Últimas Noticias

Alcoy ha rendido homenaje durante este fin de semana a San Mauro Mártir con diferentes actos religiosos en honor al...

Un año más, COPE ALCOY llena de música y magia el Teatro Calderón. Llega la XIX edición del Certamen de Villancicos...

La llegada de la lluvia a Alcoy tras más de un mes sin precipitaciones y los cambios que trae la...

Alcoy ha dado la bienvenida a la Navidad este viernes con dos actos muy esperados que han tenido lugar en...

Benavent destaca la «humilitat» de Benet XVI, el «Papa de la fe»

L’arquebisbe de València, Monsenyor Enrique Benavent, ha destacat la «humilitat» del Papa emèrit Benet XVI, a qui ha qualificat de «Papa de la Fe», i la seua figura com a «sembrador de l’Evangeli«, al mateix temps que ha subratllat que «no es va sotmetre a judicis humans ni va buscar èxits o reconeixements que venen del món«.

En la seua homilia durant la missa solemne en sufragi del Papa emèrit celebrada aquest passat dilluns en la Catedral de València, Benavent ha posat l’accent en que Benet XVI «va posar la seua teologia, la seua predicació i els seus ensenyaments al servei d’una fe professada amb la humilitat de qui sap que la fe de l’home fins i tot més creient sempre pot estar amenaçada per l’abisme del dubte i amb la humilitat de qui no imposa la seua manera de veure les coses«.

«En els seus anys de pontificat va ser un papa de la paraula, les seues homilies i intervencions magisterials alimentaven al poble de Déu amb les riqueses de la paraula. Però en ell no hi havia esperit d’erudició. Per això, més que un Papa de la paraula va ser un Papa de la fe, com ha deixat clar en el seu testament espiritual«, ha expressat, segons recull l’Arquebisbat de València en un comunicat.

Durant la missa oficiada en la Catedral, l’arquebisbe de València ha assegurat que el Papa emèrit, les qualitats i la inclinació del qual natural «el predisposaven a l’estudi i ensenyament de la teologia», «mai va imaginar que seria cridat al ministeri de Pedro, però el va acceptar com un humil treballador de la vinya del Senyor i mentre les seues forces li ho van permetre«.

«Com a teòleg, bisbe, prefecte de la congregació de la Doctrina de la Fe, Papa i Papa emèrit, ha prestat un gran servei al Senyor i la seua Església, un servei pel qual hui donem gràcies a Déu«, ha afirmat.

«Sembrador de l’Evangeli»

Igualment, Monsenyor Benavent ha destacat la figura de Benet XVI com a «sembrador de l’Evangeli«: «Va alimentar la fe del poble de Déu, recordant que l’autenticitat d’una vida sacerdotal està en el capacitat de convertir-se en gra de blat, aparentment insignificant, però que en realitat és el que produeix fruit«.

En aquest punt, ha esmentat que en un moment de la seua vida «va entrar en silenci, es va convertir en gra de blat» i ha ressaltat que precisament aqueix temps de silenci «no va ser inútil». «En el sofriment dona l’home més que en acció, no sols en energia, sinó en la seua substància màxima«, ha afegit.

«L’Església s’edifica i creix pel lliurament dels cristians a la seua missió, tant en el temps en el qual estem cridats a ser sembradors de la paraula com quan ens arriba el moment de convertir-nos en gra de blat, la missió del qual és desgastar-nos a nosaltres mateixos. És llavors quan experimentem que, encara quan l’home exterior es va enfonsant, l’home interior es va renovant dia a dia«, ha pronunciat.

Finalment, l’arquebisbe de València ha demanat pel Papa emèrit Benet XVI «perquè el seu desig de vida s’haja vist assaciat i perquè aqueixa confiança en Crist que amb el seu amor purifica les nostres faltes i que en el dia del judici serà al mateix temps jutge i advocat, s’haja vist recompensada«.

La missa fou concelebrada pel cardenal arquebisbe emèrit de València, Antonio Cañizares, i els bisbes auxiliars de València, monsenyors Arturo Ros, Javier Salines i Vicente Juan, al costat dels monsenyors valencians Manuel Ureña i Joan Piris, arquebisbe emèrit de Saragossa i bisbe emèrit de Lleida, respectivament.

La Diòcesi de València acull misses en sufragi pel Papa Benet XVI

La Catedral de València acollirà aquest dilluns, a  partir de les 19.00 hores, una missa solemne en sufragi del Papa emèrit Benet XVI a la qual estan convidats a participar els sacerdots, religiosos i tots els fidels de l’Arxidiòcesi, segons estableix el decret de l’arquebisbe Enric Benavent després de la mort del Pontífex.

Així mateix, aquest diumenge finalitzen en l’Arxidiòcesi de València els dies de dol oficial decretats per la defunció del Papa alemany, el funeral del qual va presidir dijous passat el Papa Francesc en la Plaça de Sant Pere del Vaticà, ha indicat l’Arquebisbat en un comunicat.

De la mateixa manera, la Basílica de la Verge dels Desemparats acollirà una missa solemne pel Papa Benet XVI aquest pròxim dimecres, 11 de gener, a les 18.30 hores. A més, en totes les esglésies parroquials, santuaris i comunitats religioses se celebrarà una missa exequial. Per exemple la Parròquia del Salvador de Cocentaina acollirà hui eixa missa solemne a les 19:00h i en la de Santa María el dijous a partir de les 19:30h.

Visita a València

Benet XVI va romandre dues jornades per a clausurar la V Trobada Mundial de les Famílies, que va ser convocat pel seu predecessor, Joan Pau II. Va ser el 8 i 9 de juliol de 2006.

La primera parada de Benet XVI a la ciutat, el 8 de juliol de 2006, va anar en l’estació del metro de Jesús on van morir 43 persones en el tràgic accident de la línia 1. El Sant Pare ja havia enviat el mateix dia de l’accident un missatge de condolença per la tragèdia – va impartir “la Benedicció Apostòlica com a signe de fe i esperança en Crist Ressuscitat”- i, per això, es va dirigir directament des de l’aeroport fins a l’estació del metro de Jesús per a resar per les víctimes.

El Papa va visitar la Capella del Sant Calze, en la Catedral, per a venerar la relíquia i va signar en el Llibre d’Honor així com en el de la Basílica i en la plaça de la Verge va sorprendre dient unes paraules en valencià.

El 9 de juliol va presidir la missa conclusiva de la Trobada Mundial de les Famílies, on va emprar la relíquia del Sant Calze per a la consagració que també Joan Pau II havia emprat en 1982 en l’ordenació sacerdotal de 141 seminaristes entre ells l’Arquebisbe de València.