hivern

Aquesta matinada caldrà retardar els rellotges, de manera que a les 03.00 de la  mateixa matinada seran de nou les 02.00 hores en la península ibèrica i a les 02.00 serà la 01.00 a Canàries, un canvi que suscita crítiques entre la població i en alguns sectors, i que afecta molt poc a l’organisme.

Encara que hi ha hagut debat i iniciatives a favor d’eliminar els canvis d’hora en el futur, encara no existeix una decisió definitiva a Espanya, per això enguany seguirà en vigor el tradicional canvi d’hora que té lloc l’últim diumenge d’octubre avançada ja la tardor. Finalitza així l’horari d’estiu que va començar al març i que ens ha acomoanyat en els darrers mesos.

Introduir dues vegades a l’any un canvi d’hora suscita des de fa anys debat i discussió, i reticències entre alguns ciutadans, que diuen afectar-los tant física com psicològicament durant els primers dies.

Els canvis de (una) hora han sigut objecte de diverses investigacions però cap ha tret conclusions determinants ni sobre com afecta a l’organisme ni sobre l’estalvi energètic. Els trastorns, si n’hi ha, són mínims: un «mini jet-lag» que en tot cas influeix més a xiquets i a persones majors.

Els efectes en l’organisme provocats tant pel canvi d’hora d’estiu com pel de hivern són pocs, suaus i passatgers, fonamentalment cansament i alteracions en l’estat d’ànim, i estan «controlats» per l’hipotàlem, una regió situada en la base del cervell que regula el cicle somie/vigília.

En 2018, la Comissió Europea va organitzar una consulta pública per a conéixer l’opinió dels ciutadans europeus, en la qual el 80% dels 4,6 milions de persones que van participar va votar a favor d’acabar amb el canvi horari.

No obstant això, tots els Estats membres de la Unió Europea han decidit mantindre de moment el canvi estacional d’horari, d’aplicació els últims diumenges de març i d’octubre.