Últimas Noticias

Alcoy vive la semana previa a los días grandes de sus Fiestas de Moros y Cristianos en honor a San...

El equipo de Cope Alcoy pone a disposición de los ciudadanos el teléfono del oyente. A partir de ahora, a...

Hoy jueves te hemos dado detalles de la previsión del tiempo para las Fiestas de Moros y Cristianos. También te...

Hoy jueves te hemos recordado que arranca el reparto de pólvora para los disparos de arcabucería del Día del Alardo....

Cerol original

Cuatro años del COVID-19 y de la peor tragedia ocurrida en Alcoy en las últimas décadas

Hoy jueves se cumplen cuatro años de la declaración del primer Estado de Alarma, por parte del Gobierno Central, ante el gran incremento de casos positivos por Coronavirus que empezaba a darse en aquel momento en nuestro país. La pandemia llegaba así nuestras vidas y aquel 15 de marzo de 2020 arrancaba un difícil camino marcado por los contagios de COVID-19, el confinamiento, la desescalada progresiva en primavera, un nuevo Estado de Alarma, la suspensión de eventos como nuestras Fiestas de Moros y Cristianos o un importante aumento de casos de Coronavirus que dejaron el Hospital Virgen de los Lirios al borde del colapso en enero de 2021. Después vino el inicio de la vacunación progresiva y el 9 d’Octubre de aquel año, con la mayor parte de la población vacunada, pudimos comenzar a recuperar una plena normalidad que ha durado hasta ahora.

Y en medio de este recorrido, la residencia Domus VI de Alcoy en el punto de mira, lugar en el que se produjo la peor tragedia de las últimas décadas en nuestra ciudad:

Marzo de 2020, el punto de inicio

Todo comenzó en marzo de 2020, nada más estallar la crisis sanitaria del Coronavirus y comenzar el periodo de confinamiento, cuando un virulento brote de Covid-19 empezaba a cebarse con la residencia geriátrica Domus Vi de la capital de l’Alcoià. En este punto perdieron la vida 74 ancianos y el centro de mayores tuvo que ser intervenido incluso por la UME para su desinfección mientras las mismas familias denunciaban públicamente no tener información sobre lo que allí estaba ocurriendo. La Conselleria de Igualdad acabó interviniendo el geriátrico el 19 de marzo y todos los esfuerzos se centraron en intentar salvar la vida de las personas que seguían allí ingresadas.

Arranca la lucha para conseguir que se haga justicia

A principios de mayo de 2020, Sanidad daba por cerrado el brote de Domus Vi y los familiares, constituidos inicialmente en plataforma, se agrupaban en torno a una asociación que iniciaba el proceso para emprender acciones legales. Su principal objetivo era esclarecer la verdad, conocer todo lo que sucedió, la depuración de responsabilidades y conseguir que una situación similar no vuelva a pasar. En otoño de 2021 anunciaban la presentación de una demanda civil contra la empresa gestora de la residencia de mayores y la aseguradora, y a partir de entonces comenzó la recopilación de pruebas. Ayer fueron aportadas en la vista previa del juicio y los 18 representantes de las familias afectadas fueron claros antes de verse con el juez «Ahora sabemos que se nos ocultó información de manera premeditada por parte de la empresa gestora y de la Conselleria. Ahora somos conscientes de que actuaron de mala fe porque hemos tenido acceso a ciertos documentos, dijo Josele García como portavoz del colectivo.

Sin respuesta a la Comisión de Investigación en Les Corts

Los familiares de los afectados denuncian también que no se haya abierto en les Corts una Comisión de Investigación para esclarecer lo sucedido. Siguen sin respuesta por parte de la Administración Autonómica a una petición que solicitó el Pleno del Ayuntamiento de Alcoy. «Es un auténtico desprecio por parte de los representantes políticos de Valencia a nuestro Consistorio, ya que lo dejan en muy mal lugar, pero también hacia las familias de las víctimas que sufrimos un auténtica pesadilla hace casi cuatro años», lamentaba finalmente Josele García, en declaraciones a COPE ALCOY.

No hay fecha para el juicio 

A mediados del pasado mes de febrero estaba previsto que comenzase el juicio para esclarecer lo ocurrido en aquellos fatídicos días, pero los familiares de las víctimas recibían un duro varapalo  al conocer que esta esperada cita ha quedado suspendida temporalmente. Desde el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 3 de nuestra ciudad adoptaban esta decisión, sin fecha concreta, porque «algunas de las partes demandadas no han aportado toda la información y documentación requerida sobre los hechos«, tal y como comunicaban desde la misma Asociación de Afectados. Los familiares de las víctimas lamentaban la situación y consideraban de «muy mala fe»  que ni «la Conselleria de Sanitad y ni Quavitae, que es la matriz de Domus Vi, hayan aportado lo que se les había reclamado. Cuesta también de entender que la Generalitat Valenciana, que nos representa a todos, no haya hecho máximos esfuerzos en reunir la documentación completa que se les pedía para el juicio«, indicaron.

Hace unos días, el secretario autonómico del sistema sociosanitario, Emilio Argüeso; se reunía con los familiares en el salón de plenos del Ayuntamiento de Alcoy para analizar la situación e intercambiar impresiones. En este encuentro Conselleria se comprometía a aportar la documentación necesaria para el juicio e incluso a poner en marcha la tan reivindicada Comisión de Investigación en Les Corts.

La industria textil de nuestras comarcas, clave en la fabricación de material sanitario durante la pandemia

Durante la pandemia, ante los problemas de suministros y la falta de material de protección para los profesionales sanitarios, la industria textil de nuestras comarcas volcó sus esfuerzos en la fabricación de mascarillas, EPIs y demás textil sanitario. Una rápida actuación del sector que ha sido reconocida como una de las más eficaces en aquel momento de emergencia.

Según un estudio de la Universitat de València, la reacción del Clúster Textil Valenciano fue más eficaz frente a la pandemia que la de otros puntos de España. Ante el desabastecimiento de material sanitario en los hospitales, se tomaron medidas rápidas desde algunos sectores. «Algunas zonas textiles, lejos del cierre de las fábricas y el cese de la producción, comenzaron a realizar actividades intensas e innovadoras, trabajando juntos y solidariamente para responder a las necesidades de los médicos y enfermeras que necesitaban suministros esenciales”, explica el estudio.

Esta reacción de las empresas permitió que se reinventaran y pudieran proporcionar todo tipo de materiales, haciendo frente al mismo tiempo a la dificultades por falta de suministros, confinamiento…. Esto evidencia los valores del sector . “La arraigada tradición en la producción de textiles técnico-hogar y un modelo organizativo formando un clúster que proporcionó información y conocimientos valiosos a las empresas”.

Se observa, además, solidaridad dentro del sector. “Actos rápidos de solidaridad y una fuerte cooperación entre todos los actores del territorio (instituciones, asociaciones y gobierno) favorecidos por el eco que estaban teniendo en la prensa”. Entre estos actores están el Gobierno local, el Gobierno regional, los institutos de investigación como AITEX y organizaciones empresariales como ATEVAL.

Los autores del estudio son los los doctores Francisco Puig, Santiago Cantarero y Francesco Verdone de la Universidad de Valencia. Además, el artículo ha sido premiado internacionalmente como el Mejor Artículo de Moda y Textil con el premio 2023 Fashion and Textiles Best Paper Award por The Korean Society of Clothing and Textiles.

Tras un largo camino, ya hay fecha para el juicio por las muertes en Domus Vi Alcoy

El juicio para esclarecer lo ocurrido en la residencia Domus Vi de Alcoy durante la primera ola de la pandemia ha quedado fijado para principios del próximo año después de la vista previa que se celebró ayer en el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 3 de nuestra ciudad. En un principio se ha previsto la celebración de diez sesiones diarias durante dos semanas, de lunes a viernes, entre el lunes 22 de enero y el viernes 2 de febrero. 

Todo comienza en marzo de 2020

Los familiares de las víctimas han atravesado un camino complicado hasta llegar a este punto. Todo comenzó en marzo de 2020, nada más estallar la crisis sanitaria del Coronavirus y comenzar el periodo de confinamiento, cuando un virulento brote de Covid-19 empezaba a cebarse con la residencia geriátrica Domus Vi de la capital de l’Alcoià. En este punto perdieron la vida 74 ancianos y el centro de mayores tuvo que ser intervenido incluso por la UME para su desinfección mientras las mismas familias denunciaban públicamente no tener información sobre lo que allí estaba ocurriendo. La Conselleria de Igualdad acabó interviniendo el geriátrico el 19 de marzo y todos los esfuerzos se centraron en intentar salvar la vida de las personas que seguían allí ingresadas.

Arranca la lucha para conseguir que se haga justicia

A principios de mayo de 2020, Sanidad daba por cerrado el brote de Domus Vi y los familiares, constituidos inicialmente en plataforma, se agrupaban en torno a una asociación que iniciaba el proceso para emprender acciones legales. Su principal objetivo era esclarecer la verdad, conocer todo lo que sucedió, la depuración de responsabilidades y conseguir que una situación similar no vuelva a pasar. En otoño de 2021 anunciaban la presentación de una demanda civil contra la empresa gestora de la residencia de mayores y la aseguradora, y a partir de entonces comenzó la recopilación de pruebas. Ayer fueron aportadas en la vista previa del juicio y los 18 representantes de las familias afectadas fueron claros antes de verse con el juez «Ahora sabemos que se nos ocultó información de manera premeditada por parte de la empresa gestora y de la Conselleria. Ahora somos conscientes de que actuaron de mala fe porque hemos tenido acceso a ciertos documentos, dijo Josele García como portavoz del colectivo.

Sin respuesta a la Comisión de Investigación en Les Corts

Los familiares de los afectados denuncian también que no se haya abierto en les Corts una Comisión de Investigaciónpara esclarecer lo sucedido. Siguen sin respuesta por parte de la Administración Autonómica a una petición que solicitó el Pleno del Ayuntamiento de Alcoy. «Es un auténtico desprecio por parte de los representantes políticos de Valencia a nuestro Consistorio, ya que lo dejan en muy mal lugar, pero también hacia las familias de las víctimas que sufrimos un auténtica pesadilla hace casi cuatro años», lamentaba finalmente Josele García, en declaraciones a COPE ALCOY esta misma semana.

Los familiares de los fallecidos por Coronavirus en Domus Vi Alcoy, sin respuesta tres años después

Hoy martes se cumplen tres años del estallido de la crisis sanitaria del Coronavirus en España y de la aprobación del decreto de Estado de Alarma por parte del Gobierno Central, medida que entraba en vigor al día siguiente. Quedábamos confinados en casa durante las semanas siguientes para frenar la oleada de contagios y a partir del mes de mayo comenzó una desescalada progresiva que nos llevó al verano con cierta normalidad pese a que la pandemia no había hecho más que empezar.

En aquellos días grises de marzo, marcados por las lluvias, también estuvimos pendientes de lo que acontecía en la residencia geriátrica Domus Vi de nuestra ciudad donde un brote de Coronavirus acabó sesgando la vida de hasta 74 ancianos. A partir de ahí los familiares de las víctimas iniciaron una lucha para esclarecer lo ocurrido y el  Ayuntamiento de Alcoy instó posteriormente a Les Corts Valencianes a abrir una comisión de investigación para aclarar por qué más de la mitad de las personas usuarias de la residencia geriátrica murieron por la covid-19. Un año después, todavía no han obtenido respuesta.

José Luis Garcia, presidente de la Asociación de Familias de Afectados Domus Vi, destacaba este martes en el #TiempoDeAnálisis de COPE ALCOY que Les Corts han considerado oportuno no abrir esa Comisión de Investigación puesto que todavía existe una demanda sobre el caso en el juzgado. Lamenta esta situación y afirma que después de tres años de espera «da la sensación de que quieren tapar el asunto para que cuanto antes caiga en el olvido mejor«, matizaba al respecto. También se refería a la situación en la que ahora mismo se encuentra la citada demanda civil apuntando que la empresa que gestiona el geriátrico ha presentado varias periciales «el daño que se nos ha hecho no se puede reparar pero queremos que se depuren responsabilidades y que esto sirva para hacer las cosas mejor en la gestión de servicios como este. Merecemos unas residencias de ancianos en condiciones puesto que, tarde o temprano, todos nos vamos a ver obligados a estar en un centro como estos«; aseveraba.

La platafora de afectados prepara un gran acto de homenaje a los fallecidos el próximo 25 de marzo, a partir de las 17:30h en La Glorieta. Habrá varios parlamentos y después se depositarán rosas blancas en el monolito a las víctimas de la covid-19 que se erigió en otoño de 2020 para dejar constancia de lo ocurrido en una primavera de 2020 que jamás olvidará la ciudad de Alcoy.

La incidència de la Covid en la Comunitat puja en la segona setmana de gener

La incidència de la COVID-19 va augmentar en la segona setmana del mes gener, entre el 9 i el dia 15, respecte a la primera, i es va situar en 142,3 casos per cent mil habitants. Per altre costat, segons informa COPE VALÈNCIA,  el virus de la grip es va reduir fins a una taxa de 54,9.

El virus respiratori sincitial (VRS), causant de la bronquiolitis, es manté en xifres similars a la setmana anterior, amb una incidència de 133,3 casos, segons l’últim Butlletí del Sistema de Vigilància d’Infeccions Respiratòries Agudes (IRA) de la Comunitat Valenciana. Aquest document fou publicat ahir dimecres en la web de la Conselleria de Sanitat.

La incidència de les Infeccions Respiratòries Agudes -la suma dels tres virus- va ser de 1.120,9 casos per cent mil habitants, la cual cosa duplica la mitjana nacional de 567,5. Aquestes infeccions, segons les esmentades dades, van afectar especialment els menors d’entre zero i quatre anys, que van presentar una incidència de 3.002,4 per cent mil habitants.

Respecte a la Covid-19, cal assenyalar que aquesta última va elevar la seua incidència respecte a la primera setmana de l’any, amb 142,3 casos per cent mil habitants enfront dels 82,3 de la setmana un de 2023. També el virus respiratori sincitial (VRS) es va mantindre en taxes similars (133,3 la segona setmana i 137,2 la primera); i la grip va patir un descens des de la taxa de 138,3 casos als 54,9 actuals.

En el cas de la incidència d’Infeccions Respiratòries greus als hospitals de la Comunitat Valenciana, van anar 29,2 casos en la segona setmana, similar a la primera, per damunt de la mitjana nacional, que va ser de 21,4 casos.

Vacunació contra la grip 

Cal recordar que la campanya de vacunació contra la grip va començar el mes d’octubre passat i pràcticament ha arribat fins a aquest mes de gener. Aquesta s’ha administrat de manera simultània, al costat de la segona dosi de record -la quarta en total- de la vacuna del Coronavirus, per a tota la població a qui estava indicada la citada doble immunització.

Preocupació per la falta de personal Sanitari en el Departament de Salut d’Alcoi

El Partit Popular regional ha tornat a alertar de la falta de professionals sanitaris en el Departament de Salut d’Alcoi, un fet que van denunciant des de fa temps. La formació política reclama a la Conselleria de Sanitat mesures urgents per a l’Hospital Verge dels Lliris i assegura que si aquestes no es posen en pràctica, complicarà la situació del centre sanitari.

Fernando Pastor, diputat autonòmic dels populars, demana un pla d’incentius per a ocupar les places de difícil cobertura i recorda que a Galícia es va aprovar el mes passat una llei dirigida a l’adopció de mesures extraordinàries per a impulsar la provisió de llocs de difícil cobertura en la qual s’estableix una triple puntuació per a cobrir aquests llocs. En aquest sentit insten al Conseller Mínguez a prendre nota i a estudiar totes les possibilitats per a atraure a professionals a l’esmentat Hospital Verge dels Lliris «el problema no és només la falta de creació de places, sinó fer que les existents siguen atractives perquè siguen cobertes. L’Hospital competeix amb hospitals de referència com la Fe o el General d’Alacant que són més interessants per als professionals sanitaris i si no es posa remei la situació només, empitjorarà, ha apuntat Pastor. Finalment, el diputat ha anunciat que el Grup Parlamentari Popular en Les Corts registrarà una Proposició no de Llei (PNL) en aquest sentit amb la finalitat d’aconseguir el nombre més gran de suports per part de la resta de grups parlamentaris.

Com està la situació a l’Hospital ara?

Cal assenyalar, que al Departament de Salut d’Alcoi li han sigut concedides diferents places en els últims mesos per part de la Conselleria de Sanitat. Són 59 per a atenció primària i 65 per a especialitzada. A aquestes cal sumar 22 noves el passat setembre, de les quals 10 han sigut atorgades al servei d’urgències «això fa que no tinguem una situació tan complicada com la que hem tingut mesos enrere amb l’agreujant de tot el que va portar la pandèmia. Quan hi ha personal tot va bé», ha afirmat en COPE ALCOI Enrique Barbeito, gerent de la nostra àrea sanitària.

Sanitat notifica 2.013 nous casos de coronavirus en la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 2.013 nous casos de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous contagis per províncies són 305 a Castelló (193.381 en total), 419 a Alacant (530.839 en total) i 1.289 a València (843.327 en total).

D’ells, 1.107 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 196 de Castelló, 264 d’Alacant i 647 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 267 persones ingressades per COVID, 13 d’elles en l’UCI: 37 a la província de Castelló, 1 en UCI; 72 a la província d’Alacant, 5 d’elles en l’UCI, i 158 a la província de València, 7 en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies. Es tracta de 5 dones d’entre 76 i 101 anys, i 7 homes d’entre 77 i 89. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.155: 1.209 a la província de Castelló, 3.873 en la d’Alacant i 5.073 en la de València.

Avança el procés de vacunació 

El passat octubre va començar la campanya de vacunació contra la grip, la qual estarà en marxa fins pràcticament el mes de gener. Aquesta, segons la informació facilitada, discorre en paral·lel amb l’administració de la segona dosi de record enfront de la COVID-19, que es va iniciar el 26 de setembre. Des de llavors, 238.131 persones han rebut aquesta dosi de record (84.394 a Alacant, 30.648 a Castelló i 123.089 a València). El conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Miguel Mínguez, ha destacat al respecte la importància d’immunitzar-se tant de la grip com per al Coronavirus, especialment entre els col·lectius més vulnerables «convé destacar que la immunització és la millor protecció, davant una possible normalització de la circulació del virus de la grip aquest hivern i el previsible augment de casos de coronavirus, no podem oblidar que les vacunes continuen salvant vides», ha assenyalat.

La Covid fou més letal el segon any de pandèmia en la Comunitat Valenciana

Durant el segon any de pandèmia, en 2021, van morir en la Comunitat Valenciana un total de 49.648 persones, que són 1.009 més que les que ho van fer en 2020, quan el total de morts es va situar en 48.549. Aquestes dades han sigut aportades per  l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per contra, en el global d’Espanya en 2021 van morir 450.744 persones -231.410 homes i 219.334 dones-, que són 43.032 menys que en 2020 (-8,71%), però 32.041 més que en 2019 (7,65%), abans de l’arribada de la COVID-19.

Els indicadors demogràfics bàsics i les estadístiques de moviment natural de població publicats aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística, amb dades definitives de 2021 -els provisionals es van avançar al juny-, indiquen també que l’any passat va haver-hi a Espanya 337.380 naixements, un 1,15% menys que en 2020 i un 6,44% menys que en 2019.

La majoria d’aquests es van produir en quatre comunitats: quasi un de cada cinc a Andalusia (19,46%), un 17,08% a Catalunya, un 15,22% a Madrid i un 10,57% en la Comunita Vtalenciana

A més, es van celebrar 143.515 matrimonis de persones de diferent sexe, que són un 64,05% més que en 2020, si bé encara un 11,08% menys que en 2019, a més de 2.867 entre dones i 2.206 entre homes.

La taxa de mortalitat va baixar quasi un punt percentual des de les 10,40 defuncions per cada mil habitants en 2020 a les 9,49 en 2021, però encara lleugerament per damunt de les 8,83 de 2019; i entre els homes va ser major que entre les dones: 9,93 per 9,07.

En totes les comunitats va ser major aquesta taxa en 2021 que en 2019, amb major diferència a Extremadura, Comunitat Valenciana i Andalusia (1,08, 1,03 i 0,98 punts percentuals més, respectivament) i menor a Navarra, Madrid i Castella i Lleó (0,26, 0,35 i 0,36 punts percentuals, respectivament).

Per províncies sí que va haver-hi dues amb menor taxa de mortalitat que abans de la pandèmia: Zamora, amb 0,32 punts percentuals menys, i Segòvia, amb 0,07.

Les més altes es van registrar en el nord-oest peninsular: Astúries (13,25 defuncions per cada mil habitants), Castella i Lleó (12,31) i Galícia (12,21), amb màxims a Orense (15,45), Lugo (15,44) i Zamora (15,36); i les més baixes en els arxipèlags: Balears (7,22) i Canàries (7,63), i a Madrid (7,40).

Al contrari que la de la població en general, la taxa de mortalitat infantil va baixar durant la pandèmia: de 2,65 defuncions per mil nascuts vius en 2019 a 2,59 en 2020 i 2,54 en 2021.

De manera paral·lela, l’esperança de vida va tornar a pujar fins als 83,07 anys, després d’haver baixat en 2020 a 82,33, però també segueix per davall de la dada de 2019, 83,58 anys.

L’esperança de vida dels homes va arribar a 80,27 anys, més de cinc anys i mig menys que les dones, 85,83.

Quant a la taxa de natalitat, va continuar en descens durant la pandèmia, de 7,62 nascuts per cada mil habitants en 2019 a 7,19 en 2020 i 7,12 en 2021 (en 1976 va arribar a aconseguir 18,73).

Segons nacionalitat, entre les mares espanyoles va ser de 6,31, a penes 0,34 punts percentuals menys que abans de la pandèmia, i entre les estrangeres de 13,51, en aquest cas amb una reducció molt major, de 2,21 punts percentuals respecte a 2019.

L’edat mitjana de la mare en tindre el seu primer fill va continuar pujant, de 31,10 anys en 2019 a 31,56 en 2021, encara que entre les espanyoles va superar els 32 anys (32,05) mentre que entre les estrangeres es va quedar prop de 29 (28,95).

Per territoris, les majors taxes de natalitat es van registrar a Melilla (11,17 nascuts per cada mil habitants), Murcia (9,11) i Ceuta (8,68) i les menors en el nord-oest peninsular: Astúries (4,74) i Galícia i Castella i Lleó (5,50 en tots dos casos); en tant que la major caiguda -generalitzada en totes- es va produir a La Rioja i Madrid (-0,72 punts percentuals).

Repunten els ingressos hospitalaris per covid en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana ha registrat un total de 2.139 nous casos de Coronavirus confirmats i huit morts des de l’última actualització del passat divendres, segons dades de la Conselleria de Sanitat Universal.

Dels nous casos, 301 són a la província de Castelló (193.076 en total), 500 a Alacant (530.420 en total) i 1.338 a València (842.038 en total). Per edats, 1.239 són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 191 de Castelló, 313 d’Alacant i 735 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 284 persones ingressades –11 més que fa una setmana–, 16 d’elles en l’UCI –quatre menys–: 43 a la província de Castelló, 5 en UCI; 73 a la província d’Alacant, 3 d’elles en l’UCI, i 168 a la província de València, 8 en UCI.

Així mateix, s’han notificat huit defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, tots amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de cinc dones d’entre 51 i 88 anys i tres homes d’entre 66 i 90. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.143: 1.206 a la província de Castelló, 3.868 en la d’Alacant i 5.069 en la de València.

Continua la vacunació contra la grip

La campanya antigripal d’enguany va arrancar el passat 17 d’octubre i, com en l’anterior, s’està simultanejant amb l’administració de la vacuna del Coronavirus per als qui tenen indicada la doble immunització -ara s’està posant la segona dosi de record contra la Covid 19-. D’aquesta manera, quan la persona té prescrita les dues vacunes, s’inoculen alhora (una en cada braç).

Els col·lectius per als quals està pautada la vacuna antigripal no han variat. Es tracta de majors de 65 anys (74.603 dosis administrades), dones embarassades o que acaben de donar a llum (1.389) o persones que tenen risc de patir complicacions si es contagien, així com els seus convivents.

En aquest últim grup es troben els menors i adults amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries, així com persones amb diabetis mellitus, obesitat mòrbida, neoplàsies, implant coclear, malaltia celíaca o malaltia inflamatòria crònica, entre altres, ha indicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

La vacuna de la grip també està indicada per al personal sanitari i sociosanitari.

Sanitat notifica 1.840 casos nous de Coronavirus a la Comunitat Valenciana

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha notificat un total de 1.840 casos nous de Coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d’antígens des de l’última actualització divendres passat. Els nous casos per províncies són 243 a Castelló (192.775 en total), 443 a Alacant (529.920 en total) i 1.154 a València (840.700 en total).

1.144 d’aquests casos són de persones majors de 60 anys. Per províncies: 166 de Castelló, 288 d’Alacant i 690 de València.

Els hospitals valencians tenen actualment 273 persones ingressades per COVID, 20 de les quals estan en l’UCI: 32 a la província de Castelló, amb 2 pacients en UCI; 80 a la província d’Alacant, amb 7 pacients en UCI, i 161 a la província de València, amb 11 pacients en UCI.

S’han notificat 12 defuncions per Coronavirus des de l’última actualització, totes amb data de defunció en els últims 7 dies excepte un cas de setembre. Es tracta de 3 dones, d’entre 86 i 99 anys, i 9 homes d’entre 60 i 96. El total de decessos des de l’inici de la pandèmia ascendeix a 10.135, per províncies: 1.205 a la província de Castelló, 3.865 a la d’Alacant i 5.065 a la de València.

Nous reptes en Sanitat per al que resta legislatura 

La Conselleria de Sanitat Universal dispara el pressupost per a noves obres i reformes de centre sanitaris el 2023. Ho ha anunciat el titular, Miguel Mínguez, que ha comparegut aquest dilluns en la comissió d’economia de les Corts per a explicar com es repartiran els fons públics en aquesta cartera de cara a l’exercici següent. En concret, la sanitat valenciana es menjarà el 29% del pressupost global de la Generalitat, 8.258 dels 28.438 milions d’euros que ha consignat l’administració autonòmica en els comptes. La xifra, ha precisat, suposa un increment de més del 5% respecte de l’any anterior i d’un 50% si es compara amb el 2015, l’últim any amb un pressupost elaborat pel govern del PP.

Mínguez ha destacat que gran part dels esforços en Sanitat per al 2023 es dedicaran a millorar infraestructures i a dotar els centres valencians «del millor equipament tecnològic». Ha qualificat d'»històric» el pressupost en inversió, que puja a 520 milions d’euros. La xifra duplica folgadament l’assignació del 2021 i incrementa en 85 milions el volum de l’any passat.

L’altre gran objectiu que marca Sanitat Universal és l’increment de personal. Durant la intervenció, el conseller ha anunciat la creació de 995 places més per a augmentar la xifra de professionals de la sanitat pública «i adequar les plantilles a les necessitats assistencials actuals«. Se sumen als vora 6.000 llocs estructurals que ja estan previstos enguany, dels quals estan ja en marxa 5.166. Els restants, 842 estan ultimant els tràmits per a poder tancar les contractacions en el que serà una segona fase. En concret, la Conselleria de Sanitat Universal destinarà el 2023 fins a 3.688 milions d’euros en matèria de despeses de personal.