy de la Universidad Politécnica de Valencia ha preparado una Jornada de Puertas abiertas diferente para dar...

La Asociación de Empresas Textiles de la Comunidad Valenciana (ATEVAL) y el Campus de Alcoy de la UPV han mantenido recientemente una...

La ‘Corriola’ opta a ser Festa d’Interés Turístic Local

L’Ajuntament de Cocentaina ha sol·licitat a la Generalitat Valenciana la declaració de ‘La Corriola’ com a Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana.

Aquesta antiquíssima tradició té lloc cada 8 de desembre en el Paratge de San Bàrbara, lloc al qual acudeixen els contestans a tocar la campana i degustar un pa redó en forma de corriola acompanyat d’una llonganissa roja en volteta. Són precisament aquestes viandes les que donen nom al singular costum que marca tots els anys la jornada festiva de ‘La Puríssima’amb aquesta declaració dotarem de més rellevància i protecció aquesta celebració popular, tenint en compte la història de la festa, la seua importància, la seua tradició popular, la repercussió pública de la seua celebració, i la difusió que s’ha produït en els mitjans de comunicació en els últims anys“, afirma el regidor de Turisme i Cultura; Ivan Jover.

En el seu origen, la festivitat tenia lloc quatre dies abans del dia de celebració actual, és a dir, el 4 de desembre, dia de la festivitat de Santa Bàrbara. El que significa que realment la festa està dedicada a aquesta Santa, protectora contra tempestes, i a la qual es demanava protecció per a la collita de l’oliva, cultiu tradicional contestà, que es recull per aquestes dates.

La Fireta de Sant Antoni de Muro, una tradició de 1738 que no ha deixat d’evolucionar

La crisi sanitària del Coronavirus impedirà que Muro celebre durant aquest cap de setmana la Fireta de Sant Antoni, una tradició que data de l’any 1738 i que sempre té lloc al voltant de la festivitat del patró dels animals. Des de l’Ajuntament del municipi s’havien previst algunes propostes per a portar-les a terme durant aquest cap de setmana però l’elevada incidència de la Covid-19 que pateix el poble en aquests moments ha obligat a ajornar les activitats.

En els seus inicis la Fireta se celebrava al voltant de l’ermita dedicada inicialment a Sant Antoni de Pàdua, i després dedicada també a Sant Antoni Abat, que trobem al costat de la principal entrada al poble. Allí es muntaven parades de fusta on els venedors col·locaven els seus productes i aquesta responsabilitat anava a càrrec de l’Ajuntament, el qual cobrava una certa quantitat pel seu ús. També en aquest lloc es cremava una foguera en la vespra del 17 de gener mentre que el dia de la festa de Sant Antoni tenia lloc la missa i la benedicció dels animalsaquelles primeres parades de la Fira de Sant Antoni es muntaven, en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX, al voltant de la mateixa ermita. Tanmateix, possiblement entre 1850 i 1870, la Corporació Municipal acordà traslladar-la a l’interior del nucli urbà per a donar-li un impuls i atraure més compradors. Probablement aquesta decisió va evitar la desaparició d’aquesta singular tradició“, explicava en COPE ALCOY el professor Joan Josep Pascual. La Fireta va anar aconseguint a poc a poc una gran repercussió en la comarca i a la mateixa es comercialitzaven productes típics com dàtils o torró així com eines per al camp “la benedicció dels animals o les exhibicions de cavalls eren les protagonistes a primeries del segle XX abans que la Fireta entrara en decadència al voltant dels seixanta. Després de la transició la Festa comença a reviscolar i un any clau és 1984, data en la qual se celebren interessants exposicions culturals sense oblidar l’Aplec de Danses organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Muro. A partir d’ací la Fireta no deixa de créixer i amb l’arribada de Rafa Climent a l’alcaldia es dona un important impuls amb la incorporació del Mercat Medieval, l’ampliació de les activitats i de l’oferta comercial i la creació d’una completa oferta comercial“, assegura Pascual. Per últim la Fireta s’ha celebrat pràcticament de forma ininterrompuda des de 1738a excepció dels anys de la Guerra del Francés, la Guerra Civil, quan l’oratge ha sigut complicat i enguany per culpa de la pandèmia“, conclou el professor.

La Fireta de Sant Antoni, que ja és Festa d’Interés Turístic Autonòmic, tenia lloc inicialment el dia de la festivitat del sant i les dues jornades de després. Posteriorment, i per motius de la transformació econòmica i laboral de Muro, es traspassà al dissabte, diumenge i dilluns següents al dia de Sant Antoni. Ara té lloc de divendres a diumenge després del 17 de gener i, per exemple, en 2017 es va celebrar una setmana més tard del previst pel greu temporal de pluja i neu que va patir la comarca al voltant de Sant Antoni. En 2020 l’inici de la Borrasca Glòria va obligar a finalitzar la Fireta abans de la seua clausura oficial per les adverses condicions climatològiques.

Muro no celebrarà la Fireta de Sant Antoni

L’Ajuntament de Muro ha comunicat la suspensió definitiva de la Fireta de Sant Antoni, una tradició que data de l’any 1738 i que té lloc tots els anys per aquestes dates.

La decissió de no celebrar el Certamen ve motivada per la crisi sanitària del Coronavirus i l’elevada incidència de la Covid-19 que presenta ara mateix el nostre Departament de Salut. A més des del Consistori asseguren que les mesures decretades per la Generalitat Valenciana el passat 5 de gener fan inviable en aquests moments celebrar qualsevol acte amb motiu de la Fireta de Sant Antoni “estava previst realitzar algunes activitats els dies 16, 17 i 23 de gener de 2021, dins de les mesures sanitàries i de seguretat que marca la normativa vigent a causa de la Covid 19. Finalment no podrà ser així i des de l’Ajuntament de Muro anem treballar per a trobar-li una nova data enguany, si la situació sanitària ho permet, per tal de poder tornar a gaudir de les nostres tradicions i costums“, han afirmat les regidores Xelo Cascant (Cultura) i Aida Martínez (Turisme).

Assenyalar que la Fireta de Sant Antoni de Muro es Festa d’Interés Turístic Autonòmic i l’any passat ja es va haver de suspendre abans de la seua clausura oficial a causa de la borrasca Glòria.

La ‘Corriola’, una Festa contestana carregada d’història

Cada 8 de desembre Cocentaina celebra el dia de ‘La Puríssima’ amb la tradicional ‘Corriola’, una Festa que té lloc al Paratge de Santa Bàrbara i en la qual els contestans mengen un pa redó en forma de politja acompanyat d’una llonganissa roja.

Des del Centre d’Estudis Contestans (CEC) han anat investigant els orígens d’aquesta antiga costum i la vinculen al cicle agrícola contestà així com a la mateixa festivitat de l’advocada davant les tronades, Santa Bàrbara, que té lloc el 4 de desembre. A continuació reproduïm un fragment d’un article escrit pel President del CEC, Pere Ferrer, on es parla de com podria haver nascut aquesta Festa de la ‘Corriola’. Diu així:

Durant aquests darrers anys, està corrent per Cocentaina una història inventada, fantasiosa també, sobre la celebració del dia de la Corriola. Aquesta història inventada sembla que va calant i consolidant-se com si fos verídica i, fins i tot, es representa teatralment. Durant la passada celebració de la Corriola, uns dies abans i després, la història va córrer com la pólvora pels mitjans de comunicació, no sols locals i comarcals, sinó, fins i tot, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, i fou també àmpliament difosa per internet. Davant d’aquesta història inventada no podem quedar-nos ni de costat ni parats. S’ha de tallar a temps, abans que es quede arrelada en la memòria oral i escrita com si fos verídica. Potenciar i divulgar com a bona aquesta història inventada és un greu error i un seriós atemptat a la rica història de Cocentaina. Mentir sobre la pròpia història d’un poble, el nostre, i difondre-la als quatre punts cardinals no té cap de sentit. Per tant, estem davant de l’obligació de posar-li remei el més prompte possible i informar sobre quina és la veritat, o una part, al nostre poble. I si no hi ha cap història per contar, perquè no la sabem, deixem-la com està, dintre del misteri, en el lloc on es troben tantes i tantes qüestions històriques del nostre país. Mai no he cregut el que ve contant-se d’aquesta celebració i sempre he deixat constància, en qualsevol lloc o fòrum d’opinió, què pense d’aquest engany. La història està fonamentada en diverses qüestions: del nostre convent que pujaven a l’ermita de Santa Bàrbara en fila per un camí estret, definit en el diccionari català-valencià-balear d’Alcover com “Corriolada”. Una altra versió és que els frares pujaven a l’ermita per un camí i en baixaven per un altre realitzant un recorregut circular, d’ací la forma de la corriola. I, com que tot es vol relacionar amb els frares franciscans, el fet que es celebre el dia de la Immaculada reforçaria aquesta història, tancant així el cercle de la corriola. I, si li posem un to humorístic, millor per engolir-se-la, així la forma de la llonganissa és semblant al tram final de la corda que toca la campana de l’ermita.

Davant d’aquesta forma de fer història, n’hi ha una altra que aconsella que, si no saps per què, és millor callar o investigar i treballar per poder traure del misteri i l’obscuritat els passatges desconeguts de la nostra història. I aquest és el camí: el de la investigació, on ens trobem la gent del Centre d’Estudis Contestans (CEC). Molts són els temes històrics, nous i desconeguts del nostre poble, que la gent del CEC i els seus col·laboradors han tret a la llum i, pel que fa a “La Corriola”, amb la informació que a hores d’ara disposem, podem donar a conèixer, almenys, una part d’ella, del per què, quan i com d’aquesta tradició. Són els germans Just i Joaquim Sansalvador els que donen certa llum al tema. En la pàgina 80 d’un dels manuscrits del seu cançoner, es troba una cançoneta força interessant: Santa Bàrbera va pels camps, buscant l’Esperit Sant. L’Esperit Sant no vol dir, que tres núvols veu venir. Un de foc, un de pedra, un de mala centella.

Després, continuen dient el següent: “Cançoneta del dia de la Sucà (Santa Barbara, 4 de desembre). Per la tarda grups de nens i nenes marxen a berenar a un turonet pròxim a Cocentaina on hi ha una ermita. Hom diu “La serreta de Santa Bàrbera”, lloc pintoresc. Aquesta notícia i cançó la varem arreplegar de Simfurosa Reig de 59 anys, una velleta filadora el dia 9 de setembre de l’any 1924.” El document dels germans Sansalvador, de Cocentaina, aclareix moltes de les qüestions relacionades amb la celebració de la Corriola; en primer lloc, queda clara la denominació antiga de “La Sucà” i que, per tant, l’actual denominació de “Corriola” deu correspondre per força a temps posteriors a la dècada dels anys 30 del segle passat, possiblement a partir dels anys 40. També diu que es celebra el dia 4 de desembre (festivitat de Santa Bàrbara) a la vesprada i, per tant, no tindria res a veure amb la festivitat de la Immaculada, un canvi de data que també podria haver-se realitzat per aquells anys durant els quals l’Església controlava i dirigia gran part dels comportaments socials i religiosos del nostre poble, o a causa del canvi de les festivitats escolars. Però la part més interessant d’aquest document es troba en la lletra de la cançó que els xiquets cantaven cada quatre de desembre de vesprada a la serreta de Santa Bàrbara. Si analitzem la lletra descobrim que, possiblement, ens trobem davant d’una celebració relacionada amb el cicle agrícola del nostre poble, ja que tots sabem massa que, a primers de desembre, els llauradors de Cocentaina inicien la collita de l’oliva, la qual, tot i que actual- ment no és una necessitat econòmica per viure, antigament era el principal conreu de Cocentaina. I una bona collita assegurava el pa per a tot l’any, però si passava el contrari portava la ruïna a moltes famílies. I això és el que demanaven els xiquets i les xiquetes cantant: que s’assegurara la collita d’olives, encarant-se a Santa Bàrbara perquè buscara pels camps l’Esperit Sant i li informara si venia alguna tempesta que poguera arruïnar la collita. I així Santa Bàrbara, com a patrona de les tempestes, sabria què fer i com beneficiar el llaurador de Cocentaina.

A la comarca catalana del Pallars Jussà, una zona productora d’oli d’oliva com la nostra, hem trobat una celebració amb certs paral·lelismes amb la Corriola. Ací, durant el temps de la collita també es celebra “La Sucà”, i consisteix que el llaurador, quan ha de molturar l’oliva,convida aquell dia els seus amics a l’almàssera a menjar pa xopat d’oli novell de la mateixa basseta on va a parar des de la premsa, acompanyat de xoriç i vi de la terra. Com es pot veure, al Pallars Jussà, en la “Sucà” es ve a celebrar la collita ja assegurada i sembla clar que el nom està relacionat amb l’acció de mullar el pa amb oli. El diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover descriu la paraula “Sucà” com: ‘sucada de pa amb oli novell’ i també ‘llesca de pa amb un raig d’oli i sal’.

La relació és molt pròxima a la nostra celebració de la Suca o Corriola: el pa és el principal protagonis- ta i, quasi amb tota seguretat, en temps antics, es menjaria com diu el diccionari d’Alcover “amb un raig d’oli i sal”, tot i que, en comptes d’acompanyar-lo amb xoriç, ací, a Cocentaina, ho fem amb llonganissa roja, el que ens fa pensar en una tradició portada al segle XIII pels primers pobladors cristians vinguts des de terres lleidatanes, on es troba la comarca del Pallars Jussà.

La crisi sanitària de la Covid-19 impedeix enguany pujar a l’ermita de Santa Bàrbara per a menjar-se la ‘Corriola’ i tocar la campaneta, però l’Ajuntament ha proposat des de casa mantenir viva aquesta tradició que tan arrelada tenen els veïns i les veïnes del municipi.

Corriola Cocentaina

Cocentaina viurà enguany un atípic dia de la ‘Corriola’

Els forns i les carnisseries de Cocentaina començaran en breus dies els preparatius per a la ‘Corriola’, una festa que té lloc cada any a la Vila Comtal el 8 de desembre i en la qual els veïns del municipi munten al paratge de Santa Bàrbara per tal de degustar un pa redó que simula una politja així com una llonganissa roja en forma ‘de volteta’. La jornada s’acompanya del toc de la campaneta de l’ermitori, jocs populars i una missa de campanya en honor a la santa i La Puríssima.

La crisi sanitària de la Covid-19 impossibilita enguany poder celebrar aquests actes als peus de la Serra de Mariola en el seu format habitual, però des de l’Ajuntament contestà s’anima a mantenir viva aquesta tradició des de cada domicili. És per això que el Consistori proposa menjar-se la Corriola a casa, les casetes de camp o qualsevol paratge del poble complint sempre amb totes les mesures decretades per la Conselleria de Sanitat per tal de fer front al Coronavirus “com és lògic no hi haurà cap mena d’activitat a Santa Bàrbara a causa de la pandèmia i tampoc s’obrirà eixe dia l’ermita per a poder tocar la campana, ja que cal evitar qualsevol classe d’aglomeració. Com tots sabem aquesta zona verda està a l’aire lliure, per tant aquell que vaja a Santa Bàrbara que no oblide mantenir totes les mesures de prevenció del virus i sobretot que reculla les deixalles que es puguen generar per a mantenir el paratge en perfectes condicions. La ‘Corriola’ ens l’hem de menjar, com sempre fem, i podem compartir aquesta festa amb fotos per les xarxes socials per a deixar constància que hem complit amb la tradició“, destacava en COPE ALCOI Paqui Ruiz, regidora de Tradicions en la Vila Comtal.

La Corriola és una antiquíssima tradició de Cocentaina vinculada al cicle agrícola del poble i a quan els llauradors s’encomanaven a Santa Bàrbara, protectora davant les tronades i festivitat de la qual se celebra el 4 de desembre, perquè protegira els seus camps.

La tradición del Jesuset del Miracle

Alcoy celebró ayer domingo la fiesta del Jesuset del Miracle con varios actos religiosos que contaron con el respaldo de centenares de alcoyanos. La jornada empezó temprano, a las 9:30h, con la Misa del Tullidet y a continuación se inició el traslado del Santísimo Sacramento desde la iglesia de Santa María hasta la del Santo Sepulcro. Allí se celebró la solemne misa que este año presidió el Obispo de Menorca, Don Salvador Giménez Valls, y en la que hubo un recuerdo especial al robo y hallazgo de las sagradas formas acaecido en la ciudad en el año 1.568, punto de origen de la devoción al Jesuset.

Tras la celebración eucarística se realizó la procesión por las calles del Centro, precedida por los bailes tradicionales, y se llevaron a cabo las habituales paradas para adorar al Santísimo en varios puntos del recorrido.

Procesión del Jesuset por las calles del Centro